Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2008

La pàgina de l'Agrupació de Bestiari es fa ressó del nou Drac Aimeric

Imatges
Podeu visitar la noticia penjada a la pàgina de l'Agrupació de Bestiari festiu i popular de Catalunya a: http://bestiari.cat/que_fem.asp?IDQ=84 Hi trobareu un recull de fotografies i una petita descripció de l'acte celebrat al terme de Ribera d'Ondara. Fotografia extreta de la mateixa pàgina web i l'autor és l'Evarist Farré.

De l'1 al 4 de maig: 19a Fira de Teatre de Titelles de Lleida

Imatges
T eatres, biblioteques, places i carrers de Lleida es converteixen, cada any el primer cap de setmana de maig, en escenaris per on desfilen titelles, putxinel·lis i marionetes de més d’una cinquantena de companyies d’arreu del món. S'hi celebra la Fira de Teatre de Titelles de Lleida , un esdeveniment que converteix la ciutat en capital mundial d'aquests personatges. L a Fira de Teatre de Titelles de Lleida és ja un esdeveniment consolidat dins els circuits comercials de programadors culturals. S’hi reuneixen cada any companyies, programadors i públic interessant en el món dels petits putxinel·lis, les marionetes, els titelles i les teresetes. En aquest sentit, la Fira és l’espai on cada any es decideixen molts dels espectacles de titelles que es podràn arreu durant l’any, un festival que obre la temporada titellaire. L a Fira programa espectacles de companyies de titelles catalanes i també internacionals de gran qualitat i, en les darreres edicions, també inclou obres que c

La Patum de Berga centra el darrer número de la revista 'Descobrir Catalunya'

Imatges
( La Patum de Berga ) és una festa única. Una festa que us disseccionem perquè la conegueu des de dins. Us en donem tots els detalls perquè no us perdeu res d’aquesta trobada catàrtica en què la música i el plens (els diables plens de foc) s’alien per alimentar la bogeria i la passió. A més, aprofitarem la festa per conèixer Berga , per perdre’ns pels rasos de Peguera, per visitar l’església preromànica de Sant Quirze de Pedret i per resseguir les petjades del passat industrial del Berguedà. Font: http://www.sapienspublicacions.cat/ També parla d'aquesta notícia: http://www.balldediables.org/index.php?option=com_content&task=view&id=259&Itemid=1

Suport a 'Cal Macarró'

Imatges
Cal Macarró-taverna catalana neix el 14 de maig de 2005 com a seu de l'entitat COMTCASE (Comissió Organitzadora de Música Tradicional de Calaf i l'Alta Segarra) que llavors ja duia 14 anys organitzant el Festival de Música Tradicional de Calaf, amb la voluntat de crear un espai de cultura a la Catalunya central que donés una àmplia visió de sobretot la música de tots els estils que es fa als Països Catalans però sense oblidar-nos de fer presentacions de llibres, xerrades, taules rodones, presentacions d'entitats, festes i una llarga llista d'activitats relacionades amb el país on tots vivim. Tot això amb periodicitat setmanal.Cal Macarró té llicència de bar atorgada per l'ajuntament de Calaf. Un contracte de lloguer de 5 anys dels quals ara se'n compleixen tres. Els propietaris del local munten unes habitacions a sobre de Cal Macarró al cap d'un any d'estar en funcionament Cal Macarró. I a partir d'aquí comencen els problemes perquè, evidentment,

Les Ordinacions del Corpus de 1411 situen el fet diabler a Cervera una mica més enllà: a gairebé 600 anys!

Imatges
Les primeres referències escrites de l'existència del fet diabler a Cervera es remunten al 1426, 1423, 1418,... i ara al 1411 !!! Tot encapçalant la processó de Corpus, '... vagen Lucifer e los diables ...'. Imatges: Ordinacions de Corpus de l'any 1411. Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG). Fons de l'Ajuntament de Cervera.

