LO CARRANQUER

A semblança del projecte 'Descobreix el drac' promogut per l'associació Carrutxa a la ciutat de Reus , continuem des de la nostra publicació amb aquest petit treball de recerca sobre la presència als carrers i als edificis de la nostra ciutat de bèsties fabuloses i reals. Avui us presentem una nova fotografia: Tipologia: Bèstia fantàstica? Descripció: monstre? Localització: edifici de la Paeria de Cervera (plaça Major, 1). Autor de la fotografia: Ramon A. Si voleu aportar alguna imatge a aquest treball sols heu d'enviar-la al correu del bloc, carranquers.locarranquer@gmail.com , tot indicant el lloc on s'ha realitzat la fotografia, la seva data, i les vostres dades. A continuació, la publicarem a Lo Carranquer .

Les campanes restaurades Trinitat i Onzena van arribar divendres a la nostra ciutat, i des d'aleshores ja les podem admirar al Museu de Cervera, on restaran fins el proper 16 d'abril. La Trinitat (1879) Ahir dimecres, al vespre, i amb l'assistència de nombrós públic, hi va tenir lloc l'acte oficial de benvinguda. Clica aquí per veure la galeria de fotografies del Jordi Prat d'aquest acte. L'Onzena (1826) Imatges: Sala Florensa, dissabte 26 de març de 2011.

La pàgina web de l'Agrupació del Bestiari de Catalunya, www.bestiari.cat , publicava fa unes setmanes aquesta entrevista de Lluís Bros a l'artista Lluís Musté, soci fundador de l'entitat cultural Unió d'Anelles de la Flama de Valls, i creador del recentment estrenat Lleó de Valls. Parlem amb Lluís Musté, vallenc, soci fundador de la UAF, Unió d’Anelles de la Flama de Valls, entitat que agrupa entre d’altres els Dracs petit i gran, els Balls de Diables petit i gran, l’Ós, i l’Ós petit, i molts d’altres. I també a partir d’ara el Lleó de Valls. El Lluís ha estat i és portador de bestiari, a Valls, constructor de bestiari a Valls i a fora de Valls, va ser president de l’Agrupació de Bestiari i, naturalemt, ha estat i està vinculat a tantes altres coses. Dissabte 6 de febrer, una del migdia a la plaça de l’Escorxador de Valls, sota un bon sol, i observant el muntatge dels diables del Forcall, començem l'entrevista. Quant comences a entrar a en el camp de la cultura popu

La 22a edició de La Mostra d’Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil , que es farà del 6 al 10 d’abril a la capital de l’Anoia, acollirà 75 espectacles diferents i 129 representacions. 54 espectacles pertanyen a la programació oficial de La Mostra d’Igualada i la resta corresponen fonamentalment als dos espais d’empresa que s’instal·laran a la ciutat. La programació oficial compta amb 54 companyies que exhibiran les seves produccions a programadors i a públic general, uns muntatges que s’han seleccionat d’entre les 288 propostes que van presentar-se per participar a la fira. Com és habitual hi tindran cabuda una gran varietat de gèneres: teatre, animació, titelles, clown, màgia, teatre d’objectes, circ, dansa, teatre musical, etc. En total hi haurà una desena d’estrenes i es comptarà amb la presència de cinc companyies emergents. L’equip de direcció artística de La Mostra d’Igualada , encapçalat per Òscar Rodríguez, ha seleccionat els espectacles seguint criteris de qualitat, niv

El Festival de Pasqua de Cervera arranca el dijous 21 d’abril amb un homenatge a la figura d’ Enric Granados que protagonitzarà el concert inaugural amb la seva 'Suite Elisenda' per a orquestra i la col·laboració del pianista nordamericà Douglas Riva , Artista Convidat del Festival. També hi participaran l’Orquestra de Cambra de Cervera i l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell , dirigits per Xavier Puig . Sentirem dos Granados ben diferenciats: el Granados modernista, català, i encara desconegut; i el Granados inspirat per la música popular andalusa. D’una banda la 'Suite Elisenda' , que té el piano com a protagonista, i un gran solo de violoncel al segon moviment, que Granados va dedicar al seu amic Pau Casals . A més, ' Danza gitana' i 'Danza de los ojos verdes' , dedicada a la “bailaora” Antonia Mercé . També s’interpretaran 'Divertimento 2002' de Jordi Cervelló , que ha estat Premi Nacional de Música 2010 . I s’estrenarà l’obra enc

