LO CARRANQUER

Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG). / Fons Agustí Duran i Sanpere. Registre: 106. Data foto: vers 1935. Descripció: Vies del ferrocarril: Centre Republicà: envelat.

Font: http://www.cerverapaeria.com/xfiles/usuaris/File/NovesTecnologies/Cartell%20llibre.pdf

Quin paio en Fèlix "Bitllet". Com tenia ensarronats a tothom. La seva fam insaciable de quartos l'ha fet caure del pedestal i l'ha portat a ser el personatge estrella d'aquesta tardor. Per aquest motiu a la Terrisseria de Caldes l'han triat com a caganer negatiu del 2009. Font: http://terrisseriadecaldes.blogspot.com/2009/11/felix-millet-caganer-2009.html

E n aquest viatge constant en el temps que realitzem a través del bloc, us proposem avui un reportatge de l'any 1995 del programa "L'escola a casa. Mira què fem!" , produït per la Generalitat de Catalunya. L'alumnat de l'IES Antoni Torroja de Cervera aprèn a reconstruir la història de la seva ciutat a partir de la visita a l'Arxiu Històric de Cervera. També descobreixen el valor dels documents escrits per investigar el passat. Vídeo: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16573&p_ex=antoni%20torroja

E l palmarès del Campionat de Colles Sardanistes de la Terra Ferma 2009 ha estat el següent: L es colles Remembrança de Lleida (amb 200 punts), Xalem de Bellvís (amb 193 punts) i Estol-Espígol d’Agramunt (amb 189 punts) s’han classificat en les millors posicions en el podi final del Campionat de Colles Sardanistes de la Terra Ferma de 2009 . C al destacar el bon paper de la colla de Bellvís que, debutant aquest any, ha aconseguit desbancar la seva contrincant lleidatana en els dos darrers concursos de la temporada, sense fer-se però amb el primer lloc de la classificació. Per la seva banda, Estol-Espígol d’Agramunt ha quedat primera en la modalitat de punts lliures i ha anat seguida en les dos classificacions (lluïment i punts lliures) per la lleidatana Dolç Infern (182 punts), que sí que s’ha fet amb el primer lloc en la sardana revessa, en el seu primer any en la categoria gran. L es altres colles classificades han estat: Ferma de Ponent (157 punts), en cinquè lloc, i Verge del

E ls membres del Centre Ocupacional 'L'Espígol' de Cervera van realitzar el passat 20 de juliol una sortida al complex turístic i cultural de Torrelles de Llobregat 'Catalunya en miniatura' amb els companys del Taller Alba de Tàrrega. A llà es van trobar, entre d'altres reproduccions, amb la maqueta de la Universitat de Cervera, i aprofitem l'ocasió per donar-vos-la a conèixer. Font: http://lespigol.blogspot.com/2009/07/catalunya-en-miniatura.html

El passat dijous, 19 de novembre, els alumnes de P3B de l'escola Josep Arques de Cervera van anar a veure els gegants de Cervera a l'Auditori. Els van agradar molt, tot i que van tenir una mica de por! Són molt grans, els gegants!!! Font: http://escolajoseparques.blogspot.com/2009/11/visitem-els-gegants-de-cervera-p3b.html Imatges: http://cid-b855759c726a3590.skydrive.live.com/browse.aspx/191109VISITA%20NENS%20P-3%20DEL%20CEIP%20ARQUES

Aquest diumenge 29 de desembre a les 12 del migdia a la Sala d'Actes del Museu Etnològic de Barcelona es presentarà la reedició del llibre 'El Pessebre' de Joan Amades . L'obra que aparegué en una primera edició l'any 1946 i, posterirment el 1959, torna a ser publicada i revisada ara a càrrec de Josefina Roma, Albert Dresaire i Antoni Serés. Editat per Arola Editors, el llibre ha estat una iniciativa de l'Associació Cultural Joan Amades en l'any del 50è. aniversari del finat de l'autor. Informació facilitada per l'Associació Cultural Joan Amades, anyamades@joanamades.cat

El dissabte 14 de novembre, en el decurs de l'assemblea de socis del Carnaval de Solsona es va presentar el cartell escollit per a l'edició del 2010. D'entre 17 treballs presentats s'ha escollit el disseny del solsoní Xavier Pisa, un cartell de disseny simple a dos colors i amb la imatge dels Nans del Carnaval que aquest any compleixen el seu 25è aniversari. Informació facilitada per la Núria Turull, nuriaturull@gmail.com Text: http://blogs.que.es/351/2009/11/14/el-carnaval-solsona-2010-ja-te-cartell Imatge: Carnaval de Solsona 2008, Sala Florensa.

