LO CARRANQUER

B erga va acollir amb entusiasme la presentació, ahir dissabte 29 de novembre, del Museu Virtual de la Patum , un projecte realitzat per un grup d´investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya que posa a l´abast de tot el món, no tan sols la història de la festa, sinó la particular manera de viure-la per part dels berguedans. El museu virtual és, efectivament, quelcom més que un seguit de dades i referències. Tal com va explicar el cap del projecte, Antoni Rius, davant un auditori que va omplir el pavelló de Suècia, el museu es proposa donar una idea dels sentiments que es respiren a Berga per Patum . E l visitant al Museu Virtual , que és operatiu a partir d´avui a http://www.museu.lapatum.cat/ , viatjarà primer des de l´exterior del globus terraqui tot dirigint-se a l´arc mediterrani. Encarant Barcelona com a primera referència, el vol el conduirà fins a Berga , on aterrarà a la plaça de Sant Pere . Aquí observarà, mitjançant imatges de 360 graus, una retícula metàlica situada

A més d'un document gràfic molt interessant de com era Cervera fa uns 300 anys, un excel·lent fons per l'escriptori pel vostre ordinador! E l molí de Fillol, les adoberies, els hostals baixos, el reg de Magdalena, el castell, les Forques, la parròquia, el molí de sant Pere, la font i la costa dels Pous... A mplieu la imatge tot clicant a sobre i disfruteu-la! Imatge: 'Atles de les Viles, Ciutats i Territoris de Lleida' (2001). Làmina 80, pàg. 120, publicat per la Diputació de Lleida i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, demarcació de Lleida. Font: http://www.ub.es/geocrit/b3w-596.htm

Imatge: http://www.aleateatre.com

E l Centre Artesà Tradicionàrius ofereix des d'aquesta temporada el servei d'enregistrament d'àudio digital multipistes. El sistema, construït sobre plataforma Nuendo a disc dur, s'integra a la xarxa digital amb la qual funciona la sonorització del teatre, la qual cosa permet enregistrar també actuacions en directe. L es noves instal·lacions d'aules insonoritzades a la planta subterrània actuen també com a estudis de gravació, i d'aquesta manera es permet una versatilitat total pel que fa als formats en què l'artista vulgui fer les sessions de gravació. Alguns exemples: Es pot gravar un concert amb públic i remesclar-lo posteriorment, amb la possibilitat de punxar -o afegir-hi- els instruments que calgui. Es pot enregistrar un grup que toca alhora en espais diferents, perfectament aïllats uns instruments dels altres. Es pot enregistrar els instruments un per un, no simultàniament. O bé per seccions, etc. De fet, gairebé tot el C.A.T. es pot convertir virtua

Al llarg d'aquests anys hem fet gran un pesssebre. Hem sumat esforç, il·lusió i els millors propòsits per encendre un llum que ens agermana en una gran familia. Ha arribat el moment de fer-ne un repàs i recordar totes les bones estones que, any rera any, junts em pogut viure entorn del Nadal. Vine a Sant Guim de la Plana el 29 de novembre a la tarda. Ho celebrarem!! PROGRAMA D’ACTIVITATS DISSABTE 29 DE NOVEMBRE: 5 de la tarda. Església. Missa i commemoració en record de les persones que ja no estan entre nosaltres. Mossén Eduard Ribera i Coral de Granyena. 3/4 de 6 menys cinc de la tarda. Inici de la festa. Geganters de Cervera, Castellers Margeners de Guissona, Grallers, Poemes, Concert de Guitarra a càrrec de Maria Ribera, concert del Noi del Cirerer, Dansa a càrrec de l'Escola de Dansa Montse Esteve, etc i Pregó a càrrec del Dr. Ignasi de Miguel Saiz. 7 de la tarda. Inici del recorregut del Pessebre. En aquest espai hi trobarem : exposició de fotos, video projeccions, mú