El Drac 'Aimeric', batejat com Déu mana

Imatges
Imatges: del Carles Tarsà, a http://picasaweb.google.es/fotosdesdelasegarra/DracAimeric

XIP XAP, 25 anys al carrer

Imatges
L a història de XIP XAP comença amb un nas de pallasso l'any 1983. D es d'aquell any són moltes les aventures que hem viscut i molta la gent que ha passat per la companyia, i tots hi hem après alguna cosa. Però el que és més important: tothom hi ha deixat la seva marca i, pas a pas, hem crescut fins a arribar a ser el que som. "Des dels primers que van començar fins als que, dia a dia, anem sortint al carrer i ens posem al davant dels nens i les nenes, hem aconseguit crear una professió que no existia i dignificar-la". (Imma Juanós) A questa frase resumeix molt bé el recorregut de la companyia durant aquests 25 anys. Explica el que ens ha tocat fer a molts de nosaltres: viure pràcticament entre els locals d'assaig i el carrer per aprendre i practicar una professió que ningú ens ha ensenyat; i és que ningú t'ensenya a mirar als ulls dels infants per saber què és allò que els fa feliços. EXPOSICIÓ 'Xip Xap, 25 anys al carrer' Sala Montsuar de l'

El fet diabler a Internet: la web del BALL DE DIABLES D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Imatges
E l Ball de Diables d'Esplugues de Llobregat ha estrenat aquests darrers dies la seva nova pàgina web, excel·lent en disseny i continguts: http://www.diablesdesplugues.org/ . E s tracta d'una pàgina que té el doble objectiu de fer pedagogia sobre els Balls de Diables i, alhora, fer difusió de l'existència d'aquesta colla. L a pàgina s'ha fet tot recolzant-se en el treball presentat per Ramon Vallverdú Albornà en el seu llibre 'Foc en Dansa' , tant en l'estructura que utilitza per descriure els Balls de Diables com en la utilització de nombrosos textos i definicions, que per la seva claredat i concreció han estat inclosos en la pàgina web. A excepció dels textos de Ramon Vallverdú, la resta d'escrits s'han fet des de l'òptica que alguns membres d'aquest ball de diables tenen sobre la realitat que els envolta. D es d'aquestes ratlles us animem a visitar-la. Ja ens direu que us sembla! Font: informació facilitada pel Ball de Diables d&#

Entitats de Cervera: ELS BOMBOLLERS DE CERVERA

Imatges
L 'Associació Cultural Els Bombollers de Cervera és una formació instrumental de percussió, bàsicament de batucada, nascuda a l’empar del Pub 'La Bombolla' de Cervera. L a primera vegada que van tocar va ser el 22 de novembre de 1997, a Sort, davant de l'administració de loteria de la Bruixa d'Or, junt amb el Grepp, la bruixa de 'La Bombolla' i els Diables Carranquers. La segona vegada, i primera a Cervera, va ser un mes més tard, el 28 de desembre, per Sants Innocents , a la placeta de sant Magí. A l llarg d'aquests 10 anys actuant arreu de Catalunya Els Bombollers han creat ritmes dels més variats, amb un caràcter propi i diferenciat Entre les seves actuacions fora de Cervera, podem citar les següents poblacions: Anglesola, El Bruc, Granyena, Guissona, Lleida, Mollerussa, Reus, Solsona, Torreciutat, Valls ... A ctualment, Els Bombollers compten amb el grup gran, el grup jove -format l'any 2005-, i el cèrvol 'Tibau' , batejat el 7 de j

'Diabòlic 2008', nova proposta del Ball de Diables de Vilafranca del Penedès

Imatges
El Diabòlic és una celebració festiva que consisteix en tres actuacions de diferents balls de diables en tres places de Vilafranca del Penedès . Tindrà lloc el proper 30 d'abril. El Diabòlic és una festa que serà organitzada anualment per el Ball de Diables de Vilafranca del Penedès i se celebrarà cada 30 d'Abril, vigília del dia del treballador. Aquest any participaràn el Ball de Diables de Vilafranca, el Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona , el Ball de Diables de Cornellà i el Drac Miserach de Sant Pau d'Ordal . E ls diables vilafranquins volen fugir de les cercaviles aburrides o dels correfocs sense gaire participació creant altre tipus d'acte: una cercavila itinerant per tres places del centre històric de Vilafranca. A cada plaça hi haurà un Ball de Diables que farà una actuació d'uns 5 minuts. Entre plaça i plaça es farà un recorregut on una bèstia de foc i una bòta carregada de vi amenitzàra la cercavila. Al arribar la tercera plaça totes les colles de