Un Dia de Conte ofereix un espai lúdic adreçat als infants de 0 a 12 anys, on la imaginació hi juga un paper fonamental. Descobrirem un món màgic on tot és possible i on els personatges de la nostra fantasia es faran realitat. De les 12 del migdia a les 6 de la tarda, a la plaça del carrer Manel Ibarra (al costat del Consell Comarcal): UN DIA DE CONTE. La Panxa del llop! On podràs palpar, tocar i dibuixar. Fira de Llibres. Amb la participació de les llibreries de Cervera La convidada. Anna Terricabres de Solsona ens descobreix les seves il·lustracions. Espai poètic. Dolços de cotó fluix. Estic com un flam! Exposició de treballs d’infants. T’agrada remenar les cireres? Vine i remena els contes. Visita l’exposició! “De l’ABC a l’SMS” La comunicació escrita en els llibres per a infants i joves” Sala d’actes Francesc Buireu. Si tens algun conte i el vols compartir i cedir-lo porta’l el diumenge 10 d’abril. Tot amanit amb un bon grapat d'activitats: 11 del matí: C

L'eco, el reflex, l'ombra de l'u: la Natura, en oposició al Creador; la Terra dessota el Cel; el Mar envers la Terra; la Lluna contrastant amb el Sol; allò mortal en tensió vers la immortalitat. Ambivalència o disjunció: el sí i el no, el blanc i el negre. Cap de les coses santes o consagrades són dues: Déu és u o tri. La inversió, el dualisme entre el Bé i el Mal, la duplicitat, el principi de la divisió, el conflicte, la contraposició, l'antítesi (protagonista-antagonista). L'esoterisme el considera un nombre nefast. Dos són els bessons -Gèmini-, la gelosia entre germans, l'enfrontament entre pare i fill, entre mare -madrastra- i filla, la tensió psicològica, moral, vital dins un mateix. El nucli elemental, suma de dues unitats, el primer nombre parell i divisible. El doble, la unió de dos éssers, la parella humana, l'equilibri en la tensió, la complementarietat, la mútua atracció, la sexuació, el sexe femení, el símbol de la Gran Mare. Els romans dedicave

Aquest dissabte 2 d’abril tindrà lloc al poble de Florejacs (la Segarra), la sisena edició de la Fira “la Dama de les Flors” , fira monogràfica dedicada al món de la flor. La present edició concentra totes les activitats en una sola jornada, però incrementa en gran mesura el número d’activitats respecte les edicions passades. Amb motiu de la Fira, Florejacs estrenarà el local social a la seu de les antigues escoles, on tindran lloc els tallers i les xerrades en torn al món de la flor. Les activitats inclouen demostracions participatives per part de professionals com la farmacèutica Àstrid Van Ginkel , que guiarà sortides de reconeixement de la natura i impartirà una xerrada sobre cosmètica natural, la biòloga Gema Barceló, que donarà un taller de cuina i nutrició amb flors comestibles, l’artista Clara Barceló, que oferirà un taller sobre decoració floral i la comunicadora Carme Bosch, que parlarà sobre les flors de les bruixes. A més, hi haurà també xerrades sobre jardineria, herbes r

Descripció tipològica. L a capella de Sant Magí de Cervera és un temple de petites dimensions i força modest pel que fa a la seva concepció. És una senzilla construcció d'una sola nau coberta amb tres trams de volta de canó amb llunetes i amb un cambril a la part posterior de l'altar major, d'acord amb el caràcter devocional del temple i de la imatge, tan venerada pels cerverins. Com en la majoria d'aquestes obres hi ha un gran predomini del mur, amb les obertures estrictes per a un mínim de ventilació i amb massisses parets laterals. A l'exterior, l'aparell constructiu és força irregular, fet que queda dissimulat a la façana principal mitjançant l'arrebossat. Aquesta façana està culminada per un tester mixtil·lini, amb ondulacions còncaves resseguides per una bordura. Al centre de la cimera hi ha una estructura metàl·lica, a manera d'espadanya, que sosté una campaneta. Un òcul motllurat contribueix, a manera de rosassa, a il·luminar l'es

Aquest dimecres, 30 de març , a 2 quarts de 8 del vespre, al Museu Comarcal de Cervera, tindrà lloc l'acte de benvinguda a les campanes restaurades. A partir d’aquest acte, les campanes restaran exposades al mateix Museu Comarcal de Cervera. L'horari de visites fins el dia 16 d’abril serà el següent: De dimarts a dijous, i diumenge: de 2 quarts d'11 del matí a les 2 de la tarda. Divendres i dissabte: de 2 quarts d'11 del matí a les 2 de la tarda, i de les 5 a les 7 de la tarda. El diumenge dia 17 d’abril les campanes passaran a l’església de Santa Maria per presidir la Missa Major de les 12 del migdia. Tot seguit, el dimarts dia 19 d'abril , als voltants de les 9 del matí, l'Onzena i la Trinitat seran enlairades fins al campanar. Al migdia, si tot va bé, els Campaners de Cervera ens oferiran, amb el campanar de nou al complert, el Toc General de festa , finalitzant així aquest històric projecte. Informació facilitada pels Campaners de Cervera, campanersdecerv

