Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2012

El Gremi de Forners de les Terres de Lleida col·laborarà amb la Fira de Sant Isidre.

Imatges
La Paeria de Cervera rebrà assessorament del Gremi de Forners de les Terres de Lleida en la propera edició de la Fira de Sant Isidre, que per segon any tindrà com a principals protagonistes el pa i el cereal. Ramon Royes, paer en cap de Cervera, es va reunir a Lleida amb Manel Llaràs i Manel Serra, president i tresorer, respectivament, del Gremi de Forners de les Terres de Lleida , per tractar de la propera Fira de Sant Isidre, que tornarà a tenir com a principals protagonistes el pa i el cereal. El Gremi de Forners va rebre amb molt interès la iniciativa i va oferir la seva col•laboració en totes les activitats de la Fira que girin entorn del pa i la seva promoció. La Fira de Cervera tindrà lloc els dies 15, diada de Sant Isidre, 19 i 20 de maig. El pa tornarà a ser l’element protagonista del certamen i al seu voltant s’organitzaran activitats diverses, com l’elaboració del Pa de la Segarra , una mostra de pa d’altres països o la venda directa de diferents varietats de pa. Inform

Any de traspàs

Imatges
Un any de traspàs , any bisest o any bissextil , és un any civil que té un dia més que els anys comuns , és a dir, té 366 dies . El dia de més s'afegeix al final del mes que era el darrer en el calendari romà : el febrer , de tal manera que aquest mes passa a tenir 29 dies . Aquest dia s'anomenà Bisextus calendas martii , ja que s'afegí darrera del sextus calendas martii , d'aqui el seu nom. El repartiment dels anys civils en anys comuns i de traspàs es fa d'acord amb el calendari gregorià : en cada període de 400 anys n'hi ha 303 de comuns i 97 de traspàs. S'alternen de la següent manera: són de traspàs els anys en què les dues darreres xifres de l'ordinal que correspon a l'any formen un múltiple de 4, excepte si aquestes xifres són 00. Aleshores cal tenir en compte, amb el mateix criteri, les dues primeres xifres de l'any. Per exemple, el 1996 va ser de traspàs, perquè 96 és múltiple de 4; en el 2000, com que les dues darrer

Colònies d'estiu musicals SONATRADI

Imatges
Per si voleu anar fent plans pels petits de la casa, aquestes colònies de música tradicional poden ser una opció per introduir als més joves a tota varietat d'instruments com ara la tarota, l'acordió diatònic, la gralla i el sac de gemecs, entre moltes altres activitats. Feu-hi una ullada, val la pena! Per a més informació de 'Sonatradi' clica aquí . Informació facilitada pel Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional de Catalunya

L'Agrupament Escolta 'Coll de les Savines' de Cervera celebra el 40è aniversari.

Imatges
Aquest any l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera celebra el seu 40è aniversari i per celebrar-ho organitza un seguit d’activitats entre els mesos de març i juny: El dissabte 24 de març hi haurà una sortida a la Peixera , on es realitzaran diverses activitats i una plantada d’arbres. La setmana de Sant Jordi, i fins al 5 de maig, aproximadament, tindrà lloc una exposició fotogràfica. L’Agrupament Escolta demana que si algú vol col·laborar enviant fotografies de la seva trajectòria a l’agrupament al llarg d’aquests 40 anys les pot fer arribar al correu electrònic colldelessavines@gmail.com . El dissabte 5 de maig es farà una festa de retrobament, amb una gimcana i un sopar. Per acabar, el 6 de juny es pujarà un cim, juntament amb el Centre Excursionista de la Segarra . Informació facilitada per l'Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera .

Millores en el cercador de fons i documents “Arxius en línia”

Imatges
El cercador de fons i documents de l’Arxiu Nacional de Catalunya i de la Xarxa d’Arxius Comarcals , ha simplificat les seves pantalles de cerca, a fi de facilitar l’ús del cercador a tot tipus d’usuari. Les principals novetats són: La presentació en una mateixa pantalla de les opcions de cerca simple, avançada i per inventari. La possibilitat d’accedir directament, com a resultat d’una cerca simple o avançada, a la galeria d’imatges dels documents recercats. D’aquesta manera es simplifica considerablement l’accés a les imatges dels documents. Visiteu la versió millorada del cercador "Arxius en línia" Informació facilitada per l'Arxiu Comarcal de la Segarra, acsegarra.cultura@gencat.cat

