LO CARRANQUER

L a capital del Maresme, que enguany ostenta el títol de Ciutat Pubilla de la Sardana , serà l'escenari de l'acte de lliurament dels Premis anuals que distingeixen les tasques més rellevants de difusió i defensa de la nostra dansa. Uns reconeixements que atorga la Federació Sardanista de Catalunya en nom de l'Obra del Ballet Popular després de valorar els mèrits i esforços que acrediten persones i entitats d'arreu del país. E l dia 21 de novembre, a dos quarts de sis de la tarda, se celebrarà l'acte solemne de concessió de les medalles al mèrit i els premis sardana de 2009, en el marc de la Basílica de Santa Maria de Mataró. Hi participaran el president de la Federació Sardanista de Catalunya i l'alcalde de Mataró tot destacant els mereixements dels guardonats, que rebran les distincions obtingudes en mèrits a la seva iniciativa i esforç. La vetllada es clourà amb un breu concert a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona , dirigida per Marcel Sabaté. J oan Vidal i G

La fira de Tots Sants de Vilaller és una fira mil·lenària, la més antiga de la comarca, de gran importància a les comarques pirinenques i que ha estat un punt de referència econòmica des d’antic. S’organitza en un període de l’any previ a l’entrada dels mesos més freds i de les nevades que deixaven aïllades a les cases i masos més allunyats de les poblacions. Així els pagesos i ramaders s’abastien de productes necessaris per subsistir en aquests mesos on les condicions de vida eren més extremes. Segons Joan Bellmunt i Figueras: "Animals i gent de tot arreu feien cap aquí. Hi acudien els veïns de tots els pobles de la rodalia, de la Val d’Aran, venien compradors i venedors del país Valencià, d’Extremadura i d’Aragó. Durant els dies de la fira el poble estava totalment ocupat pels firaires, tractants i ramblers, entre els quals destacaven els torronaires d’Agramunt, i així els públic s’abastia dels seus productes per Nadal. S’hi feien els tractes per contractar els m

Per accedir a la galeria de fotos clica aquí . A festa.cat pots trobar fotografies de nombroses manifestacions festives dels Països Catalans.

C ervera executarà el gruix de les obres del pla de barris, amb una inversió de 2,6 milions d'euros, el 2010. E n el comitè d'avaluació i seguiment del pla de barris, reunit dimecres passat, es va presentar el projecte de la primera fase de rehabilitació de Sant Domènec com a local polivalent. Aquesta actuació suposa un cost d'1,2 milions d'euros destinats a consolidar les arcades, les parets i la teulada de l'antiga estructura. Segons l'alcalde, Joan Valldaura, es licitarà i executarà l'any que ve. E n la reunió es va recordar que durant el 2010 s'executarà la primera fase del Centre Cívic, amb un import de 873.000 euros dels 1,6 milions que suma el conjunt global. L'alcalde va explicar que hi ha un problema de finançament. No obstant, va matisar que durant el pròxim exercici es deixarà acabada la primera fase, consistent en la consolidació de l'estructura i la teulada, la instal·lació d'un ascensor i l'habilitació de les sales perquè pu

R eproduïm sota aquestes ratlles la biografia de la IGNÀSIA BRACH, LA "NASA TABACO" -nom que duu la geganta nova de la nostra ciutat, batejada l'any 1991-, escrita per Josep M. Razquin i Jené, i que apareix en el seu llibre 'Gent de la Segarra' (Proyectos Editoriales y Audiovisuales CBS, 1998, pàgs. 229-231). N asqué a Cervera, a les acaballes del segle XVIII, i aquí morí, ben entrat el segle XIX, sense que en constin les dades precises. Visqué plenament la vida universitària, emparentada com estava amb catedràtics i gent principal. D esperta, treballadora i ben organitzada, com solen ser les dones d'aquesta terra, veié la forma de poder gaudir de l'ambient acadèmic sense estudis, sense preparació de cap mena, munida només amb una bona dosi de sentit pràctic. Guiada pel seu instint comercial, obrí una taverna que fou tot seguit el refugi predilecte dels estudiants, gràcies al fet que en ella bolcà el seu sentiment maternal repartit entre la jovenalla que

