LO CARRANQUER

Informació facilitada per Alea Teatre, alea@aleateatre.com

El diumenge 12 de desembre a les 12 del migdia va tenir lloc la inauguració de l’exposició 'Figures de Pessebre. Grans Mestres Catalans' al Museu Etnològic de Barcelona (Passeig de Santa Madrona 16-22. Parc de Montjuïc). Aquesta magna exposició, impulsada per la Federació de Pessebristes de Catalunya amb motiu del seu 25è aniversari, pretén ser una mostra significativa de l'obra dels grans noms del nostre país que han deixat una empremta important en el terreny de les figures de pessebre. El llegat d’autors històrics com Ramon Amadeu , Domènec Talarn , Josep M. Brull , Damià Campeny , Lambert Escaler , Marià Rubió, Joan Roig,.. i d'altres més recents en la nostra memòria però no menys importants com Manel Muns , Lluís Carratalà , Martí Castells , Daniel José, Josep Traité i d’altres podrà ser revisat en conjunt per primera vegada. Cal agrair la generosa col·laboració del Museu així com la d’entitats pessebristes i col·leccions de particulars, gràcies als quals s’ha

El proper dimarts 4 de gener s'iniciaran les feines de restauració de la campana 'Trinitat' , treballs que consistiran en el seu desmuntatge, baixada del campanar, i posterior trasllat a la reconeguda casa Hans Lachenmeyer , a la localitat alemanya de Nördlingen , on serà reparada . En principi dimarts una gran grua la baixarà del campanar, acció que suposem que a molts agradarà contemplar ja que dificilment es podrà repetir en molt de temps. S'aprofitarà la baixada de la campana, feina que anirà a càrrec de l'empresa especialitzada en campanes 2001 · Técnica y Artesanía, SL , de Massanassa ( l'Horta Sud , País Valencià), per per un repàs de la capçalera que la subjecta al seu finestral (refer la fusta, substituir les femelles o altres elements que puguin estar en mal estat...). L'actuació servirà també per baixar la campana més petita, 'l'Onzena' , que serà ajustada i contrapesada correctament. La 'Trinitat' fou creada l'any 1879

Reproduïm sota d'aquestes ratlles diverses pàgines del número corresponent al mes de desembre de 2010 -el núm. 5- de la publicació cerverina "Seny Major" , que edita la Cafeteria El Campanar. És un número en el que el segle XV n’és el protagonista amb els vitralls de Colí de Maraya i la Creu de Sant Nicolau. El color omple de llum i de vida les pàgines de la revista: la portada, amb el naixement, la torna, amb els demoniets d’esguards desconeguts que podrien servir de models per futurs animalons d’animació i les pàgines interiors que escampen els grocs, els blaus, els vermells… en un concert de colors que foren creats fa segles i que omplen d’armonia els vitralls i la rosassa de la col·legiata de Santa Maria. La revista també inclou un article sobre aquests vitralls de la historiadora de l'art i gestora del patrimoni Esther Balasch i Pijoan, en el que afirma, entre moltes d'altres coses, que "constitueixen un conjunt únic a les terres de Lleida" . Destaq

L'empresa Seyart i la Penya Blaugrana de Cervera i Rodalia 1985 van realitzar una sortida molt especial la setmana pasada en motiu del partit de Copa entre el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao, en organitzar un autocar amb diversos grups de nens i nenes de Cervera. El més nombrós d'ells i motiu principal de la sortida va ser un grup de nens de Càritas d'entre 8 i 15 anys que per primera vegada van tenir l'oportunitat de visitar l'espectacular camp del Barça . Tot i que el resultat del partit no va acompanyar gaire en empatar els dos equips a zero gols, la sortida va ser un èxit per l'entusiasme dels nens i nenes que van gaudir d´una experiència que difícilment oblidaran. L'organització va preparar també uns lots de regals per tots ells. Els organitzadors han confirmat la intenció de repetir l'experiència tots els anys que sigui possible. Informació facilitada pel Ramon Royes, ramon@seyart.biz

Fa quinze anys, La Cerverina d’Art , la galeria del Carrer Major de Cervera, obria les seves portes procurant apropar l’art i les arts plàstiques a la ciutadania cerverina. Es mirava d’oferir noves lectures del paisatge segarrenc, un nou retrat de les sàvies pedres que expliquen la història de la comarca i, en part, de tot un país. Es presentaven mirades llunyanes – del racons més llunyans dels mars, dels oceans, d’orient i del Nou Món – i de noms consagrats d’aquesta terra. La Cerverina d’Art naixia d’un somni, on una família s’unia amb el fi de veure’s part de l’art treballant amb ell, per a ell, difonent-lo i defensantlo. Aquest projecte es materialitzaria a Cervera, la ubicació idònia, confluència de múltiples estils artístics i arquitectònics, com el Romànic, el Gòtic, el Barroc, el Modernisme, l’Art Déco o l’art contemporani. I, sense oblidar, un pictòric teló de fons, el paisatge estival de milions de pinzells daurats deixant-se endur per l’atzar del vent, o el gebre que es dei