Després del gran concert inaugural del XXI Cicle de Concerts de Tardor amb el ' Carmina Burana' de Carl Orff i que pràcticament va omplir el Gran Teatre de la Passió de Cervera amb l'Orquestra de l'Acadèmia del Gran Teatre del Liceu i la Polifònica de Puig-reig , dirigits per Guerassim Voronkov, és hora de posar el punt i final al 25è aniversari que compleix l'Associació d’Amics de la Música. El passat 22 de novembre tingué lloc la presentació del llibre ' 25 anys de música a Cervera – Memòria Gràfica' que ha escrit l’Associació, amb escrits de Narcís Saladrigues, Estefania Balcells, Santi Riu i la coordinació d'aquest últim. El llibre, que repassa àmpliament la creació d'aquesta entitat (que enguany arriba gairebé al miler de carnets), la seva primera junta, l'adquisició del primer piano de cua, la inauguració de l'auditori, la relació amb el conservatori i l'agrupació coral, el curs i festival internacional d'estiu...

Sabeu com us heu de vestir per anar a un correfoc i no cremar-vos? L'Anna Lasaga comprova a la pròpia pell com cremen el diferents teixits. Fabricarem un coet de vuit quilos i veureem com es fan els colors i les formes dels castells de focs. I què passa si plou a bots i barrals just en el moment de disparar uns focs artificials? Ho sabrem al final del programa. A hir dimecres 26 de novembre a 2/4 de 10 de la nit el programa del Canal 33 "QuèQuiCom" va emetre el reportatge 'Piromusical, la nit del foc' , on la reportera Anna Lasaga revela els secrets del Piromusical de la Mercè i se submergeix en una pluja de foc amb la colla de diables d'Empúries. Tota la física, la química i l'artesania de la pólvora i dels focs d'artifici en el programa de ciència del 33. " Quequicom" entra en la fàbrica de l'empresa Pirotècnia Igual , en què hi ha tones d'explosius, i s'enfronta al problema de l'electricitat estàtica, que en ocasions

Les Guilleries és un massís de formes arrodonides amb molts turons, sense cap cim que sobresurti, carenes i fondalades, sovint força tancades. La major part del territori es troba entre 800 i 1.000 m d'alçada i els pendents d'entre el 30 i el 50% són els que més hi abunden. Dins l'àmbit del consorci, el cim més alt és el del Faig Verd, a la part més oriental de Vilanova de Sau , amb una alçada de 1.187,4 metres. A l'altra banda de la vall de Vilanova de Sau , una plana força àmplia, el terreny és totalment diferent. Savassona s'alça amb unes escarpades cingleres al llarg de tota la vessant Est i Nord. El descens d'aquests cingles per l'Oest, cap a la Plana de Vic, és més suau i no tan accidentat com a la zona anteriorment descrita. Els Munts és el cim més enlairat d'aquesta serra amb 862,3 metres d'altitud. Al Nord del pantà de Sau topem amb les parets dels cingles de Tavertet , que formen part de la Serra de Collsacabra . Aquesta unitat queda defin

Aquest dissabte 29 de novembre tindrà lloc a Almacelles (Segrià) la 14a Nit de la Sardana , festa organitzada aquest any 2008 conjuntament per la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida , l’Agrupació de Colles Sardanistes de les Terres Lleidatanes i l’Ajuntament d’Almacelles . En aquesta festa tindrà lloc la Cloenda del Campionat de Colles Sardanistes de la Terra Ferma, amb la seva 34a edició i, en el decurs del sopar, es lliuraran els premis 'Rotllana-2008' de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida . PROGRAMA: 2/4 de 9 del vespre, a la Sala Polivalent d’Almacelles: còctel de benvinguda i lliurament dels trofeus i diplomes del 34è Campionat de Colles. 2/4 de 10 de la nit: sopar (al mateix lloc). Un cafè concert amb la Bellpuig Cobla donarà pas a un dels moments més esperats: el desvetllament dels Premis 'Rotllana-2008' . Una ballada de sardanes amb la mateixa formació musical posará fi a la vetllada, entrada la matinada. En aquesta diada, es vol

Encomana'l ara i estalviat 10 euros! Font: revista 'Segarra Actualitat', novembre 2008

