Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2011

Subhasta de les barres de l'Aquelarre

Imatges
Informació facilitada per la regidoria de festes de la Paeria de Cervera, festes@cerverapaeria.cat

Arriba la IV Festa Jove!

Imatges
Aquest proper dissabte 6 d'agost se celebrarà a la plaça del Sindicat la IV Festa Jove organitzada per l'Assemblea de Joves de Cervera. Aquí teniu el cartell amb els grups que enguany hi actuaran. Que la gaudiu! Informació facilitada per l' Assemblea de Joves de Cervera

Festa i foc (IV): a la festa sempre li segueix l'ordre restablert.

Imatges
A LA FESTA SEMPRE LI SEGUEIX L'ORDRE RESTABLERT. Després d'aquest temps de la transgressió torna el temps sagrat i d'ordre. Al Carnaval li segueix la Pasqua, al Cap d'Any, l'Any Nou. La festa és la vivència circular del temps: una forma d'acabar per tornar de nou a començar. Per això, les dues festes naturals més importants són els solsticis, d'estiu per Sant Joan i d'hivern per Nadal, i en les dues la presència del foc és rellevant. Imatge extreta de http://www.berguedaturisme.com/bergueda_fitxa?IDcat=2&IDber=37 Text extret del llibre de Jordina Blanch "Tocats de foc. Simbologies festives i víbries ancestrals" , editat l'any 2003 per Edicions El Mèdol.

Els nombres: el 10.

Imatges
Base dels sistemes decimals. Relacionat amb el triangle de punts del quatre: quatre, tres, dos i u sumen deu. Símbol de la realització espiritual. També és la unitat actuant com a nombre parell: ambivalència. La dècada és la totalitat de l'univers, nombre de perfecció. Gràficament, pot expressar la parella humana: l'u, masculí; el zero, femení. Deu són els manaments de la Llei que Déu lliurà a Moisès , escrits en dues taules de pedra, al cim del mont Sinaí . Sistema de càlcul de quantitats basat en els deu dits de les mans, des de l'antiguitat més remota. L'agrupació en desenes com a sistema de numeració i el nombre zero provenen dels àrabs. En l'actualitat, a causa del sistema mètric decimal establert a partir de la Revolució Francesa , el deu i els seus múltiples o submúltiples dominen en totes les mesures, del quilòmetre al centímetre; des de les dècades d'un segle i fins als dècims de loteria. El degà és el membre més antic d'un cos o una instituci

El Sostre de Foc de Vilanova

Imatges
Demà, després del correfoc a Vilanova i la Geltrú, tindrà lloc el Sostre de Foc. Pels qui encara no l'hagin vist mai en directe, us passem aquí un vídeo de l'edició de l'any passat. Si cliqueu aquí trobareu el programa sencer de tots els actes de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú! El vídeo està extret del Youtube

Tancament del cicle Músiques Tendres

Imatges
S'acaba el mes de juliol i amb ell també s'acaben els divendres de Músiques Tendres. Demà a la nit, amb el tradicional sopar popular es posa fi a aquest cicle de concerts organitzats enguany pel Centre Municipal de Cultura i el Centre Obrer Instructiu d'Unió Republicana. Fins l'any que ve! Informació facilitada pel Centrer Obrer ( centreobrer@mesvilaweb.cat )

Per anar fent boca...