GREPP Teatre assumeix la direcció artística del XXXI Aquelarre

Imatges
R eproduïm la notícia que publica sota el mateix títol el setmanari 'La Veu de la Segarra' en la seva edició d'avui. Diu així: "E l grup local GREPP Teatre, estretament vinculat amb les representacions de la Passió de Cervera, serà finalment qui assumirà la direcció escènica del XXXI Aquelarre, que se celebrarà com sempre el darrer cap de setmana d'agost. D esprés que el concurs públic obert per cobrir aquesta tasca quedés desert, en no rebre cap proposta, el mateix regidor de Festes, Jaume Carcasona, va mantenir algunes converses amb entitats locals per tal d'oferir-los-hi directament. Finalment la Comissió Organitzadora de l'Aquelarre ha decidit atorgar la direcció al GREPP, 'l'únic que ens ha respòs positivament', segons Carcasona. U n dels membres del col·lectiu, Joan Ninot, ha explicat que 'alguna gent en tenia ganes i vam decidir acceptar la proposta, tot i que encara no tenim cap projecte, ja que encara estem posats en les represent

El foc a 'Caçadors de paraules'

Imatges
En el capítol del programa 'Caçadors de paraules' dedicat al foc, i que fou emès a TV3 el dia 27 de març de 2008, Roger de Gràcia investiga la fascinació que ens provoquen les flames i rastreja totes les paraules que envolten els qui lluiten contra el foc i els qui el viuen amb ànim festiu. Veure el programa 'EL FOC' Font: http://www.tv3.cat/videos/336979 Imatges: http://multi.tvcatalunya.com/tvcmult/218936168.jpg i http://cat.bloctum.com/portalet/files/2007/01/cacadors-de-paraules.jpg

26 i 27 d'abril: la festa de la Mare de Déu de Montserrat

Imatges
C ada any es celebra al monestir de Montserrat una festa dedicada a la Mare de Déu de Montserrat , que consisteix en un seguit de celebracions litúrgiques i festives. Els actes compten amb la participació de milers de pelegrins vinguts d'arreu del país que aprofiten la jornada per fer excursions per la muntanya. Festa al santuari E l santuari de Montserrat , situat en el massís que duu el mateix nom, fou fundat el segle XI per Oliba , abat de Ripoll i bisbe de Vic. L'indret era molt conegut perquè el freqüentaven els que duien vida eremítica. El santuari esdevingué a partir dels segles XIV i XV un dels focus més importants de la religiositat i , amb l'arribada de la Renaixença , començà a ser percebut com el santuari nacional català per excel·lència. E l santuari té tres pilars que el caracteritzen: els monjos benedictins, l'Escolania i una talla de la Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment per la "Moreneta". El culte a 'la Moreneta' L &#

El Drac 'Aimeric', de la Ribera d'Ondara, a punt pel seu bateig aquest diumenge

Imatges
A l’edat mitjana, a principis del segle XV, trobem que en mig del camí reial entre Barcelona i Lleida hi havia tres hostals molt propers entre ells i que més endavant esdevindrien un dels dotze pobles de la Ribera d’Ondara gràcies a la construcció d’una capella què feu erigir el baró Jordi Joan Aimeric a mitjans del segle XVI. Aquest personatge fou d’alguna manera el creador de la Ribera d’Ondara ja que la gran majoria dels pobles que actualment en formen part pertanyien a ell i els feu adquirir importància. En aquesta petita capella, a la qual el baró va agafar molta estima, s’hi posà de patró sant Jordi en honor al seu nom. Es va fer construir una imatge del sant meravellosa de la qual avui dia encara es conserven algunes característiques ja que la figura ha estat copiada al llarg dels anys a l’haver-se de substituir els sants pel mal estat que presentaven o al ser destruïts o deteriorats per les guerres. E l drac 'Aimeric' , què pren el nom del famós baró, és una rèplica

Aquest cap de setmana té lloc la XXI Trobada de Campaners d'Os de Balaguer

Imatges
PROGRAMA D'ACTES U n any més, la localitat d'Os de Balaguer (la Noguera) acull la tradicional Trobada de Campaners de Catalunya . La festa, organitzada per la Confraria de Campaners de Catalunya , ha anat creixent al llarg del temps, i malgrat les dificultats per les que passa l’art de la campana, l'assistència tant de campaners com de públic ha consolidat l’esdeveniment. L a Confraria de Campaners de Catalunya és una associació sense ànim de lucre, endegada l’any 1987, i constituïda per persones que voluntàriament es dediquen a vetllar per la conservació de les diferents tradicions dins el món campaner. D'entre els seus objectius hi ha la difusió i protecció de les antigues i arrelades tradicions culturals i religioses de les campanes, campanars, campaners, carillons i carillonistes, especialment de tots aquells usos, costums, i tocs que per la seva idiosincràsia donen una identitat plena i diferenciadora. L'entitat també organitza tota mena d'activitats cultur