Notícia a TV3 de l'actuació del Cor Savina del Conservatori a les representacions de 'La Bohème'

Imatges
El Telenotícies Comarques de Televisió de Catalunya d'aquest migdia s'ha fet ressó -en concret al minut 8:07 de l'emissió- de la participació del Cor Savina del Conservatori Professional de Música de Cervera a les representacions de 'La Bohème' al Gran Teatre del Liceu. Vídeo extret de http://www.tv3.cat/videos/3971490/Telenoticies-Lleida

Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya: ELS TRABUCAIRES, ELS BANDOLERS i ELS GALEJADORS

Imatges
Element festiu inclòs en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya per resolució d’11 de juliol de 2011 del Director del CPCPTC. 1. Història de l’element festiu. La utilització d’armes de foc dins la festa per motius de solemnitat o d’alegria es tant antiga com les armes de foc mateixes. Al segle XVI, estava generalitzat l’ús d’armes de foc, essent molt habitual fer descàrregues o salves perfectament ritualitzades dins les celebracions solemnes per honorar personatges importants o a les imatges religioses a les processons. D’aquí apareix el mot galejar o l’expressió “fer gala” que signifiquen transmetre l’alegria de la festa fent-ho avinent engegant trets, els galejadors tant eren les organitzacions armades oficials, com la gent del mateix poble, que en aquells temps també disposava d’armes. Mentre que els primers galejaven en moments concrets del ritual amb escopetes, les armes de qualitat de l’època, de forma espontània la gent també galejava, els qui en tenien amb e

Història del programa 'Fes ta festa': més de 20 anys de cultura popular a la ràdio

Imatges
El programa 'Fes ta festa' va iniciar la seva emissió a Ràdio 4 el mes de setembre de 1989. Jesús Ventura , que ja feia un parell d’anys que treballava en el programa 'La Veu de la Sardana' , amb els ja desapareguts Lluís Pruneda i M. Matilde Almendros , juntament amb Jordi Mauri i Jordi Font, presentaren un projecte a l’aleshores cap de programes de l’emissora, l’Enric Frigola , i l’acceptà. El projecte era força agosarat ja que d’entrada substituïa a un programa amb vàries dècades d’història: 'La Veu de la Sardana' , anomenat en temps pretèrits “La voz de la sardana”. A més, la proposta era d’un programa no exclusivament de sardanes sinó de cultura popular en general, fet novedós en la radiodifusió del moment. També el mateix Enric Frigola va suggerir el nom, pensant amb la cançó “Fes ta festa” que cantava el grup 'Els Esquirols' , amb en Joan Crossas al front. Així, el primer programa comptava amb dos locutors ( M. Matilde Almendros i Jordi Ma

El projecte 'nuSnu' de Joan Porredon viatja fins a la Biblioteca de Guissona

Imatges
En Joan Porredon presenta a la Biblioteca de Guissona el seu projecte fotogràfic "nuSnu" el pròxim 2 de març a les 7 de la tarda. El projecte “nuSnu" segons el seu autor consisteix en visualitzar la concreció d'unes converses entre la persona participant i el fotògraf. En aquestes imatges podrem veure, del 2 al 31 de març a la sala polivalent de la Biblioteca , cordes, nusos i cossos nus, tots ells metàfores que plasmen la vida, les experiències que d'ella emanen i l'autor mateix. Joan Porredon explica que les fotografies d'aquesta exposició parteixen d'una veritat biogràfica per tal d'arribar a una altra veritat: la de la lectura lliurement interpretada pel receptor. L’autor ens explica a la seva pàgina web que es tracta d'un projecte obert a totes les persones que vulguin compartir algun aspecte de la seva vida i algunes hores de sessió fotogràfica. Informació facilitada per la Biblioteca de Guissona, biblioteca.guissona@gencat.

