LO CARRANQUER

El Tió de nadal és un tronc decorat amb ulls, nas i una barretina catalana, recolzat per dues potes davanteres i cobert amb una manta per al fred.  Els dies previs al solstici d’hivern es alimentat, com més millor, perquè sigui més generós. La nit de Nadal, la família el colpeja amb un bastó, mentre li canta cançons populars, perquè vagi “cagant” petits regals, abans dolços i torrons.  Antigament el tronc era cremat a la llar per donar llum i calor però ara es conserva de generació en generació per gaudir-ne el següent Nadal. Extret de www.magimo.net

Informació facilitada per l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera,  https://www.facebook.com/AEiGColldelesSavines/

Amb la tardor i les primeres pluges, molts catalans esperen amb ànsia el moment de sortir a buscar els primers bolets als nostres boscos.  Aquesta tradició mil·lenària que ja practicaven els romans és ara molt popular i és celebrada en família, amb amics o fins i tot en solitari. Cal sortir a hora molt primerenca, si per quan s’arribi al bosc, es vol trobar alguna cosa, acompanyats per una cistella de vímet i una navalla. Com recompensa de la gran matinada cal cuinar-los juntament amb altres plats típics catalans i gaudir-los en bona companyia i un bon vi. Extret de www.magimo.net

Ramon Vallverdú, membre del Ball de Diables de l'Arboç, en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006), analitzava deu colles de diables diferents (balls de diables de Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Sant Quintí de Mediona, Vilafranca del Penedès, l’Arboç, el Vendrell, Torredembarra, Ball de Sant Miquel i diables de la Riera, i Tarragona) que han mantingut sense interrupcions o han recuperat el models de ball de diables característic del Penedès i del Camp de Tarragona. Pràcticament totes aquestes colles (a excepció del ball de diables de Sant Pere de Ribes) eren aleshores membres de la Coordinadora de Colles de Diables Centenaris amb Parlaments.  Entre els aspectes més rellevants d’aquest llibre hi ha un important treball de camp que va servir per presentar, per primera vegada, les melodies dels tocs de timbals dels deu balls, els diversos punts de dansa que...

La revetlla de Sant Joan se celebra la nit del 23 al 24 de juny. Des de l’antiguitat se celebra l’arribada del solstici d’estiu en aquesta, la nit més curta de l’any.  Les fogueres tradicionals que s’encenen aquesta nit són, probablement, un homenatge al Sol, font de llum i de vida. És costum viure les fogueres i els focs artificials amb amics, veïns o família, menjant la típica coca de Sant Joan, coberta de fruita confitada, i bebent vi o cava. Extret de www.magimo.net

Aquí teniu el programa d'actes i els horaris de la Patum de Berga 2016 : __________________________________ Dissabte 21 de maig 10 de la nit: Concert de Patum , a la plaça de Sant Pere. XIXè Memorial Ricard Cuadra, a càrrec de la Banda del Memorial. __________________________________ Diumenge 22 de maig 2 quarts de 6 de la tarda, a la plaça Viladomat: 65è Concurs Nacional de Colles Sardanistes,   amb la Cobla Pirineu. 8 del vespre, a la plaça Viladomat: Els Quatre Fuets. __________________________________ Dimecres 25 de maig 12 del migdia: El Tabaler i els quatre gegants, al so de la Banda de l'Escola Municipal de Música, satisfaran els berguedans i les berguedanes amb la tradicional Passada . 8 del vespre: Tabal, maces, guites i gegants vells, acompanyats de la cobla Pirineu, sortiran de la plaça de sant Pere i faran els Salts corresponents davant dels domicilis de les autoritats locals. Acabaran amb Tirabols a la plaça de sant Joan i a la plaça de sant...

Amb l’arribada de la primavera, l’inici d’un nou temps, diferents municipis catalans celebren una antiga tradició on el protagonista és un gran arbre anomenat “arbre de maig” o “maig”. Aquest gran arbre es va a buscar en processó als afores i es planta de nou a la plaça del poble, aixecant-ho amb cordes i engalanant-ho amb fruites, embotits, dolços i garlandes. Durant tot el mes se celebren fogueres, balls, jocs i berenars al voltant. Extret de www.magimo.net

