LO CARRANQUER

El pròxim cap de setmana serà per triar i remenar entre totes les activitats segarrenques. Us en recomanem dues: La Festa Major de Sant Guim, que entre les moltes propostes comptarà amb l'alicient de veure el foc segarrenc de la nova Colla de diables de Sant Guim ( el dilluns a dos quarts de dotze). Vegeu el programa I la desena edició de l'Alerta - rroja, a Tarroja de Segarra, que a part de tenir un bon cartell, hi trobem la cercavila "Corre-tot-boig" , on hi actuaran els geganters de Molins de Rei i els Margeners de Guissona. Si en voleu llegir més, feu clic aquí.

Estrenada la Draga de Cunit, creació de l’escultora vilafranquina Dolors Sans El dia 25 de juliol es va estrenar la Draga de Cunit, creació de l’escultora vilafranquina Dolors Sans. La seva estrena es va endarrerir degut a les pluges del dia de la Festa Major que s'havia de presentar. La Draga va actuar amb el drac de Cunit , la colla Joves diables de Cunit, promotors de la peça, i les colles de diables de Cornellà i Sabadell. L’alcaldessa de Cunit va fer la presentació de la nova bèstia de foc de Cunit i va felicitar l’empenta de la Colla Joves Diables de Cunit així com l’esperit de l’ajuntament de tirar endavant iniciatives com aquesta. Després d’una espectacular cortina de foc, la Draga va fer la primera encesa i va iniciar-se el correfoc. Cal destacar que també va actuar el drac de Cunit, recuperat després d’uns anys de no sortir. La Draga dissenyada per Dolors Sans és una drac marí. Té un sol cap i un cos envoltat d'elements que recorden a les algues i amb tota la

Cliqueu damunt la imatge de la notícia per veure-la més gran. Article publicat al setmanari 'La Veu de la Segarra' del 18 de juliol de 2008 Font: http://cervera-llambordes.blogspot.com/ Imatge: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGK7uPjZ5ltzWAqAulOPEhMYqeVQNIj9DY4m0zHxo6LBdej89ofJwYAIcq-bTVgUsgxF5YxM4f1pLtkKJ7Bc0cgFzkwXDvajPtVx4QPlwoWC-TiB6k0dwhSjvYIriSwbnzOGusDBhx0QNM/s1600-h/carrermajor1.jpg

"El dia de sant Magí, de bon matí, es reparteix, en una processó, l'aigua de la Brufaganya, amb animals de tir bellament guarnits amb el boix i l'espígol recollits en l'anada a la font." http://www.firesifestes.com/Fires/F-St-Magi-Cervera.htm L 'espígol ( Lavandula angustifolia o Lavandula officinalis ) és un arbust de la família de les lamiàcies o labiades. Característiques P lanta perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescència amb diverses flors blavoses agrupades formant una mena d'espiga laxa. Les tiges són de secció quadrada. Floreix a principi d'estiu i el fruit és un aqueni . É s una espècie pròpia de la muntanya mitjana, generalment per sobre dels 600 metres d'altitud. La trobem a Catalunya (Pirineu, Catalunya Central i Serralades Litorals) i al País Valencià (al nord i a les muntanyes de l'interior), en prats sobre substrat calcari , amb la subespècie pyrenaica. A les illes no la trobem. A lgunes races de la subespècie angu

L a Comissió de Festes del barri dels Ametllers ha editat per la festa del barri d'enguany un llibret a tot color que inclou, a més de la publicitat pertinent, i tot tractant-se del 30è aniversari de la festa, diversos escrits i imatges per celebrar aquest esdeveniment. D 'entre els escrits que s'hi poden trobar -alguns de diverses entitats de Cervera que hi han participat en alguna ocasió, entre les que s'hi compta els Diables de Cervera- us reproduïm sota aquestes ratlles el de l'Agnès Carbonell, molt representatiu del que simbolitza la festa per tots aquells que han participat en algun moment en la seva organització. L a festa del barri dels Ametllers: 30 anys... d'un sentiment! Els autors de la imatge representativa d'aquest 30è aniversari han estat el Xavi Badia i el Francesc Freixes. Font: llibret "Ametllers. 30 anys", editat per la Comissió de Festes del barri dels Ametllers, Cervera, 2008