'LÍNIA L-2. Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra'

“Línia L-2. Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra” és un projecte que s’inscriu dins els Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya , per tant, està pensat per contribuir, des del rigor històric, al doble objectiu de recuperar la memòria col·lectiva d’aquella guerra i de conservar i difondre els principis de llibertat i democràcia. L’itinerari que presentem pretén ser una modesta contribució al coneixement de la Guerra Civil de 1936-1939 a la Segarra a partir d’un recorregut per diferents espais, que, per la seva significació, ens poden oferir una visió aproximada d’uns esdeveniments dolorosos que van marcar el present i el futur d’aquestes terres, des d’un tractament integral de les violències que es donen a partir del cop d’estat fracassat contra la República, durant la guerra i en la immediata postguerra. Espais de la Rereguarda - Línia L2 - Itineraris pels espais de la Guerra Civil a la Segarra El recorregut vol esdevenir també un recurs vàlid en l’à

L'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya presenta el projecte educatiu 'Gegants a l'escola'

Imatges
El dia 21 de febrer, la comissió Educativa de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC) , conjuntament amb una representació de la comissió Executiva d'aquesta mateixa entitat, van presentar al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) de la Generalitat de Catalunya el projecte educatiu 'Gegants a l'escola' , treball que compta amb diferents materials, tant interactius com en suport paper. La previsió és que el treball es pugui editar l'any 2013, moment en què també es faria arribar una còpia del material a totes les colles de l'ACGC . S'espera comptar, per a la difusió del projecte, amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya . Informació i fotografia extrets de la pàgina web de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya .

Birraiders Motogrup presenta la 'IV Matinal Motera Solidària Ciutat de Cervera'

Imatges
Birraiders Motogrup ja ha començat a preparar la IV Matinal Motera Solidària Ciutat de Cervera 2012 , que tindrà lloc el proper 27 de maig. Entre les novetats d’enguany destaquen la col•laboració d’entitats de cultura popular de la ciutat per aconseguir més participació ciutadana. També hi col·laboraran dos motoristes cerverins punters en les seves modalitats: Paula Castells, en trial, i Sergio Castro, en motocròs. La Matinal Motera destaca pel seu vessant solidari ja que cada edició destina la recaptació a finalitats socials. Aquest any destinarà el diners al Projecte Salvavides , una iniciativa que porta a terme la Paeria de Cervera, amb la col•laboració d’entitats locals, per comprar desfibril•ladors per a la ciutat. Informació extreta de www.cerverapaeria.cat Cartell extret de http://www.moterus.es/eventos/iv-matinal-motera-solidaria-birraiders-moto-grup-2012-5-27

'Plens de Patum': un documental des del cor de la Patum de Berga

Imatges
Documentats des del 1628, els “plens” deuen el seu nom al fet que van plens de foc. Se’ls considera l’espectacle més gran de la Patum de Berga : quan s’apaguen els llums, comença la música i la plaça esdevé un infern pirotècnic amb mil fuets cremant alhora. El documental 'Plens de Patum' , de 31 minuts de durada, ofereix la visió d’aquest quadre des de l’interior, començant amb la recollida de les fulles de vidalba amb què es guarneixen els diables, fins a l’esclat final. L’audiovisual, obra de Rosa Cerarols -doctora en geografia i professora a la Universitat Pompeu Fabra -, és el resultat d’una recerca sobre el patrimoni etnològic català becada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana l’any 2008. Es va poder visionar l’any passat a la 1a Mostra de Cinema Etnogràfic i ara és accessible en línia a Youtube , que ens l'ofereix dividit en quatre vídeos. Informació extreta de http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/2012/02/17/plens

El Cor Savina del Conservatori de Cervera participa en les representacions al Gran Teatre del Liceu de 'La Bohème' de Puccini

Imatges
El Cor Savina del Conservatori Professional de Música de Cervera participarà durant les properes setmanes, i a partir de dilluns -data de l'estrena-, en les divuit representacions de l'òpera 'La Bohème' al Gran Teatre del Liceu de Barcelona . Resum argumental de 'La Bohème' . Basada en les 'Scènes de la vie de bohème' , publicades en forma de fulletó (1845-1848) per Henri Murger , i convertides el 1849 pel mateix Murger en obra teatral que conegué un gran èxit, l’òpera, arribà al Liceu el 1898, on s’ha representat fins avui 238 vegades. Sens dubte una de les obres més populars de Puccini i de tot el repertori italià, text i música –d’un gran lirisme melòdic i harmonia original i refinada– expliquen amb el sentimentalisme propi del melodrama italià la vida, els somnis, les alegries i les decepcions d’uns joves artistes al París del segle XIX, amb un final tràgic. Obra mancada d’una veritable intriga, els amors de Rodolfo i Mimì són el fil conductor d

Les claus de volta de l'església de sant Francesc

Imatges
Durant la visita d'aquest passat diumenge a l'església del convent de Sant Francesc vam poder gaudir de les cinc esplèndides claus de volta que decoren la nau central de l'edifici, que, malgrat els anys i l'estat de deteriorament d'algunes parts de l'edifici, estan magníficament conservades. Fotografies: Sala Florensa, 19 de febrer de 2012.

