LO CARRANQUER

L’Associació de Salut Mental Ondara Sió i el Club Social Airecel presentaran el proper 6 de març el seu nou projecte “Ara em toca a mi, música i salut mental” , uns tallers de música dirigits a persones que pateixen algun tipus de malaltia mental. Aquest projecte, innovador en el tractament de la salut mental, té l’objectiu d’aconseguir un lloc i un espai normalitzat perquè les persones amb malalties mentals participin en una activitat artística i a la vegada musical que els faciliti la integració i la participació en la societat tot estimulant la seva creativitat. Els tallers, dirigits a persones majors d’edat i afectades de malalties mentals de les comarques de la Segarra i l’Urgell, es realitzaran al Conservatori de Música de Cervera els dimecres des de dos quarts d’11 fins a les 12 del migdia i començaran el 7 d’abril i acabaran el 9 de juny, ambdós inclosos. Els tallers aniran a càrrec de la Teresa Sala, del Club Social Airecel. “Ara em toca a mi” és un projecte que va sorgir pe

Retall de premsa extret de la revista 'Segarra', febrer 2010.

S egons la iniciativa del dissenyador berguedà Salvador Vinyes juntament amb el Patronat de la Patum de Berga, s'està fent una estàtua de ferro de 6.5 metres d'alt que reprodueix el logo de la festa, amb el nom de tothom qui hi vulgui col·laborar gravat en ella (amb una aportació de 5 euros). Aquesta obra serveix per a reflectir la idea de que la Patum és una festa col·lectiva, on tothom és molt important i seria impossible de fer-la sense totes les persones que any rere any són o han sigut a la plaça. Ja hi ha més de la meitat de la gent que es necessita per poder dur a terme aquest projecte i, si tot segueix amb aquest ritme, en un mes es tancarà el plaç de col·laboracions. Encara hi ets a temps! Per a més informac ió: http://www.monumentlapatum.org/

"C omencem per definir el terme foc , i ens adonem, de seguida, que els diccionaris per explicar el mot de manera planera fan referència a les seves propietats. En alguns casos s'expressa ràpidament la seva dualitat i ambivalència i, en d'altres, s'hi refereix com a un dels quatre elements antics detallant-ne les analogies o diferències respecte a la resta dels elements. Sigui com sigui, veiem com es fa molt difícil parlar del foc al marge de la seva significació en temps passats, presents i futurs, i això és precisament el que volem fer mica en mica en aquest apartat. Etimològicament, la paraula foc prové del llatí focus que en el llenguatge clàssic significava "fogar", però que en llatí vulgar passà a significar "l'element foc" en general. Els derivats més directes són llar, foguera, flama. [ 1 ] El terme foc és una paraula polisèmica, els diferents significats de la qual anem a veure tot seguit de forma breu. Foc: Despresa de calor i llum

E l passat dissabte 20 de febrer, amb la magnífica conferència que pronuncià a la Cafeteria 'El Campanar' l'intèrpret de patrimoni Armand Forcat sobre el tema "Com eren les processons a Cervera?" , va quedar inaugurada també en aquell espai l'exposició de fotografies que sota el nom de "Processons a Cervera: tradició i imaginació" recull, per mitjà de les 125 imatges que s'hi poden veure, tot un treball de recerca que va des del començament del segle passat fins l'inici d'aquest 2010. Els responsables d'El Campanar' han fet un ampli recull que mostra imatges inèdites i sorprenents amb altres ja editades, però molt interessants. Tot el material està ben documentat tant pel que fa a la data dels fets com a l'identificació dels moltíssims cerverins i cerverines que hi surten. L'exposició, que es podrà visitar fins el dissabte 10 d'abril, també ens porta a un viatge al passat pels carrers i places d'una Cervera difer

L a 13ª Fira Mediterrània de Manresa , el Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia i el Grup editorial Enderrock convoquen el tercer Concurs de Maquetes Sons de la Mediterrània , adreçat als grups o solistes que presentin propostes de folk i de música d’arrel de la Mediterrània, en català o bé instrumentals. L a recepció de propostes es tancarà el 31 de maig del 2010. De totes les propostes rebudes, se n’escolliran quatre, que passaran a la fase final. Els grups o solistes que hi participin hauran de presentar les propostes al correu electrònic i registrar-se a la web www.concurssons. E l jurat aplegarà un nodrit grup de professionals i especialistes musicals a la ciutat de Manresa on se celebrarà la fase final tot coincidint amb la 13ena edició de la Fira Mediterrània . El grup guanyador obtindrà un campanya de publicitat de 3.000 euros € a la revista Sons de la Mediterrània i a l’emissora iCat fm, la gravació d’un disc i contracte discogràfic, la promoció a la revista Sons de la Med