L'origen dels panallets E ls panellets són les postres típiques de la diada de Tots Sants a Catalunya, juntament amb les castanyes, els moniatos o el vi dolç. Els panellets són uns pastissos petits, i de diverses formes que tenen sabors i aromes característics. Els panellets són un producte de rebosteria casolana, fets amb ametlla, sucre i rovell d’ou, bàsicament. En els de qualitat inferior, s’hi afegeix una part més o menys gran de moniato o patata. Poden anar coberts o no de pinyons i moltes cases en fan d’especials, segons el seu costum i imaginació, afegint-hi coco, xocolata, etc. C al situar l’origen dels panellets al segle XVIII, quan tenien un caràcter sacramental. L’origen dels panellets com a menjar característic de la diada de Tots Sants és poc clar. Poden ser un record d’antics àpats funeraris: en alguns indrets la gent portava els panellets a l’església en cistells i se’ls menjava dins del mateix temple en comunitat. En les poblacions de la Catalunya vella hi havia el

El diari La Mañana en el seu suplement dominical del passat 25 d'octubre publicava aquest reportatge que us oferim sobre la figura de Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959) -el folklorista més prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país-, en motiu de la commemoració del cinquantenari de la seva mort. Documentació extreta del suplement 'Revista' del diari 'La Mañana' del diumenge 25 d'octubre de 2009.

Heu preguntat alguna vegada al banc o caixa que en fan dels nostres diners? Saps en què inverteixen perquè donin més interessos del que val el diner, sobretot quan els diners són a plaç fixe? Deixant de banda el que anomenen obra social, que és només una molt petita part dels diners i els obliga la llei a les caixes. Podem posar els diners en un lloc on sabem que en fan d'ells? Us heu preguntat mai perquè hi ha més de 30 guerres permanenment al món? Saps que Espanya ha passat del 7è. al 6è. país que més armament produeix actualment del món. És un gran negoci. A l'Àfrica subsahariana no hi ha ni un sol pais que fabriqui armes. Podem tenir els diners en un lloc on s'aposta per l'humanitat ? No tots els bancs són iguals. La banca ètica és transparent. D'això i més ens en parlarà en Joan Antoni Melé, qui va treballar molts anys en una caixa i actualment és el director de Catalunya i Balears d'un banc ètic. No us ho perdeu: divendres 30 d'octubre, a 2/4 de 9 de

El passat diumenge 25, el Centre Excursionista de la Segarra va fer una visita a l'Estany d'Ivars, tot un descobriment que tenim aquí al costat per passar-hi un bon matí, passejar una estona, observar la fauna de l'entorn i gaudir d'un bon espai natural. Per més informació: http://www.estanyivarsvilasana.cat/ Unes imatges del lloc, abans de ser novament omplert: Imatges actuals: Imatges: Xavi Martí.

Si fas ratafia casolana o bé ets un amant de la ratafia, participa-hi!!! Dissabte 31 d'octubre. A partir de les 7 de la tarda, a l’Ateneu Igualadí d'Igualada. 5a edició del concurs de Ratafies de l'Anoia ( veure bases del concurs ) Xerrada "Més de 25 anys fomentant la ratafia" a càrrec de Marc Alsina, de la Confraria de la Ratafia de Santa Coloma de Farners Tast popular de Ratafia i entrega de premis. Presentació del video-clip "La ratafia" del grup Terratombats En acabat, Sopar Ratafiaire (preu: 12 euros, reserves al 630933213 (Ricard) o bé escrivint a anoiaratafia@gmail.com Tot seguit, Castanyada amb cant improvisat a càrrec de Lo Ramon de Cervera i la Quarta Carlinada (Brillant, cantador - El nen de cal Jeneta, guitarra - el pubill Sagrera, trombó i cuina catalana - el Ros de plaça, trompeta, cajón i cuina catalana). Per acabar la nit, gresca a l'Envelat, amb cançons de taverna!! I el divendres 30 d'octubre , FESTA de l'EIXERREIT (combinat