El cerverí Xavier Puig dirigirà el mes de març l'estrena a Catalunya del 'Te Deum' d'Arvo Pärt

Vine. Seu. Escolta. Relaxa't... Deixa't endur per l'encant del cant gregorià. Embriaga't de la polifonia d' Arvo Pärt . Gaudeix de la plenitud de l'harmonia, de l'art de la subtil dissonància, del clarobscur major-menor, de la màgia dels silencis, de l'obsessió dels motius, de la profunditat de la senzillesa... Tot embolcallat en la projecció d'una imatge que el mateix enregistrament sonor genera a l'instant, i que tradueix en llum els colors, la freqüència, l'amplitud i la textura de la música mateixa, en perfecta sincronia. No et perdis l'ocasió única i per primer cop a Catalunya i a l'Estat Espanyol d'escoltar en directe el 'Te Deum' del pare del minimalisme místic. Un espai-temps d'antítesi de l'actualitat, un parèntesi de la realitat: cap pressa, en plenitud i pacífica harmonia... Te Deum / Arvo Pärt from interzones on Vimeo . Dissabte 3 de març de 2012, 7 de la tarda. Palau de Congressos de Tarragona . Diu

Llibres: 'LES DECENNALS DE VALLS. La devoció vers la Candela: religió, castells i cultura', de Gemma Casalés i Pere Toda

Imatges
Ja tenim a les mans el llibre de les Decennals, 'Les Decennals de Valls. La devoció vers la Candela: religió, castells i cultura' , un treball realitzat amb complicitat entre el fotògraf Pere Toda i la Gemma Casalé, amb un pròleg de Pepa Plana, tres vallencs que han fet un recull gràfic i històric de la festa mes entranyables de la nostra ciutat, les Decennals de la Mare de Déu de la Candela . Com diu a l’entradeta del llibre: "... el més important no es pot explicar amb una única veu, ja que tots, cadascun de nosaltres com a vallencs, disposem d’una visió distinta de les festes. Es tracta dels records que hem anat retenint al llarg de la vida a través de cadascuna de les Decennals que hem gaudit en pròpia pell..." L’obra esta dividida en dues parts: 200 pagines de fotografies del Pere, i 286 pagines amb textos realitzats per la Gemma. L’obra doncs és un repàs a tots els esdeveniments que han donat de si la celebració d’aquestes passades Decennals 2011. Edita: Arola

Els nombres: el 21.

Imatges
Tres vegades set. Sovint se cita aquest número com a forma de ponderació; la carn de porc té vint-i-un gustos; vint-i-un són els plaers de l'home; vint-i-una, les males arts del viure... Cel, Purgatori, i Infern tenen set cercles cada un, i en total vint-i-un. REFRANYER: "Anar de vint-i-un botons" (molt mudat), l'antic uniforme militar de gala tenia un pitral amb tres rengles de set botons daurats. RONDALLAIRE: 'En Joan vint-i-un' valia per vint-i-un, menjava com vint-i-un, llaurava amb vint-i-un bous, i en tenia la força de vint-i-un. Per cada una de les set portes de la casa del gegant, surten tres germanetes, vint-i-una en total . Text extret del llibre de Joan Soler i Amigó 'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana' , editat l'any 1998 per l'editorial Barcanova. Imatge extreta de http://www.entrepreneurshipsecret.com/21-articles-to-help-strengthened-your-entrepreneurial-journey/

Diumenge 'monumental'

Imatges
Ahir al migdia va tenir lloc i organitzada per la regidoria de Cultura de la Paeria de Cervera una visita comentada per l'arquitecte Antoni Martí a la restaurada església de Sant Domènec. En el seu decurs, es va poder comprovar el volum dels treballs realitzats, i el que queda pendent per convertir-lo en un espai funcional per a la ciutat. Més tard, el grup de visitants s'ha traslladat a l'església de Sant Francesc, al barri del mateix nom, prop del riu Ondara, on hem pogut gaudir d'un dels temples més bonics de Cervera. Fotografies: Sala Florensa, 19 de febrer de 2012.

