Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2015

VI Fira de la Cervesa Artesanal Catalana de L'Arboç del Penedès · 2 de maig de 2015

Imatges
La plaça de la Vila i el carrer Major de l’Arboç acolliran el proper dissabte 2 de maig, entre les 11 del matí i les 12 de la nit, la sisena edició de la Fira de la Cervesa Artesanal Catalana. Desprès de l’èxit de les cinc primeres edicions, en aquesta nova edició, ha crescut l’interès de les diferents marques per mostrar als més de 3000 visitants que, es preveu, s’acostin a l’Arboç les diferents varietats d’aquesta antiga beguda. L’organització realitzarà una enquesta als visitants sobre quina és la millor cervesa de la fira. En el decurs de la jornada tindrà lloc, també al carrer Major, la degustació de les denominades “tapes diabòliques”, salsitxa feta al moment, hamburguesa, ous de guatlla amb sobrassada i pollastre al curri. L’empresa “Embutits Bundó” col·labora en aquest acte on es preveu servir més de 1200 tapes diabòliques. Aquesta fira, organitzada pel Ball de Diables de l’Arboç , compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Arboç.  Informació extret

#segarrejant a les xarxes

Imatges
El passat dissabte 25 d’abril, l’ Hostal Jaumet , de Torà, va acollir la primera trobada “la Segarra a les xarxes” , promoguda pel Fòrum l’Espitllera i organitzada des de la Xarxa Sikarra. Mig centenar d’assistents, provinents de diferents localitats de la Segarra, entre els quals no faltaven arribats de l’Alta Segarra (Calaf) i la Baixa Segarra (Santa Coloma de Queralt), varen participar activament a la jornada i les taules de treball. L’acte va començar amb una xerrada magistral per part de Josep M. Ganyet, enginyer informàtic i expert en comunicació a les xarxes, que va exposar la conveniència de potenciar les xarxes socials com a instrument de comunicació entre persones, no entre masses. Així, en la seva exposició, va defensar la creació d’una marca amb personalitat, que esdevingui memorable, i que estableixi una clara connexió entre el món virtual i el físic. L’estratègia ha de partir d’un relat i ha de tenir un objectiu clar i definit en el temps, objectiu q

CIUTADILLA · XIII Trobada de Grups de Recreació Medieval · 1, 2 i 3 de maig de 2015

Imatges
De fires i jornades medievals en tenim un bon grapat al país, però destaca el certamen que es celebra entre la vall del Corb i la vall del Boixeró, la Trobada de Grups de Recreació Medieval a Ciutadilla.  El cap de setmana del 25 i 26 d’abril, aquest poble segarrenc de l'Urgell acull els afers quotidians de la vida medieval amb representacions, desfilades de les tropes hospitalàries, tallers de danses medievals, l’assalt al castell, campionat de tir amb arc i un torneig d’esgrima. Per a més informació: http://www.ciutadillamedieval.cat/ Text extret de http://xarxanet.org/cultural/noticies/la-primavera-omple-dactes-lagenda-dabril

Més de 200 joves dansaries omplen Torregrossa de sardanes amb el 'SALTEM I BALLEM'

Imatges
Joves sardanistes de diferents escoles d'Almacelles, Agramunt, Cervera, Castelldans, Juneda, Lleida, Vilanova de Bellpuig, Vila-sana i Torregrossa van participar el passat dissabte 18 d'abril en la 25a Trobada del Saltem i Ballem que es va celebrar a Torregrossa. A més, aquests dansaires van comptar amb la presència de les colles Dimoniets, Petits Dimoniets, Escarlata i Esclat de Primavera, i junts van omplir de sardanes aquesta població del Pla d'Urgell, amb més de 200 participants.  La trobada va comptar amb una seguit d'activitats preparades pel grup d'animació Tres quarts de Sucre , d'Ivars d'Urgell, amb el Piolet i la Xinxeta , que van aconseguir fer participar nens, nens i monitors i monitores, tal com ho van fer l'any passat a Sort.  A continuació, i amb l'ambient més distès, els sardanistes van fer un galop de fantasia per introduir la sardana de lluïment.  Després, les autoritats presents van pronunciar els

