LO CARRANQUER

Sovint no ens adonem de la importància del que ens envolta... fins que algú forani ens ho fa evident... Així, remenant per la xarxa, hem tingut accés a dos escrits que fan esment de la rellevància del nostre estimat Campanar dins el patrimoni festiu i cultural dels Països Catalans. El primer, amb data octubre de 2001, de Francesc Llop i Bayo, antropòleg i membre dels campaners de la seu de València - Torre del Micalet: La visita al campanar de Santa Maria de Cervera fou enormement emotiva, ja que es tracta del més important, si més no l'únic campanar major exclusivament manual de tota Catalunya, després de la dramàtica mecanització de la Catedral de Tarragona a penes fa dos anys. Les grans campanes de Cervera, magníficament conservades, suposen un autèntic lloc sagrat per a la campanologia tradicional. El campanar conserva un singular sistema de pedals per tocar les campanes, especialment el famós toc del "Bilandó". Es tracta, sens dubte, d'un conjunt que cal protegir

Avui al mati alguns membres de la comissió estil ens hem reunit a la casa per començar a manegar com serà, la nova manera de fer i de ser de la colla ,mes que com serà, com actualitzem i polim el que fem, en un paper! Doncs una vegada dinat i buscant una informació a la xarxa he trobat aquestes perles, que fa gràcia llegir-les! http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/DIABLES/DOSSI2.HTM http://lafura.cat/suplements/arxius/ARXIUS/DIABLES/DOSSI3.HTM Ens veiem a Lleida aquesta tarda mateix! Salut! La foto no sé pas de qui es, l'he trobada dins l'ordinador!

Primer de tot, he de dir-vos que no he pogut fer la crònica abans perquè d'altres obligacions ocupaven els meus dies, i ajudar els padrins a batre ametlles avui per avui era lo primer! Una vegada ajudats, arriba la crònica! Situem-nos a Tarragona, Dilluns 24 de Setembre, santa Mercè i ultim dia de les Festes de la patrona, "Santa Tecla" (tecleta pels amics) aprofitant que estic de vacances i dilluns es festa a Cervera, la Nuri i jo ens plantem a la Rambla Nova per sopar, anem amb a un italià que no està gens malament, per cert el carpaccio boníssim! El correfoc tanca les festes patronals de Tarragona i actuen 10 colles, entre diables i dracs, son les 22:30 i ens dirigim a la punta del passeig que sembla on comença el correfoc. Doncs no, no era a la punta del passeig, era tirant un carrer avall (Carrer Unió) amb un fort pendent (els diables i dracs pujaran per allí). Doncs puntualment comença el Ball de Diables de Tarragona, on fan una magistral lliçó i fent veure que allí

Penjats al portal YouTube podeu trobar tres sensacionals vídeos de la Carretillada de festa Major produïts pel Jordi Vilaltella. Vídeo 1. (durada 5:08) Vídeo 2. (durada 4:03) Vídeo 3 (durada 3:31). A disfrutar! Fotografia: bloc Carrer Major de Cervera! -autor: Oriol Luis Serrano-

El proper dissabte 20 d'octubre tindrà lloc a Sant Antolí (Ribera d'Ondara) una nova edició de la Trobada de Bestiari Festiu i Popular de les Comarques Centrals. Cal fer esment que l'Evarist Farré, membre de la Colla, és el delegat territorial a les Comarques Centrals de l'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya . Segons el cens de l'Agrupació , hi són convocades les següents peces: Asmodeu, drac de Manresa Bou de Manresa Cavallets de Sant Jordi de Manresa Cavallets d'Igualada Coll Llarg de Manresa Cuca de Cervera Cuca Matraca de Cervera Drac d'Igualada Drac de Capellades Drac de Manresa Drac Draquí Fogueró, de La Llacuna Drac Flameus, d'Igualada Lo Carranco Bilandó, de Cervera Drac Mal Llamp, d'Igualada La Polla, de Cervera Gàrgola, de Manresa Mulassa de Manresa Nas de Sutge, guita de Manresa Senglar del Bruc Senglar La Fera, d'Olost Tremenda, víbria de Manresa Víbria de Manresa Víbria d'Igualada Xerric, drac petit d'Igualada

