LO CARRANQUER

Feliç i cerverí any 2016! Si la memòria i les dades consultades no ens fallen, aquí teniu alguns fets ocorreguts a Cervera i rodalies en els darrers anys, que celebrarem (o que commemorarem, o que tan sols recordarem, o que mirarem d'oblidar, o ni això...) en aquest immediat any 2016. El llistat de fets podria haver estat un altre, però aquest és el que finalment ha sortit...  Si voleu afegir algun fet més, sols cal que ens ho digueu. Així, el 201 6 , entre d'altres, farà...  990 anys del primer poblament de Cervera 605 anys de la primera documentació del Ball de Diables a Cervera 70 anys de l'establiment de l'Institut Francès a Cervera 65 anys de la coexistència de dos envelats per festa major: un al Casal i un a la Pèrgola  65 anys de la normalització del subministrament d'aigua als domicilis 60 anys de la compra pel Patronat de la Passió d'un orgue electrostàtic  60 anys de la recuperació del so de totes les campanes de l'es

Una molt molt petita colla de carranquers s'han dedicat en cos i ànima els darrers dies a netejar i endreçar el "corral" de les bèsties, als baixos del nostre local. Quin canvi! A ells i elles la nostra felicitació i la nostra gratitud! Imatges de Jaume Marsol

El 7 de desembre de 2105 es va estrenar a Ontinyent (País Valencià) una Tarasca, dissenyada i construïda per Dolors Sans . L’acte va tenir lloc en el marc de les festes de la Immaculada d’Ontinyent. Després de la presentació es va fer un cercavila amb la Tarasca, l’àliga i els gegants i cabets d’Ontinyent. El compositor Àlex borrell ha creat una melodia per la Tarasca. La Tarasca és una figura d’imatgeria que sortia per Corpus i que es representa com un animal amb closca de tortuga i cap de lleó o humanoide i amb una cua d’escorpí. A Ontinyent hi ha documentada l’existència d’una Tarasca des del 1609 i rep el nom de “Tartuga” , que significa tortuga. La “Tartuga” que ha dissenyat i construït l’escultora vilafranquina Dolors Sans és una tortuga monstruosa, amb els elements de la closca imaginaris i exagerats per tal de convertir-la en el monstre que diuen les llegendes. Les punxes del llom de la peça són allargassades i fan un joc de contrast i de moviment

Per a més informació: http://brutibruta.com/

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS. Els campaners de Cervera han presentat avui a l'Auditori de Sant Domènec, el que promet ser un nou punt d'atracció turística de la ciutat. Inspirat en projectes com Mayoral Espai d'Art de Verdú , arriba l' Espai Gastronòmic Colí de Maraya , un nou concepte gastronòmic on tots els caps de setmana de l'any maridaran els vitralls del s.XV amb una selecció de productes de la nostra ciutat. Restauradors de la comarca, acompanyats d'experts en història medieval oferiran degustacions gastronòmiques que es donaran les mans amb els preciosistes vitralls de l'esglèsia de Santa Maria. Segons declaracions dels campaners, per tal d'assumir els costos del manteniment del campanar fins ara s'encarregaven de l'obertura dels monuments de la ciutat, però el fred i el desgast d'haver d'assumir un gran volum de visitants setmana darrera setmana, va fer adonar a la junta de l'entit

Les dades de la temporada 2015 apunten a una certa estabilització,almenys a nivell qualitatiu, després de diversos anys de gran creixement. Així, per primer cop en anys, la temporada no suposarà un salt important pel que fa al número absolut de castells aixecats o el número de diades respecte l'anterior. Tot i això, el creixement qualitatiu continua, i el 2015 ha estat, amb diferència, l'any amb més castells superiors al tres de nou amb folre.  Així, a data d'avui, la Base de Dades Coordinadora - Jove de Tarragona inclou 12.240 construccions aixecades el 2015. Queden pendents de celebrar-se algunes actuacions (sobretot universitàries), així com, en la repassada final, també s'incorporaran resultats que en el seu moment no es van obteni. Per tant, el resultat final segurament se situarà prop del de l'any passat, que va ser de 12.520 construccions, i fins i tot podria superar-la. En tot cas, al marge que el resultat final estigui per sobre