A quí teniu l'espot oficial del XXIIè Concurs de Castells de Tarragona , que tindrà lloc el diumenge 5 d'octubre, a partir de les 10 del matí, a la plaça de braus. E nguany es vol retre homenatge al signe i símbol que uneix al món casteller: el mocador . Per això han fet bandera de la "textura castellera". Font: http://elconcurs.tarragona.cat/

D es de l'Assemblea de Joves de Cervera hem organitzat pels dies 8 i 9 d'agost unes diades populars obertes a tota participació. Constaran d'un campionat de futbol sala, dinar popular, campionat de butifarra, concertàs i tot acompanyat per barra amb preus populars. D'assistència obligatòria! Informació facilitada per l'Assemblea de Joves de Cervera.

E l passat diumenge 6 de juliol, el Palau Maricel de Sitges va acollir la presentació de les conclusions extretes durant la primera fase del 5è Congrés d’Ateneus de Catalunya , un procés participatiu, organitzat per la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) , per repensar el model associatiu de les entitats socioculturals catalanes (casals, casinos, centres, societats culturals, unions, ateneus...) i aconseguir que puguin donar resposta a les necessitats actuals de la societat del país, a través de la participació de les pròpies associacions. Hi van assistir 120 representants d’entitats socioculturals d’arreu de Catalunya, que van omplir de gom a gom el Saló d’Or del Palau Maricel . D urant aquesta primera fase del 5è Congrés d’Ateneus de Catalunya , realitzada entre els mesos d’abril i juny d’aquest any, s’han celebrat cinc debats temàtics (un d'ells al Casal de Cervera , veure notícia ) en entitats federades d’arreu del país, un per a cadascun dels àmbits temàtics proposats. Una

Des de fa vint-i-un anys, el primer diumenge d'agost, es puja al Port de Salau (2010 m d'altitud) des de les dues vessants del Pirineu, des del Pallars Sobirà i des de l'Arieja (Occitània). Fins ara les anteriors dinou pujades al Port han aplegat, en cada ocasió, 500 persones o més. Els occitans cada cop són més nombrosos, el 1992 ja eren el doble dels catalans. El 1997 l'afluència fou molt importanta per cada costat. El 1998 a causa de la pluja i neu només hi pujaren alguns valents. El 1999 tornà ser un èxit de gent, més de 600 persones, i un bón sol. El 2000 hi ha boira, plugim i fred, però malgrat tot això hi assisteixen entre 300/400 persones, de les quals 200 són occitans. Entre els anys 2001-2005 l'assistència fou molt nombrosa i el temps esplèndid. En canvi el 2006 feia un fred que pelava (5 graus) però es fèren tots els actes i per primer cop s’hissaren les dues banderes al mig del Pòrt. El 2007 coincideix amb el 20 aniversari de la Pujada. Hi assisteixen 90

Clica aquí per veure els horaris i actuacions de l'Aquelarre i de l'Aquelarret 2008. Font: http://www.aquelarre.org/

E l dimecres 23 de juliol, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació , Joan Manuel Tresserras, el president de l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC) , Jordi Juanet, i 11 alcaldes i regidors d’arreu de Catalunya han formalitzat la creació de la Xarxa de Ciutats Amigues del Circ . Una vegada iniciada aquesta primera fase, el col·lectiu de Ciutats Amigues s’ampliarà en els propers anys. E l projecte 'Ciutats Amigues' , al qual els municipis s’hi sumen a petició pròpia, pretén crear un circuit estable de circ a Catalunya, atreure nous públics de totes les edats i promoure el circ en totes les seves vessants: educació, recerca, creació, producció, difusió i exhibició. El projecte 'Ciutats Amigues' s’emmarca en el 'Pla integral del Circ de Catalunya' . L es 11 ciutats ( Figueres, la Bisbal d’Empordà, Lleida , Mataró, Pineda de Mar , Reus, Sabadell, Sant Cugat del Vallès , Tarragona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú ) assumeixen el compromí