Les cremades es poden produir per la calor, per substàncies químiques, per l'electricitat i per la radiació. La seva gravetat ve donada per dos factors: l'extensió i la profunditat . Segons l'extensió , les cremades es descriuen pel tant per cent de la superfície corporal afectada. L' extensió es calcula aproximadament, per la regla del 9 (per adults): el cap i el coll equivalen al 9% del cos; la mà, l'avantbraç i el braç, el 9%; la cama i la cuixa, el 18%; el tòrax i l'abdomen, el 18%, i l'esquena, el 18%. Una classificació raonable de les cremades segons la seva gravetat és: lleus, menys del 15%; moderades, entre el 15 i el 49%; greus, entre el 50 i el 69%, i màximes, més del 69%. Els factors que agreugen el pronòstic són la profunditat , tenir poca edat o molta edat. Així, en un nen petit o en un vell, una cremada del 14% es pot considerar crítica. - Totes les cremades s'han de tractar en un centre mèdic i les superiors al 15% o les que tenen zones de

Malgrat hi puguem estar més o menys d'acord amb el seu contingut, i com un bon element de reflexió vers la política cultural de la Paeria, sota aquestes línies reproduïm l'article de Josep Gual, amb el mateix títol, aparegut a la revista "Segarra Actualitat" en el número d'aquest mes de setembre. Durant l'estiu, pobles i ciutats organitzen tota una munió d'actes culturals: concerts, cinema a la fresca, cicles musicals... Majoritàriament són organitzats per entitats privades però amb suport econòmic municipal. El que diferencia pobles i ciutats és la quantitat i la qualitat d'aquests actes i del suport institucional que reben. Les comparacions són sempre odioses, i encara més doloroses quan es fan amb els veïns. Si és evident que Tàrrega és una ciutat més gran que la nostra, també ho és la seva sensibilitat envers la cultura. A tall d'exemple, la quantitat que el seu ajuntament ha destinat a finançar concerts i festivals d'estiu ha estat de més

Doncs sí companys, encara teniu temps temps d'assistir al Correfoc de la Mercé a la Festa Major de Santa Tecla de Tarragona, correfoc on nosaltres hi vàrem actuar ja fa uns anys. És extrany que no ens hagin tornat a dir d'anar-hi, desprès de fer-nos gastar 100.000 pessetes en unes bosses de cuir la mar de xules. En fi, encara recordo com ens miraven com tocàvem el tabal i animàvem la festa, mentres el correfoc va estar parat quasi un quart d'hora! Per qui hi vulgui anar, aquí té qui es trobarà i per a on! Colles: Ball de Diables de l’Arboç, Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú, Ball de Diables de Sant Pere de Ribes, Ball de Diables de Tarragona, Colla Diables Voramar del Serrallo, Colla de Diables del Barri del Port, Drac de Llorenç del Penedès, Drac del Morell, Drac de Tarragona, Bou de Tarragona, Víbria de Tarragona. Recorregut: pl. de la Mitja Lluna, carrer Unió, pujada per la Rambla Nova fins al Balcó per un lateral, baixada per la Rambla Nova per l’altre lateral f

El paer en Cap, Joan Valldaura, en declaracions a la revista "Segarra Actualitat" (núm. 130, setembre 2007), en relació al futur del parc "Mas Duran", ha manifestat: "Tenim dues idees. Una és que s'ha d'apropar més a la gent i que cal prioritzar els accessos, difícils per la gent dels barris de dalt. I pel que fa als animals, la tendència és reduir-los, i si n'hi ha d'haver algun, que sigui exclusivament animals de granja. No contemplem mantenir-hi ni cèrvols ni porcs senglars, que necessiten molt d'espai. Caldrà fer un concurs d'idees o de projectes, i després veure com es desenvolupa." Cal recordar que els Grallers de la Colla assagen habitualment al parc "Mas Duran", als caus de l'Agrupament Escolta i Guia "Coll de les Savines". Caldrà estar atents! Imatge: http://www.elperiodico.com/vivo/recursos/fotos/foto_228314_CAS.jpg

Amb motiu del 5è aniversari de la Colla de Falcons de Barcelona , i dins els actes de les Festes de la Mercè, demà dia 23, a les 5 de la tarda, tindrà lloc la 6a Trobada de Colles de Falcons de Catalunya. Les figures es faran a la plaça de Sant Jaume, i les colles participants seran les següents: Falcons de Llorenç del Penedès , Falcons de Vilafranca , Falcons del País del Cava de Sant Sadurní d’Anoia , Falcons de Vilanova , Falcons de Piera , i Falcons de Barcelona. Imatge: Falcons de Vilafranca, Escala de 9, 1 d'agost de 2004, Fòrum de les Cultures de Barcelona

