LO CARRANQUER

Dues de les campanes més emblemàtiques de Santa Maria de Cervera, Seny Major i la Carranca, han celebrat el seu 600è aniversari. Per commemorar aquesta efemèride, els Campaners de Cervera han organitzat un acte ple de simbolisme: la campana Seny Major, en girar, ha "bufat"simbòlicament les espelmes d’aniversari. L'esdeveniment s’ha dut a terme aquest dimecres al Campanar de Cervera i ha reunit una gran part dels Campaners de Cervera, així com una vintena de persones que han volgut ser partícips d’aquesta celebració.  Xavier Joan, cap dels Campaners de Cervera, ha destacat que la celebració d’aquest aniversari “és una oportunitat per recordar la importància d’aquestes campanes, ja que són testimonis vius de la història de Cervera i els sis-cents anys són un fet extraordinari que cal donar a conèixer”. Per aquest motiu, Xavier Joan ha explicat que durant aquest any els Campaners de Cervera, amb la col·laboració de la Paeria de Cervera, el Consell Comarcal de la Segarra i la...

Cap al final de l'última de les tres guerres carlines que hi va haver a Espanya durant el segle XIX, un bàndol, el dels carlins -del pretenent Carles VII-, va intentar conquerir Cervera, ocupada per forces de l'altre, el del govern d'Alfons XII, dit liberal . L'atac es va produir a la matinada del 16 de febrer de l'any 1875 i l'aferrissada lluita va durar quasi tot el dia. Els atacants no es van sortir amb la seva i els de dins, els regiments de guarnició Burgos i Sòria , contraatacant van guanyar definitivament la batalla, amb un balanç de 48 morts i 260 ferits entre banda i banda -els noms dels carrers Burgos , Sòria , Combat i Victòria , encara recorden avui aquell fet-. Quan es va acabar la guerra a tot el país, al mig del cementiri de Cervera es va alçar un monument, monolit, en memòria de tots els que havien perdut la vida, amb l'esperit d'oblidar vells odis i velles diferències. I cada any, el 16 de febrer, a les 3 de la tarda, una ...

El món catòlic celebra el dia 4 de desembre la festivitat de Santa Bàrbara, erigida com a patrona dels pirotècnics, els artillers, els miners i tots els oficis relacionats amb els explosius.  Sembla que el mèrit per exercir aquest patronatge no és altre que pel fet de ser martiritzada i degollada pel seu pare, Diòscor, al retornar aquest cap a casa seva, es va originar una gran tempesta i un llamp va caure sobre el botxí i el va fulminar. D'aquí ve la dita "que només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona".  Aquesta màrtir del segle III, que és venerada i està inclosa en el santoral ortodox i cristià, va ser reclosa pel seu pare en una torre en la qual hi havia dues finestres. Ella, per la seva pròpia iniciativa, va fer que se n'obrís una altra perquè considerava que la llum entrava des d'un mateix lloc per tres parts, la qual cosa simbòlicament identificava amb la Santíssima Trinitat. A l'adonar-se el seu seu pare que s'havia...

Deixar, els infants, d’anar a escola. La frase té origen en aquell temps en què encara no hi havia escoles públiques i la mainada anava a aprendre a la rectoria i, per tant, eren alhora deixebles i escolans, nom aquest darrer que també té origen en l'escola exercida pels capellans a la rectoria, i enclou el doble sentit de deixeble i ajudant de l'església. En aquell temps el noi que mancava a classe era castigat a tocar la campana en les funcions religioses que havien de celebrar-se el dia o els dies següents, segons la importància del càstig que li volien donar. Aquesta feina, pròpia d'un home i no d'un infant, resultava pesada per a ell i constituïa un veritable càstig. En alguns indrets es diu fer rodó , al·ludint així mateix al rotllo de campanes. Imatge extreta de http://www.clarin.com/sociedad/dias-clase-feriados_0_1235276634.html Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