La imatgeria de Girona incorpora LA MULA BABA

Imatges
La imatgeria festiva de Girona té, des de diumenge, un personatge més. La Mula Baba va fer l'estrena oficial en l'última jornada de les festes de primavera de la ciutat. La mulassa de Girona va ser la protagonista en una cercavila juntament amb tres bèsties més (la de Sant Feliu de Pallerols, la de Reus i Le Poulain de Pesenàs, de la regió del Llenguadoc-Rosselló) i l'acompanyament musical de la Girona Marxing Band. La Mula Baba va ser el centre d'atenció en l'aplec de mulasses . Havia sortit per les Fires de Sant Narcís de l'any passat, pel Girona 10 d'aquest any i per la Fira de la Mediterrània de Manresa, però ahir era el seu gran dia. Per començar, cap a dos quarts de dotze, des de la panxa de la mulassa hi va haver un espectacle de titelles a la rambla de la Llibertat. Va ser una recreació lliure de la llegenda del Tarlà , amb personatges com ara el mateix joglar, el dimoni Bufarull i la bruixa de la Catedral. Tot seguit, la mulassa de

El Centre Obrer de Cervera està d'estrena!

Imatges
Al Centre Obrer estem d'enhorabona! Aquest proper dissabte 2 de maig estrenarem la sala d'actes, la qual hem reformat completament en aquest últim any a base de sang, suor i cerveses. Us hi esperem! Informació extreta de https://ca-es.facebook.com/centreobrer.decervera

Els Carranquers de Cervera, dijous a Calaf

Imatges
      Els actes finals del Mil·lenari de Calaf comptaran també amb una nit dedicada als joves. I és que aquest dijous, 30 d'abril, el poliesportiu acollirà un gran concert amb les formacions Buhos , Germà Negre i Old Star .    Una proposta d'estils ben variats, d'entrada gratuïta, que promet unes hores de bona música i bon ambient.  El concert començarà a les 23.30 h; una estona abans, a les 10 de la nit, ja es podran escalfar motors amb el correfoc a càrrec dels Diables Carranquers de Cervera, que tindrà lloc a la plaça dels Arbres. Informació extreta de http://www.calaf.cat/actualitat/noticies/buhos-germa-negre-i-old-star-actuaran-aquest-dijous-a-calaf-100.html

Dolors Sans dissenya i construeix tres gegants i un drac mitològics per a l’Hospitalet de Llobregat

Imatges
  El passat dissabte 25 d’abril es va estrenar a l’Hospitalet de Llobregat la darrera creació de l’escultora vilafranquina Dolors Sans . Es tracta d’un conjunt format per personatges mitològics grecs: 3 gegants que representen Zeus , Posidó i Hades i un drac que representa a Pegàs . L’acte va tenir lloc dins del Fabulari de les Festes de Primavera de l’Hospitalet. La iniciativa de creació del conjunt és de l’associació el Drac d’Or i forma part d’una nova festa anomenada ”La batalla dels déus” que tracta sobre les lluites i els elements mitològics de la creació de l’Olimp.  Els gegants Zeus, Hades i Posidó El gegant Zeus és majestàtic, vestit amb una túnica grega noble i amb un pentinat clàssic grec amb una gran barba, com s’acostuma a representar i reforçar la idea que és el pare dels altres déus. Porta a una mà dos llamps amenaçadors i a l’altre un bàcul amb una àliga al capdamunt. Aquesta imatge és força habitual en estàtues i representacions de cerà

10a Trobades de Música Mediterrània · 1, 2 i 3 de maig, Torroella de Montgrí

Imatges
El Museu de la Mediterrània presenta les X Trobades de Música Mediterrània que tindran lloc els dies 1, 2 i 3 de maig de 2015 a Torroella de Montgrí. Aquestes Trobades de Música Mediterrània faran un viatge increïble fins a un dels territoris més rics en músiques populars i tindran com a grans protagonistes les músiques rurals dels «Balcans centrals» . Pocs llocs al món presenten una riquesa de tradicions tant gran com aquest territori, enclau de cruïlles i punt d’encontre de grans civilitzacions. Punt de trobada del món mediterrani, otomans, bizantins, austríacs, eslaus.  Les Trobades de Música Mediterrània són un esdeveniment singular, únic al món mediterrani i que continua tenint l’objectiu de promoure la cultura d’arrel del nostre país i afavorir un diàleg de Catalunya cap a les cultures mediterrànies a partir dels sons, les músiques i els balls d’arrel d’una cultura convidada.  Els Balcans són un espai amb una gran complexitat cultural, un mosaic d'ètnies, ll