La XXVI Trobada de Gegants de Cervera, que tindrà lloc demà a la tarda, en el marc de la Cercavila de la festa Major, comptarà amb la participació de 17 colles, fet que cal destacar, tant pel nombre de gegants que veurem, la qualitat d'algunes peces, com pels llocs de procedència, alguns força llunyans. Les localitats de procedència de les colles participants són: Vacarisses, Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei, Salou, Tàrrega, Mataró, Manresa, Montblanc, Sant Pere Vilamajor, Badalona, Juneda, Sant Joan d’Espí, Vilanova d’Espoia, Bràfim, Sant Guim de Freixenet, Vila-seca, i Cervera. Cervera, de nou, ciutat gegantera! Per molts anys! Imatge: Gegants Vells i nans, Corpus 1948 - web Geganters de Cervera

Hi ha molts mons paral·lels. Pot ser un món que voldriem o també el món dels altres. Un món que en elegir entre dues opcions a la vida, és el de l'opció que no has triat. és allí on viuen 'el altres'. Una idea general és que aquest món està aquí, entre nosaltres, és com una mena d'energia que forma part de nosaltres encara que no el podem veure. Amb el tema "Visions d'un món paral·lel", la secció d'arts del Centre Municipal de Cultura organitza al carrer Major la sisena mostra d'art ARTDAKÍ '07 , que es podrà visitar del divendres 21 al dilluns 24 de setembre. Més informació: http://www.artdaki.com/

El Servei Meteorològic de Catalunya fa la següent previsió del temps per dissabte (text i imatge actualitzats el matí del mateix dissabte): Estat del cel: molt ennuvolat en general, amb nuvolositat més compacta a la meitat sud i a la resta del litoral i Prelitoral. Precipitacions: se n'esperen de disperses i intermitents al litorial i Prelitoral , sobretot a la meitat sud. A la resta són possibles d'aïllades, preferentment al Pirineu. Cauran en forma de xàfecs i tempestes d'intensitat moderada en general, i no es descarta que localment siguin fortes a la meitat sud del Litoral i prelitoral. Temperatures: mínimes semblants i màximes semblants o lleugerament més baixes. Les mínimes es mouran entre els 7 i 12 graus al Pirineu , entre 15 i 20 al litoral , i entre 10 i 15 a la resta. Les màximes arribaran a valors d'entre 14 i 19 graus al Pirineu, i entre 20 i 25 a la resta. Visibilitat: regular o dolenta. Vent: fluix amb cops moderats de component est a l'interior

Lo Carranco Bilandó , amb l'acompanyament musical pertinent, participarà a la XI Gran Nit de Foc que tindrà lloc el dissabte 29 de setembre a la ciutat de Lleida, dins els actes de les Festes de Tardor 2007 . Els horaris de jornada són els següents: 7 de la tarda: plantada de les bèsties, a l'avinguda Blondel 2/4 de 8 del vespre: VII Atabalada Infernal i VI Atabalada Popular, av. Blondel i Eix Comercial 9 de la nit: XI Gran Nit de Foc, a l'avinguda Blondel, amb els Marraquets de Lleida, la Fil·loxera i les Fil·loxeretes de Sant Sadurní d'Anoia, la Puput d'Alcarràs, el Griu d'Artesa de Lleida, l'Àguila de Tremp, els Diables de Lleida, i Lo Carranco Bilandó de Cervera, tots sota la direcció artística del grup Xip-Xap. Imatge: web Turisme de Lleida

'Mediterrània. Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional' és un mercat multidisciplinar de noves creacions artístiques inspirades en els trets culturals propis de Catalunya i la zona de la Mediterrània. Se celebra a Manresa el primer cap de setmana de novembre. La Fira ha esdevingut un punt de trobada entre les manifestacions artístiques d’arreu de la Mediterrània i es consolida en aquest paper tant per presència artística com de programadors. Mediterrània. Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional és un mercat professional i: Un punt de trobada entre les diferents disciplines creatives i professionals relacionades amb l’espectacle. Un punt d’exhibició i contractació que ajuda a difondre la nova creació artística. Un pont per a la internacionalització del sector de l’espectacle d’arrel català, amb la participació i presència de companyies i programadors d’altres països i regions. La Fira va néixer a mans del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalu

El significat, el motiu o la raó de fer la CARRETILLADA va estretament lligat amb l’existència del Ball Parlat. On al final de la lluita entre el bé i el mal el Diable abanderat, enfadat amb el diables per haver pedurt la batalla contra l’arcàngel Sant Miquel titlla a la resta de diables de porucs, cremant l’esquena dels diables i encerclant-los amb foc al mig de l’infern: la carretillada. Això sí, encoratjan-los per l’any que ve a tornar encara amb més força a la vida terrenal. És l’actuació més destacada dels Diables de Cervera a la Festa Major de Sant Crist. Consisteix en fer un cercle de foc continu, que mai s’aturi i que progressivament va augmentant de intensitat simulant les mateixes calderes del infern. Els diables es situen en dos fileres que cremen realitzant dos cercles. Els diables de la filera de l’esquerra cremen en el cercle intern; aquest diables acostumen a fer dos tombs abans que els hi hagi petat la carretilla. Els diables de la fila de la dreta realitzen el cercle d

Faaaig Taaard! Si, ja ho sé, penjar una crònica d'un correfoc gairebé una setmana després no és ser molt àgil. Però de fet ja gairebé l'havia donat per perduda sino fos per la troballa d'aquests dos videos del cronista del món diabler Avel·lí Pérez penjats al youtube, farà una setmana,: http://www.youtube.com/watch?v=mOAPo8foTnE http://es.youtube.com/watch?v=8N51ix-Z6HE En el primer s'ens veu cremant en cercavila, amb intensitat moderada, i en el segon sortim fent l'última encesa abans de l'encesa conjunta. Vosaltres mateixos, analitzeu-los, gaudiu-los, i amb sort fins i tot us podreu reconèixer. ( Jo he descobert el Salvador, fent jocs d'ombres i llums en el de l'encesa). De la sortida destacar l'entrenament de futbol sala, el sopar d'abans del correfoc: Butifarra amb mongetes, cervesa i cava a dojo... hi ha coses que no es poden barrejar!, el correfoc en si , l'última encesa a la plaça, la lesió de la Marga, i les copetes de cava que ens

En el calendari de les grans festivitats, a casa nostra, la Festa Major ocupa un lloc preeminent. A cada poble és encara, de llarg, la diada més esperada, el dia de la festa grossa. És el dia del rostit i dels platillos, per a la família i pels convidats. En aquest llibre publicat l'any 2002 a Girona per CCG Edicions es va demanar ajuda a 41 cuiners de restaurants de les Comarques Gironines que van fer arribar les receptes que ells consideraven més aptes per a quedar bé en una diada d'excepció. Aquest llibre ha esdevingut una aportació més al fecund camp de la gastronomia a casa nostra i esperem que totes aquestes receptes us siguin, un dia o altre, d'utilitat i que pugueu complaure als vostres convidats amb un plat digne per a la jornada més especial; que la seva olor ens guiï pels carrers fins a la porta de casa vostra i que el seu record perduri, juntament amb el de la diada, en la nostra memòria. Les receptes van ser recollides per Laura Ensesa i Moliner. Font i imatge

Aquesta any, els Geganters de Cervera celebren el seu 25è aniversari. Per tal de commemorar aquest esdeveniment es van proposar adquirir una parella de Gegantons, en Joan Balaguer i la Magdalena de Montclar, la construcció dels quals ha anat a càrrec de l'artista guissonenca Agnès Pla. Els gegantons seran "portats" a les actuacions per nens i nenes d’entre 10 i 15 anys, possibilitant-los poder gaudir del món geganter des de la vesant participativa i, alhora, adquirir experiència de cara a portar en el futur algun dels actuals gegants. Els gegantons són un element festiu present en nombroses poblacions, i que de ben segur donarà projecció a la nostra ciutat. A hores d'ara, sols coneixem el nom dels "petits", i que els seus padrins de bateig seran els cerverins Salvador Puig i Blanca Cuñé. El bateig tindrà lloc aquest diumenge, 16 de setembre, i s'iniciarà a les 12 del migdia amb una cercavila des de la Universitat fins a la plaça Major, o