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS El Ball de Diables de l'Arboç accepta que a partir de l'any vinent puguin formar part de la colla, membres femenines d'arreu de Catalunya. Han calgut diverses reunions entre l'Institut Català de la Dona , la Federació de Diables , el Departament de Cultura i la Coordinadora de Balls de Diables Centenaris, per tal que el Ball de Diables de l'Arboç reconsiderés la seva negativa a incorporar el gènere femení al seu grup de foc i, d'aquesta manera, deixar enrere tantes polèmiques entre sexes de tants anys. S'incorporaran 12 noies d'arreu de Catalunya que han tingut de passar un curs específic per aprendre a ballar i saber l'ocupació de l'espai a més de conèixer la història de la Colla i del poble de l'Arboç. Les proves van començar aquest estiu, a la convocatòria, anunciada prèviament a la pàgina web de ICD , s'hi van presentar prop de 150 noies de tot Catalunya d'entre 18 a 40 an

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS Segons les darreres publicacions del portal Wikileaks, el perill d’un atac jihadista al nostre país és imminent, i per tant, és necessari extremar al màxim les mesures de seguretat. La cultura popular no és una excepció, i per aquest motiu, a proposta del Ministerio del Interior del govern de Madrid, i donat el fet que molts elements festius del nostre país com gegants, capgrossos, dracs i altres bèsties són portats per persones que no és possible identificar amb suficient claredat per raó d’estar darrera una reixeta o d’una obertura amb visibilitat reduïda, la Generalitat es veurà obligada a aprovar en properes dates, tot seguint l’exemple de diversos ajuntaments catalans, una llei que regula les normes que per raons de seguretat hauran de seguir a partir d’ara els portadors o portadores d’elements festius o similars. La normativa, que entrarà en vigor el proper 29 de febrer de 2011, distingueix tres casos: Pel que fa als GEGANT

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS Aquest passat 18 de desembre s'han entregat els primers diplomes que acrediten els membres que han realitzat satisfactòriament els cursos per formar els responsables de correfocs i colles de diables. Els diplomes i carnets acreditatius han estat lliurats en una cerimònia protocolària pel representant del ministeri d’indústria, Ernesto De La Calle, el conseller d'indústria en funcions de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, i el president de la Federació de diables i dimonis de Catalunya, Pep Enric Martí. Els diplomes han estat entregats als 32 membres de colles de diables que durant 21 dies han realitzat el curs. Aquesta ha estat la primera promoció de diables amb el carnet acreditatiu. Després de la controvertida directiva europea en referència a l'ús de pirotècnia a les colles de diables, el ministeri d’indústria exigeix l'obligatorietat de passar el curs a tots els membres de les colles de diables que fac

Ja ha començat la Festa del Pi de Centelles! La festa del Pi segueix una cronologia invariable que ha fixat un poble que, en ple solstici d’hivern, surt a tallar el pi més bonic de la contrada i l’ofereix engalanat a la seva patrona Santa Coloma, mentre ho festeja amb una traca eixordadora d’escopetes i trabucs. Dia 26 de dese mbre: a les nou del matí, anada al bosc a escollir el pi. Els preparatius de la festa comencen el dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors (els quals el dia de la festa disparen salves d’escopeta contínuament) surten a escollir el Pi que protagonitzarà la celebració, el qual ha de ser de tronc recte i brancada rodona i espessa. Un cop s’ha triat, el Pi és marcat per tal de ser tallat al cap de quatre dies. Dia 27 de desembre al vespre: es confeccionen els ramells de pomes i neules. Dia 29 de desembre a la tarda: repartiment de pólvora als galejadors als baixos de l’Ajuntament. Dia 30 de desembre: dia central de la celebració . La festa

Avui comença el Parc de Nadal! Hi podeu trobar: Espai per als més menuts: ludoteca adaptada per edats amb joguines, el guiatge de monitors que organitzen activitats i atraccions de petit format. Activitats esportives: tennis de taula, natació (a la piscina coberta municipal) i futbolí humà. Activitats de lleure: futbolins, dards, brau mecànic, ordinadors amb jocs en xarxa, WII, inflables i l’espai de les firetes. Tallers: maquillatge, pessebres, ornaments nadalencs, tatuatges, trenes, henna, grafits... Pel·lícules al Casal: “Gru, el meu dolent preferit” (divendres 31) i “El principe de Persia” (diumenge 2). Les projeccions seran a les 12 hores. Altres activitats puntuals: Sants Innocents, campanya solidària de recollida de joguines... Aquests són els horaris: Dilluns 27: de 16 a 20 h Dimarts 28: de 16 a 20 h Dimecres 29: de 16 a 20 h Dijous 30: de 16 a 20 h Dilluns 3: de 16 a 20 h Dimarts 4: de 16 a 20 h (del divendres 31 al diumenge 2 el Parc estarà tancat) Preus: Entrada 1 di