E l bisbe de Solsona , Jaume Tresserra, ha rebutjat l'oferiment de TV3 de transmetre la Missa del Gall d'aquest any des de la catedral de Solsona. Això ha provocat el malestar d'alguns solsonins, que consideren que la catedral, tot i ser patrimoni de l'Església, també és patrimoni de Solsona, i creuen que hauria estat una bona ocasió per projectar la ciutat i la seva catedral a Catalunya. Finalment, la Missa del Gall es retransmetrà des de Cervera, des de l'església de Santa Maria, segons informa el canal de notícies de Televisió de Catalunya 3cat24.cat . L 'alcalde de Solsona , el Xavier Jounou, també s'ha reunit amb Treserra, per fer-li arribar el malestar dels solsonins. Segons l'alcalde, "la catedral i el seu conjunt arquitectònic, amb el Museu Diocesà inclòs, són propietat de qui són, però sentimentalment i patrimonialment són dels solsonins, ja siguin creients o no" . Font: http://comunicacio.e-noticies.cat/el-bisbe-de-solsona-veta-tv3-2

U na història verídica i desconeguda pel gran públic és l'eix sobre el qual es vertebra l' anunci de "La Marató" d'aquest any, que té de lema "Sempre reps més del que dónes" . E ls protagonistes en són Winston Churchill i Alexander Fleming . A l'edat de 12 anys, un nen s'ofegava en un llac quan un granger i el seu fill el van salvar. El pare del nen, a punt de morir, es va revelar com una persona rica, i va voler agrair aquell fet als grangers pagant l'educació del fill. El nen, uns anys més tard, es va graduar en Medicina. Els dos joves van perdre el contacte, fins que el fill ric, Churchill, ja convertit en primer ministre, va tenir un problema de salut i va anar d'urgència a l'hospital, on li van subministrar un medicament nou, l'únic que el podia salvar. Es tractava de la penicil·lina. El seu descobridor: Alexander Fleming, el fill del granger. Per a més informació vers l'anunci: http://www.tv3.cat/anuncimarato/ Font: ht

Jaume: Qui vetlla perquè ens arribi la pirotècnia a bon port, de la fàbrica a Cervera. Jornades Esportives: "Excusa esportiva" per agredir el teu company diable en algun esport. Juanico: Diable internacional afeccionat a la fotografia i boig pels correfocs. Linitul: Gasa de curació miraculosa! Llucifer: Pedra angular sobre el qual giren les nostres raons de ser. Llum (de les carretilles): Mesura de calcular si les carretilles són bones o no. Ex: "fan força llum aquestes carretilles". Imatge de Llucifer extreta de http://www.eurojo5.com/

D esprés de 15 anys sense fer-se en aquesta vila segarrenca, Guissona podrà tornar a gaudir aquest Nadal amb l'escenificació dels tradicionals 'Pastorets'. I això serà possible gràcies a la colla castellera dels Margeners de Guissona, doncs seran un bon grapat dels seus membres els que faran possible la seva posada en escena. L a versió que veurem representada, però, no serà la 'tradicional' de Guissona, sinó que s'ha optat per la més que coneguda i arreu representada de Josep M. Folch i Torres ( Rovelló i Lluquet ). M olta sort! ... i com diuen els actors -amb perdó-, 'molta merda' per a tots! Font: revista 'Segarra Actualitat', novembre 2008 Imatge: http://www.sentmenat.com/imatges/20071220_pastorets.jpg

Informació facilitada per l'Associació de Salut Mental 'Ondara-Sió'

Aquest diumenge 23 de novembre s'ha celebrat a Cervera la cercavila en contra de la violència contra les dones. Amb el lema "Tolerància O envers la violència", moltes entitats de Cervera, entre elles els Diables Carranquers, han recorregut els carrers del centre fins a la Plaça Major, on s'han llegit els manifests de protesta.