E n motiu del 27è Curs Internacional de Música i del 28è Festival de Música d'Estiu , la regidoria de cultura de la Paeria de Cervera, amb la col·laboració de l'IES Antoni Torroja i la Càtedra Emili Pujol, organitzen demà divendres 25 de juliol, de les 11 del matí fins a les 8 del vespre, la cinquena edició de la Mostra de Luthiers de Cervera . E l menjador de l'edifici de la Universitat aplegarà diversos mestres artesans de reconegut prestigi en la construcció, restauració i venda d'instruments musicals. Foto: http://www.luthiersdart.com/imagenes/Image/Luthier%20Bjorn%20Stoll04.jpg

L 'Agrupació de Cultura Popular del Vendrell 'l'Embarcada' ha anunciat la presentació d'una comissió de cercavila i de tres nous balls populars que sortiran per primera vegada durant aquesta festa major de Santa Anna 2008 (del 25 al 28 de juliol). L 'agrupació, creada l'any 2006 sota l'impuls dels balls de Bastons , de Gitanes , de Pastorets i les Gralles del Baix Penedès , ha anunciat la presentació i estrena de tres balls populars nous: un ball de cavallets anomenat 'Ball del 4 de març', un ball de valencians i un ball de patatuf. Ball del 4 de març A l Vendrell s’ha constituït enguany el Ball de Cavallets dins l’Agrupació de Cultura Popular 'L’Embarcada' com a un ball infantil pensat per a nens i nenes de 9 a 11 anys. S'ha pensat d’ambientar aquest entremès festiu amb un fet històric significatiu per la vil·la com fou la guerra carlina de 1874. Format per 10 cavallets, soldats carlins i el poble del Vendrell, el ball farà referèn

Informació facilitada pel Centre Municipal de Cultura de Cervera .

On el foc i el fum... fan olor de sofre... Doneu-hi un tomb tot clicant http://balldediablesdetorredembarra.blogspot.com/

E nguany, la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya es farà el dissabte dia 26 de juliol a les platges de la Pineda de Vila-seca . A mb un nombre de colles que sobrepassa la cinquantena i que engloben més d’un miler de bastoners i més de 150 músics, aquesta diada s’intueix molt concorreguda i reeixida. T ambé volem mencionar que hi farà la seva arribada el “Trivibastoner”, el joc en el que tothom pot demostrar els coneixements que té sobre el Ball de Bastons , ja que repta els usuaris en temes diferents relacionats amb aquest ball a través dels tests anomenats “trivis”, els quals els mateixos usuaris poden crear. Els qui vulguin reptar a la gent amb preguntes de caire bastoner només caldrà enregistrar-s’hi i ja podrà començar a jugar. A continuació detallem el programa de la Trobada: 2/4 de 7 de la tarda. Inici de les dues cercaviles: Des del grup escultòric “Pineda” de Xavier Mariscal i pel passeig de Pau Casals. Des del parc dels Prats pel passeig Marítim. 3/4 de 8 del vespre.

Reproduïm pel seu interès i sota aquestes ratlles un fragment -la part final, en concret- de la carta de l'Isidor Rosich Comas sota el títol "Reflexions sobre un article del Sr. Pere Pomés" publicada a la revista 'Segarra Actualitat' d'aquest mes de juliol, on tracta vers el present i el futur del Casal de Cervera . (...) L'experiència del senyor Pomés forma part del ric anecdotari del Casal de Cervera , actualment en ple 'refredament econòmic' (per no dir crisi) i existencial. Les noves generacions no mostren el més mínim interès pel Casal. El Casal de Cervera és una institució, malgrat el rebuig actual dels cerverins que, tant el seu edifici com la seva situació i les seves instal·lacions, fan que sigui una associació apta per a tot tipus d'activitat i, al meu entendre, necessària a Cervera. Els socis s'han fet grans i no s'està produint el canvi generacional necessari per a la seva continuïtat. Les noves generacions no s'adonen

Font: http://www.elcavallerdemontoliu.com/flotant_ametllers.php

El nom de Senegal prové de 'Sunu gal' que, en la llengua wòlof, vol dir 'les nostres barques', i es representa amb el Lleó de Teranga, el lleó de l'hospitalitat i de l'acollida. Informació facilitada per la Paeria de Cervera Font: http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/conferencies/Diversitat_linguistica.pdf