17 de maig, a Badalona: 1a Mostra de Bestiari Infantil de Catalunya

Imatges
Dins dels actes commemoratius del 25è aniversari de l'entitat Badalona Bèsties de Foc , tindrà lloc a Badalona, el dissabte 17 de maig, la 1a Mostra de Bestiari Infantil de Catalunya , amb plantada del bestiari pel matí i cercavila per la tarda -ambdues activitats a la plaça de la Vila-. Badalona Bèsties de Foc , al llarg d'aquest quart de segle s'ha dotat d'un estol de bèsties fogueres amb una especial atenció al bestiari infantil. A més, compta amb una àmplia trajectòria en l'organització d'esdeveniments en pròpia plaça com la Nit de Sant Joan, el Correfoc i el Correfoc infantil de les Festes de Maig, la Nit de Sant Anastasi, la Passada del Sant... i també altres festes de barri (festa del Badiu, festa Medieval de Can Canyadó...). El bestiari participant a aquesta 1a Mostra de Bestiari Infantil de Catalunya és el següent: Aligot de Montblanc , Bessons de la Geltrú, Ramat d'ovelles de Canovelles , Cuquetes de Pi de Puigpelat , Drac de Montblanc, Falcó

Sant Jordi

Imatges
VilaWeb ens ofereix diverses propostes per aquest 23 d'abril, diada de Sant Jordi . D'entrada, la selecció de novetats per triar i trobar el llibre de la diada. També els set vídeos amb els quals han iniciat el canal 'Escriptors TV' i on diversos escriptors llegeixen l'inici de les seves obres, novetat d'aquest Sant Jordi 2008 . Podeu accedir als articles: 'Escriptors en la trentena, un fenomen literari' i 'Què llegeixes? Un gran fòrum de lectura a internet' . Imatge: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2828107

Montblanc, del 18 al 27 d'abril: XXI Setmana Medieval de la llegenda Sant Jordi

Imatges
P els volts de la diada de Sant Jordi, el conjunt emmurallat de la vila de Montblanc retorna durant uns dies al seu esplendorós passat medieval i es converteix en l’escenari d’un conjunt de representacions que recreen els principals capítols de la popular llegenda de sant Jordi, el drac i la donzella que la tradició catalana situa en aquesta vila. L a Setmana Medieval de Montblanc es celebra cada any pels volts de la setmana de Sant Jordi, amb el 23 d’abril inclòs, però les seves activitats duren entre una i dues setmanes i s’allarguen fins a finals d’abril. La festa és organitzada per l’Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi en col·laboració amb l’Ajuntament de Montblanc i diverses entitats de la ciutat. A questa festa de recreació històrica i llegendària es desenvolupa en un espai incomparable: els carrers i places del centre de la vila de Montblanc , la Vila Ducal, declarat “Conjunt Monumental i Artístic” l’any 1947. En una de les portes d’aquesta ciutat emmurallada, el

Festa de presentació de l'Assamblea de Joves de Cervera

Imatges
DISSABTE 26 D'ABRIL PATI DE L'ANTIGA BIBLIOTECA (entrada per C/ Sabaters) 20:00h Assemblea oberta de presentació. 21:30h Botifarrada (entrepa + consumició 4€) 23:00h Homenatge a Guillem Agulló 23:30h Frikifesta (amb bona música) NO HI FALTIS I QUE CORRI LA VEU! Agraïm al Toni Balcells que ens ha fet arribat aquesta nota i l'imatge del cartell.

Diada castellera la tarda del dissabte de Festa Major!