Llibret 40 Isagoge I Fm Cervera 2016 Read more publications on Calaméo

Aquest diumenge dia 4 de setembre i el següent, de 5 a 7 de la tarda, tenim l'oportunitat d'aprendre els diversos tocs de campanes en la nova edició del Curs de Campaners de Cervera .  L'activitat és gratuïta i el campanar restarà obert per a tothom que hi vulgui pujar i aprendre a tocar.  Informació facilitada pels Campaners de Cervera, campanersdecervera@yahoo.es  

Coincidint amb la celebració a Cervera de la festa de l'Aquelarre, la galeria La Cerverina d'Art ha editat un gravat, en positiu i en negatiu, fet per l'artista Yoshi Sislay . Com s'ha volgut que aquesta creació pugui arribar a tothom s'ha ajustat el preu a 135 € la unitat i a 250 € els dos. Aquesta oferta es mantindrà fins el dissabte 20 d'agost d'enguany, dia en què es farà la presentació del gravat a La Cerverina d'Art. A partir d'aquesta data el preu de venda al públic serà, 150 € la unitat i 275 € els dos. Podeu adquirir l'obra directament a la galeria, per telèfon, correu electrònic o a través de la Web, http://www.lacerverinadart.com/ Informació facilitada per La Cerverina d'Art

  A les portes d'una nova edició de la popular i tradicional festa del barri de Sant Magí de Cervera, l'Associació d'Amics de Sant Magí ens obsequia un any més amb un nou 'Quadern' -el vint-i-sisè!-, editat de forma excel·lent, amb gran cura i amb nombrosos articles de diferent caire realitzats per diversos autors. Sumari Salutació Festa de Sant Magí 2016 , per Ramon Royes Des de la placeta de Sant Magí , per Mercè Salsench Ollé De la història El Portal de la Vall, per Anna Camats Malet Una compra de terra pels Capitans de l'Administració de l'església cerverina de Sant Magí (1799), per Josep M. Llobet i Portella Creació i venda d'un censal al convent de Sant Magí de la Brufaganya (1815), per Josep M. Llobet i Portella Llibre de l'administració de Sant Magí (1786-1882) (cinquena part, 1851-1863), per Josep M. Llobet i Portella Dibuix arquitectònic de la Capella de Sant Magí, per Mercè Salsench Ollé Sant Magí en ...

Se li donen dos sentits, l’un aplicat a persones i l’altre a coses. Quan es refereix a persones, es diu per a significar que li han fet perdre la serenitat i la paciència i fet sortir el seu centre o estat normal. Aplicat a coses, és usat per a indicar que han estat tretes del seu lloc, desencaixades. És usat molt, parlant de mainada, per a indicar que tot ho toquen i ho belluguen. La polleguera , parlant de campanes, són els dos pius o puntals de pedra, generalment, on és apuntalat el travesser de les grans campanes; fa possible que siguin vogades. És el lloc on se sosté la campana per mitjà del travesser. També tenen polleguera les grans portes de portals molt alts, i és així mateix el pern de la paret on descansa el golfo que sosté la porta i que li permet el moviment giratori, per a ésser oberta i tancada. Tant a les campanes com a les portes, la polleguera fa el mateix ofici i respon a la mateixa idea, o sia sostenir-les i permetre'ls una mobilitat. Treure de po...

Extret del discurs d'inauguració dels actes de celebració del centenari de la finalització de les obres del campanar de Calaf (1889-1989): Festa Major de Calaf, setembre del 1989.  Tenim, a Calaf , dues llegendes bellíssimes que defineixen alguns aspectes del nostre caràcter i de la nostra meteorologia. I totes dues ens parlen dels dos elements més emblemàtics del nostre poble. La primera és el conte del mercat de Calaf relatat admirablement per Apel·les Mestres . I la segona, que hem sentit explicar per boca dels més grans, ens parla del campanar. Es diu que el matí d'un dissabte d'hivern, un pagès es dirigia amb la seva mula cap a Calaf , per anar a mercat. I quan va arribar aquí no hi va veure res: tan sols una immensa plana de neu de la qual sobresortia un pal de ferro. Intrigat, el pagès va fermar la seva mula a aquest pal i se'n va anar a buscar el poble. Quan va tornar, la neu ja s'havia fos i la seva mula espernegava, inútilment, penjada del pa...