La XXI edició de l'Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics , organitzat un cop més l'Associació per a la Difusió del Folklore (Adifolk) , es celebrarà els propers dies 2 i 3 d'agost a Tallinn , la capital d’ Estònia , una ciutat que se'ns presenta com un nou espai a descobrir i com a possibilitat d’establir un pont de coneixement entre dues cultures que s’han esforçat al llarg del temps per mantenir la seva identitat. Els grups participants en l'edició d'enguany són els següents: Balls de Bastons Bastoners de Malla (Malla, Osona) Bastoners de l’Esbart Cabirol de Sils (Sils, La Selva) Bestiari Mulassa de Montblanc ( Montblanc, Conca de Barberà ) Capgrossos Capgrossos de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya , portats pels Amics de la cultura Tradicional Som i Serem d’Alcarràs (Alcarràs, Segrià) Castells Colla Joves Xiquets de Valls (Valls, Alt Camp) Cavallets Cavallets Sant Jordi de l’Agrupació Cultural del Bages (Manresa, Bages)

E l famós santuari de Sant Magí de la Brufaganya pertany al municipi de Pontils , a la comarca de la Conca de Barberà . Es troba situat en una vessant del Puig de Creus, en una vall formada per les serres del Pany i de la Brufaganya. E l santuari existia ja l'any 1234 i fou molt popular a partir del segle XIII . Segons explica la tradició, hi féu penitència Sant Magí, màrtir de la ciutat de Tarragona . L 'any 1063, fou cedit als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, que hi fundaren un convent de cinc membres, els quals s'encarregaven de fomentar-hi la devoció i el culte. A ells es deu la construcció de la Capella de les Fonts, situada al centre de la vall que, segons la tradició, féu brollar Sant Magí per calmar la set dels seus perseguidors. També construïren les capelles de Sant Domènech i de la Salut, que, juntament amb les coves del Penitent, donaren un nou atractiu al santuari. L'any 1073, Tomàs Ripoll, mestre general de l'Orde, va fer construir l'ac

Diumenge 20 de juliol de 2008 A les 11 del matí, davant del Pi Vell: - Paraules de benvinguda: Il·lustre. Sr. Ramon Cabra, alcalde de Castellar del Riu, Sr. alcalde de Berga i d’altres autoritats de poblacions del Berguedà. Commemoració del 800 Aniversari del naixement del rei Jaume I el Conqueridor - Al bes de l’alba: Lectura escenificada del poema de Verdaguer Lo Pi de les Tres Branques. Cercavila de rebuda al rei-infant Jaume I, al seu tutor Guillem de Montrodon i al seguici, amb el grup de grallers La Pessigolla, de Barcelona, els Gegants d’Espinavell i d’altres de la contrada. Ofrena floral al Pi Vell a l’estela dedicada al poeta Jacint Verdaguer. Lectura del poema amb acompanyament musical. Repartiment d’obsequis als participants a l’escenificació. Jaume I, el rei que ens uneix a tots, 800 anys. Què ens cal fer ara per als Països Catalans? Missatges de representants culturals d’arreu dels Països Catalans: . Montpeller : per delegació, Enric Garriga Trullols, president del Ce

L a colla dels Amics del Drac de Vilafranca del Penedès , bèstia que fou padrina de bateig del nostre estimat drac, 'Lo Carranco Bilandó' , han estrenat en les darreres dates nova web, http://www.dracdevilafranca.com/ . La pàgina compta amb els següents apartats: Entrada El drac 400 anys o més Amics del Drac Imatges Carretó Concurs Contacte S ense cap mena de dubte el Drac de Vilafranca és una de les figures més representatives de la Festa Major de Vilafranca. Ja documentat a la celebració de Corpus de l’any 1600, des d’aquell moment no ha deixat d’aparèixer en les diferents festes religioses i civils de la vila. U na peça tan emblemàtica del nostre patrimoni festiu es mereixia disposar d'una pàgina web com aquesta. http://www.dracdevilafranca.com/ , un excel·lent treball! E ntreu-hi i disfruteu! Imatge: http://www.dracdevilafranca.com/resources/estudiDrac_complet.jpg