Imatges
Us presentem, a data 20 d'abril, el calendari de diades castelleres per la temporada 2008 dels Margeners de Guissona. Com una de les novetats, que són moltes al tractar-se de la primera temporada complerta de la colla, inclou una diada castellera a Cervera, el dissabte de Festa Major, per la tarda. El calendari 'margener' 2008 és el següent: 12 d'ABRIL - Cornellà de Llobregat - amb els Castellers de Cornellà i els Castellers d'Esplugues 27 d'abril - GUISSONA, diada de sant Jordi - actuació conjunta amb els Castellers de Cornellà i els Castellers de Sant Feliu 10 de MAIG - barri de Sants, Barcelona - amb els Castellers de Sants 11 de maig - Tàrrega - amb els Castellers de Cerdanyola i els Minyons de l'Arboç 18 de maig - Mollerussa - amb els Castellers de Cornellà i els Castellers de Lleida 7 de JUNY - Cerdanyola del Vallès - amb els Castellers de Cerdanyola 15 de juny - El Bruc - amb els Moixiganguers d'Igualada 28 i 29 de juny - Perpinyà - amb els

Dissabte 10 de maig, a Sant Sadurní d'Anoia: assemblea general extraordinària de la Federació de Diables de Catalunya

Imatges
El proper dissabte 10 de maig de 2008, a 2/4 de 6 de la tarda en primera convocatòria i mitja hora més tard en segona, tindrà lloc al Casal d'Entitats de Sant Sadurní d'Anoia (carrer Marc Mir, 15 -davant de la Fonda Neus), una nova Assemblea General Extraordinària de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya . L'ordre del dia és el següent : Acreditació de les colles assistents. Lectura i aprovació de l’acta anterior. Altes i Baixes. Estat de comptes 2007. Dimisió del President i la Secretaria. Reorganització de l’actual junta o convocatoria d’eleccions. Resum activitats realitzades durant el 2007: Trobada de colles de la territorial Ebre a Pinell de Brai, i constitució i ratificació del delegat de la nova territorial del Gran Penedès. Informe de les feines de legalització de les colles infantils. Resum sinistralitat de l’assegurança de la Federació. Proposta activitats 2008. Precs i preguntes. Font: Federació de Diables i Dimonis de Catalunya Imatge: http://img241.ima

Solsona celebra 25 anys del Protocol festiu

Imatges
El 23 d'Abril de 1983, l'Ajuntament de Solsona , la Vintiquatrena de la Mare de Déu del Claustre i l'Agrupació de Geganters signaren el 'Protocol de les diades de Corpus i Festa Major' . Aquests gest va ser l'inici dels protocols festius de Catalunya. El dia 25 d'Abril es celebrarà l'acte solemne de commemoració, que tindrà lloc a la Sala on es conserven els gegants durant l'any. En el decurs de l'acte es presentarà la nova reedició del 'Protocol' en motiu dels 25 anys. Lloc: sala Isidre Guitart, 'la Quadra', a la plaça sant Salvador Dia: divendres 25 d'abril de 2008 Hora: 8 del vespre Organitza: Ajuntament de Solsona, Confraria de la Mare de Déu del Claustre i Agrupació de Geganters de Solsona Per a més informació: https://www.ajsolsona.net/ca/noticies/detall.aspx?IdNoticia=986 Font: http://www.festes.org/noticies.php?id=735 Imatge: http://www.solsonalafesta.net/imatges/gegants1g.jpg

La Matraca de Campanar

Imatges
La Matraca de campanar és un instrument de percussió de la mateixa manera que les campanes. El seu origen és tant llunyà com el d'aquestes. La Matraca és polsada mitjançant una corda com si es tractés d'una campana i situant al sonador en una posició inferior a l'instrument. La seva funció és imitar i substituïr les campanes normals o metàl·liques durant els dies que per descripció litúrgica no poden usar-se i així exercir els seus tocs amb el caràcter sòrdid resultant de percudir la fusta. Voleu veure el MOVIMENT de la Matraca de campanar i sentir el seu SO? Cliqueu aquí. A Catalunya encara resten instruments d'aquestes característiques. A Cervera, al campanar, gràcies a les mans del reconstructor d'instruments musicals Galdric Santana , ben aviat podrem gaudir de nou del seu so i de la seva màgia. Font i imatges: http://www.ministrers.com/instrumentsi.htm