Es diu de la persona poc entenimentada, que obra sense meditar gaire el que fa i ha de penedir-se sovint de les coses per haver anat a la lleugera. Els tocacampanes eren uns bastaixos que hi havia a la torre del rellotge de la Seu, que assenyalaven els quarts copejant una campana de so especial. El primer rellotge de què gaudí la ciutat de Barcelona sols tocava les hores i, perquè el veïnat pogués saber amb major extensió l'hora que era, la ciutat pagava dos bastaixos que, primer a cops de mall i després fent sonar la pròpia campana, assenyalaven els quarts servint-se d'un rellotge de sorra per a calcular el temps. Aquest servei públic no anava gaire llatí i s'hi observava una gran irregularitat i un fort desordre, fins al punt de formar-se del tocacampanes la pobra idea i el trist concepte que encara avui dominen. Així veiem com l'any 1506, en concedir els consellers aquest càrrec a un tal Jaume Sala, per haver-ho abandonat un flamenc que l'osten...

Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments -aquest és el setè, i últim, dedicat als tocs d'avís de perill- els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya' , dins del quinzenal cerverí 'Segarra' , l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré. Toc de Temps. Es comença fent senyal, tocant 3 batallades acompassades de Nova. Després es dobla amb batallades de Nova i So Major, fent 3 tocades, com s'indica en la primera part del solfeig. Després de fer l'última tocada de Nova i So Major, ja es toquen les 4 campanes, segons s'assenyala en la segona part de la il·lustració. I a l'última tocada, sense parar, s'hi afegeix el toc d'encordats. -Vegi's el primer pentagrama, tercer dibuix-. Després d'haver fet uns dos tocs d'encordat...

Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments -aquest és el sisè, dedicat als tocs de les festes de Cervera - els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya' , dins del quinzenal cerverí 'Segarra', l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré. Festa Major del Santíssim Misteri. Quasi en totes les festes es feia tres tocades: toc a festa a la vigília, toc a ofici el mateix dia de la festa i toc a funció per la tarda. Ara bé, en les festes extraordinàries, per exemple, la del Santíssim Misteri, hi havia més tocades. Eren: la vigília, a migdia, toc general de totes les campanes, i toc de Completes en sortir d'aquestes. El dia de la festa, toc a les sis del matí, hora en què era exposada la relíquia a l'altar major, tot convocant al solemne ofici i, en sortir d'ofici, ...

Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments -aquest és el cinquè, dedicat als tocs de morts, d'enterro i de funerals- els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya' , dins del quinzenal cerverí 'Segarra', l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré. Hi havia 7 classes de tocs: General de 1ª, dit de Capellà. General de 2ª, dit de Sant Nicolau. General de 3ª, dit de Preveres. "Enterro" de 4ª classe. Enterro de 3ª classe. Enterro d'Amor de Déu. Enterro d'Aubat. Primer que tot, diré que al final de totes les classes de tocs, tant si es tocava a morts, com a enterro, com a funerals o com a avís de funerals a la vigília s'indicava si el difunt era home o dona, com també si era de la plaça Santa Anna per amunt -sector de la ciutat anomenat "Cap...

Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments -aquest és el quart, dedicat als tocs de les funcions religioses - els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya' , dins del quinzenal cerverí 'Segarra' , l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré. Toc de Congregació. Es tocava aquest toc en les funcions dels diumenges que se celebraven a la Capella dels Dolors de la Parròquia i durant el Septenari dels Dolors. Aquest toc tenia i té el nom de Congregació perquè antigament estava constituïda l'Associació de Congregants de la Mare de Déu dels Dolors. Aquesta associació tenia les seves funcions i els seus actes. Entre els últims, hi havia cada any la processó de Setmana Santa, al vespre del Diumenge de Rams, anomenada la Processó dels Dolors. Al cap d'una pila d...

Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments -aquest és el tercer, dedicat als tocs de les celebracions religioses- els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya' , dins del quinzenal cerverí 'Segarra', l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré. Toc de mes de Maria. Es tocava durant tot el mes de maig, en la funció del Mes de Maria que cap al tard celebrava l'Associació de Filles de Maria. Toc de Bilandó. Aquest era el toc més popular, ja que es tocava cada dia del mes de juny, dedicat al Sagrat Cor de Jesús; durant el mes d'octubre, dedicat al Roser; en les funcions de la tarda, tant els dies de cada dia com els diumenges i altres festes; en les novenes dels sants; en la Missa de Comunió del tercer diumenge de cada mes, etc. Es tocava durant un quart d...

Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments -aquest és el segon, referit als tocs de festa- els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya' , dins del quinzenal cerverí 'Segarra', l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré. Hi havia diferents classes de tocs de festa: Volteig de totes les campanes. Volteig de So Major i Tibau. Volteig de totes les campanes, llevat del So Major. Volteig del Tibau i Nova. Volteig de Nova. Volteig de Carranca, Trinitat i Onzena. Volteig de totes les campanes. Es tocava a festa la vigília, a migdia, començant amb el Toc d'Oració; tot seguit es feien uns quants repicons amb la Trinitat i Carranca, seguit de Bilandó. A continuació, s'alçaven les campanes, segons la classe de toc. Quan es feia toc general, es començava d'aquest...

Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya' , dins del quinzenal cerverí 'Segarra', l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré. El firmant d'aquest resum que des dels 7 ó 8 anys -o sigui, cap allà el 1912 ó 13- ja va començar a anar al campanar, fa aquest aproximat historial de les normes que s'usaven per a tocar les campanes de la parròquia de Santa Maria en cada una de les festes dels sants i esdeveniments que es presentaven al transcurs del temps, fins el juliol de 1936. Després de la Lliberació de Cervera, aquelles normes es van anar perdent i avui ben poc es toquen. Primer que tot, diré que el campanar té vuit finestrals. Les campanes són sis, posades per l'ordre següent de finestrals:  En entrar al pis on ...

Balada de les campanes de Cervera Si mai jo m'oblidés de vosaltres, campanes de Cervera, que no senti jamai la fetillera cançó del vent entre les rames pres, ni la veu dels infants o l'aigua clara, ni la paraula de l'amic ni, encara, no res més, ciutat meva, no res més! Quan, a punta de dia, a la Segarra, l'aire és un vidre de Murano i van falsies i coloms voletejant i es desperten les roses i la parra que en dolça olor es desfan... Quan el sol, a les dotze, fa reviure la pedra antiga, els arbres del torrent i els trossos on el vent podria escriure versos madurs de vinyes i forment... Quan el capvespre arriba i la germana marinada se'ns fica a cada llar, i el Coll de les Savines veu la plana de cereals que onejen com la mar... Quan a la nit, encís i meravella, fada nit, clara nit plena d'estels, la lluna argent cenyeix, com una anella, la ciutat que fa olor de lliri i mels... sempre, tothora, hi ha aqueixes campanes omniprese...

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella, inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 3. L'arena i el reble. Un altre material indispensable en la construcció era l'arena que, barrejada amb la calç, proporcionava el morter . L'any 1423, amb la finalitat que construís el pis de les campanes del campanar de l'església de Santa Maria de Cervera, el mestre d'obres Pere de Vall-llebrera fou autoritzat a agafar arena en qualsevol torrent o tros de terra del terme de la vila. També podria arrencar reble al raval del Capcorral. Sabem que en aquell mateix segle XV s'extreia arena al barri de Framenors, que era prop del riu. Imatge del campanar de Cervera del Xavi Martí, Festa Major 2011, extret...