El vídeo és extret del You Tube de l'usuari deucentims

Llibres: 'LA PAU DELS ORÍGENS. HOMENATGE A ISIDOR CÒNSUL', de D. Sam Abrams

Imatges
Síntesi: Amb aquest llibre volem acostar al lector un dels personatges més extraordinaris que ha generat la cultura catalana dels darrers temps: Isidor Cònsul (Bellpuig, 1948 - Sant Just Desvern, 2009). D. Sam Abrams ha aplegat i ordenat el testimoni de nombroses personalitats que posen en relleu -cadascú des de la seva experiència- la multiplicitat de facetes de la figura de l'Isidor: marit, germà, pare, oncle, l'amic, company d'estudis, lector apassionat, verdaguerista incansable, treballador infatigable, professor, home de fe, ciutadà, patriota, editor, gestor cultural, activista, participant en la vida associativa, escriptor, excursionista, enamorat del seu país, assaboridor de la vida... El llibre es completa amb aportacions literàries creatives d'escriptors de primer nivell i, finalment, amb uns textos sobre l'obra literària d'Isidor Cònsul. Dades bibliogràfiques: E ditorial: Edicions Proa . Any d'edició: 2011. Pàgines: 352. Enquadernació: rústeg

'Els últims artesans': David Bagué, luthier

La fama dels violins Stradivarius és coneguda arreu del món. El luthier David Bagués protagonitza aquesta edició d' "Els últims artesans" i descobreix el secret per construir un bon instrument musical. David Bagué, luthier de professió, va rebre la creu de Sant Jordi com a reconeixement de la seva trajectòria professional amb 38 anys. Envoltat de petit d'un bon ambient artístic a casa, a l'edat de 12 anys va tenir molt clar que es dedicaria a fer instruments. Per David Bagué, el violí és la peça més bella i bonica que s'ha creat en fusta, perquè a més de la seva bellesa estètica, produeix un so excel·lent. No va ser fins al segle XVI, que el violí va assolir prestigi com a instrument de corda. Itàlia, i concretament la ciutat de Cremona, es va especialitzar en la construcció d'aquest instrument. Aquí es va crear l'escola de violins més famosa d'Europa, dirigida pel mestre Andrea Amati. A partir d'aquest moment, la construcció de viol

Primer 'Cel d'Estiu' al campanar de Cervera

Imatges
El passat diumenge 9 de juliol tingué lloc al campanar de Cervera la primera edició de 'Cel d’Estiu' , activitat organitzada per la cafeteria El Campanar i que comptà amb la col·laboració dels Campaners de Cervera . Informació facilitada per la cafeteria El Campanar.

Festa i foc (III): la festa té un caràcter originàriament sagrat.

Imatges
LA FESTA TÉ UN CARÀCTER ORIGINÀRIAMENT SAGRAT. La festa no consisteix en transgredit allò sagrat, sinó que és, abans de res, un ritual, la vivència de la destrucció que precedeix a la creació. Un dels actes centrals de la festa és el sacrifici: alguna cosa ha de ser cremada (fogueres de Sant Joan), destruïda (falles valencianes) o morta (festa dels toros: corrides ). Aquest aspecte de sacrifici també es pot viure en les religions que una vegada a l'any gaudeixen de menjar aliments que durant uns dies han estat prohibits, com la Pasqua o el Ramadà. Text extret del llibre de Jordina Blanch "Tocats de foc. Simbologies festives i víbries ancestrals" , editat l'any 2003 per Edicions El Mèdol. Imatge la Cremà 2011 a Alaquàs extreta de http://www.alaquas.org/ficheros/documentos/2011/2/12601//21032011img_7408_1.jpg

15è aniversari del Drac petit de Vilafranca

Imatges
Els administradors de la Festa Major de Vilafranca del Penedès del 2011 i els Amics del Drac de Vilafranca van presentar el passat 5 de juliol l’acte que tindrà lloc el dia 2 de setembre a la tarda amb motiu de la commemoració del 15è aniversari del drac petit de Vilafranca. Una de les evidències de la popularitat del Drac de Vilafranca és l’existència de diferents rèpliques de dimensions reduïdes de les que se’n té coneixement des de finals de segle XIX. Actualment la més antiga que es conserva és la de Cal Sedasser, una peça que data del 1889 i que encara es pot veure a l’aparador del comerç al carrer dels Ferrers per les dates de la Festa Major. Ja a la segona meitat del segle XX trobem altres dracs petits, alguns dels quals es van cedir a l’Ajuntament per tal que sortís a les primeres edicions de la Festa Major dels Petits als anys 80. Finalment els administradors de la Festa Major de 1994 van decidir encarregar a la Dolors Sans la realització d’una figura del drac per la Fe

