Cervera, 'La ciutat màgica' de Carles Cepero: SANT ERMENGOL
Sant Ermengol Ningú parla de tu, Sant Ermengol, ermita clara, humil, quasi perduda entre els dolços turons de la Segarra; ningú parla de tu... I tanmateix, vas viure l'alegria dels aplecs, altre temps, quan no calia anar a cavall de res per fer camí. T'hem oblidat... Les cròniques ens diuen que vas tenir un prevere d'ermità que pujava a Cervera a dir la missa i se'n tornava a la quietud callada de l'ermita, amb el sant, els quatre bancs, els pocs arbres, les mates aromàtiques, els descarats pardals que li robaven les molletes de pa del berenar, la pluja, el sol, el vent que mormolava sobre totes les coses i la lluna argentada, senyora dels estels... El prevere ermità dialogava amb la imatge del sant, serenament! Quan ell ja no hi va ser, es va quedar sola l'ermita, al mig del camp, de Sant Cristòfol, però en les nits en pau de la Segarra, per una escletxa de la porta arriba, de tant en tant, un raig de lluna clara als