La Colla Gegantera i Grallers Germanor de Lleida organitzen el dissabte 29 de setembre, a les 6 de la tarda, el VII Concurs Popular de Grallers , que tindrà lloc a la plaça sant Llorenç. Les colles es poden presentar en la seva disposició tradicional (2 o 3 grallers i 1 timbal) o bé en d'altres formacions no tradicionals. Com a instruments s'acceptaran sols els propis dels grups de grallers (gralla i timbal). No es permetrà la intervenció o acompanyament per part d'altres instruments (tarotes, sacs de gemecs, bombos, flabiols...). El primer, segon i tercer premi seran de 500, 300 i 200 euros, respectivament. Hi haurà un obsequi de record de participació per a totes les colles. La inscripció finalitza el dia 22 de setembre. Per a més informació i inscripcions delar@telefonica.net / Llorenç Agustí 625.110.020 Bases del concurs

Els diables de l’Arboç han registrat el terme “la Carretillada”. El vocable està documentat amb certesa des del segle XIX, i l’han patentat ara en descobrir diverses webs que se n’apropiaven, quan de fet és un “invent” propi de l’Arboç. Asseguren que no han enviat cap carta a ningú prohibint l’ús de la paraula, però amb el registre protegeixen el mot com a propi de l’Arboç. Josep M. Jané, que és membre de la colla de diables des de fa més de trenta anys, explica que van registrar el terme la Carretillada ara fa dos anys, en assabentar-se que altres grups, sorgits als anys 80, havien fet intents per registrar-lo. Segons Jané, amb motiu de la inauguració de l’església del Santíssim, l’any 1770, hi ha documentació que fa referència que a l’Arboç es van tirar carretilles, i més endavant, al segle XIX, és molta la documentació existent sobre la Carretillada de l’Arboç, inclòs ja en el primer programa de la festa major. Jané afirma que la carretillada “no és només tirar carretilles, això ho

Submergir-se en les Festes de Santa Tecla de Tarragona implica inevitablement impregnar-se d’unes aromes que connecten l’actualitat amb la història, amb el llegat patrimonial. Precisament és aquest camí dibuixant al llarg dels segles allò que defineix la personalitat de les festes tarragonines. La Santa Tecla d’avui és el rock, el jazz, el teatre, el music-hall, el cinema, la revetlla, l’esport..... Però l’essència és, o fóra millor dir continua essent, el conjunt de balls, bestiari, entremesos, representacions al·legòriques, balls parlats i castells, que perfilen el seguici popular de la ciutat com a corpus genuí i propi de la celebració. Per seguir llegint l'article o consultar programa http://santatecla.ajtarragona.es/guia/historia.php Imatge: cartell guanyador del concurs de Santa Tecla a Tarragona

Ja són a l'abast de tothom el programa dels actes de l'Isagoge i de la Festa Major d'enguany. El núm. de setembre de la revista de la Paeria també en parla. Us agrada la programació d'enguany? Què us sembla que no hi hagi envelat i que les activitats es facin al polivalent? I que tots els concerts i balls siguin gratuïts? Font: web de la Paeria de Cervera

Doncs si companys, aquest dissabte si no vaig massa errat, fem 150 actuacions amb foc! Carles ja em corregiràs! Doncs res que el següent escrit es per fer una mica d'auto critica, a la meva persona, com a organitzador de l'Assaig general d'enguany i prorrogat per no se quantes històries, ni se quantes vegades, i a la colla en general per no volguer fer que només 1 assaig mal fet en 13 anys d'existència! Un dels problemes que tenim, quan dic tenim, parlo a nivell de colla, no només de junta, és que donem les coses per fetes o per sabudes, o creiem que amb un "novato" amb una breu explicació de la casa, la colla i la piro ja en te prou. Això es un problema de tots! Quant arriba una persona nova a la colla on no coneix ningú, no li fem massa cas, ens limitem a saludar-la i poca cosa mes, em sembla que mai ningú, s'ha dignat a ensenyar la casa a cap persona nova el 1er dia, ni a presentar els companys, ni a dir-li com es diuen les nostres bèsties! En fi jo em

Al catàleg de programació de diables de l'Oferta Cultural de l'Institut d'Estudis Ilerdencs , a més de la nostra colla, hi trobem aquests 13 grups i entitats: Diables de l'Alt Urgell (Castellciutat) Diables de l'Ereta (Lleida) Diables de Lleida (Lleida) pàgina web Grup de Diables Recerca (Les Borges Blanques) pàgina web Esbart rossellonès "Dimonis de Rosselló" (Rosselló) L'Espetec (Agramunt) pàgina web Foc-Foll (Bellpuig) Grup Cultural Garrigues (Lleida) Grup de Teatre Bat (Tàrrega) pàgina web La Pantomima (Lleida) pàgina web Sofre (Ponts) Som i serem (Alcarràs) La Trup (Lleida) Segurament hi trobem a faltar alguna altra (Forces Diabòliques de Sanaüja...). Trieu i remeneu! Imatge: http://cat.lleida.com/territori/