IV Jornades Esportives AJC

Imatges
Des de l'Assemblea de Joves de Cervera ens fan arribar el cartell de les IV Jornades Esportives que, un any més, tindran lloc als patis de l'Escola Josep Arques el proper 30 de juliol a partir de les 7 de la tarda fins la matinada. Teniu fins el 28 de juliol per buscar-vos equip o bé parella per apuntar-vos a les jornades! Informació facilitada per l' Assemblea de Joves de Cervera

Les Santes de Mataró

Imatges
El 27 de juliol és el dia de les patrones de la ciutat de Mataró, santa Juliana i santa Semproniana. D'aquí que la Festa Major hagi pres el nom genèric de "Les Santes". L’any passat Les Santes van ser declarades Festa nacional d’interès nacional , i han estat incloses al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. El cartell d'enguany La Comissió d'imatge de Les Santes d'enguany va pro posar a Joan Hortós (Mataró, 1964) que fos l'autor del cartell de Les Santes 2011. L'artista va acceptar la proposta amb molta il·lusió i hi va estar treballant durant més d'un mes i mig. El resultat és un cartell viu -el podeu veure com a portada d'aquest programa ple de color, festiu i intencionadament oníric. El tema central és la figura d'una trampa, una comparsa festiva que només apareix el 27 de juliol. També hi ha nombroses referències a elements mataronins, com el mar, el paisatge maresmenc, una masia amb torre de guaita

El Centre Municipal de Cultura de Cervera redissenya la seva pàgina web

Imatges
El Centre Municipal de Cultura de Cervera estrena aquests dies la seva nova pàgina web. El portal s'organitza en diferents seccions: El CMC Cursos i tallers Activitats Publicacions Base de dades del patrimoni de Cervera Les seccions Formularis Aquí teniu l'adreça: http://www.1minut.info/cmc-cervera.cat/ Passeu i remeneu!

L'Aquelarret també!

Imatges
Extret de la pàgina web del Centre Municipal de Cultura de Cervera: http://www.cmc-cervera.cat/

Visita per establir la ubicació de la càmara del temps de TV3

Imatges
Tècnics de TV3 han visitat avui la ciutat de Cervera per estudiar in situ la millor ubicació de la càmera dels temps de la Televisió de Catalunya. La voluntat és situar-la en un lloc de fàcil accés que faciliti el seu manteniment i on les connexions amb la càmera de Cervera permetin donar a la resta de Catalunya una imatge panoràmica prou atractiva de la ciutat que permeti promocionar-la. La previsió és que la càmera sigui totalment operativa a finals de setembre. Imatge extreta de http://comunicacio21.cat/2011/03/tv3-estrena-un-nou-canal-per-internet-per-veure-les-cameres-del-temps/ Informació extreta de la pàgina web de la Paeria de Cervera, www.cerverapaeria.cat

El 34è Aquelarre ja té cartell... i tríptic!

Imatges
Tríptic 34è Aquelarre de Cervera i 14a Fira del Gran Boc 2011 Informació extreta de la pàgina web de l'Aquelarre, www.aquelarre.cat

Trobada d'acordionistes d'Arsèguel

Imatges
Durant un cap de setmana Arsèguel es converteix en la capital europea d’acordionistes, tenint en compte que als pobles del Pirineu l’acordió va ser un instrument molt important i cabdal per tal de celebrar les seves festes. L’acordió aconseguí que la gent dels pobles es reunís per escoltar la seva música i, per tant, cada municipi tenia un habitant encarregat d’aprendre a tocar l’acordió. Aquesta pràctica es va estendre per tot Catalunya. Després de la segona guerra mundial aquest instrument va desaparèixer en gran part del territori europeu, però es va mantenir a les zones muntanyoses. A la península ibèrica, l’ús de l’acordió va continuar al nord de Portugal, al País Basc i al Pirineu de Lleida. Trobada amb els acordionistes del Pirineu 2011 Divendres 29 de juliol. LA SEU D'URGELL. 2 quarts d'1 del migdia. Acte d'inauguració de la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu 2011 al jardí de l'Hotel Andria de la Seu d'Urgell Peter Arlchev (acordió