La Federació Catalana dels Tres Tombs de Catalunya ha publicat a la seva pàgina web el calendari 2010 de festes dels Tres Tombs . Aquí us el presentem: Gener: 9: L'Esquirol. 10: Argentona , Cerdanyola del Vallès, Martorell , Polinyà, Sant Andreu de Palomar, Taradell , Valls. 16: Centelles, Vila-Seca. 17: Caldes de Montbui, Puig-Reig (La Corrida) , Roda de Ter, Sabadell-colla nova, Sabadell-colla vella, Sant Cugat del Vallès, Santpedor, Vallromanes, Vilanova i la Geltrú. 23: Barcelona, Canovelles . 24: Cambrils, Igualada, Lliçà d'Amunt, Manlleu, Mataró, Ripollet , Vilfranca de Penedès. 31: Calafell, Esparraguera, Rubí, Sant Feliu de Llobregat, Santa Eugènia de Berga. Febrer: 7: Alcover, Balsareny, Cabrera de Mar, Perafita, Santa Oliva, Santa Perpètua de Mogoda. 14: Badalona, Barberà del Vallès, Móra la Nova , Vallirana, Vic. 21: Albinyana, Folgueroles, La Roca del Vallès, Terrassa. 28: Castellar del Vallès , Constantí, La Granada del Penedès, Molins de Rei, Voltreganés. Març: 7

E ls costums nadalencs ocupen el primer lloc en el costumari català per l'accentuat sentit familiar i la seva transcendència religiosa. De tots ells, el pessebre s'ha tornat amb el pas del temps l'expressió més popular del Nadal . La seva realització representa una manifestació de fe i catequesi, i molt sovint una lliçó de bon gust artístic. El pessebre diorama, conegut també amb els noms d'artístic o bíblic, que a diferència del popular està format per panorames tancats, és un exemple clar que tota obra d'art desprèn un missatge o sentiment. Els seus artesans saben més que ningú suscitar tot un conjunt de condicions ambientals en què es desenvoluparan les escenes bíbliques amb els seus protagonistes corresponents: l'establia, amb el nen Jesús, l'àngel, Maria, Josep, el bou i la mula; el seguici dels Reis d'Orient… Construccions. Si pretenem fer construccions, com per exemple l'establia, el cartró , el guix o el suro seran materials molt barats i m

L a gran festa del sardanisme de les comarques lleidatanes 2009 tindrà lloc aquest dissabte, 28 de novembre, a Mollerussa. L’acte, que aplega els diferents sectors del sardanisme (aplecs, concursos, ensenyament de sardanes, etc) es presenta com la cloenda de la temporada i el retrobament de les diverses vessants del sardanisme. L a primera part de la vetllada començarà a 2 quarts de 8 del vespre, amb un concert de sardanes a càrrec de la Bellpuig Cobla , al Teatre l’Amistat . És en aquesta primera part on el sardanisme de competició agafa més protagonisme, ja que també s'hi farà el lliurament de trofeus del 35è Campionat de Colles Sardanistes de la Terra Ferma , tot desvetllant la classificació final del campionat. D esprés d’aquesta primera part, els assistents es traslladaran al Restaurant Resquitx on, a 2 quarts de 10 del vespre, es donarà inici al sopar de la Nit de la Sardana . I, quan s'arribi al moment de les postres, serà quan es desvetlli un dels secrets més ben guarda

Imatge: http://www.esdiari.com/files/thumbs/11951460084936.jp g

CARNISSERIA ROMY - 7 CARRANQUERS - 6 A prop, gairebé ho teníem! Fins i tot a falta de 5 minuts anàvem empatats, però resulta que no podem assaborir la pólvora de la victòria més d'un cop seguit! En el record quedarà un bon partit, l'explosió golejadora del Cristiano i ... els blaus! Han jugat: Jordi Lloberes Txemaria Flautí Dídac "Cristiano" Jordi Rovira Jordi Vili Josep Maria Pulido El Roc de Castellnou Albert Falip Xavi Miret Un cop acabat, tots cap el Noctàmbul, i allà sí que no ens ha fallat el Barça! Imatge: Winston Bogarde, gran jugador del Barça del centenari i jugador en el que ens emmirallem. Font: www.universalfutbol.es