Informació facilitada pel Jaume Moya, jaumemoya@castelldelessitges.com

A hir es va iniciar el curs de sardanes per a adults. Llargs, curts, dos, tres, primera tenora, braços amunt, Carles Santiago ..., una hora intensa sota la direcció del Joan Castellà. D issabte que ve, nova sessió a 2/4 de 8 del vespre, al Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana. Si us voleu afegir, encara hi sou a temps. La rotllana és oberta! P er cert, el vídeo és de la primera lliçó, a l'inici de la classe. Al final, però, la cosa va canviar molt, i fins i tot ja érem capaços de 'ballar' alguna que altra sardana. Impressionant! Vídeo: sala Centre Obrer, dissabte 24 d'octubre de 2009; autor: Carles Sala

Aquí teniu un calendari de l'any 2010 farcit de cultura popular: l'agenda de l'Almanac del Cordill . Dites, refranys, dates festives, consells, remeis, curiositats, rondalles... la veu del poble en 56 pàgines. Tradició i cultura popular per a la casa, l'hort i el jardí. Dades bibliogràfiques: Textos: Àvia Doretes, Felip Vendrell i Raquel Felsenstein. Il·lustracions: Sol Cots. Disseny gràfic: Roser Camps. Edita: Grata Lectura, gratalectura@gmail.com Preu: 3 euros.

E l Patronat Municipal Duran i Sanpere, òrgan gestor del Museu Comarcal de Cervera , va adquirir aquest dijous dia 22 d'octubre a la casa de subhastes Balcli's una taula del Mestre de Cervera de procedència desconeguda [veure imatge]. É s tracta del fragment d’una predel·la amb la Mare de Déu, que segurament flanquejava un Crist Dolorós. És una peça inèdita de l’autor batejat com Mestre de Cervera; un artífex prolífic que treballa a Catalunya entre el final del segle XV i l’inici del XVI amb clares influències del taller valencià de Joan Reixach . La historiografia encara debat sobre la identificació hipotètica del mestre anònim amb Pere Girard. Sigui com sigui, però, el nom proposat per Gudiol i Alcolea de Mestre de Cervera té la virtut d’evocar amb precisió el territori en el qual va desplegar la seva activitat aquest pintor. De fet no s’ha descartat la possibilitat que hagués residit a la vila de Cervera, on hi va haver una intensa activitat pictòrica a cavall del segle XV

A Cervera han deixat a l'Espartac Peran tocar les campanes de l'església de Santa Maria, que tan sols es poden sentir en ocasions molt especials al llarg de l'any. Altres vídeos de l'estada del programa 'Divendres' a Cervera: Band-Tokades i Bombollers bitlles catalanes el Mascle Cabró el Mateu Solé ens mostra alguns estris antics IES Antoni Torroja visita al cinema del Casal de Cervera Vídeo: http://www.tv3.cat/videos/1574599/Campanes-de-lesglesia-de-Santa-Maria

É s un taller que pretén mostrar al més petits una tradició d’Ucraïna. Per aquesta època i coincidint amb la festa de Tot Sants fan figures amb castanyes. Aquest taller va adreçat a nens i nens de 7 a 12 anys. Font: http://www.ccsegarra.cat/agenda/taller-de-la-castanyada

Reproduïm sota aquestes ratlles la biografia de PERE DE VALL-LLEBRERA , picapedrer i mestre d'obres de la vila de Cervera ss. XIV-XV, escrita per Josep M. Razquin i Jené, i que apareix en el seu llibre 'Gent de la Segarra' (Proyectos Editoriales y Audiovisuales CBS, 1998, pàgs. 109-112), i que ens apropa de forma extraordinària als primers temps del campanar de Cervera. N asqué [Pere de Vall-Llebrera] a la darreria del segle XIV. N o consta el lloc del seu naixement, però en documents fefaents de l'època se l'identifica com a "lapicidam o magistrum operam dictae villae", és a dir, picapedrer i mestre d'obres d'aquesta vila de Cervera. E ls paers, des de feia algun temps, estaven preocupats per la lentitud amb què progressaven les obres del campanar de l'església de Santa Maria. L'havien projectat amb gran ambició i volien que fos un conjunt extraordinari. De planta octogonal, concebut per a poder assolir una gran altura, havien arribat am