El Carnaval de Barcelona: el carnaval més important d'Europa de finals del segle XVII i principis del segle XVIII

Imatges
Barcelona celebra aquests dies el Carnaval, una festa de disbauxa i transgressió que es remunta, com a mínim, set-cents anys enrere. Tot i aquesta llarga vida i a algunes interrupcions degudes als moments polítics, per exemple, el franquisme el va prohibir, el Carnestoltes ha arribat als nostres dies amb algunes característiques que, amb algunes variacions, s'han anat mantenint. Hi va haver èpoques en que el Carnaval de Barcelona sorprenia els forasters que visitaven la ciutat. Hi va haver una època en què el Carnaval de Barcelona era el més important d'Europa i, probablement del món. Ni Rio de Janeiro, ni Venècia... el referent de carnaval era Barcelona. Era un carnestoltes de disbauxa que deixava ben sorpresos els visitants estrangers i que no quedava circumscrit a la setmana prèvia a la Quaresma. La gresca carnavalesca començava just després de Nadal. Hi ha documentats balls de màscares i de disfresses des del dia dels Innocents. El Carnaval barceloní, h

Actuació de la Colla Infantil al Carnaval de Sant Antolí

Imatges
Aquesta tarda de diumenge ha tingut lloc la rua del Carnaval de Sant Antolí, on ha participat un cop més la Colla Infantil dels Diables de Cervera · Carranquers. Aquí teniu algunes imatges de la seva actuació. Fotografies: Sala Florensa.

Comparses guanyadores del Concurs del Carnestoltes de Cervera 2012

Imatges
Us oferim el resultat del concurs de comparses de la rua de Carnestoltes que es va celebrar ahir per la tarda pels carrers de Cervera: 1r premi: AMPA Escola Josep Arques 2n premi: Agrupament Escolta i Guia Coll de les Savines de Cervera 3r premi: Coral Infantil Nova Cervera Menció a la comparsa més simpàtica: Coral Infantil Nova Cervera Menció a la comparsa més sostenible: AMPA Escola Josep Arques També van rebre premi al millor carrer comercial els botiguers de l’avinguda Catalunya. Imatge: comparsa Coral Express, de la Coral Infantil Nova Cervera, fotografia: Sala Florensa.

'Canemàs', una nova revista de reflexió sobre el fet associatiu als Països Catalans

Imatges
Ha nascut 'Canemàs: Revista de Pensament Associatiu' , impulsada per l’Ens de Comunicació Associativa . Es tracta d’una revista d’assaig que pretén aprofundir en el fenomen associatiu a casa nostra i en la cultura popular i tradicional que s’hi lliga. Abans que el possible lector li vingui al cap la primera pregunta inevitable, el títol de l’editorial del primer número se li avança: «Una revista d’assaig al segle XXI?» . I és que en la societat de la pressa, de les noves tecnologies que no ens deixen viure (som localitzables en tot moment, telefònicament i per escrit), potser és necessari que hi hagi un espai sense cobertura, que aturi l’aqueferament que ens agullona. La revista Canemàs, d’aparició semestral, és constituïda pel mateix consell de redacció de Tornaveu i, per tant, en certa manera n’és el complement. 'Canemàs' s’estructura en un cos d’articles i estudis de deu a catorze pàgines cadascun (en el primer número n’hi ha nou), en un apartat de cròniques (dues

El fet diabler a Internet: la web del BALL DE DIABLES DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Imatges
El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès , és una manifestació folklòrica de la cultura popular catalana. La seva base és una representació entre la lluita de les forces del bé, representades per arcàngels i àngels, i les forces de l’infern, representades per els diables. Amb uns origens que es remonten al segle XVII, el Ball de diables de Vilafranca del Penedès , segueix sent un ball parlat. Mantenim l'acte sacramental que consisteix en una representació estil teatre de carrer, on els diables intenten temptar la humanitat (representada pel pelegrí), amb els set pecats capitals, i al final, l’àngel entra en escena per imposar el bé sobre el mal. Una altra part de l’espectacle teatral que realitzen, és la dels versos satírics , en els que fan un repàs critíc a l’actualitat de la nostra vila i del món. Referent a la part pirotècnica, els diables, també realitzen cercaviles i correfocs en Festes Majors i altres festivitats, on van petant carretilles i altres element