Programació de la 14a Fira del Gran Boc

Imatges
La Fira del Gran Boc de l'Aquelarre de Cervera ens oferirà un any més un gran assortiment de productes esotèrics i alternatius, amb la possibilitat de conèixer gran varietat d’activitats com el tarot, la quiromància o la claravidència, entre d’altres. Informació extreta de la pàgina web de l'Aquelarre de Cervera, www.aquelarre.cat

Lipdub anunciador de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú 2011

Imatges
Aquest lipdub és una iniciativa dels Pabordes de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú d'enguany, per tal de promocionar la festa vilanovina i esdevenir l'acte festiu previ a aquesta, obert a la participació de tothom. La crida dels Pabordes va aconseguir mobilitzar el passat 3 de juliol, a banda d'un nombrós grup de ciutadans i ciutadanes de totes les edats, a la majoria de membres dels diferents balls i entremesos de l'Agrupació de Balls Populars, dels Diables de Vilanova, del Drac de Vilanova, dels Tronats de Mar i de la cercavila de l'Imaginari, així com diversos artistes locals com Toni Albà, Jordi Rios, Guillem Albà, Belen Cabanes o Núria Valls. Els assistents, vestits en la seva majoria de color blanc, es van anar col·locant en un recorregut que anava des del Castell de la Geltrú fins a la plaça de les Neus, passant per la plaça del Pou, carrer del Palmerar de Baix, Pont del Nin, carrer de Sant Antoni, carrer Montserrat, plaça de les Cols, carrer del

La I Trobada de Bestiari de la Segarra Històrica en imatges

Imatges
Fotografies del Xavi Martí, http://calraccione.blogspot.com/

8a Mostra de Lutiers de Cervera · Mestres artesans escultors del so

Imatges
La Paeria de Cervera, en col·laboració amb la Càtedra Emili Pujol i l'institut Antoni Torroja, organitza el proper dimarts 26 de juliol, de les 11 del matí a les 8 del vespre, la 8a edició de la Mostra de Lutiers · Mestres artesans escultors del so , que tindrà lloc als passadissos de l'edifici de la Universitat de Cervera, seu del XXX Curs Internacional de Música de la ciutat. Dins dels actes de la Mostra, el mateix dia a les 4 de la tarda, a l'antiga Biblioteca de la Universitat, tindrà lloc la conferència "La viola" , a càrrec del professor Émile Cantor . Com en anteriors edicions, des de l'organització s'ha editat un punt de llibre de la Mostra, on hi apareixen les dades dels mestres artesans participants, que enguany són aquests: Anna Andreu Prats Lluís Clapers Pladevall Gerard Díaz Garcia Guillem Gecubi Jordi Pinto (casa Parramon) Juan Santiago Canals i María Cecilia Saenz James Testi - Lutheria Testi Taller Canone - Marçal Serradesanferm

L’Espitllera convoca la primera Marató Fotogràfica de la Segarra pels propers 23 i 24 de juliol

Imatges
JM (Cervera).- L’Associació Cultural Fòrum L'Espitllera , en col·laboració amb el Centre d’Acollida Turística CAT CERVERA , l’Espai Fotogràfic i en Joan Porredon, fotògraf cerverí, convoquen per aquest cap de setmana la primera Marató Fotogràfica destinada a descobrir i difondre el paisatge de la Segarra . L’objectiu és reunir un ampli conjunt d’imatges del paisatge segarrenc que documentin l’estat actual de la qüestió i s’integra dins els treballs que des de l’Espitllera s’estan duent a terme per analitzar, debatre, dignificar i promoure el paisatge comarcal com a valor d’identitat i de futur. La iniciativa ha rebut un ampli suport per part d’empresaris del sector turístic de la Segarra, que han patrocinat la marató oferint obsequis consistents en àpats en restaurants, estades de cap de setmana en allotjaments rurals, entrades a castells i d’altres serveis culturals i lúdics. L’activitat començarà a les 10 del matí de dissabte al CAT Cervera , on es lliuraran les acreditacions d

