LO CARRANQUER

Dissabte a la tarda es va presentar la segona edició de la Passió Medieval de Cervera, al Paranimf de la Universitat. Hi van assistir una trentena de persones, entre els quals es trobaven alguns actors de la representació, que tindrà lloc el del dia 4 de març, a l’Església de Santa Maria. Les ponències van anar acompanyades de la presentació del cartell i també de la projecció del tràiler oficial de la Passió Medieval. Durant la roda de premsa, es va destacar el destacadíssim valor que té per Cervera la recuperació del text del “Misteri de la Passió” i la seva escenificació estudiada i cuidada fins l’últim detall. Des del Patronat de La Passió, tal i com va comentar el seu president Xavier Cañabate, s’ha recolzat el projecte en tot moment. De fet, el dia de la representació de la Passió Medieval coincideix amb l’acte de presentació del cicle de Passions. Tindrà lloc el mateix 4 de març a les 10 del matí, al Gran Teatre de Cervera i totes les Passions adherides exposaran les

Ens plau informar-te i convidar-te a l' acte de presentació del Centre d'Estudis Segarrencs que tindrà lloc el dissabte 25 de febrer a les 8 del vespre a la Sala Buireu de Cervera . S'explicarà què és el CESeg, quins objectius té, com funciona i quins projectes té endegats actualment:  Monitoritatge d’hàbitats d’interès comunitari a la Segarra;  Ornitologia a la Segarra;  Inventari d’arbres singulars de la Segarra; i  El Gran Llibre de la Segarra.  A l'acte, que durarà uns 45 minuts, hi intervindran David Garcia, Ramon Armengol i Max Turull. Fins aleshores, rebeu una molt cordial salutació Centre d'Estudis Segarrencs

Extracte del programa del Primer Aniversari de la victòria de la ciutat sobre els carlins, elaborat -en castellà, com pertocava a l'època- per l'ajuntament de la ciutat de Cervera el dia 5 de febrer de 1876. AL PÚBLICO C ervarienses: el Ayuntamiento que se honra en ser el fiel intérprete de vuestros sentimientos, aunque todo lo fía y todo lo espera de vosotros, no ha podido prescindir de tomar en esta ocasión la iniciativa de los festejos públicos que se preparan para dicha conmemoración, y atemperándose igualmente al criterio unánime manifestado, ha acordado el siguiente programa: Día 15 de febrero: A l mediodía repique general de campanas. A las 3 de la tarde saldrán de las Casas Consistoriales nutridas músicas, Gigantes, la tradicional Águila, Timbales del Ayuntamiento y con representación del mismo, recorrerán las calles de la población para anunciar la fiesta. Día 16: A las 5 menos cuarto de la madrugada, hora en que los carlistas prin

Cap al final de l'última de les tres guerres carlines que hi va haver a Espanya durant el segle XIX, un bàndol, el dels carlins -del pretenent Carles VII-, va intentar conquerir Cervera, ocupada per forces de l'altre, el del govern d'Alfons XII, dit liberal . L'atac es va produir a la matinada del 16 de febrer de l'any 1875 i l'aferrissada lluita va durar quasi tot el dia. Els atacants no es van sortir amb la seva i els de dins, els regiments de guarnició Burgos i Sòria , contraatacant van guanyar definitivament la batalla, amb un balanç de 48 morts i 260 ferits entre banda i banda -els noms dels carrers Burgos , Sòria , Combat i Victòria , encara recorden avui aquell fet-. Quan es va acabar la guerra a tot el país, al mig del cementiri de Cervera es va alçar un monument, monolit, en memòria de tots els que havien perdut la vida, amb l'esperit d'oblidar vells odis i velles diferències. I cada any, el 16 de febrer, a les 3 de la tarda, una

En commemoració del 45è aniversari de la creació d' Esquirols (1969-1985), us hem ofert en diversos lliuraments -avui és el darrer- el text 'D'un temps i d'un país' , del periodista musical Joaquim Vilarnau, extret del monogràfic que la revista 'Enderrock' dedicà a aquest grup l'any 1999 ( 'Esquirols. Cada dia és un nou pas' , 'RockCol·lecció', núm. 23).  De la dissolució del grup als homenatges Mentrestant, el grup segueix fent concerts i assajant noves cançons. El setembre de 1985 presenten l'espectacle Cançons de la lluna al barret , basat en un poemari de Miquel Desclot . Musiquen "Cançó de saltar a corda", "Cançó de Sant Joan", "Cançó del cor del cavaller", "Cançó de lladre", "Cançó del campaner de Taüll", "Cançó del faroner"... Acorden enregistrar-ne un disc amb PDI i comencen els assajos a can Josep Pons, que posteriorment esdevindrà un prestigiós direc

Us deixem unes imatges del tercer Misteri Folk. Un molt bon ambient, amb una molt bona assistència de públic. Podríem dir, un acte més consolidat a Cervera, gracies a la XEMT i a Seny Major .