La revista 'Segarra' dedica el seu dossier del mes de febrer als Campaners de Cervera. En destaquem algunes paraules: "L'agrupació cultural Campaners de Cervera té cura, des de la seva creació, de mantenir la tradició de tocar manualment les campanes de la torre de Santa Maria i del seu manteniment tècnic, com també tenir cura de l'estat de conservació del campanar. Però no és solament aquesta activitat la que han anat mantenint aquests darrers anys, sinó que molt s'ha anat eixamplant el seu ventall d'actuació. La creació de l'escola de campaners fou la clau per donar continuïtat a aquesta tradició tan arrelada a Cervera de seguir comunicant mitjançant les campanes el pas de la vida per la ciutat, de contactar amb el poble per mitjà dels antics tocs dels quals encara avui en tenim una bona colla que segueixen vius. Han anat recuperant antics tocs, s'han documentat bona quantitat dels existents des de la construcció de la torre i s'ha anat escri

E ls calçots són una varietat de cebes tendres , cebes poc bulboses i més suaus, que es fan grillar calçant-les a mida que creixen. S obre l'origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a finals del segle XIX , la invenció d'aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir casualment un plat que a principis del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls . D e llavors ençà el consum dels calçots o calçotada ha esdevingut una festa gastronòmica coneguda arreu, especialment a Catalunya . Els calçots es consumeixen habitualment durant els mesos de gener, febrer i març, es couen amb llenya provinent de sarments o rodals de vinya i es consumeixen acompanyats d'una salsa típica, l' anomenada salvitxada , o bé amb romesco . N o fou fins mitjans del segle passat que el calçot va donar-se a conèixer fora de l' Alt C

Bon dia a tots i totes, Una vegada duta a terme la consulta popular sobre Cervera, i amb els primers resultats estadístics a les mans, us convoquem a la presentació d’aquests, la qual tindrà lloc el pròxim diumenge dia 28 de febrer, a les 12.30h a l’Auditori Municipal. Aquests resultats, juntament amb totes les idees i aportacions fetes en les reunions sectorials, incloent noves propostes, ens han de servir per encaminar de nou la tasca iniciada amb tots vosaltres, per tal de redactar el Full de Ruta Final. Seguint amb el calendari previst, durant el mes de març es convocaran reunions amb cada grup de treball, per tal de comentar amb detall els resultats de l’enquesta i començar a fixar objectius per a cada àrea, establint prioritats per Cervera i elaborant un Pla Estratègic d’Actuació. Agrair-vos novament a tots i totes la vostra col·laboració i les vostres aportacions, les quals han estat clau per arribar on som a dia d’avui. Esperem poder seguir comptant amb tots vosaltres, per acon

Assistim a una festa feta exclusivament per a nens a St. Joan de Vilatorrada, declarada darrerament festa d'interès nacional. Els petits aprenen a ser responsables amb la pirotècnia en diferents tallers. Extret de http://www.tv3.cat/videos/2732210/Correfocs-per-a-infants

Amb el títol [Carto]grafia: testimoni visual de les terres de Lleida a través del temps (segles XIII – XIX) , el Museu Comarcal de Cervera presenta una exposició destinada a difondre la col·lecció cartogràfica del Servei d’Arxiu i Llegats de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. L’exposició presenta la fisonomia d’un territori i d’una època que ha estat esplèndidament representada per autors i viatgers tan destacats com Beaulieu, Laborde, Parcerisa, Pedemonte o Vacani, entre d’altres. Obres d’institucions i particulars de Lleida, Catalunya, de la resta d’Estat i de França complementen una selecció que posa un accent especial en donar a conèixer mapes i gravats alguns dels quals es presenten al públic per primera vegada. Dates: 26 de febrer al 30 de maig de 2010 Inauguració: el proper divendres 26 de febrer a dos quarts de 8 del vespre al Museu Comarcal de Cervera . Informació facilitada pel Museu Comarcal de Cervera .

Aquest dissabte 27 de febrer tindrà lloc al Gran Teatre de la Passió el Pregó de les representacions de la Passió de Cervera 2010, acte que coincidirà amb la presentació i projecció del nou DVD "La història de la Passió de Cervera", que tracta de diferents aspectes d'aquesta tradició, des del 1481 fins a l'actualitat. Informació facilitada pel Patronat de la Passió de Cervera .

La UNESCO ha anunciat que el dossier de la candidatura per declarar el fet casteller patrimoni cultural immaterial de la humanitat ha estat declarat “tècnicament complet” . Aquest pas, previ a la inclusió en la Llista del Patrimoni Immaterial de la UNESCO, indica que ja disposen de tota la informació per a prendre una decisió i que la candidatura segueix el seu curs habitual. El següent pas és l’examen del dossier, per part de l’òrgan subsidiari, el proper mes de maig. I el darrer tràmit és la decisió que ha de prendre el Comité Intergovernamental a Kènia el proper mes de novembre. Val a dir que aquesta candidatura va rebre l’abril del 2008 el suport unànim del Parlament de Catalunya. Informació extreta de la web del Departament de Cultura

Seguim explicant amb imatges la història de la nostra colla. 1995: l'any del nostre primer Aquelarre, festa de la colla o "Tirabol", ... Fotos: arxiu Diables de Cervera - Carranquers