El Talladell obre la sala de lectura que custodia l’arxiu bibliogràfic personal de l’escriptor Josep Maria Madern

Imatges
El Talladell , poble del terme de Tàrrega constituït en EMD, ha posat en servei la Sala de Lectura Madern Minguell, on s'ha dipositat l’arxiu bibliogràfic personal de l’escriptor cerverí Josep Maria Madern i Sostres (Cervera 1926 – Barcelona 2012). L’acte, celebrat el diumenge 26 d’abril, comptà amb la presència de la vídua de Madern, Pilar Minguell, qui l’any passat formalitzà la cessió del fons a l’Ajuntament de Tàrrega. D’aquesta forma s’ha donat compliment a la voluntat de l’escriptor, el qual tenia un profund lligam amb El Talladell , segona residència del matrimoni des de l’any 1972. A més, la família de Minguell és originària del Talladell , on conserven la casa pairal. La Sala de Lectura Madern Minguell s’ubica a l’altell de l’Espai Molí, el local polivalent del Talladell.  El fons de Madern consta de més d’un miler de llibres de diversos autors i gèneres, sumant 30 metres lineals de prestatgeria. Són obres escrites en català, castellà i francès. L’habilita

11 cors infantils d'arreu de Catalunya uneixen les seves veus a Sant Cugat del Vallès

Imatges
11 cors infantils d'arreu de Catalunya han cantat aquest diumenge a la plaça de l'Om, en la 48a Trobada de Cors Infantils de Catalunya. La iniciativa, organitzada pel Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) , l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels i l'Escola Fusió, ha aplegat prop de 250 cantaires. A la trobada hi han participat les corals Estrop de Vilanova i la Geltrú, Nova Cervera de Cervera , Xic Estel de Vilassar de Dalt, Escarlet de Calella i Gatzara d'Igualada. També han format part de la iniciativa les corals Sant Esteve de Castellar del Vallès, Petit Estel del Vendrell, les formacions barcelonines Voramar i Gymmusic i les santcugatenques Fusió i la coral de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels. La iniciativa ha consistit en una trobada-taller: al matí, els cantaires han preparat les cançons amb un director convidat i a la tarda han interpretat les peces davant del públic de la plaça de l

Mor la patronista arbocenca de punta al coixí Roser Boronat

Imatges
  Ha mort, als 88 anys d’edat, la prolífica dissenyadora i picadora de patrons arbocenca Roser Boronat i Miquel. Amb gairebé 75 anys de vida professional dedicada a dissenyar i picar patrons per a punta al coixí, Roser Boronat tenia registrats més d’11.000 models diferents de patrons. Popularment, es diu que més de la meitat dels patrons que circulen són dissenys seus. Diploma de Mestre Artesana en la categoria de dissenyadora de patrons de punta al coixí, Insígnia d’or de l’Associació Catalana de Puntaires, Roser Boronat ha contribuït decisivament a perpetuar les tècniques i el llegat puntaire arbocenc. De jove esperit i amb una gran energia, gairebé fins a l’últim moment ha continuat creant i picant magnífics patrons. L’arbocenca Roser Boronat serà recordada per la seva llarga trajectòria i el seu gran treball, per la seva dedicació a la família, i pel seu rellevant paper en la cultura de la punta al coixí en tots els vessants. Text extret de http://www.arb

La Diputació de Lleida renova per 3 anys el conveni amb l'Orquestra Julià Carbonell

Imatges
La Diputació de Lleida i l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida enforteixen la col·laboració amb la signatura dimecres passat, 22 d'abril, d’un conveni en vigència per a les anualitats 2015, 2016 i 2017. L’acord permetrà a l’Orquestra programar les temporades més enllà de l’exercici en curs en disposar d’una aportació anual de 250.000 euros per a cada un d’aquests anys. La Diputació de Lleida considera aquest conveni d’interès públic, d’acord amb l’objectiu de l’Orquestra Simfònica, una entitat sense ànim de lucre destinada a facilitar l’accés de tots els ciutadans a la música simfònica. El conveni és fruit de l’acord pres en la darrera reunió del Patronat de l’Orquestra Julià Carbonell i de la voluntat de garantir la continuïtat de l’entitat, fundada per la Diputació de Lleida i la Fundació Julià Carbonell , i amb participació de l’Ajuntament de Lleida als òrgans rectors des del 2010. Extret de http://www.diputaciolleida.