S abíeu que antigament les persones que viatjaven soles duien una gralla entre les seves possessions amb la creença que li serviria per espantar els éssers fantasiosos que viuen en la natura? I que la inxa de la gralla, durant la mitjanit de Nadal, es feia servir per simular el cant del gall i anunciar així el nou dia? Doncs jo fins fa poc tampoc ho sabia, i és que internet n'està ple de coses sobre la gralla! P erò si el que no sabeu és tocar-la i us fa gràcia aprendre'n, o bé en teniu una i voleu començar a sortir a fer cercaviles, només cal que ens ho digueu -sigueu carranquers o no, això és igual-. Ens fan falta grallers i tenim ganes d'augmentar el nombre! L a Marga Garcia i jo -la Núria Turull- anem quedant de tant en tant, i ara ens hem proposat fer-ho els dissabtes a la tarda. Si algú en té ganes que es posi en contacte amb nosaltres ( nuriaturull@gmail.com ), i quants més serem més riurem! D es d'aquí també animo als grallers actuals i als antics grallers que d

E l projecte 'Paisatge sonor de la Patum' es va gestar durant la Patum passada, quan es van enregistrar 240 hores de so, i des del juny fins ara s’ha treballat per seleccionar els més representatius i els més inèdits. Se n’han triat 155, a través dels quals es pretén explicar la Patum des de tots els punts de vista. D urant l’última Patum , els impulsors del projecte van treballar per enregistrar tota mena de sons. Per exemple, el so del tabal tal com se sent des dels túnels de sota de la plaça Sant Pere, o com es viu des de dins un salt dels nans nous, o portant l'àliga, també com se sent un salt de plens des de Queralt i un so que la majoria de patumaires no coneixen, les tasques de neteja a la plaça Maragall, de matinada, un cop acabada la festa. T ot aquest treball ja ha donat els seus fruits. A la pàgina web http://www.sonsdepatum.cat es poden escoltar i descarregar els diferents enregistraments. Aquest espai virtual està estructurat en setze categories: Passada del t

Imatge facilitada per la Federació Sardanista de Catalunya, premsa@fed.sardanista.cat

Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG). / Fons Agustí Duran i Sanpere. Registre: 73. Data foto: 1903. Descripció: F esta del Corpus: gegants de Cervera anteriors als actuals Guillem i Almodis: sota "la placeta de l'estació". Autor: Agustí Duran i Sanpere.

Recuperem un altre vídeo històric: el del reportatge que va dedicar l'agost de l'any 2003 a Cervera el programa de TV3 "Viure a Catalunya" . Segurament hi trobareu alguna que altra cara coneguda... El mes d'agost acaba a Cervera amb la tradicional festa de l'Aquelarre. "Viure Catalunya" visita en aquesta ocasió la capital de la comarca de la Segarra. El recorregut comença a les pistes de tennis i continua pel nucli antic, on encara es respira un aire medieval. Es passa pel carreró de les Bruixes, que va inspirar la festa de l'Aquelarre. La presentadora del programa, Griselda Guiteras, visita l'empresa Licorera de la Segarra, que elabora, entre altres productes, ratafia, licor de menta i licor de camamilla. A l'església de Santa Maria de Cervera puja fins al campanar, on en encara es toquen les campanes de manera manual. Finalment, assisteix a un assaig dels timbalers que acompanyen els Diables Carranquers de Cervera durant la festa de l&#

Aquest dissabte l'Assemblea de Joves de Cervera (AJC) va dibuixar aquest gran mural que podeu veure tots a una de les parets del Centre Obrer. Ens han dit que no està del tot acabat, però de moment, us passem una foto on podeu veure la nova imatge del Centre: una reproducció d'un cartell força conegut proclamant la llibertat. Des d'aquí felicitem a l'AJC per aquesta bona feina. Text: Núria Turull, nuriaturull@gmail.com Foto: Jordi Escudé