Entitats de Cervera: FUNDACIÓ XAVIER PAULES

Imatges
La Fundació Xavier Paules és una fundació privada, sense ànim de lucre, creada l'any 1997 per Càritas Interparroquial de Cervera. Objectius. La Fundació té per finalitat l'atenció al col·lectiu de persones desestructurades i sense hàbits laborals, d'acord amb els programes socials de Càritas. Per portar a terme aquesta finalitat, la Fundació desenvolupa tot tipus d'activitats laborals adequades per al col·lectiu a qui va dirigida l'acció de la Fundació. Activitats i Serveis. Recollida de materials recuperables: mobles, electrodomèstics, roba, metalls, etc. Neteja de cases, trasters, patis, pàrquings, etc. Trasllat de mobles, etc. Venda d'objectes recuperats: mobles, electrodomèstics, roa, objectes antics, etc. Venda de productes de Comerç Just. Recollida de cartró comercial i industrial, objectes voluminosos i vidre comercial. (conveni amb el Consell Comarcal de la Segarra). Neteja d'espais públics (conveni amb l'Ajuntament de Cervera). Projectes.

Festa i foc (II): la festa és la vivència social i ritual del caos.

Imatges
LA FESTA ÉS LA VIVÈNCIA SOCIAL I RITUAL DEL CAOS. En les festes més primàries i menys controlades s'incendia, es roba, es viola, es mata i s'intenta fer caure els qui ostenten el poder. Sorgeixen els impulsos primaris, reprimits, i són transgredits els principis fonamentals de la cultura. I és que en tota festa primària tenen importància els desordres i els excessos: els alimentaris amb àpats copiosos i borratxeres; els sexuals amb la disbauxa, les actituds invertides; i els institucionals amb bretolades, paròdies a l'autoritat, etc. Un exemple clar seria el Carnaval, amb la corresponent inversió de models i valors que en l'actualitat actua d'amortidor de l'agressivitat. En un pla més simbòlic i modern, es pot observar la presència de la celebració festiva amb ús de foc quan guanya el nostre equip, quan obtenim un títol acadèmic o quan comença un any nou, tirant coets i brindant. Imatge extreta de http://astalle.wordpress.com/2010/05/16/cel%C2%B7lebracio-a-c

'Els últims artesans': Joan Clop, corder

Tot i el pas del temps, el mètode que fan servir els corders és el mateix des dels inicis. Joan Clop n'és un d'ells i mostra com elabora cordes per a tot tipus d'usos a l'espai "Els últims artesans" . Joan Clop, d'Avià, és un home que ha recuperat l'antic ofici de fer cordes. El seu avi i besavi ja eren corders i, tot i que el seu pare ja no s'hi dedicava, ell va aprendre a fer-ne de ben petit. La misèria que va acompanyar la Guerra Civil va tornar a revifar un ofici a punt d'extingir-se. Tot i que hi ha constància que ja existia quatre segles abans, no és fins al segle XV quan l'ofici de corder assoleix una gran importància, fins al punt que els seus artesans formen un gremi. En aquella època, la majoria dels vaixells del gran imperi comercial mediterrani de la Corona d'Aragó duien cordam fet a Barcelona, un cordam apreciat arreu de la Mediterrània per la seva qualitat. Els corders subministraven els seus productes des de la marina

Els nombres: el 9.