Cultura Popular inicia els tràmits per catalogar les festes amb bous

Imatges
  Cultura ha iniciat els tràmits per catalogar les festes amb bous que es fan principalment a les Terres de l'Ebre, però també en altres punts de la geografia catalana. Era una de les demandes de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre , que diumenge passat van sortir al carrer a Amposta per reclamar, entre altres coses, aquesta catalogació. Segons va explicar el director general de Cultura Popular, Lluís Puig, a l'Agència Catalana de Notícies, un cop acabada la redacció de l'inventari del Patrimoni Festiu de Catalunya, amb 15.000 esdeveniments, el govern català vol iniciar la catalogació dels correbous, un catàleg que podria estar enllestit entre finals de juliol i principis del mes de setembre. Un cop fet, serà la direcció general de Cultura Popular qui valorarà també si els correbous poden rebre alguns dels cinc nivells de declaració honorífica (des de festa popular, la més baixa, a festa d'interès naci

VIII TROBADA D’ESTUDI per a la Preservació del PATRIMONI DE LA PEDRA SECA · Calaceit, 15, 16 i 17 de maig

Imatges
Aquest esdeveniment forma part de les Trobades bianuals en defensa del patrimoni en pedra seca que te com a finalitat difondre i donar a conèixer l’immens patrimoni immoble que gaudeixen les terres de parla catalana. I cada vegada les Trobades es realitzen en diferents indrets, facilitant l’intercanvi, el coneixement i fent possible l’acostament geogràfic i cultural. Aquestes estan promogudes per la Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca , un grup multidisciplinari sense ànim de lucre que aplega entitats, associacions i col·lectius de caire divers amb l’objectiu de difondre, coordinar, intercanviar i vetllar pel patrimoni cultural de la pedra seca català. Aquesta VIII Trobada es durà a terme a Calaceit ( Matarranya ) es troba situat a la província de Terol, entre les confluències dels rius Matarranya i Algars. El seu conjunt urbà és un dels millors conservats de la comarca. En la seva bellesa arquitectònica es fonen el característic color daurat de la pedra i el

Bateig del Lleó del Vendrell

Imatges
El Lleó del Vendrell va ser presentat en societat ahir divendres 24 d’abril al vespre. La nova bèstia del seguici popular que ha estat impulsada pels Amics de l’Orgue va ser beneïda a tres quarts de nou del vespre a l’església de Sant Salvador, moment en què també es va estrenar la coreografia amb l’Orgue. La música ha estat composada per Adrià Grandia i Jordi Quintana, i la coreografia és de Manel Erruz. Seguidament es va fer una ballada d’honor a la plaça Vella amb la presencia de diferents Lleons vinguts de diferents punts de Catalunya com ara Barcelona, Tarragona, Lleida, Manresa i Valls. Després d’un sopar popular, a les onze de la nit, el grup tradicional Ço del Botafoc, que enguany celebra 15 anys, va oferir un concert a la Plaça Vella. Les mides del nou Lleó del Vendrell, que pesa 35 quilos, són 2’75 metres d’alt, 1’45 metres de llarg i 92 centímetres d’ample. En la seva creació hi han intervingut, a més dels Amics de l’Orgue, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament d

Notables millores a l'interior de l'església romànica de Sant Jordi d'Alta-riba

Imatges
Durant les celebracions de Sant Jordi Shan tingut lloc al llogaret d’ Alta-riba , municipi d’Estaràs, les tradicionals misses de Sant Jordi, i la inauguració de les obres, intervencions i millores fetes en l’interior de l’església romànica, així com la celebració de la diada amb el repartiment popular de la coca beneïda de Sant Jordi. L’esglesiola de Sant Jordi , és important perquè s’hi venera una de les dues relíquies del Sant existents a Catalunya, conté el Sagrari de pedra més antic del món, documentat l’any 1358; així com perquè custodia una pila baptismal romànica de dimensions considerables. El primer document que parla de l’edifici i l’advocació a Sant Jordi és el testament del cavaller Berenguer d’Alta-riba, castlà del terme, de l’any 1183. Malgrat que s’han realitzat intervencions al segle XVIII on es va fer el campanar, el cor i els altars laterals buidats en els murs, la planta del temple no ha sofert modificacions, conservant, fins avui en dia, l’essència