Font: revista 'Segarra Actualitat', novembre 2008

El llibre està organitzat en els següents capítols: Quatre mots El campanar de Cervera Dalt del campanar Campanar i TV Mateu de l'Olm En tres dies tres campanes La Tibau i com es feien les campanes Com es moren les campanes La Chata mana parar el bombo El Campaneta Campanes i estrelles Campanes i puros Les campanes a la Passió de Cervera Conversa amb Jaume Font i Martí La campana de la coca Quan el Seny Major va arribar a tot Espanya La Marxa dels Arengaders Una inscripció que val un cotxe Els joves de la cassette Campanes olímpiques Repicons Campanar i cigonyes Campanas de Cervera Epíleg Dades bibliogràfiques: Col·lecció: Biblioteca de Cervera i la Segarra, Sèrie Nova, núm. 15 Any de la primera edició: 1993 Editorial: Pagès Editors Número de pàgines: 122 Dedicatòria de l'autor: 'A tots els que senten, de prop o de lluny, la bellesa i l'emoció de les campanes de Cervera'.

U na nova web posa a l'abast de tothom els tresors culturals de Catalunya. L a pàgina aprofita les noves eines digitals, de manera que, per exemple, permet localitzar els monuments catalans utilitzant Google Maps , o sobrevolar-los per mitjà del Google Earth . T ambé permet visitar de manera virtuals els principals museus i monuments de Catalunya i fer un recorregut pels 7 conjunts catalans declarats Patrimoni Mundial de la UNESCO . A més d'això, el lloc disposa d'un servei de televisió per Internet, Patrimoni.tv , i d'un canal a YouTube amb vídeos relacionats amb el patrimoni cultural, com la tornada de l'Esculapi a Empúries, la restauració d'un castell o el trasllat d'un quadre restaurat. T ambé ofereix una àmplia galeria de fotografies que es poden descarregar a l'iPod , i una comunitat virtual, el Pat.club , de la qual poden formar part totes les persones interessades en el tema, i, com si amb tot això no n'hi hagués prou, el portal també all

P els volts de Sant Nicolau , patró del infants, l’Escolania de Montserrat celebra una antiga tradició nadalenca d'arrel medieval: escull i consagra un "bisbetó" d'entre els escolans nouvinguts que exercirà, per un dia, de màxima autoritat dins el monestir i presidirà totes les celebracions posteriors. Origen de la celebració La Festa del Bisbetó de Montserrat participa del conjunt de celebracions pre-nadalenques que es caracteritzen per la permissivitat i la disbauxa entre els més petits. Es tracta d'una romanalla d'antics ritus de les festes Saturnalia romanes consistent en elegir "reis" (o bisbes) per un dia. S embla que aquesta elecció d'un "bisbetó" s’havia celebrat a totes les catedrals d’Europa durant l’Edat Mitjana i que era coneguda també amb el nom de "les festes dels boigs". A casa nostra es celebrava, almenys, a Girona i a la de Palma de Mallorca. El dia 6 de desembre els escolans es reunien per elegir el qui d

S i sou dels qui penseu que els pallassos són exclusivament per als infants és que encara no heu estat al Festival Internacional de Pallassos de Cornellà . La manifestació, considerada per la Unió Europea una de les més importants del continent en el seu gènere, s’ha celebrat cada dos anys des del 1984 i reuneix una selecció internacional dels professionals més prestigiosos del món de les rialles. E l Festival va néixer per homenatjar el pallasso català Charlie Rivel i el seu objectiu principal és mostrar al públic l’ampli ventall de registres del llenguatge del pallasso : des dels pallassos de circ tradicional fins als muntatges més innovadors i experimentals passant per les actuacions al carrer. E l Festival s’alça com una plataforma per donar a conèixer pallassos de renom internacional però desconeguts en el nostre país en cadascuna de les diferents escoles d’aquest art: l’estil dels pallassos de l’est, mestres del mim; el clown de to reflexiu; el qui prefereix l’humor de l’absurd i

S i en voleu comprar, poseu-vos en contacte amb el Xavi Martí, xavimarpif@yahoo.es , telèfon 636.730.940. T eniu de temps fins la primera setmana de desembre!