Imatges
Tres vegades tres, la imatge completa dels tres mons, la triple síntesi. Símbol de la veritat. En la mitologia grega hi ha les nou muses, deesses del cant i la dansa, nimfes de les fonts. En el cristianisme, el 9 té una virtut especial: nou cors d'àngels, en la missa s'invoca tres vegades Kyrie , Christe i Kyrie eleison , nou en total, i en el trisagi tres lletanies a cada persona de la Santíssima Trinitat ; Jesús va morir a l'hora nona, i l'Esperit Sant baixà sobre els apòstols en aquesta hora. La devoció popular envers determinats sants practica determinats ritus durant nou dies seguits, "novenes" o "novenaris" : com combregar els nou primers divendres de mes, o el novenari d'ànimes. El nombre 9 ha estat molt emprat en cerimònies màgiques i ritus curatius en moltes cultures, junt amb el 7. En la medicina popular hi ha beuratges que s'han de prendre nou dies seguits, fórmules medicinals a base de nou fulles, flors, arrels o brots de ce

Reclamem una legislació única per al sector de l'associacionisme

Imatges
La Memòria complerta del 1er Congrés de l’Associacionisme Cultural Català, que representa el treball conjunt de centenar d’entitats que treballen en la Cultura Popular, es va presentar dimarts a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona. Amb aquest llibre de 240 pàgines a color, es tanca una etapa i s’’inicia una altra en la qual s’ha de continuar, si cal amb més èmfasi, en l’aplicació de les conclusions i propostes sorgides del procés congressual. A l’acte hi van participar entre d’altres: la directora general d’Acció Cívica, i Comunitària de la Generalitat de Catalunya, Francesca Violant i Cervera, destacà que fou “congrés participatiu” i es va posar a la disposició del sector, encoratjant-lo a seguir la fructífera tasca “heu fet molta feina en pocs anys” , assenyalà. També, el comissionat de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona, Carles Agustí, va exposar que la societat ens reclama eficàcia i publicar aquestes valuoses conclusions del Congrés, en són un exemple.

Donació al Banc d'Aliments dels beneficis del bingo solidari de la Fira de sant Isidre

Imatges
El bingo solidari organitzat pels pubs Noctàmbul i la Bombolla a la passada Fira de Sant Isidre ha destinat els seus beneficis al Banc d’Aliments de Cervera. El lliurament va tenir lloc ahir al pub Noctàmbul, i hi van assistir Jaume Carcasona, regidor de Serveis Socials de la Paeria de Cervera , Dolors Calafell, presidenta de Càritas Interparroquial de Cervera , i Miquel Llorens, un dels organitzadors d'aquesta activitat. Els 780 euros recaptats s’han destinat a la compra de productes d’alimentació bàsica: llegums, fruita, tonyina, oli i formatge. La iniciativa de destinar els diners generats pel bingo solidari per al Banc d’Aliments suposa donar cobertura a les 100 famílies que s’estan acollint cada mes a aquesta ajuda. La situació de precarietat a la nostra ciutat augmenta i el Banc d’Aliments és un recurs estable que serveix com a punt de repartiment d’aliments provinents de diferents fonts de col·laboració. Des de l’any 2009, més de 240 famílies cerverines han rebut alg

Cervera incorpora audioguies per millorar la difusió del patrimoni arquitectònic i cultural

Imatges
Cervera ha incorporat a través del Centre d'Acollida Turística (CAT) un servei d'audioguies per tal de millorar la difusió del patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat entre els turistes que la visiten. Es tracta d'uns petits dispositius MP3 que contenen enregistrades diverses pistes sonores amb explicacions sobre els diferents monuments de la ciutat configurant un recorregut que es pot fer a peu. Es poden fer servir tant de manera individual, amb uns auriculars, com de forma col·lectiva, ja que incorporen un petit altaveu. Segons l'alcalde, Ramon Royes, aquest element només és el principi de tot un pla estratègic que ha de permetre fer un salt qualitatiu en serveis a la ciutat. L'audioguia vol posar en valor els elements de patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat de Cervera creant un nou recurs turístic amb caràcter inesgotable, ja que el projecte de l'audioguia només s'ha d'executar una sola vegada i el seu ús és permanent. D'aqu