Copons celebra la primera edició dels Goigs de Sant Magí

Imatges
Demà dissabte, 25 d’abril del 2015, a les 5 de la tarda, a l’església parroquial de Santa Maria de Copons, es farà l’acte de presentació de la primera edició dels Goigs a llaor de Sant Magí , venerat al pedronet de Copons. Amb aquesta meravellosa i acurada edició de Gogistes Tarragonins, Copons engrandeix la tradició gogística: un fet cultural singular dels Països Catalans. Música de nova composició La música és de nova composició. La lletra és la clàssica dels goigs del santuari de Sant Magí de la Brufaganya , per a mantenir-hi la mateixa tradició maginenca que trobem a les diverses localitzacions on s’honra el sant, però ha estat revisada i s’hi han afegit unes boniques estrofes dedicades a Copons. Les il·lustracions, creades expressament per a aquesta edició, i la maquetació en general són senzillament exquisides. A la presentació hi participaran Adolf Quetcuti (president de la Confraria de Sant Magí màrtir de Tarragona), el Cor Trinvant de Calaf i els Músics de

L’Espitllera presenta al·legacions crítiques amb el Consorci Sanitari de Lleida

Imatges
El Fòrum l’Espitllera ha presentat un plec d’al·legacions, davant la Delegació del Govern de la Generalitat a Cervera, molt crítiques amb la creació del consorci sanitari públic Sistema Integral de Salut (SIS) Lleida Pirineu. L’entitat ja es va adherir el passat més de juny al document emès per l’Assemblea del Personal de l’Àrea Bàsica de Salut Cervera – la Segarra d’oposició al fraccionament de la sanitat catalana i en defensa de la gestió pública de l’ens.  En l'acte de lliurament, ha coincidit amb el representant de la Marea Blanca de la ciutat de Cervera, on s'han recollit més de quatre-centes adhesions crítiques amb el Consorci.  En les seves al·legacions, l’Espitllera defensa la disponibilitat de la ciutadania de la Segarra a continuar optant, sense fronteres ni impediments. per l’atenció sanitària més enllà de la demarcació de Lleida, especialment amb referència als hospitals d’Igualada i Manresa. També s’hi demana la participació ciutadana i del cont

TIBAU: 'Tu mateix'

Imatges
Paula Castells, veu Josep Rodríguez, guitarra Teresa Sala, baix i veu secundària Marc Castellà, teclat i veu secundària Robert Canela, bateria Jaume Torné, trompeta Jaume Sanchis, saxòfon Gerard Santacreu, trombó Jordi Castellà, arranjaments i producció musical http://www.jordicastella.cat Enregistrament de vídeo en directe: Miquel Camacho, Carmina Marsinyach i Ester Nadal Enregistrament d'àudio en directe: Jordi Castellà Muntatge de vídeo: Marc Castellà http://www.mcb.cat Agraïments: Roger Azcona, Jaume Llobet i Roger Vilaseca Sala de ball del Casal de Cervera Dissabte, 7 de febrer de 2015 Extret de https://www.youtube.com/watch?v=iI7zZDsDo4I

DIABÒLIC 2015 · Ball de Diables de Vilafranca del Penedès · 30 d'abril

Imatges
VIII Diabòlic del Ball de Diables de Vilafranca Diables Aristois Ball de Diables de l'Arboç Drac de Vilafranca Ball de Diables de Vilafranca Concert amb The Papa's and the Popo's http://www.diablesdevilafranca.org/

El II Fotoconcurs 'Els meus Pastorets' ja té guanyadors

Imatges
La Coordinadora de Pastorets de Catalunya , en el marc de l’assemblea celebrada dissabte 18 d’abril de 2015 a Caldes de Montbui, ha proclamat les obres guanyadores del II Concurs de Fotografia ‘Els meus Pastorets, 2014-2015’ . Aquest ha estat el veredicte: Primer premi: Guarda Miquel , de Jaume Pujal, de Granollers Segon premi: Levitació , de Joan Antoni Closes, de Manresa   Tercer premi: La luxúria , de Jordi Forés, de Manresa El jurat ha cregut convenient atorgar també els següents accèssits : Àngels i dimonis , de Lluís Zamora, de Palafrugell   Petó celestial , de Marta Pujal, de Granollers   Confessions , d’Anna Maria Ferrarons, de Granollers Pietat , de Lluís Vilaró, de Granollers Al concurs hi han participat 98 fotografies de 23 autors diferents. El jurat l’han format Jordi Alavedra (Manresa), Josep Maria Homs (Súria), Frederic Garrido (Berga), Juan Carlos Verde (Mataró), Josep Porta (per la Coordinadora de Pastore