Heus aquí l'article publicat pel Josep M. Solà i Bonet el setembre de 2005 a la secció Panoràmica de la 'Revista d'Igualada' (núm. 20) -i que també podem trobar al llibre del mateix autor "Històries de Calaf" publicat per Edicions de l'Albí, l'any 2008-. Aquest text, anant un xic contracorrent, mostrava l’oposició de l’autor a l’enorme estesa de molins de vent que ja aleshores s'havia estès pels altiplans de l'Alta Segarra. 'Revista d'Igualada' és una publicació resultat de l'esforç d'una nova generació d'anoiencs que, situant-se fora de l'àmbit de la recerca i de la informació estricta, volen projectar des del cor de Catalunya una publicació referida al pensament i a la cultura, amb la voluntat de divulgar qüestions d'interès general o de contribuir al debat necessari al voltant de temes molt diversos. Article extret de: http://www.revistaigualada.cat/fitxaarticle.asp?article=204

El programa de Televisió de Catalunya 'Divendres' passa aquesta setmana per la nostra ciutat. Vídeo: http://www.tv3.cat/videos/1565199/Cervera

L a Baixada de l’Àliga sorgeix, l’any 1986, de la necessitat de transportar aquest element del bestiari festiu tarragoní fins la seu del Ball de Diables. En plena Festa Major, els Diables encarregats d’aquesta tasca tan feixuga convertiren el carreteig nocturn de l’ocell un acte festiu espontani. L’èxit de l’esdeveniment i el seu poder de convocatòria creixien en cada edició, de manera que, l’any 1997, la Baixada aparegué al programa de festes. M és que un motiu per deslluir-la, l’èxit de participació de la Baixada és una mostra de la capacitat de la ciutadania de decidir i organitzar-se per ella mateixa, una oportunitat i un repte per demostrar que les imposicions hi estan de més. S obta molt que la història d’un acte tan multitudinari com aquest, paroxisme de la gresca teclera, encara no hagi estat explicada. Per posar-hi remei, hem entrevistat els aliguers per relatar la Baixada des de dins i des de fora. T al com apunta l’antropòleg Joan Prat en el pròleg, “Tota la primera part

Benvolguts cerverins, Després de realitzar cinc reunions amb representants del comerç, indústria, entitats esportives i socials i representants de la cultura i patrimoni, hem recollit les inquietuts de cada un d'aquests sectors i l'opinió sobre quina és la situació de la nostra ciutat. En els diversos debats s'ha parlat del que funciona i del que no intentant trobar solucions a cada situació. Recopilant tota la informació arribem a les següents conclussions : Cervera està estancada, ha de despertar i té potencial per fer-ho. Hi ha persones preparades i disposades a treballar per aquest objectiu. Les necessitats de cada sector són molt diverses, algunes requereixen inversions importants i altres no. S'han de definir quines d'aquestes necessitats són prioritàries tot i que sembla que estan ja identificades les més importants. Caldrà ser tolerant, solidari i pacient per afrontar els diferents projectes ja que no tots afecten per igual als diferents sectors amb els que

A l Tastalletres el proper mes de novembre estem de Festa: fem 5 anys!!! M OLTES GRÀCIES a tots i a totes que ens heu acompanyat en aquest camí. G ràcies al Blai, l’Aisha, l’Assana i a la Marina pel relat dels seus contes, a la Yolanda de las Heras per fer-nos agafar gust a la lectura. G ràcies a l’Isabel Valverde, al Josep M. Poblet i al Gimondy pels seus poemes. G ràcies al Joan Trigo, a l’Antoni Dalmau, al Jordi Bibià, a l’Assumpta Montellà, a l’Alexandra Cuadrat, al Carles Porta, al Josep Bou, al Víctor Alexandre i l’Isidor Cònsul, a l’Arcadi Oliveres, a la Núria Llopis, a la Patricia Gabancho i la Dolors Sarries, a la Mari-Pau Cornadó, la Rosa Fabregat i l’Albert Turull, al Joan Pinyol, al Màrius Serra, a l’Eugeni Rius, al Toni Sala, a la Mercè Torrentallé, a la Mireia Rubio, al Ramon Usall, al Feliu Formosa i l’Antoni Clapés, al Martí Gironell, a la Teresa Roig, al Miquel Àngel Bergés i Josep Maria Cazares, al David Colell, al Josep Ignasi Revés i al Pere Cardús per donar-nos l’o