Bestiari dels Països Catalans: LA TARASCA DE BARCELONA

Imatges
Fitxa tècnica: Alçada: 2,4 metres Llargada: 3,3 metres Amplada: 1,8 metres Pes: 198 quilograms Any de construcció: 1993 Constructor: Xavier Jansana i Font L a Tarasca de Barcelona , portada per la Colla de la Barceloneta, va ser estrenada en el Toc d'Inici de les festes de la Mercè del 1993 i està integrada en el Seguici Popular de Barcelona quan participa a les festes de la Mercè, de santa Eulàlia i del Corpus. Participa a les festes de sant Miquel a la Barceloneta i les d'altres barris de Ciutat Vella. L a Tarasca de Barcelona és una immensa figura amb closca de tortuga, d'on surten 4 potes amb escates. El cap de felí humanitzat o d'home alleonat -com es vulgui- s'avança, mitjançant un artilugi que s'acciona des de l'interior de la carcassa, estira el coll i fa un fort cop de dents i intenta mossegar qui es posa davant mentre mou la cua, que surt de la clova. Com a bèstia farcida d'ambigüitat i amb caràcter canviant, podia llençar pirotècnia pe

Diccionari Carranquer "C" - 1a part

Imatges
Avui toca la lletra "C". Com que hi han moltes definicions ho partirem en dos parts. Us recordo que el diccionari és del 2004, és a dir, les noves incorporacions són a les vostres mans... Caixetes: Efectes pirotècnics encaixats. "Callos": Protubèrancies i durícies que surten a les mans dels tabalers, i que ens els mostren amb el mateix orgull que un veterà de guerra mostraria les seves medalles./ Menjar preferit del nostre Estandard. Candela: Tipus de bengala, intent de vendre productes iguals amb diferent nom. Canya Inxa: Quan els grallers comencen, la trenquen cada dos per tres. Cap de Colla: El més sortit de la colla, encara que de portes en fora fa el posat del més centrat d'aquesta. Capa: Complement que duen Llucifer i la seva esposa Diablessa. Carmela (Tieta): Pintoresca carranquera que, tot i que s'ho mira de lluny, ens ha acompanyat multitud de vegades. "Carpintero": Tipus de petard conegut arreu del món mundial. Carranca: Dícese

Demà dissabte, assaig general de la Colla Infantil

Imatges
D emà dissabte 19 d'abril, si el temps acompanya, i amb la vista posada a les properes actuacions a L'Hospitalet i a la diada de la Colla, la Colla Infantil dels Diables de Cervera - Carranquers realitzarà un assaig general a la placeta del Monument a la Generalitat . L 'assaig, d'una durada aproximada d'1 hora, servirà per donar la benvinguda als nous membres de la Colla Infantil, i inclourà l'assaig de les 'figures' habituals, a més d'algunes de noves. Font: http://www.ccgbcv.org/imatges/05/festes/laia0606.jpg

El Museu de Puntes al Coixí de l'Arboç

Imatges
A prop de la plaça de la Vila, a l'Arboç , al Baix Penedès , hi ha l'Escola de Puntaires. Fundada l'any 1941, aquesta escola va perpetuant l'ancestral tradició de les famoses i admirades puntes al coixí de l'Arboç, reconegudes arreu per la delicadesa de la seva execució. D avant per davant, la Casa de Cultura acull el Museu de Puntes al Coixí , que aplega una completa col·lecció de peces fetes amb punta al coixí, artesania que a l'Arboç té una llarga tradició. És situat al centre mateix de la vila (c/ Major, 37). Actualment el Museu consta de més de 500 obres: jocs de llit, mocadors, ventalls, mantellines, aplicacions, albes, tapets..., d'una varietat i perfecció que mostren al visitant la destresa que caracteritza les puntaires de l'Arboç. Les sales del Museu estan distribuïdes seguint aquest ordre: Sala primera : Obres emmarcades. Vitrines amb puntes al coixí destinades a complements personals o domèstics. Conjunt de sis peces extretes d'un matei

'CARROS DE FOC': 55 km d'alta muntanya i 9.200 m de desnivell acumulat

Imatges
A l'estiu de 1987 uns quants guardes de la zona van decidir fer la travessa Pallars-Aran-Ribagorça d'una tirada, en un sol dia. Algú la va anomenar Carros de Foc . I des d'aleshores, sigui hivern o estiu, quan algú fa la travessa durant el dia, la brama corre de refugi en refugi tan de pressa com el vent creua les collades: avui passen els Carros de Foc! A ra, força anys més tard de la primera Carros de Foc , la travessa es continua fent, cada vegada per més gent, i potser és això el que ens porta a animar a excursionistes, muntanyencs i corredors a conèixer aquestes muntanyes i a premiar, després, tots aquells que acaben una prova tan dura com els Carros de Foc . P allars, Alta Ribagorça y Vall d'Aran, El Pallars, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran són les comarques que contenen una de les zones de més bellesa dels Pirineus: el Parc Nacional d'Aigües Tortes i Llac de Sant Maurici . L a travessa transcorre per zones d'alta muntanya a una altitud