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS. Malgrat els intents de la regidoria de Territori i Serveis Urbans de la Paeria de Cervera per fer desaparèixer la pintada apareguda fa unes setmanes al passatge del carrer Sòria de la nostra ciutat, una nova pintada, idèntica a l'anterior, ha aparegut aquest matí a la façana de les cases d'aquest cèntric indret (a la imatge). Fonts consultades de la regidoria han indicat que es tracta de la mateixa pintada, i que el tractament de neteja seguit per una empresa especialitzada, en lloc d'eliminar-la, ha fet que torni a sortir, fins i tot amb més força que en l'ocasió anterior. Malgrat la versió oficial, experts en ciències ocultes no descarten però que es pugui considerar com un fenomen paranormal, semblant al del Palacio de Linares de Madrid , en aquest cas relacionat amb l'esperit del general Ildefons Güell , que segons la llegenda passeja totes les nits pel centre de Cervera cridant en contra

Unes imatges del partit de la selecció Catalana i Basca.

El dissabte 27 de febrer, a l’Auditori de Barcelona, diverses corals dels Països Catalans homenatjaran la tasca de la gent que va recollir l’immens llegat de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.  Al recital, organitzat per la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC), actuaran corals del País Valencià, de la Catalunya Nord, les Illes i de diverses comarques del Principat. Extret de http://universpatxot.diba.cat/ca/article/avancen-els-preparatius-lhomenatge-lobra-del-canconer-popular-catalunya

  El passat diumenge dia vint al migdia, el Paranimf de la Universitat de Cervera va acollir el tradicional concert de Nadal de l'Agrupació Coral de Cervera, en el qual enguany va tenir un lloc destacat la cloenda dels actes de celebració del 45è aniversari de la Coral Infantil Nova Cervera, que per a l’ocasió, tal i com ja és habitual en aquestes dates, va estar acompanyada de la Coral Lacetània i la Coral Ginesta. Ambdues corals van ser les encarregades amb les seves nadales d'iniciar el concert, que va donar pas a tots els grups de la Coral Infantil, els quals també van aprofitar per estrenar el nou uniforme, compost per camisetes de diferents colors amb el logotip de l'entitat, tot renovant les antigues armilles verdes que s'havien lluït en les darreres dècades. Va destacar de forma especial la presència en el concert de la fundadora de l'entitat, la Sra. Pilar Costafreda, que actualment ja té vuitanta-nou anys d'edat, que a

La revista Segarra inclou en les primeres pàgines del seu darrer número (229, desembre 2015) una interessant entrevista a Max Turull Rubinat, cofundador i primer President del Centre d'Estudis Segarrencs.

El dissabte 12 de desembre naixia, en una trobada celebrada a Sant Guim de Freixenet, el nou Centre d'Estudis Segarrencs . Es constituïen en socis fundadors una trentena de persones de diferents indrets de la Segarra: Sant Guim, Sanaüja, Guissona, Estaràs, Maldà, Mont-roig, la Tallada, Sendomí, Freixenet, Vergós, Sedó i Cervera. I a dia d'avui una vintena més de persones ja han manifestat la seva voluntat de pertànyer-hi. A l'assemblea constitutiva quedava clar que el Centre d'Estudis Segarrencs naixia amb la voluntat de potenciar i divulgar els estudis sobre tots els àmbits culturals possibles en l'àmbit territorial de la Segarra històrica: història, art, arquitectura, natura, paisatge, geografia, agronomia, ecologia, paleontologia, cultura popular, etnografia, folklore, música, ciència, tècnica, fotografia, audiovisual, gastronomia, lingüística, onomàstica i totes les altres ciències i arts possibles. Els estatuts aprovats de la nova associació indiquen

El Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana estrenarà la temporada aquest proper dissabte 26 de desembre de 2015, dia de Sant Esteve, a 2/4 de 7 de la tarda. Un dels fets que estem més satisfets és que podem tornar a fer pessebre i, aquesta realitat dóna empenta als organitzadors, figures i a les noves generacions de joves del poble, any darrera any, el missatge és que el Pessebre és molt important per Sant Guim de la Plana, tant a nivell associatiu de la seva gent, com per la seva arquitectura i estètica del nucli antic medieval, gràcies al Pessebre el poble és com és avui dia. El Pessebre de Sant Guim de La Plana des de fa 33 anys que continua amb la seva tasca de recerca rigorosa en els oficis perduts, que ja han desaparegut en la memòria de molts dels nostres avis. Recuperar aquesta memòria és l’essència de la nostra cultura popular a Catalunya, la nostra manera de fer, de viure, de treballar i de ser de la nostra gent. El visitant hi podrà veure un total de 32 esce

  Així mateix trobem representacions teatrals dels Pastorets en diversos indrets, i que es representen diversos dies, entre els quals Bellpuig, Lleida, Tàrrega, Cervera , Mollerussa, Balaguer, les Borges Blanques i Tremp, mentre que a Vielha té lloc l'escenificació de la tradició nadalenca aranesa. Joan Bellmunt i Figueras 'Calendari tradicional de les comarques de Lleida' Pagès editors, 2002

La nit de Nadal, Mallorca celebra les Matines, les misses que commemoren el naixement de Jesús i, durant les quals, té lloc l’emotiu Cant de la Sibil·la , un drama litúrgic medieval nadalenc d’origen incert en què es profetitza la fi de món i la segona vinguda de Jesucrist per jutjar els fills de Déu. El Cant de la Sibil·la s’havia escenificat arreu d’Europa durant l’Edat Mitjana, fins que el Concili de Trento (1545-1563) va bandejar de la missa les músiques i accions no purament religioses, així com també les representacions i els drames. Es considera que el fort arrelament popular que tenia el cant, juntament amb la insularitat mallorquina, va propiciar que els designis vaticans no s’acabessin d’acomplir. El 1568 va ser prohibida, però el bisbe valencià Joan Vic i Manrique ja la va tornar a autoritzar al cap de tres anys. El 1666, el bisbe Pedro Fernández Manrique va tornar a interrompre el cant sibil·ler, a causa dels abusos interpretatius que se’n feien, però les pressions f

Si esteu cansats d'anuncis televisius i incitacions musicals al consum, podeu celebrar el Nadal escoltant la llista de 50 nadales folk proposada ara fa un any per Sons de la Mediterrània , i triada entre l'immens repertori nadalenc dels Països Catalans i de més enllà. Pep Gimeno Botifarra , “Nadala de Lloc Nou d’en Fenollet” Marina Rossell , “El petit vailet” Urbàlia Rurana i Maurizio Martinotti , “Done’m asguilando” Uc , “Goigs de Nadal” Música Nostra , "Nadala menorquina" Landry el Rumbero , “Ja ha arribat la Nit de Nadal” Los Amaya , “Rin rin”   Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries , “La Mare de Déu” Música Nostra , “Cançonetes de ximbomba”  Mesclat , “Nadala ingrata” Dàmaris Gelabert , “M’agrada el Nadal” El Petit de Cal Eril i Anímic , “Cagatió” Dijous Paella , “A cal fuster hi ha novetat” Paco Muñoz , “L’olla de Nadal” León Gieco , “La navidad de Luís” Música Nostra , “Cançonetes de ximbomba” Lluís Miquel i Al T