Font: http://www.torroella-estartit.cat/

Les suaus i ondulades vessants de la Serralada Litoral conviden a passejar sota l'ombra d'antigues llegendes i d'un espès mantell vegetal. Assegura la gent gran del lloc que un dels secrets més ben guardats de les muntanyes de la Serralada Litoral són els aquelarres o reunions de bruixes que tenien lloc en ple bosc. Entre els indrets preferits dels bruixots, segons la tradició, figura el dolmen de Pedra Gentil, a Vallgorguina, un megàlit que encara avui convoca als seguidors dels fenòmens paranormals. Expliquen les llegendes que aquest dolmen era el lloc de trobada de les bruixes de la costa, i que allà donaven compte de la seva conducta fetillera. La que no havia fet prou maleficis era penjada de la pedra superior. Per a que els estranys no poguessin veure ni sentir els seus rituals, les bruixes desencadenaven violentes tempestes, que la gent del lloc continua relacionant amb la presència de les fetilleres a la serralada. El megàlit correspon al que s'anomena dolmen de

D es del desembre de 2004 l'àmbit de jocs i joguines de la Plataforma per la Llengua organitza la Festa per al joc i la joguina en català . Aquesta activitat s'engloba en la campanya "En català, jugues?", que a grans trets té quatre objectius: conscienciar les empreses de la importància de tenir en compte la nostra llengua a l'hora de comercialitzar productes orientats als infants en el nostre país; demanar a les administracions una legislació especial pel que fa a la llengua de jocs, joguines, vídeos, videojocs i altres materials dirigits als nens i joves que es comercialitzen a Catalunya; convidar tota la població a tenir en compte la llengua a l'hora de comprar els regals per als més petits; i promocionar i donar a conèixer l'oferta existent de joguines que hi ha en català. L a festa és una jornada lúdica que té l'objectiu de reivindicar, precisament quan s'apropen Nadal i Reis, que les joguines que els infants reben cada any per aquestes date

Font: 'La Veu de la Segarra', 20 de novembre de 2009, pàg. 3

Recuperem avui l'excel·lent capítol del programa de Televisió de Catalunya "Caçadors de paraules" dedicat al món del foc, i que es va emetre el 27 de març de l'any 2008. "Caçadors de paraules" busca mots i expressions relacionats amb el foc, tant entre la gent que es dedica a apagar-lo com entre els que en gaudeixen com a símbol festiu. El "domini del foc" ha permès a la humanitat poder escalfar, il·luminar, coure aliments, fondre metalls, fabricar vidre... La civilització no hauria existit sense el domini del foc. I evidentment, les espurnes han omplert el nostre llenguatge de cada dia. El presentador del programa, Roger de Gràcia, investiga la fascinació que ens provoquen les flames i rastreja totes les paraules que envolten els qui lluiten contra el foc i els qui el viuen amb ànim festiu. Per començar, conviu amb els bombers al Parc del Bombers de l'Eixample de Barcelona, on descobreix part del seu argot: "hidrant", "llança&

CARRANQUERS - 5 CONSTRUCCIONS CODINA - 3 Avui ha estat un dia per recordar. 18 mesos després, Carranquers ha tornat a guanyar. Feliciteu-los si els trobeu pel carrer! PD. Ells només eren quatre, però això no desmereix la victòria!

L' editorial Cruïlla ens ha fet un meravellós regal a través del seu llibre de medi natural, social i cultural de 4t de primària. No endevinaríeu mai quina és la imatge representativa de la Segarra... Informació facilitada per la Dolors Pulido, pulidodolors@hotmail.com

L 'Associació de Familiars i Malalts d'Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives de Cervera va acceptar el passat 10 de novembre, en l'assemblea general extraordinària convocada al respecte, la donació d'un local d'uns 300 m2 de superfície situat a l'avinguda Catalunya, propietat de Josep Valls. E l prop de vint socis i sòcies presents a la reunió van acceptar per unanimitat la proposta, així com les condicions sol·licitades pel donant per a fer-se efectiva, que són principalment la destinació exclusiva del local per a les activitats adreçades a malalts d' Alzheimer i d'altres malalties neurodegeneratives, i com a seu de l'associació, la instal·lació en algun espai d'aquelles dependències d'imatges i records del propi Valls, i el compromís de publicar les seves memòries i de dedicar-li un dia quan hagi traspassat. Valls serà també nomenat soci d'honor i participarà en l'acte públic que l'associació s'ha compromés a dur

Font: Paeria de Cervera, http://www.cerverapaeria.cat

Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG). / Fons Agustí Duran i Sanpere. Registre: 79/1988 (4.1.6). Data foto: vers 1920. Descripció: Plaça d'en Lluís Sampere (avui plaça Santa Anna): acàcies i brollador.