Llibres: el 'COSTUMARI CATALÀ. EL CURS DE L'ANY', de Joan Amades

Imatges
E l 'Costumari Català' és l'obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades i Gelats . Té com a subtítol 'El curs de l’any' . És l’obra etnogràfica de referència per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. C onsta de 5 volums il·lustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l'any, el pas de les estacions. L a primera edició data de 1952. El 1982, les editorials Salvat i Edicions 62 (en col·laboració) en van fer una reedició en facsímil. Els cinc llibres omplen més de 5.000 pàgines. Objectiu, mètode i contingut de l’obra L ’objectiu del Costumari era recollir i deixar constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Amades es mou impulsat per dues raons: l’interès etnogràfic, és a dir dels costums en sí mateixos, i la percepció que el saber tradicional estava amenaçat. E s proposa doncs, fer una àmplia recopilació, incloent: creences, preocupacions, supers

Aquest diumenge, a Sanaüja: II Cursa de Muntanya 'Alta Segarra'

Imatges
LA SEGARRA, Terra de gent i paisatges endurits per un clima extrem. La cursa puja als castells de reconquesta i baixa per atravessar rius que es resisteixen a desaparèixer degut als capricis del canvi climàtic. Hem preparat una cursa tècnica i dura, però alhora divertida. 22 quilòmetres de corriols oberts entre obagues i solanes esperen les teves cames. Amb un desnivell positiu de 1.080m i un perfil sempre canviant amb pujades curtes pero intenses seguides de fortes baixades. Les mans també et seran útils, i no diguem la vista. Aquí els camins encara no estan domesticats. La gent del pais t’espera! Colaborant en els controls, avituallaments, animant. Tots amb un objectiu MIMAR ALS CORREDORS. El Centre Excursionista de la Segarra i el Centre Excursionista Guissonenc us conviden a participar-hi i us dóna les gràcies per avançat. Inscriu-te aquí a la cursa La II Cursa de Muntanya Alta Segarra preveu un recorregut diferenciat per a nens. Mentre la cursa principal, reservada a corredor

El fonament químic del foc

Imatges
A nomenem foc al resultat d'un procés molt exotèrmic d' oxidació . Usualment, un compost orgànic, com el paper, la fusta, els plàstics, gasos d'hidrocarburs, la gasolina..., susceptible d'oxidació i en contacte amb una substància oxidant (l'oxigen de l'aire), només necessita una energia d'activació , també coneguda com temperatura d'ignició, que pot venir a través d'una espurna o una altra flama, per a inflamar-se. Una vegada comença la reacció d'oxidació, el calor desprès per la reacció serveix per a mantenir-lo en marxa. E ls productes de l'oxidació (principalment vapor d'aigua i diòxid de carboni ), a alta temperatura pel calor després per la reacció, emeten llum visible: açò són les flames (gasos incandescents). L a composició dels gasos que es desprenen, així com la seua temperatura , determinen el color de la flama. Així, són roges, ataronjades o grogues en el cas de paper i fusta; o blaves en el cas de molts gasos d'hidrocarb

Del 18 al 21 d'abril: XXV Festa dels Tres Tombs i XII Fira Medieval d'Anglesola

Imatges
C arros amb bèsties vingudes de tot arreu i homes que rememoren temps passats es donen cita cada any a Anglesola (l'Urgell) per celebrar, conjuntament i durant tres dies, la Festa dels Tres Tombs i la Fira Medieval , un esdeveniment que omple de visitants la vila. O rganitzada per la Societat de Sant Antoni Abat d'Anglesola, la Fira Medieval i Festa dels Tres Tombs combina les activitats directament relacionades amb el món equí, com la cercavila dels Tres Tombs, les exhibicions amb bèsties de càrrega i els concursos i les curses d'animals, amb aquelles activitats relacionades amb el passat, com la fira d'oficis tradicionals i els sopars ambientats en el món medieval. L a Festa dels Tres Tombs d'Anglesola es celebra des de l'any 1983, mentre que la Fira Medieval va començar a celebrar-se més tard, l'any 1996. Programa d'actes E l programa d'actes comença divendres a la nit amb gresca i una xaranga que anuncia l'inici de la festa pels carrers del