Aviat farem cap a Nadal, i ja posant-nos en situació, hem volgut recuperar pel bloc el dossier de la revista 'Segarra' núm. 169 (desembre 2010), dedicat a les tradicionals representacions que es duen a terme a Cervera a l'escola Jaume Balmes des de l'any 1983 dels populars pastorets 'Rosa de Betlem' del cerverí Ramon Turull , document que fou elaborat per la comissió de teatre del mateix centre. "Rellegint les actes dels claustres de professors, hom s'adona que el gust pel teatre, potser seguint la tradició cerverina, sempre ha estat present a la nostra escola. En les activitats de les diferents festes, sempre s'hi troba una petita escenificació feta per alumnes i dirigida a la resta de l'alumnat. Aquestes representacions es feien al menjador del centre i per dur-les a terme es muntava un escenari amb taules. En algunes actes es reflecteix l'enrenou que suposava aquest moviment de mobles. Així doncs, no és d'estranyar que al

  Aquest proper diumenge dia 20 de desembre a les 12 del migdia, el Paranimf de la Universitat de Cervera acollirà el Concert de Nadal de l’Agrupació Coral de Cervera. Com ja és habitual, hi participaran les tres formacions actuals de l’Agrupació (la Coral Infantil Nova Cervera, la Coral Ginesta i la Coral Lacetània), tant de forma individual amb el seu propi repertori, com també conjuntament, a través del cant comú final escollit per a l’ocasió. En el decurs del concert no hi faltaran les nadales més tradicionals, així com també d’altres de més recent creació. Enguany però, hi tindrà un paper destacat la Coral Infantil Nova Cervera, ja que aquest concert també comptarà amb els actes de clausura del 45è aniversari de l’entitat, per la qual cosa es retrà homenatge a algunes persones que van dirigir i impulsar l’entitat en els seus inicis i que han tingut un paper rellevant dins de la mateixa. Aprofitem l’ocasió per convidar a tothom a acompanyar-nos en aquesta activ

Al·ludeix a la llargada del dia. Aquest proverbi sembla equívoc, car significa que el dia s’allarga un pas de puça , i encara s'escurça.  Aquest proverbi és de creació anterior a la reforma gregoriana del calendari . Al calendari julià , Santa Llúcia s'esqueia el dia 23, o sia després de Sant Tomàs, dia 21, que és el dia més curt de l'any i, per tant, quan ja s'allarga.  En l'ordenació del calendari, manada per Juli Cèsar , hom no va tenir en compte la quantitat de temps de cinc hores, trenta minuts i quaranta segons de més dels tres-cents seixanta-cinc dies. Aquesta petita quantitat menyspreada, a força d'anys, hauria arribat a fer un còmput prou important per a alterar la situació de les estacions dintre de l'any; de manera que per Sant Joan hauria fet els dies curts i el temps hivernal, i al contrari per Nadal. En temps del papa Gregori XIII fou decidit de corregir l'error sofert per Juli Cèsar, i l'any 1582 aquell publicà una but

Els anys 50 i principis dels 60, a les zones de la Catalunya interior imperava el silenci que, imposat pel pes de la Guerra Civil, havia dividit fratricidament la societat. En conseqüència, els recels i la por, acompanyats de la duresa i la misèria de l'entorn, van forjar el caràcter de diverses generacions.  Recorrent tota la zona de la Vall del Corb, i amb Lluís Foix, es fa un retrat d'un temps i un lloc concret, d'un entorn de secà auster que obligava, per exemple, a portar de casa el tronquet de llenya per a l'estufa de l'escola. Impossible que tot plegat no marqui caràcter. I els testimonis d'aquesta zona es contraposen a un repertori de persones d'altres indrets de l'interior de Catalunya, per veure si hi ha coincidència o no de conceptes i records, i si es pot parlar d'una història comuna de totes les comarques rurals de Catalunya.  Aquest és un treball que mostra el paisatge humà i natural d'una Catalunya que tenia i enca

El divendres 18 a les 8 del vespre es presenta a la cafeteria Tastalletres de Cervera el llibre "ESTRAPERLO. Estratègies de supervivència?" , de Miquel Pont Farré i M. Teresa Pont Pedrós. L'historiador Max Turull presentarà l'acte i també comptarem amb la presència de l'editor Jordi Suades.