Ja tenim aquí el projecte de construcció del capgròs del Fabià Pont i Pedrós, impulsat pel Centre Obrer Instructiu d’Unió Republicana . Per fer realitat aquest capgròs hem iniciat un micromecenatge a la plataforma Verkami perquè tothom pugui aportar el seu granet de sorra, fer-se seu el projecte i fer que el Fabià no desaparegui de les nostres vides. Serà el primer capgròs de Cervera dedicat a una persona. No estarà associat a cap de les entitats on participava el Fabià i s’anirà personalitzant segons cada festa. Amb les aportacions al Verkami es contribuirà a la construcció del capgròs i a la seva festa de presentació, que serà el 23 de juny, durant la revetlla del solstici d’estiu. Serà un sopar-festa com mai s’ha vist a Cervera. En aquest enllaç trobareu la informació per fer la vostra aportació! http://vkm.is/capgrosfabia Més informació del Verkami El Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana de Cervera som una entitat centenària que, a més d...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 8. El vidre. Sabem que, almenys des de mitjan segle XIV , hi havia vidriers establerts a Cervera. Una notícia de l'any 1377 encara és més explícita, ja que ens informa de l'activitat d'un mestre del forn del vidre anomenat Francesc Roger. Així, consta que aquest artesà havia subministrat vidre a un matrimoni que tenia una taula on es venia aquest producte. Les activitats del mestre de vidrieres Colí de Maraya, que durant el primer quart del segle XV féu diverses vidrieres per a l'església cerverina de Santa Maria, degueren propiciar la fabricació de vidre a la vila. No és, però, fins a la primera meitat del segle...

  Cervera ha gaudit avui, diumenge de Pasqua, d’una nova edició de les seves tradicionals Caramelles, els arrelats cants corals que celebren l’arribada de la primavera. La jornada s’ha iniciat a les 10 del matí amb l’esmorzar dels cantaires a la plaça Santa Anna, al que ha seguit el tradicional recorregut junt amb la carreta engalanada pels carrers més cèntrics de la ciutat, tot finalitzant al migdia a la plaça Major, amb el cant de tot el repertori de cançons i el sorteig popular de mones i altres regals. Des de la Coral Infantil Nova Cervera, com a entitat organitzadora de les Caramelles de Cervera 2016, voldríem fer-vos saber a través d’aquestes ratlles el nostre agraïment a totes les persones, establiments comercials i entitats que ens han donat suport de nou. Els agraïments han de començar pels cantaires... El cant és l’essència de les Caramelles! A tots els cantaires de la Coral Infantil, així com a les mares, pares, familiars i amics dels ma...

  El proper dijous 24 de març, el mateix dia que va morir Enric Granados ara fa cent anys, tindrà lloc una Marató d’actes i de concerts amb la seva obra i amb estrenes dins de la sisena edició del Festival de Pasqua de Cervera . El matí del dijous 24 de març, començarà a les 11.30 hores l’Auditori Municipal amb una presentació sobre Granados a càrrec de la periodista Mònica Pagès. A continuació, es projectaran les comunicacions en video dels experts en aquest compositor Walter Clark, John Milton i Mark Larrad. A les 12.00, actuarà a l’Auditori Municipal el pianista Daniel Ligorio, que interpretarà els Valses poéticos i les Escenas románticas amb d’altres obres. Ligorio acaba de presentar nou disc amb obres de Granados pel segell Warner. El matí acabarà amb un Menú Granados ofert pel xef Sergi Ortiz al restaurant Antic Forn de Cervera. La tarda del dijous començarà amb més comunicacions en video sobre el disc que van fer Conxita Badia i Alicia de Larrocha amb le...