8a Trobada de DRACS i BÈSTIES DE FOC de Ripoll · Dissabte 25 d'abril de 2015

Imatges
El proper dissabte 25 d'abril tindrà lloc a Ripoll la vuitena edició de la Trobada de Dracs i Bèsties de Foc , activitat organitzada pels Diables de Ripoll . Programa A les 4 de la tarda, a la plaça de l'Ajuntament. PLANTADA de les figures participants:  Bitxo del Torrent Mitger de Terrassa,  Drac i Drac infantil Barrina de la Geltrú,  Drac Magnafoc de Vilobí,  la Porca de Sant Antoni de Barcelona,  la Víbria del Ges de Torelló,  el Lluert de Coll de Canes de Ripoll  el Gall de Ripoll. A 2/4 de 6 de la tarda, des de la plaça de l'Ajuntament i pels carrers i places del centre. CERCAVILA de les figures participants a la Trobada. A 2/4 de 10 del vespre, a la plaça de l'Ajuntament. LLUÏMENTS DE FOC de les colles i figures participants. Informació extreta de www.bestiari.cat  

23 d'ABRIL. 'Calendari tradicional de les comarques de Lleida', de Joan Bellmunt i Figueras

  L'altra manera de cantar caramelles és la que es fa pels nostres pobles i viles, en què els caramellaires, a vegades la coral del mateix poble, passen per carrers i places del poble o vila i, parant als punts indicats, canten les pertinents caramelles alegrant el matí del dia de Pasqua. Avui en dia es canten caramelles en tot el nostre territori, i només a tall d'exemple citem, a més de les ja mencionades d'Ardèvol, les de Brics, Solsona (amb l'Esplai Riallera i l'Orfeó Nova Solsona), Llobera, Lladurs, Sant Llorenç de Morunys, Oliana (un dels cicles més importants i tradicionals d'aquesta vila és el de Pasqua Florida, que es conserva amb tradició i vitalitat), Ogern, Cervera , Tàrrega, Juneda, Torregrossa, Artesa de Segre, Tremp, Guissona, Sanaüja, Sant Guim de la Plana, la Pobla de Segur, les Borges Blanques, la Seu d'Urgell, Torà, l'Albi, a més de les de moltes altres poblacions i viles esteses de cap a cap de la geografia de les terres lleidatan

'SANT JORDI, El cavaller' (País de Xauxa)

Imatges
Companyia Espectacles PAÍS de XAUXA. Visita la seva web: www.paisdexauxa.com Cançó: SANT JORDI, EL CAVALLER. Cd: NYIGO-NYIGO. Comandes i Contractació: 605 267 581.JAUME. paisdexauxa@paisdexauxa.com Extret de https://www.youtube.com/watch?v=TJzRC9heOtY

Sant Jordi 2015

Imatges
Per saber més: http://web.gencat.cat/ca/web/sant-jordi/

Concert a dues Bandes

Imatges
El XXXV Cicle de Concerts de Primavera de Cervera oferirà aquest diumenge 26 d'abril al migdia, al Paranimf de la Universitat, el concert conjunt de la Banda de Cervera i la banda de la Unió Artística Musical de Montroi (València), cloenda de l'intercanvi que han mantingut ambdues entitats.   Per a més informació: http://conservatori.ecervera.cat/

L'Alta Segarra vol formar la seva pròpia colla castellera

Imatges
L'Alta Segarra és una comarca natural de Catalunya que té bona part dels seus municipis al nord de l'Anoia, però que també n'inclou de la Segarra, el Bages i el Solsonès. La zona comprèn municipis com Sant Martí Sesgueioles, la Molsosa, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Copons, Pinós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Pere Sallavinera o Veciana, però la localitat més important és Calaf. És justament en aquest municipi, a Calaf, on aquest dissabte se celebrarà la primera reunió informativa per a la creació d'una colla castellera d'aquesta regió, l'Alta Segarra. Sota el títol «Castellers de l'Alta Segarra: somni o realitat?» , es començarà a debatre sobre el possible naixement d'una colla a la zona.  La cita serà dissabte a a partir de dos quarts de sis de la tarda a la Sala d'Actes de Calaf i comptarà amb la presència del president dels Margeners de Guissona i representants dels Sagals d'Osona i els Castellers