El món dels castells ha adquirit un notable impuls en els últims temps i això ha fet guanyar pes a la possibilitat d'una nova via de finançament: el patrocini. A Tarragona, aquest dissabte, hi ha hagut l'assemblea de la Coordinadora de colles castelleres amb aquest debat sobre la taula. La reunió ha acabat amb l'acord, per àmplia majoria, de no incorporar, de moment, l'opció de dur publicitat a la camisa. Tot i això, els representants de les colles han reconegut que volen obrir un procés participatiu durant els pròxims mesos on es parli sobre els valors socials en el món casteller i el finançament de les colles. El debat és obert. La inclusió dels castells a la llista del patrimoni immaterial de la humanitat de la Unesco i la realització d'una sèrie d'actuacions memorables en què s'han arribat a fer uns registres que se situen entre els més alts de la història castellera han posat el món casteller en voga però també han obert el debat sobre la inclusió d

Dies Solis , dia del Sol , rebatejat pels cristians com a Dies Domini o dia del Senyor: diumenge, domingo, dimanche, domenica ... però encara solar a Sunday i Sonntag . El dia primer de la creació, en què fou separada la Llum de les Tenebres, i es féu el Dia i la Nit. Ja els essenis de Qumran el consideraven festiu; els cristians, a més, el tingueren com el dia primer de la salvació, de la nova creació; la Resurrecció va tenir lloc el diumenge de Pasqua ; i, doncs, el dia vuitè -després del darrer dissabte del món, el dia setè-, el dia sense posta, sense nit, quan el Sol farà el ple, el veritable diumenge, la Pasqua definitiva, llavors que Jesucrist tornarà a la fi dels temps, per vèncer l'Anticrist i sotmetre definitivament el Diable, el poder de les Tenebres; llavors convocarà el Judici Final . El diumenge solien reunir-se els primers cristians per celebrar el culte eucarístic, "el primer dia de la setmana" , "al cap de vuit dies..." que era quan tenien

LA SEGARRA, Terra de gent i paisatges endurits per un clima extrem. La cursa puja als castells de reconquesta i baixa per atravessar rius que es resisteixen a desapareixer degut als capricis del canvi climatic. Hem preparat una cursa tècnica i dura, però alhora divertida. 23,8 quilòmetres de corriols oberts entre obagues i solanes esperen les teves cames. Amb un desnivell positiu de 1200m i un perfil sempre canviant amb pujades curtes però intenses seguides de fortes baixades. Les mans també et seràn útils i no diguem la vista, aquí els camins encara no estan domesticats. La nostra cursa no enten de fronteres i per això aquest any l’Alta Segarra trepitjarà terres de La Noguera. El Castell de Ribelles ens obrirà les portes del seu pati d’armes. Travessarem aquest pati gràcies al dret de pas adquirit pels veïns envers la propietat del Baró. La gent del pais t’espera! Colaborant en els controls, avituallaments, animant. Tots amb un objectiu MIMAR ALS CORREDORS. El Centre Excursionista de

Saturni dies , dia de Saturn . L'Església, però, va mantenir el nom hebreu de sàbat: dissabte, sábado, samedi, sabato, samstag ...; no obstant això, l'anglès encara conserva el nom de Saturday . Etimològicament, sàbat i septem tenen la mateixa arrel. En època romana, les darreries de l'any -dissabte de l'any- eren dedicades a Saturn , les Saturnalia , precedent dels nostres Carnestoltes. La llei sabàtica jueva assenyalava: "Recorda't de santificar el dissabte. Treballa durant sis dies i ocupa't de les teves feines, però el dia setè és dia de repòs, dedicat a Jahvè el teu Déu... Perquè Jahvè va fer en sis dies el cel, la terra, el mar i tot allò que s'hi mou, però reposà el dia setè. Per això Jahvè beneí el dissabte i el féu sagrat" (Ex. 20, 8-11). És la sanció religiosa d'una norma laboral que també té aspectes higiènics, econòmics i socials. La litúrgia cristiana i la devoció popular dediquen el dissabte, vigília del Dia del Senyor, a la Mar

En l'actualitat el tren de la Plana tarda més de 3 hores per recórrer els 120 km aproximats que separen Tàrrega de Barcelona. Per anar de Lleida ciutat a Barcelona fent ús del tren “Avant” o del tren “Alvia” , que baixen fins al Camp de Tarragona i recorren quasi 2 vegades la distància del tren de la Plana, es tarda 1h i 12min. i 1h i 16min. respectivament. Per anar de Lleida ciutat a Madrid amb l'AVE es tarda 2h i 6min. I el preu no resulta pas assequible per a tothom. A què es deu aquesta falta de proporcionalitat? El motiu del present festival és reivindicar una línia ferroviària que enllaci dignament les terres de Ponent amb la ciutat de Barcelona. Volem un transport públic assequible i adequat als temps presents per anar i tornar de Barcelona sense agafar el cotxe, sense contaminar, sense ser discriminats per pertanyer o viure a terres ponentines. La línia que va de Lleida a Barcelona passant per Manresa tarda molt més del que pot considerar-se raonable. Només demanem de