La cooperativa “La Garbiana Pagesa” de Tarroja va rebre dissabte el Premi SIKARRA d’aquest any de mans del president de la Fundació Jordi Cases i Llebot, Francesc Xavier Rivera. Aquest és un guardó que convoquen anualment aquesta institució i el Fòrum l’Espitllera . Es tracta d’una escultura feta per l’artista Anna Marín-Gálvez, i que és una representació conceptual de la moneda que dóna nom al premi. En el seu discurs d’agraïment el David, un dels integrants de la cooperativa va donar una lliçó de quina ha de ser l’actitud dels ciutadans/es amb el paisatge que ens envolta. Ell, que és madrileny de naixement, però amb quinze anys d’estada al nostre país , té molt clar que “la terra és una entitat del nostre entorn que hem d’estimar i cuidar” . Missatge clar per tothom de la Segarra o que viu a la comarca, que sàpigui valorar el que té al costat de casa. Pel que fa als Parlaments de l’acte, l’alcalde de Cervera, Ramon Royes, va destacar la feina dels premiats i de les ...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 7. El ferro. Sobre les poblacions des de les quals se subministrava ferro als veïns de Cervera , només tenim dues notícies. La primera és de l'any 1555 i fa referència a un pagament de filferro fet venir de Lleida que fou destinat a l'obra de l'església cerverina de Santa Maria . És problable que aquest ferro que es comprava a Lleida procedís de les fargues pirinenques. La segona notícia correspon al 1625 i indica un pagament efectuat aquell any per la compra a Barcelona del filferro necessari per al rellotge instal·lat al campanar de l'esmentada església. Veiem, doncs, que el ferro, segons aquests dos docum...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 6. La fusta. Si bé els boscos propers a Cervera devien proporcionar fusta per a obres menors, les bigues i les llates necessàries per a la construcció d'edificis eren portades d' Artesa de Segre o de Balaguer després de ser conduïdes pels raiers al llarg dels rius pirinencs. Sabem que, l'any 1487, fou satisfet a Joan Solanes, raier, d' Oliana , l'import de diverses bigues i llates que serviren per a l'obra de la sala de la paeria de Cervera . La patida de les bigues estava formada per vint trentens (bigues de trenta pams de llargària, o sigui, de sis metres) i vint vint-i-quatrens (bigues de vint-i-q...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 5. Les teules. Durant la segona meitat del segle XIV , resta documentada l'existència d'un forn de coure teules situat al barri cerverí de les Verges, anomenat així perquè en aquell indret hi havia l'hospital i l'església de les Onze Mil Verges. Aquest forn era de Pere de Puig-redon i, l'any 1388 , va ser afectat per un incendi provocat que ocasionà fortes pèrdues al propietari. Aquest mateix teuler devia treure aigua "per assaonar la terra de les teules" de la bassa del Capcorral, propera al barri de les Verges, actuació que ocasionà la prohibició que ho continués fent, atès que l'aigua de les...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 4. El guix. Als termes de Vergós de la Ribera i Sant Pere dels Arquells, a més de la calç, abundava el guix . Diversos pagesos de Vergós complementaven el seu treball amb l'extracció de guix. Un d'ells era Guillem Barrufet que, l'any 1486 , en subministrà deu mitgeres per a l'obra de l'església de Santa Maria de Cervera . Dos anys després, fou el guixaire Joan Vilaplana, del mas d'en Miquel, del terme de Timor, qui facilità guix per a una obra cerverina. També ho féu, aquell mateix any, Joan Miret, de Briansó. Durant el segle XVI , hi degué haver una forta demanda de guix de Vergós . Així ho fa creure...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella, inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 3. L'arena i el reble. Un altre material indispensable en la construcció era l'arena que, barrejada amb la calç, proporcionava el morter . L'any 1423, amb la finalitat que construís el pis de les campanes del campanar de l'església de Santa Maria de Cervera, el mestre d'obres Pere de Vall-llebrera fou autoritzat a agafar arena en qualsevol torrent o tros de terra del terme de la vila. També podria arrencar reble al raval del Capcorral. Sabem que en aquell mateix segle XV s'extreia arena al barri de Framenors, que era prop del riu. Imatge del campanar de Cervera del Xavi Martí, Festa Major 2011, extret...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 2 . La calç. El fet que hi hagués força calç dins els termes de poblacions molt properes a Cervera, com Vergós de la Ribera -que era considerada un carrer cerverí- o Sant Pere dels Arquells , entre altres, va fer que aquest material es trobés a l'abast dels constructors cerverins. Segons un document de l'any 1401 , la calç la coïen els teulers, encara que pocs anys després van ser construïts dos forns de calç dins el terme de Cervera, un als plans de Bonifaci i l'altre al Monjo. La calç podia ser en llosa -calç viva- o fosa -calç morta-. Diverses partides de calç en llosa van ser portades a Cervera procedents de...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular , entitat guardonada amb el premi Sikarra 2013. Durant segles, generalment fins a la revolució industrial del segle XIX , a Cervera -i a les poblacions veïnes- els principals materials usats en la construcció foren la pedra, la calç, l'arena i el reble, el guix, les teules, la fusta, el ferro i el vidre. L'extracció, l'elaboració, el transport i l'aplicació de tots aquests materials corrien a càrrec d'un gran nombre de mestres i obrers: picapedrers, paletes -anomenats mestres de cases o d'obres-, manobres, carreters, forners, guixaires, teulers, fusters, serradors, raiers, ferrers, manyans i vidriers, entre...