S errallonga és la història d’un bandoler que esdevé llegenda, en una època dura on la lluita per sobreviure era la principal preocupació d’un poble esclavitzat per la fam i en què el bandolerisme era una de les poques sortides de la misèria. Joan Sala, àlies Serrallonga, es veu obligat a deixar la seva dona i fills i escapar de la justícia per haver comès un crim en defensa pròpia, i se suma a la colla de bandolers a la qual pertanyen els seus germans i de què és cap un vell enemic de la infància, Antic. Serrallonga i Antic s’enfronten; Antic és empresonat i s’allista a les tropes de l’exèrcit espanyol. Serrallonga, per damunt de tot, és un rebel. Robatoris i assalts fan que sigui admirat pel poble i conegut com el rei de les Guilleries. Les dones el busquen i les autoritats li donen resguard. Gaudeix també de la protecció dels nobles que veuen en ell la possibilitat de lluitar pels seus propis interessos davant la Corona. La llegenda de Serrallonga creix imparablement. En tornar de l

L 'Institut Català del Sòl ha iniciat aquest dimecres una prospecció arqueològica a la necròpolis ubicada a l'espai on s'ha de fer la plaça del Consell Comarcal de la Segarra per tal de documentar els vestigis. E ls treballs es porten a terme després que els arqueòlegs que estaven treballant al carrer Manuel Ibarra, situat al costat de la plaça, localitzessin la setmana passada part del cementiri de la congregació dels antonians, ordre afincada a Cervera durant el segle XIII per atendre els malalts de l'epidèmia d'ergotisme, popularment coneguda amb el renom de 'mal del foc' . [L'existència en l'actualitat dels Diables de Cervera, els Carranquers, és una prova palpable que a la nostra ciutat aquesta malaltia no arribà mai a desaparèixer!...] Text: Agència Catalana de Notícies Font: http://www.3cat24.cat/noticia/334225/segarra/LIncasol-fa-una-prospeccio-arqueologica-a-la-necropolis-situada-on-sha-de-fer-la-placa-del-consell-de-la-Segarra Imatge del c

E l dies 20 i 21 de novembre, coincidint amb Santa Cecília , se celebra la Fira del llibre de música i la partitura a l'ESMUC . La fira està coorganitzada per l'ESMUC i la Comissió d'editors de música del Gremi d'Editors de Catalunya . S'hi podran trobar exposicions i venda de llibres de música i partitures amb descomptes especials. L 'entrada és gratuïta i l'accés obert a tots els públics. Horaris: dijous 20, de 10 del matí a 9 de la nit divendres 21, de les 10 del matí a les 3 de la tarda Lloc: vestíbul de l’Escola Superior de Música de Catalunya - ESMUC (Padilla, 155, BCN). Amb la participació de les editorials: Brotons & Mercadal , Clivis Publicacions , Dinsic Publicacions Musicals S.L , La mà de Guido , Periferia , Publicacions de l’Abadia de Montserrat S.A. , i Tritó S.L. Informació facilitada per Clivis Publicacions, clivis@clivis.cat Font: http://biblioteca.esmuc.cat/cat/Biblioteca/Noticies/Fira-del-llibre-de-musica-i-la-partitura Imatge extr

E ls Gegants de la Patum i de la Patum infantil de Berga estrenaran vestuari a la festa de l'any vinent, segons ha acordat el Patronat Municipal de la Patum . A quest ha estat un dels acords de la reunió de l'ens que també va servir per ratificar el canvi de les bases del concurs del cartell de la festa i també per acceptar la proposta de Bergacomercial que vol regalar a la ciutadania, aquest Nadal, un joc inspirat en la festa berguedana. E l Patronat va informar als seus membres que el proper dissabte 29 de novembre es presentarà el Museu Virtual de la Patum . Text: Agència Catalana de Notícies Imatge: http://lh6.ggpht.com/_vd7icia3A0k/Rm7dT05A2AI/AAAAAAAAA7M/5TJxWi1uan8/DSC07030.JPG Font: http://www.3cat24.cat/noticia/333687/bergueda/Els-Gegants-de-la-Patum-estrenaran-vestuari-a-la-Patum-del-2009