La Marató de TV3 ja està a punt. El 13 de desembre farà 18 anys que tot el país es mobilitza per una causa solidària. Aquest any, La Marató farà visibles les "malalties minoritàries". Es calcula que n'hi ha 7.000. Afecten 400.000 catalans. El gran problema que tenen és no saber exactament contra què lluiten. Font: http://www.tv3.cat/videos/1635549/A-punt-el-llibre-i-el-disc-de-La-Marato

APOCALÍPTICA ens proposa un recorregut per diversos aspectes de la mort durant els segles XVI a XVIII des del punt de vista de diferents camps de la ciència. L’exposició mostra com documents i ossos ens parlen d’una mateixa realitat històrica. El resultat d'aquesta recerca ens explica com, quan i de què es moria la gent de les nostres terres en aquella remota època. L’exposició pren la simbologia dels genets de l’Apocalipsi. A través d’aquests quatre flagells s’expliquen les malalties, la violència, la fam i altres causes diverses de mort, que l’equip realitzador ha investigat a partir de fonts documentals que es conserven als arxius i de restes òssies. Es mostra com moltes vegades les descripcions dels documents antics són coincidents amb les evidències que ofereixen els mateixos ossos . Ha estat organitzada per l'Arxiu Històric de Girona amb la col·laboració del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Grup de Recerca Demogràfica i Genealògica (GREDEG) . Informació

D e la figura del drac ja es té coneixement en celebracions anteriors a la pròpia processó del Corpus de Barcelona. En aquesta que trobem una primera referència al 1424, com a membre del castell de Santa Margarida, i més endavant, com a membre de l'entremès de l'infern. Posteriorment es va alliberar de la resta de la seva comparsa i ja el trobem, a vegades acompanyat de diablots i sempre espetegant coets, en festes com les que es van fer en honor del rei Pere de Portugal (1463), per la rebuda del Duc de Calàbria (1467), per l'entrada de Felip II (1568) i amb motiu de la canonització de Sant Ramon de Penyafort (1601). H em de destacar que al començament del segle XVII ja és coneguda i considerada com a habitual la funció pirotècnica del Drac i que, és durant aquests anys que la figura viu la seva millor època. A mb el Decret de Nova Planta (1716) i les prohibicions posteriors, la figura del Drac, que no depenia de cap gremi que vetllés per ell, va acabar per deteriorar-s

Aquests dies, remenant per la biblioteca de l'escola de Sant Llorenç de Morunys , m'he trobat amb aquesta petita joia, 'Manel Casserras. Obra de gegants' , escrit per l'Albert Muntada i l'Anselm Montraveta, i que fou editat com a contribució a l'homenatge que la ciutat de Solsona i les colles geganteres de Catalunya van dedicar a Manel Casserras el 31 d'agost de 1997, amb motiu del primer aniversari de la seva mort. Manel Casserras i Boix ( Solsona , 1929 - Solsona , 1996 ), considerat un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya , va néixer a Solsona ( Solsonès ) el 20 de gener de 1929 . A l'edat de 19 anys aprengué l'ofici de sastre a la Sastreria Mosella de Barcelona , malgrat la seva vocació artística, que ja havia deixat evident anys abans pintant decorats pel Centre Catòlic de Solsona. En la seva estada a Barcelona, que durà dos anys, fins que marxà a fer el servei militar, no tan sols aprengué la professió de sastre

El 25 de novembre de 2005 la Patum de Berga fou declarada 'Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat' per la UNESCO . Ara se'n compleixen 4 anys, i a Berga ja ho han començat a celebrar. Informació facilitada per anyamades@joanamades.cat

A quest proper dissabte 21 de novembre a Mataró, en el marc dels premis Sardana 2009 , la Federació Sardanista de Catalunya en nom de l'Obra del Ballet Popular lliurarà al Joan Castellà el premi Sardana 2009 a la Dedicació . D es d'aquí, i com a mostra d'agraïment al Joan per aquests 41 anys al servei de la sardana i alguns més a disposició de Cervera i de tots els cerverins, engresquem a tothom que pugui i així ho desitgi, a desplaçar-se a la capital del Maresme per presenciar aquest acte i gaudir d'aquesta jornada tant especial. Per conèixer el programa de l'acte, clica aqu í .