Festa.cat va sorgir d´una necessitats personals de conèixer culturalment poble a poble tota la Catalunya actual. La finalitat de festa.cat es buscar, conèixer i recollir per poder-vos mostrar i ensenyar culturalment totes aquelles informacions que de vegades no trobem o simplement no estan disponibles a tothom. Informació com ara cada Festa Major de Catalunya. Totes les fires, festes, espectacles, concursos, mostres, trobades, mercats, exposicions i tot tipus de rutes que es poden realitzar. També teniu un recull de cada una de les associacions i entitats culturals actives o inactives en totes les festes de cada població. Per més curiositat, festa.cat ha buscat i recollit tot tipus de dites, refranys, històries, contalles, poemes, cançons, tradicions culturals i fets curiosos de cada població. A més tindràs una amplia selecció d´un seguit de serveis bàsics com ara on dormir, on i que menjar i sobretot conèixer vins i caves de qualsevol racó de Catalunya. Ja que festa.cat et dona a

Informació facilitada pel Patronat de la Passió de Cervera, info@lapassiodecervera.com

El costum de representar el naixement de Jesús durant el temps nadalenc, de reproduir-lo escènicament a través de personatges vius o de figures plàstiques, és una tradició molt arrelada a Catalunya. A més, el pessebre català té una figura pròpia, el caganer, amb un origen que es remunta al segle XVIII. Un fragment de sarcòfag romà de l’any 343 dC on apareix l’adoració dels pastors, l’ase i el bou sota el clar de lluna, és la figuració més antiga que es coneix del naixement. La primera representació catalana, però, no arribaria fins uns quants segles més tard. En concret, segons la documentació escrita que s’ha trobat, el primer pessebre català es va fer al segle XIV. No obstant això, un segle abans, a Itàlia ja hi havia hagut escenificacions vives del naixement de Jesús. Segons els experts, la primera representació litúrgica va tenir lloc la nit de Nadal del 1223 a Greccio, Úmbria, i l’autoria s’atribueix a sant Francesc d’Assís . Franciscans, dominicans i, finalment, jesuïtes s’encarr

Després de l’èxit de la primera entrega “El carnaval de Solsona: L’aventura del Mocós” , l’associació de festes ha cregut encertat oferir una nova història per a tots els nens i nenes. A partir de la propera setmana, aquest segon conte de la col·lecció de contes del carnaval de Solsona, ja es podrà trobar en els punts de venda habituals. En aquesta segona entrega, “El carnaval de Solsona: L’aventura de la pipa d’en Pep!” , es barreja el món fantàstic amb els elements propis del carnaval així com també alguns trets característics i identificatius de la ciutat. L’autora ha volgut donar protagonisme enguany a un dels elements que arriba al seu vint-i-cinquè aniversari, el Pep dels Oriols, i que amb la seva pipa característica, ens farà viatjar per un món fantàstic ple de sorpreses acompanyat de molts altres personatges coneguts i no tan coneguts. Informació extreta de la pàgina web del Carnaval de Solsona, http://www.carnavalsolsona.com/

Fotografia de Jordi Prat Falip

"Bressola de Nadal" és un programa de televisió de 52 minuts de durada que té com a banda sonora "+cançonetes per la Bressola" , i que té lloc en un espai d'una pista de circ atrotinat i en un màgic ambient oníric on hi intervenen els cantants i músics que han participat al disc. Televisió de Catalunya ha anunciat tres emissions del programa "Bressola de Nadal" durant aquestes festes: Divendres, 24 de desembre (11 de la nit), al canal 33. Dissabte, 25 de desembre (3 quarts de 7 de la tarda), al canal 33. Diumenge, 26 de desembre (12 del migdia), a TV3. La canço "El noi de la mare" , en la que hi intervenen tots els cantants i els nins i nines de la Bressola , és la que clou el programa. Dalt podeu veure el muntatge que n'ha fet Lluís Danés. El noi de la mare from santamandra on Vimeo . Text extret de http://www.musiquetes.cat/que_es_cou/noticia/88

Salut Mental Ondara Sió es crea a l’any 2006 a Cervera amb la voluntat d’acollir i recolzar els familiars de persones afectades per algun tipus de trastorn mental residents en l’Urgell i la Segarra, en els municipis que conformen les respectives comarques. L'associació realitza una tasca de suport, informació i assessorament a les famílies, juntament amb una tasca de sensibilització pública i reivindicació dels drets de les persones amb problemes de salut mental, a la vegada que crea i gestiona recursos i serveis per a aquestes persones i les seves famílies. L'associació treballa: PER A LES FAMÍLIES: proporcionem instruments per millorar la comprensió i l'autonomia de les persones amb trastorn mental. AMB LES FAMÍLIES: promocionem serveis que millorin l'autonomia de les persones amb trastorn mental. PER I AMB L'ENTORN SOCIAL: millorem la comprensió social de la problemàtica que afecta les persones amb trastorn mental i les seves famílies La família és l'eina mé

Us oferim damunt d'aquestes ratlles imatges d’alguns documents restaurats que l'Arxiu Comarcal de la Segarra va mostrar el passat 2 de desembre a la xerrada que hi va tenir lloc sobre conservació del patrimoni documental. Informació facilitada per l'Arxiu Comarcal de la Segarra, acsegarra.cultura@gencat.cat Les imatges són de la Marta Gabernet.