Llibres: 'ELS VESTITS POPULARS A CATALUNYA', de Montserrat Garrich i Sílvia Ventosa

Imatges
Més enllà de tòpics i simplificacions folklòriques hi ha una forma tradicional de vestir dels catalans, fins a l’arribada de la industrialització. Un vestuari senzill i heterogeni, adaptat a les necessitats i al treball de cada zona, que si bé seguia els cànons estilístics del moment, conservava una personalitat pròpia, especialment en determinades peces.    El llibre analitza el significat del vestuari popular i la seva relació amb la identitat nacional i amb les modes de cada època. Estudia els efectes de la industrialització en la seva confecció, la seva evolució des de finals del segle XVIII fins a la Primera Guerra Mundial i la tipologia segons els diferents àmbits geogràfics. També s’ocupa de les peces més conegudes com ara la barretina, la faixa, les espardenyes, el mocador, la ret, les mitges o la caputxa i de com algunes d’aquestes peces han arribat fins als nostres dies, alhora que analitza com han influït en el disseny de la moda actual.    L’o

22 d'ABRIL. 'Calendari tradicional de les comarques de Lleida', de Joan Bellmunt i Figueras

  El Dissabte Sant ha estat, però, un dels dies en què la tradició s'ha mantingut més viva en els nostres pobles, i en aquest dia es practicava el salpàs, o com el poble deia, el "sal-i-ous". El capellà i els escolans passaven pel poble, i al llindar o al costat de cada casa hi tiraven una cullerada de sal mullada amb aigua beneita. La humitat feia que la sal quedés enganxada a la porta o a la paret. Els de la casa era costum que donessin alguna cosa al capellà, normalment, ous (d'aquí el nom de sal i ous), que els escolans recollien en una cistella. Era la benedicció de la casa tot recordant Moisès en el moment de la Pasqua a Egipte, quan va manar pintar, amb la sang de l'anyell pasqual, les llindes de les cases dels israelites perquè passés de llarg l'àngel exterminador. Aquesta era la simbologia del "salpàs", marcar aquella casa, perquè el mal en passés de llarg. Una mil·lenària tradició que ha arribat fins als nostres dies, tot passant de

13 cadires i 136 aspirants · TOTES LES CANDIDATURES a les properes eleccions municipals

Imatges
9 llistes concorreran a Cervera a les eleccions municipals del proper 24 de maig. Candidatura d'Unitat Popular (CUP) Convergència i Unió Esquerra Republicana de Catalunya Junts per Cervera (INSE) Mes per Cervera Entesa Partit Popular de Catalunya Per Cervera - Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progrés Plataforma per Catalunya Solucions i Futur (SiF) En el dia d'avui el Butlletí Oficial de la Província de Lleida publica les llistes presentades i la seva composició: Consulta aquí totes les candidatures de la Junta Electoral de Zona de Cervera : Candidatures Eleccions Municipals 2015 Junta Electoral De Zona De Cervera Bop Lleida 22 Abril 2015 Read more publications at Calaméo Informació extreta de https://bop.diputaciolleida.cat/faces/consultaF/index.html Imatge extreta de http://www.santcugat.cat/web/eleccions-municipals-2015

Arrenca el BICENTENARI del Ball de Diables de Vilafranca

Imatges
Avui dimarts 21 d'abril ha tingut lloc al Vinseum de Vilafranca del Penedès, en un acte obert al públic, la presentació dels actes del Bicentenari del Ball de Diables de Vilafranca (1815-2015). El programa d'actes de la celebració inclou: el VIII Diabòli c la XVIII Mostra de Balls de Diables Centenaris amb parlaments la Revetlla de Sant Joan l'Exposició del Bicentenari la Festa Major 2015 el Ball de Foc 2015 A més a més, aprofitant l’efemèride l'entitat ha renovat la imatge gràfica de la colla, dissenyada per l’estudi vilafranquí Ladyssenyadora, i la pàgina web, www.diablesdevilafranca.org apart d’altres novetats, com la nova línia de marxandatge. L'acte ha inclòs la presentació del conte El Ball de Foc , un conte infantil que narra la història que hi ha darrera l’enfrontament que tenen els diables i l’alquimista Silè cada 1 de Setembre pels carrers de la vila. El conte, il·lustrat per la jove vilafranquina Mireia Andrade, es pos