En commemoració del 45è aniversari de la creació d' Esquirols (1969-1985), us oferim en diversos lliuraments el text 'D'un temps i d'un país' , del periodista musical Joaquim Vilarnau, extret del monogràfic que la revista 'Enderrock' dedicà a aquest grup l'any 1999 ( 'Esquirols. Cada dia és un nou pas' , 'RockCol·lecció', núm. 23).  Torna en Serrallonga Aquell any, la plana de Vic està amenaçada per una possible extracció d'urani. Esquirols s'alineen al costat del moviment antiurani. El 14 de juliol participen en el macroconcert Visca la terra!!! , al seu poble, al costat de Pi de la Serra, Bonet, Subirachs, Muntaner, Sisa, Duble Buble... Les muntanyes de Collsacabra acullen els seus cants en favor de la terra: 'Torna, torna Serrallonga, / que l'alzina ens cremaran, / que ens arrencaran les pedres, / que la terra ens robaran' . A principis de 1980 s'enregistra el disc Torna, torna Serrallonga

Reproduïm el capítol "Els esperitats" , escrit pel monjo de Montserrat Antoni Ramon Arrufat (1900-1972), del llibre 'Històries de Cervera, II' , de diversos autors, editat per la Biblioteca de Cervera i la Segarra, sèrie Nova, núm. 11, a Cervera, l'any 1990, i que ens explica alguns aspectes pocs coneguts de la Festa Major del Santíssim Misteri de principis del segle passat. Vigílies. Tot l'aparell extern de la festa major del Santíssim Misteri era per impressionar la mentalitat infantil. Recordo que, un cop passats Nadal i els Reis, ja frisava per ésser al febrer, per la qual cosa trobava llargs i interminables els dies freds del mes de gener, fins al punt que em semblava s'havien entortolligat en els pèls esbullats de les barbes abundants dels Sants Barbuts, que s'escauen al mig del mes. El primer indici de què arribaria aviat, era l'aparició en la ciutat dels cèlebres "esperitats" , que es presentaven per colles provi

Reproduïm sota aquestes línies l'article 'Les Completes. Història d'una partitura esdevinguda tradició' de Xavier Puig i Ortiz, actual director de les Completes, i que hem extret de la pàgina web de l'associació cultural Les Completes de Cervera, http://lescompletes.decervera.org/ Les popularment conegudes Completes són en realitat una composició sobre textos d’una altra oració del dia: les Maitines . Concretament de l’últim Responsori de cada Nocturn de les Maitines del dia de l’Exaltació de la Creu (14 de setembre), segons el breviari romà d’abans del Concili Vaticà II . El canvi de nom es deu, sens dubte, a l’habitual interpretació de l’obra a la tarda, horari de l’oració de les Completes . El fet d’avançar el rés de les Maitines d’un dia festiu (6 de febrer) a la tarda de la vigília, sembla ser que era una llicència habitual per tal de donar llibertat horària als capellans en un matí festiu. Troballes recents demostren que també altres Responsori

Cinc de febrer Som tan originals a casa nostra que preguem Déu amb música operística cada cinc de febrer... I allà, a Santa Maria , les voltes ametllades a la vesprada acullen els músics i els cantaires, els preveres i tants, tants! cerverins. Solemnement l'antífona ressona quan Sant Misteri és exposat: "Oh, Creu, l'esplendor de la qual fa enrere els astres..." , puja l'encens en núvols perfumats i oboés, clarinets, flautes, trompetes, trombons i violins, violoncels i contrabaixos posen a l'aire les primeres ressonàncies en precisar un a un l'afinament... Al cor, homes i dones es congrien segons les cordes, seuen els solistes en la primera fila, algun prevere parla un moment al poble neguitós i, de prompte, un esclat de notes pures, harmóniques, segures, omple tot l'aire, commovent els cors... I el rite prodigiós es descabdella en la nit encisada pel Misteri que sembla renovar-se... els llums de sempre avu