En el marc de la seva Festa anual, Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) atorga el premi L'Alternativa a entitats, persones, moviments socials, pobles del món que, en opinió de EUiA, han destacat durant l'any per la seva tasca en defensa dels valors i de les polítiques per les quals treballa EUiA. I aquest any 2009 el premi L'Alternativa és concedeix a la Federació de diables i dimonis de Catalunya en reconeixement al treball en defensa de la tradició del foc a Catalunya. El passat dissabte, 3 d'octubre, a les 9 de la nit, durant el sopar de la Festa anual de Esquerra Unida i Alternativa , es feu entrega del premi L'Alternativa 2009 . Per a mes informació: http://www.euia.cat/ Altres anys han rebut el premi L'Alternativa: La revista El Jueves La Campanya pel Dret a l´Avortament Lliure i Gratuït Plataforma ILP Fibromiàlgia Neus Català, supervivent del camp Ravensbrück Poble Sahrauí Aturem la Guerra Poble Palestí Comitès d'empreses en Lluita ... Noticia i im

E l proper dia 24 d'octubre a sa Pobla convocam un concentració reivindicativa i festiva per la defensa de la cultura del foc i a favor d'una correcta transposició de la directiva 2007/23/CE. A questa concentració serà a les 19:00 h a la plaça de la Constitució de sa Pobla . Tot seguit es farà un lluïment de foc de les colles infantils i del bestiari infantil, a continuació es llegirà un manifest i en acabar la lectura del manifest les colles de dimonis i diables i les bèsties de foc faran un altre lluïment de foc, per acabar l'acte es farà una sonada conjunta de tots els grups de percussió. V olem que aquesta concentració sigui una gran festa, per això ens agradaria que hi fossin representats el màxim dels vessants de la cultura que tenim a les Illes Balears, per que ens acompanyin i ens recolzin en aquesta nova concentració a sa Pobla per defensar la nostra cultura mediterrània del foc. P er tant hi estau tots convidats !!!! FEDERACIÓ DE DIMONIS, DIABLES I BÈSTIES DE FO

D ins el marc de celebració del 650è aniversari del Naixement de la Generalitat, el Museu Comarcal de Cervera dedicarà la jornada 'Reviure el patrimoni' a la conceptualització i gestió del patrimoni intangible, amb una especial atenció a aquest fet que es commemora i que va tenir la vila de Cervera com a seu d’unes Corts que la historiografia apunten com a fonamentals per a la consolidació de la institució de la Generalitat de Catalunya . 'Reviure el patrimoni' és una jornada tècnica que anualment organitza el Museu Comarcal de Cervera i que pretén debatre aquells aspectes patrimonials que tenen una especial rellevància a la comarca però que permeten, al mateix temps, establir discussions més àmplies sobre les polítiques patrimonials vigents. Informació facilitada pel Museu Comarcal de Cervera, museu@museudecervera.cat

Retall de premsa extret del Full Informatiu digital de la Capital de Cultura Catalana , núm. 64, corresponent al mes d'octubre de 2009.

La Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya convoca el 1r Concurs de Narració Curta sobre el ball de bastons , amb l’objectiu de divulgar el món bastoner. S'adreça a tothom que vulgui escriure sobre el ball de bastons, sense límit d'edat. BASES: Els escrits s’han de redactar en llengua catalana. El concurs és de narrativa curta. Hi ha dues categories: 1) fins a 17 anys, i 2) a partir de 18 anys, complerts dins l’any 2009. Cada autor/a pot presentar un màxim de 2 treballs. El tema del relat serà lliure, però fent referència al Ball de Bastons. Els treballs s'han de presentar a doble espai amb lletra Times New Roman o Arial, cos 12, en fulls DIN-A4 a una cara. L'extensió del text no pot ser superior a 10 pàgines. Els relats han d'estar encapçalats per un títol i signats amb pseudònim. Els treballs s'han de lliurar a la seu de la Coordinadora, que és la següent: Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya , C/ Arquímedes, 30, 08030 – Barcelona. Els escrits es

A la cafeteria del carrer Combat de Cervera "El Campanar" s’estan duent a terme diverses activitats; una d’elles és el cicle “Fem Poble”, on es dóna a conéixer el funcionament i les activitats de diverses entitats de Cervera. A quest dissabte 17 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, i dins d'aquest cicle, tindrà lloc, sota el títol "L'Espígol es presenta" , la intervenció del Centre Ocupacional L’Espígol, en què aquesta associació ens aproparà a les activitats i als productes que estan fent actualment. P er a conèixer una mica més el Centre Ocupacional L'Espígol: http://lespigol.blogspot.com/ Informació facilitada per la Núria Turull, nuriaturull@gmail.com Imatge del logo: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjNbAoSheHMExjYuzg5iZ6bpdL4AFtQCFptOzSl5plPOO6_3GVFJeGNU2sn9f51v3Aoj1Awtr7C-XCqZF7qacAo8Gt47WhxIB95vVeXZHDVLOtrSCjGi2Zq65haC5Cq-pEFxNGbHm0EAc/s220/logoesp2.jpg

El GUANT - Festival Internacional de Teatre de Titelles de l'Alt Camp , combina les propostes de teatre de titelles per a públic familiar i escolar amb representacions específiques per a públic adult, així com obres premiades en altres festivals, estrenes i muntatges experimentals. Durant uns deu dies de programació; els espectacles es representen a Valls i als diferents municipis de la Comarca. El GUANT vol ser el festival de referència al nostre territori en aquesta art escènica, i ofereix una cartellera, amb molta varietat de formats i tècniques per tal de donar a conèixer el món dels titelles entre la població, projectar la ciutat i també la comarca. L’organització del GUANT va a càrrec de la Regidoria de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Valls i de la Companyia d'Espectacles Pa Sucat , també de Valls, que n'assumeix la direcció artística. El Festival compta també amb la complicitat del Festival Cos de Reus . Per a més informació: http://www.festivalguant.cat/

Font: Ajuntament de Plans de Sió, http://planssio.ddl.net/layout_index.php

A partir del proper 24 d'octubre, tindrà lloc tots els dissabtes, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala de ball del Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana de Cervera (passeig de l'Estació, 1), un curs de sardanes a càrrec de la Colla Sardanista 'Jovencells' obert als membres de les entitats de cultura popular de Cervera que s'hi vulguin apuntar. Inscripcions a carranquers@gmail.com Imatge: http://www.llagosta.cat/lallagosta/recursos/arxiuimatges/grans/sardanes.jpg

Us oferim sota aquestes ratlles el text 'Proclamació de Lluís I' de Josep M. Llobet i Portella, inclòs en el seu llibre 'Cent episodis de la història de Cervera' (Diputació de Lleida, 1992), on resumeix els esdevinements explicats en el document "Relación de los festivos aplausos con que la fidelissima ciudad de Cervera ha manifestado su interior gozo en la proclamación y levantamiento del real pendon por el rey nuestro señor D. Luis Primero, y en su real nombre, en 25 de marzo 1724", que es troba en l'Arxiu Comarcal de la Segarra , a Cervera . "A mitjan mes de gener de 1724, Felip V , cansat, potser, de la feixuga tasca de regnar, abdicava a favor del seu fill Lluís I . Aquell mateix mes, el monarca escrivia a les autoritats cerverines comunicant la seva decisió i demanant que proclamessin el nou rei. A l'espera de conèixer la data exacta de la celebració, la qual els havia de ser notificada per les autoritats superiors, els membres de l'