A quest dissabte es commemora a el 70è aniversari de la creació i funcionament a Pujalt d'un Camp d'Instrucció de l'Exèrcit Popular de la República . D esprès dels primers mesos de guerra, i atesos els continus desastres militars que els republicans rebien al camp de batalla, comença a prendre cos l'idea de fondre totes les milícies populars en un sols exercit amb comandament únic, que acabés amb l'excés de fragmentació de les diferents organitzacions de caire polític. Així és doncs com neix l'Exercit Popular de la República . E l Campament d'Instrucció de Pujalt pertanyia al XXVIII cos de l'Exèrcit Popular de la República . Va començar el seu funcionament cap al març de 1938, i fins al gener del 1939, es calcula que varen passar de 8 a 10.000 homes de les lleves del 40 i 41 qui després de 15 dies d'intensa formació militar i política eren destinats als fronts del Segre i de l'Ebre. Aquest centre estava dedicat a formar soldats per suplir el dèfi

Ho tenia pendent de feia dies, ho sento, la feina i la mandra sovint apreten. Intentaré ser més constant fins acabar-lo. Calo: Personatge de la colla que ha sabut fusionar magistralment la dansa dels diables amb la dansa tribal africana. "Callos": Protuberàncies i durícies que surten a les mans dels tabalers, i que ens els mostren amb el mateix orgull que un veterà de guerra mostraria les seves medalles./ Menjar preferit del nostre Estandard. Cap de Colla: El més sortit de la colla, encara que de portes en fora fa el posat del més centrat d'aquesta. Carranquers: Si el diable tingués fills, doncs serien precisament aquests. Els Àngels caiguts que vetllen perquè imperin els dominis de Llucifer. Carretilla: Artefacte de foc el qual cremem sobre la maça. Carretillada: Orgasme de foc i disbauxa que consisteix a cremar diners en carretilles fent voltes en rodona davant la porta de Santa Maria. Casa: Monument situat al centre de Cervera que ve a representar la decadència

“Lo Cercacurts” , neix d’una trobada entre amants del setè art dins un mateix entorn: Montornès de Segarra , una pintoresca vila aturonada que precedeix la Vall del Cercavins surcada pel riu que bateja l’orònim i que també ha inspirat el nom d’un Festival que cerca films curts, preferentment de temàtica rural, perquè participin en aquest event que és la comunió de dues passions: l’amor per un poble i l’entusiame per l’art del curtmetratge. Una quarantena de curtmetratges procedents d'Espanya i Bèlgica s'han presentat a la present edició, que se celebra aquest cap de setmana a Montornès de Segarra . L'Associació de Joves del poble destaca la qualitat de les obres que s'han presentat. A més, enguany han augmentat les que fan referència al món rural, un dels trets que potencia aquest festival. El primer i segon premi de "Lo Cercacurts" obtindran com a premi la projecció de la seva obra a les sales de cinema del Circuit Urgellenc . PROGRAMA DEL FESTIVAL 2008 Font

L a Festa Major de la Riera de Gaià té lloc entorn el 20 de juliol, diada de santa Margarida , patrona de la vila. La festa es celebra com a mínim des del segle XII i compta amb la presència destacada dels actes d'arrel més tradicional, com el ball de diables, amb els seus famosos versos satírics i els gegants manotes. E ls actes més destacats de la Festa major de la Riera de Gaià (el Tarragonès) són el correfoc del divendres per part del Ball de Diables de la Riera , la Diada Gegantera del dissabte, amb el protagonisme dels gegants els Manotes i el gegant el Bertran i el seguici del diumenge anterior a santa Margarida , amb diables, gegants, el Ball de Bastons i els Grallers . E l diumenge, una vegada ha acabat el seguici, dos balls de diables, el Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera i una colla convidada, representen els seus parlaments. Cada colla escenifica a la plaça Major la lluita entre àngels i diables, entre el bé i el mal, amb versos satírics inclosos. 20 de juliol,

A tots els que ens heu llegit, participat, seguit... gràcies! Imatge: Cartell dels 365 dies de lo Carranquer! Autor: Xavi Miret