Flashmob XXL de gegants a Arenys de Mar

Imatges
Aquest diumenge, a la riera d' Arenys de Mar , i dins els actes de la Festa Major de Sant Zenon , va tenir lloc una flashmob gegantera. Hi participaren, a més de la Colla Gegantera i Grallera d'Arenys de Mar i els Gegants del carrer sant Pere de la població, més d'un centenar de gegants i capgrossos vinguts d'arreu del Principat: Arenys de Munt, Badalona, Barri dels Abells (Canet de Mar), la Batllòria, Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat), Borges Blanques, Caldes d'Estrac, Cardedeu, Cervelló -la Xerinola-, Cervera, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat -Manotes de Tro-, la Llagosta, Mataró -Iluro-, Montbau (Barcelona), Montmeló, Palafolls, Poblenou (Barcelona), Sant Pol de Mar, Sant Andreu de la Barca, Sant Climent de Llobregat, Santa Coloma de Gramanet, Santa Eulàlia de Ronçana, Vallgorguina, Vila de Gràcia (Barcelona), Vilallobent, Vilanova del Vallès, i Vilassar de Dalt. Les parelles de gegants van ballar totes juntes la cançó

XV Mercat Romà d'Iesso · Les nimfes - Guissona, 16 de juliol de 2011 dC

Imatges
Pots obtenir tota la programació del Mercat i dels Capvespres a la romana a través del web www.mercatroma.cat Informació facilitada per l'Oficina de Turisme de Guissona, turisme@guissona.cat

'Els extraordinaris' número 1: EL PETARD

Imatges
petard [ petardo (castellà), firecracker (anglès)]: Canonet, generalment de cartó, amb una càrrega de pólvora o algun altre explosiu, proveït d'un ble en un dels seus extrems i lligat en ambdós amb fil, que produeix una detonació. 'Els Extraordinaris' Aquest nou programa de producció pròpia del canal Super 3 de Televisió de Catalunya , que combina animació i imatge real, fa una pinzellada ràpida als objectes que nens i nenes de 8 a 12 anys utilitzen cada dia i que tenen un punt de genialitat que els fa únics. Són objectes que ens envolten i que ens alegren la vida: els tenim a l'habitació, al pati, a l'escola, al carrer, al lavabo, a la botiga de sota casa… S'explica d'on vénen, per què són com són i per què es diuen com es diuen. Alguns d'aquests objectes són els petards , el xiclet , la tireta, els videojocs , les vambes, el bolígraf, la bicicleta , el raspall de dents, el sabó o la goma i el llapis. Definició extreta de http://www.en

Divendres Músiques Tendres

Imatges
Informació facilitada pel Centre Obrer centreobrer@mesvilaweb.cat

Els carrerons del carrer Major

Imatges
Text extret del capítol titulat 'Els carrerons' del llibre de Josep Pedrós, "Crònica del carrer Major de Cervera" , pàgines 33-41, editat a Cervera l'any 1986 per Biblioteca de Cervera i la Segarra i el Centre Comarcal de Cultura. Aquest llibre és el número 6 de la Sèrie Nova. El carrer Major, espina dorsal de la ciutat, està flanquejat a Llevant i a Ponent per les dues barbacanes, pas defensiu de les muralles que envolten Cervera. Per comunicar el carrer amb aquestes barbacanes hi havia una sèrie de carrerons, molts dels quals encara avui subsisteixen, que conduïen directament fins al peu de les muralles. N'hi havia sis a la part del sol ixent, dels quals actualment encara ens en queda la meitat, i quatre a sol ponent, des que en resten tres. El primer del costat dret o dels números senars era l'anomenat Canaleta , el qual comunicava directament amb les últimes cases del carrer Nou, comunicació que des del Carreró de les Bruixes encara avui existeix; é