'La violència masclista, a més d’atemptar contra els drets fonamentals de les dones, la seva autonomia i llibertat, constitueix un atac frontal contra els fonaments de qualsevol societat, i minva la integritat individual i col·lectiva de totes les persones que la integren.' Llegeix aquí el Manifest del Dia Internacional contra la violència envers les Dones 2008. Font: http://www.cerverapaeria.com/ Cartell campanya 'Talla amb els mals rotllos. enRAONA' 2008: http://static.flickr.com/109/297524535_8e4bcf0007.jpg

Des de la fundació de l'Esbart Català de Dansaires , el 1908 a Barcelona, l'entitat organitza cada any un acte obert que a les darreres èpoques s'ha anomenat 'Ballada del Soci' . Es dedica a tots els socis, col·laboradors, amics i familiars. Hi prenen part tots els balladors en actiu i s'hi programa un ball dedicat als antics dansaires que el vulguin ballar. 'La Ballada del Soci 100' d'enguany tindrà lloc el proper diumenge 23 de novembre al Centre Artesà Tradicionàrius , i commemora el centenari de la fundació de l'Esbart . A més de la participació dels balladors de la Secció Infantil, la Secció Juvenil i el Cos de Dansa, vol comptar amb la presència d'antics balladors de l'entitat, que podran ballar 2 de les danses programades. 'La Ballada del Soci 100' tindrà l'acompanyament musical de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona . En el curs de l'acte, que cal recordar que és gratuït, l'Agrupament d'Esbarts Dan

La primera referència documental del ball de diables de l'Arboç data del 1846. Aquest any, l'Ajuntament compra vestits nous, la qual cosa fa suposar que el ball ja existia anteriorment. Tantmateix, allò que destaca del nostre ball de diables és la continuïtat. Des de 1846 i fins avui, el ball ha participat a les festes de l'Arboç, excepte en els períodes de guerra. El ball de diables és, en l'actualitat, una de les manifestacions de cultura popular que identifica el nostre poble... La web del Ball de Diables de l'Arboç està organitzada en els següents apartats: Ball de Diables -inclou el ritme dels tabals arbocencs i algunes imatges històriques del ball de diables (versots, diables infantils, acte sacramental i carretillada...)-. Drac Badalot Actuacions Fotografies -imatges d'algunes de les actuacions fora vila més significatives del ball de diables i del drac fetes per la colla des de 1998-. Enllaços Correu També compta amb una breu traducció a l'anglès i

D emà dissabte dia 15 de novembre, la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya presenta l’exposició del I Concurs Fotogràfic 'El Ball de Bastons' ( veure notícia Lo Carranquer 20/8/08 ). E l lloc serà a la seu de la Coordinadora , en el Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu, al carrer d’Arquímedes, núm. 30, de Barcelona. La inauguració es farà a dos quarts de set de la tarda de l’esmentat dissabte. S’aprofitarà l’acte per presentar el catàleg del Concurs. A questa exposició aplega 30 obres de les 110 fotografies presentades a concurs i la mostra formarà part del fons d’exposicions de la Coordinadora , el qual resta a la disposició de totes les colles i entitats que vulguin exposar-lo. L ’esmentat recull de les 30 fotografies, mitjançant la imatge estàtica permet conèixer el que és el Ball de Bastons, ja que ens mostra les coreografies dels bastoners, llurs cops de bastó, els sotacames, els quadres, els bastons, detalls diversos del vestuari i altres. En resu

L’adaptació a còmic del telefilm de TV3 'La llegenda del bandoler Serrallonga' s’exhaureix als pocs dies d’arribar a les llibreries Ediciones Glénat tenia esperances de que aquest pogués ser un dels títols de producció pròpia en català que millor funcionés al mercat, però les seves expectatives s’han quedat curtes: Serrallonga , l’àlbum de còmic escrit per la Niki Navarro i dibuixat per en Quim Bou, adaptació de la TV movie de títol homònim que recentment s’ha estrenat a la Televisió Autonòmica catalana , ha exhaurit la seva primera edició en les gairebé dues setmanes que porta a la venda. Aquest fet suposa un èxit sense precedents al camp de l’adaptació del setè art al novè en el marc del mercat nacional: s’ha de tenir en compte que aquest àlbum només s’ha publicat en llengua catalana, i per tant, haver venut tota la seva edició en aquest temps rècord significa una gran fita. A l’esmentat èxit no és aliena l’excel·lent qualitat de l’adaptació: en poques ocasions aquest tipus