La industrialització ha posat fi a la feina artesanal dels serrallers. A Barcelona, però, encara hi treballa un artesà serraller. És Jaume Bargas, el protagonista d'aquesta edició de l'espai "Els últims artesans" . Quan Jaume Bargas es retiri, la Serralleria Bargas tancarà les portes després de gairebé un segle d'activitat al barri de Sant Pere de Barcelona. Serraller com el seu avi i el seu pare, Jaume Bargas ha vist com l'ofici de manyà s'ha industrialitzat. Amb molts anys d'ofici a l'esquena, i amb tot el pes de la tradició familiar, sap que quan ell es retiri no quedarà cap artesà serraller a Barcelona. Per això, la seva il·lusió és muntar un museu sobre la història del pany i la clau. A mesura que els homes van començar a disposar de béns que consideraven de valor, els mitjans de protecció d'aquests béns van anar adquirint cada vegada més importància. Així, no ha d'estranyar que els egipcis ja utilitzessin panys de fusta i claus de fe

Aquest 2011 'La Locomotora Negra' -una orquestra present en diverses edicions de la Isagoge cerverina- celebra 40 anys damunt de l'escenari amb un seguit de concerts. Són quatre dècades en què els seus membres - que han anat canviant al llarg del temps -, han mantingut el "swing" gràcies a la passió i al companyerisme, com ho demostren assajos com els que hem recollit en el següent reportatge. Vídeo i text extrets de http://www.tv3.cat/videos/3421611/La-Locomotora-Negra

Dies Veneris , dia de Venus : divendres -com Portvendres, Portus Veneris -, viernes, vendredi, venerdí ... En anglès i alemany, Friday i Freitag fan referència a Freyja, deessa nòrdica de la fecunditat, confosa sovint amb Frigg, esposa d'Odín, divinitat de l'amor i la bellesa. En el relat bíblic, el divendres, Déu creà els animals de la Terra i la primera parella humana. També en divendres -segons la tradició- van pecar Adam i Eva , es va construir la torre de Babel , va ploure el diluvi universal... i va morir Nostre Senyor, i Judes es penjà d'una figuera; és un dia de dol, fatídic. Dia sagrat de l'islam, semblantment al dissabte jueu i al diumenge cristià. L'Església el considera un dia penitencial, dedicat al dejuni, l'abstinència (de carn i sexe), l'almoïna i la pregària. Sobretot els divendres de Quaresma i, en especial, el Divendres Sant. La "butlla de la Santa Creuada" permetia, tanmateix, alleujar els rigors penitencials. Hi havia la d

A semblança del projecte 'Descobreix el drac' promogut per l'associació Carrutxa a la ciutat de Reus , continuem des de la nostra publicació amb aquest petit treball de recerca sobre la presència als carrers i als edificis de la nostra ciutat de bèsties fabuloses i reals. Avui hem rebut una nova fotografia: Tipologia: Bèstia fantàstica? Descripció: un drac o un gos? Localització: Cal Dalmases (carrer Major, 89). Autor de la fotografia: Ramon A. Si voleu aportar alguna imatge a aquest treball sols heu d'enviar-la al correu del bloc, carranquers.locarranquer@gmail.com , tot indicant el lloc on s'ha realitzat la fotografia, la seva data, i les vostres dades. A continuació, la publicarem a Lo Carranquer .

Dimecres 30 de març, a 2 quarts de 8 del vespre, al Museu Comarcal, tindrà lloc l'acte per presentar la restauració efectuada a les campanes Trinitat i Onzena . Després quedaran exposades al Museu, fins al 16 d'abril, on es podran visitar: de dimarts a dijous (de 2 quarts d'11 del matí a 2 de la tarda), divendres i dissabte (de 2 quarts d'11 del matí a 2 de la tarda, i de les 5 a les 7 de la tarda) i diumenge (de 2 quarts d'11 del matí a 2 de la tarda). El dia 4 de gener es van iniciar els treballs de restauració de la campana Trinitat, que tenia una esquerda d’uns 12 centímetres, amb el seu desmuntatge, la baixada del campanar i el posterior trasllat a la localitat alemanya de Nördlingen, on l’empresa especialitzada Hans Lachenmeyer ha reparat el bronze esquerdat. El descens es va efectuar amb una grua i personal especialista de l'empresa 2001 ·Tècnica i Artesania, SL, de Massanassa (Horta Sud, País Valencià). Es va aprofitar per fer un repàs de la capçaler