L'any 1982 va marcar una fita en el calendari festiu dels Països Catalans i també en els diccionaris. Tot s'explica de la següent manera: un grup de gent que treballava al Departament de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona va organitzar per a les Festes de la Mercè del 1981 una trobada de dracs . Llavors, es van adonar que a Catalunya (que acabava de passar el temps somort i fosc de la dictadura franquista) només n'hi havia 6: el de Vilanova i la Geltrú, el de Sitges, el d'Olot, el de la Bisbal d'Empordà i el de Solsona. "Al capdavall, aquests són els que vam trobar", diu Bienve Moya, que treballava al Departament i que es dedica professionalment a l'activitat festiva municipal. A la trobada de dracs del 1981, el de Solsona no hi va poder anar perquè segons un reglament intern la fera gairebé no pot sortir mai de la població. De manera que es van quedar amb 5 dracs i 2 colles de diables que també van convidar, la de Vilanova i la Geltrú i la de l&

Si, si, fa poc mes de 2 mesets que vàrem arrancar l'història de fer un bloc i ves per on que ja portem una 50ª d'articles, amb mes o menys gràcia i amb millor o pitjor critica, el cert es que la família carranquera es fidel al bloc! Molts membres ens ho han comentat que ho llegeixen, però ens falta, per la meva humil opinió, que la gent ens comenti els articles o les seves desavinences amb les nostres maneres de veure la colla i el seu entorn, l'equip de Lo Carranquer som de diverses edats i de diferents maneres de pensar i volem que participeu d'això que ens pertany a tots! També ens agradaria que els antic col·laboradors de la revista de paper, ens demanessin de donar-se d'alta per poder fer un escrit de tant en tant, tant fa el temps que passi d'article a article, el mes important es que hi hagi varietat d'opinions i diverses maneres de veure les coses, així farem un bloc mes a la mesura de la colla! En fi que respondre un comentari no costa tant! i donar

La Cuca de Cervera va participar el passat dissabte 1 de setembre, com és ja tradicional, en una nova edició de la Cursa Atlètica "Ciutat de Cervera" , excel·lent prova esportiva que ve organitzant amb molt èxit el club Fondistes Racing Cervera des de l'any 2001. La bestiola, en baixa forma per la seva avançada edat (l'any que ve diuen que fa 30 anys... encara que alguna de les seves potes de dissabte ja enfilava algun anyet més de 40), va haver de realitzar les sempre desagraïdes tasques d'animal "escombra" . Però no tot són bones notícies. Alguns malpensats comenten que se la va poder veure al Tastalletres o al Noctàmbul durant la celebració de la competició, i aquest fet ha trasvalsat el món de l'atletisme. Veus especialitzades ja parlen d'un nou cas de dopatge a l'esport d'alta competició. Imatge: VII Mostra representativa de Bestiari, Cervera 2004 -autor: Xavi Martí-

Aquest dissabte 8 de setembre, en el marc de la festa Major de Bellpuig, els diables "Foc Foll", d'aquesta mateixa població de l'Urgell, estrenen la representació dels seus versots. El grup Foc-Foll Diables de Bellpuig , creat l’agost de 1987, celebra enguany el seu 20è aniversari. Des d'aleshores, ha participat en trobades de diables de tot Catalunya i en l'actualitat compta amb més d'una trentena de components. A 2/4 de 9 del vespre: PREGÓ de FESTES davant de l’Ajuntament Estrena de l’iniciació a Ball de Diables i els seus respectius VERSOTS, a càrrec dels Dimonis FOC FOLL. Amb el suport de: FUSIC, CPCPTC i Fundació La Caixa En acabar, traca d’inici de Festa Major. A les 9: CERCAVILA DEL PREGÓ amb el Seguici Popular de la Vila: els Dimonis, els Cavallets, els Capgrossos i els Gegants i Gegantons, acompanyats respectivament per Tabalers Folls, Espremulls – Cobla antiga, Els Carreter-Colla de grallers i l’Esgüell – Grallers de la Vila de Bellpuig. Itinerar