E l foc, més enllà de ser un element que ens permet menjar xai a la brasa i celebrar ritus solsticials, és també un objecte d'estudi científic i de reflexió filosòfica. ¿ Quins usos en traiem, del foc? ¿Què va significar el foc per a l'home? ¿Què implica a controlar aquesta part de la natura? Aquestes i moltes més preguntes se les va plantejar i les va respondre la revista 'Escola Catalana' el passat mes de març de 2008, on el seu monogràfic estava dedicat a la paradoxa d'un element tan destructor com constructor. Com els humans. Perquè els humans també som una mica 'ignis' . Així, a l'interior de la revista hi podíem trobar els següents articles: 'El Big Bang i l'aparició de l'Univers' , de Ramon Lapiedra 'El foc a la natura' , de Joaquim M. Nogués Carulla 'El foc, parent del Sol' , de Felip Munar i Munar 'Els foc de festa' , del pedagog i especialista en cultura popular Joan Soler i Amigó 'L'escalfor de

Miquel del Roig , el gran mestre del popurri musico-cultural català! Visita el seu bloc: http://miqueldelroig.blogspot.com/ Proper concert: divendres 14 de novembre , a 2/4 de 12 de la nit, al Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana de Cervera ( dins els actes del Corr ellengua 2008 )

L a Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) avança la previsió dels actes festius que tradicionalment organitzen les seves associades amb motiu de l'arribada de l'oli nou i el vi novell. A quí teniu l'agenda del que resta d'aquest mes de novembre: Font: http://www.fcac.coop/sala_de_premsa/pdf/2008-10-30_Festes%20de%20l'oli%20i%20el%20vi.pdf Imatge: http://www.terrapau.com/imatge/olivera.gif Llegit a: http://www.festes.org/noticies.php?id=893

Com es pot veure en la imatge, la casa dels Carranquers ja compta amb la benedicció del nostre estimat sant, Sant Magí. Així, qualsevol diable es podrà encomanar al sant abans del correfoc i demanar-li protecció. Visca Sant Magí, Gora Sant Magí.

No us perdeu, la marxa de torxes per la llengua, el sopar de Divendres i l'actuació del Miquel del Roig! Per venir a sopar podeu enviar un correu a calamunda@gmail.com

L a Paeria de Cervera , l'Ajuntament de Guissona i el Consell Comarcal de la Segarra convoquen el 1r Concurs de fotografia “Els veïns desconeguts” amb l’objectiu d’organitzar, posteriorment, una exposició itinerant d’una selecció de les obres presentades per tal de mostrar a la ciutadania la transformació social i cultural que ha patit la nostra comarca en els darrers anys. E l que es pretén és compaginar la creativitat artística amb la bellesa i la riquesa cultural de les persones que viuen en una mateixa comunitat, en aquest cas, la comarca de la Segarra. E l termini de presentació d'obres finalitza el 15 de gener. Bases del concurs Font: http://www.cerverapaeria.cat

El dissabte 8 de novembre un grup de carranquers va assistir a les jornades sobre el món del foc en la cultura popular , que es van celebrar al casal de cultura de Sant Andreu (BCN). Com a convidats hi havia representats de les festes més importants de Catalunya i representat del mon cultural català, per parlar bàsicament de la nova normativa Europea sobre la utilització de material pirotècnic. Com molts ja sabeu i a mode de resum, dita llei afecta a les edats designades per a cada classe de pirotècnia i sobretot a les distàncies de seguretat que s’han de marcar per a cada tipus d’artefacte. Pel que fa a les edats la divisió, queda: classe I: per a majors de 12 anys, classe II: per a majors de 16 i classe III per a majors de 18. Com es pot veure amb aquesta divisió tot el que fa referència a les colles infantils queda fora de qualsevol norma legal. Pel que fa a les distàncies de seguretat, per cremar una carretilla els espectadors s’han de situar a 8 metres i si volem cremar un sortido