"E l joc del foc i l'home en el marc de la festa és ambivalent com el mateix foc: d'una banda existeix un temor que provoca un allunyament del foc i, de l'altra, es manifesta una tendència o impuls irracional que fa acostar-se el màxim al foc. És un joc i un repte en el qual l'home posa a prova la natura i es posa a prova a ell mateix. E n certa manera té un cert aire de ritu d'iniciació, d'enfrontament de l'home amb si mateix i de comprovació de les pròpies habilitats i poders. En aquest sentit, es relaciona amb les proves i riscos que els herois mítics han de superar. I també amb l'ambivalència entre festa i risc que cal superar. Ens nens, sobretot, han de passar la prova de foc, període dolorós per a determinats infants que el paguen amb molts plors i temors només amb la presència d'un drac o l'espetec d'una carretilla de diable. S'han anat construint, cada vegada, coets més potents, els dracs tenen més punts de foc i les maces de

L a Quaresma és un temps litúrgic que comença l’endemà del Dimecres de Cendra i s’allarga fins al Diumenge de Rams. Popularment aquest rigorós període quaresmal, de set setmanes de durada, sobri de carn i abundós en dejunis i abstinències, que ens prepararà per a la Pasqua, és representat per una vella de set cames, múrria i esquerpa, que duu un bacallà en una mà i a l’altra un cistell ple de verdures. E n moltes cases on hi havia canalla era costum penjar una Vella Quaresma feta de paper de diari i tallar-li una cama cada setmana fins arribar a la Pasqua. Era una divertida manera de veure com passava el temps i saber quants dies faltaven per a la Pasqua i l’arribada de la primavera. P er aquesta raó, i perquè no volem perdre aquesta bonica tradició, a partir del primer divendres després de Carnaval, i mentre duri el període quaresmal, esteu convidats i convidades a participar en aquest musical i cerimonial acte de la tallada de la cama de la Vella Quaresma, que des de fa un cert temps

Ja tenim el calendari de concursos de colles sardanistes del 36è Campionat de la Terra Ferma (any 2010): 28 de febrer, diumenge, al matí: Almacelles . 9 de maig, diumenge, al matí: Lleida . 22 de maig, dissabte, a la tarda: Ivars d'Urgell . 29 de maig, dissabte, tarda-nit: Agramunt . 28 d'agost, dissabte, al matí: Juneda . 4 de setembre, dissabte, per la tarda: Vilanova de Bellpuig . 5 de setembre, diumenge, al matí: Les Borges Blanques . 12 de setembre, diumenge, al matí: Tàrrega . 18 de setembre, dissabte, per la tarda: Solsona . 26 de setembre, diumenge, pel matí: Cervera . 9 d'octubre, dissabte, a la tarda: Verdú . 17 d'octubre, diumenge, al matí: Preixana . 24 d'octubre, diumenge, pel matí: Bellvís . 7 de novembre, diumenge, al matí: Balaguer . Informació facilitada per l'ACSTLL. Imatge del concurs de colles sardanistes de Balaguer extreta de http://alguairenca.blogspot.com/

Índex: Introducció. Ruta 1. La ruta dels castells i les esglésies. El castell de Montcortés, el castell de l'Aranyó, l'església de Pelagalls, el castell de Ratera, Concabella i Tarroja. Ruta 2. La ruta dels pobles i els grans castells. Els castells de les Sitges i Florejacs. Ruta 3. La ruta de les dues valls. Per les valls del Sió i la riera de Freixenet. Bibliografia. Serveis. Dades bibliogràfiques: Edita: Centre Municipal de Cultura de Cervera. Text: Montserrat Canela, Àngel Teixé i Pere Verdés. Fotografies: Àngel Teixé. Disseny i maquetació: Bibelot Disseny SL. Any de l'edició: 1999.

Tot i no tenir afany de lucre, les associacions i fundacions tenen unes obligacions fiscals que hauran de complir si no volen quedar fora de joc. IVA, IAE, CIF, 347, IS ... no són només lletres, inicials i números, són quelcom més que cal tenir present. 1. El CIF: la carta de presentació. Així com les persones físiques tenen el NIF, les persones jurídiques tenen el CIF. És un codi d'identificació fiscal que cal demanar a Hisenda si volem que l'entitat funcioni legalment. Segons el Reial Decret;338/1990 de 9 de març , totes les persones físiques i jurídiques, públiques o privades, tindran un Número d'Identificació fiscal per les seves relacions de naturalesa o amb transcendència tributària. Convé recordar que el CIF: És la porta d'entrada a Hisenda i a totes les obligacions fiscals que d'ella se'n deriven o se'n puguin derivar. Per a les persones jurídiques i altres tipus d'entitat sense personalitat jurídica serà un número precedit d'una lletra -en e

Els dies 18 i 19 de febrer l’Institut Català de les Indústries Culturals organitza la trobada professional Meet Catalan Folk . Aquesta iniciativa donarà a conèixer el folk català a 50 programadors i professionals del sector musical català i a una quarantena provinents de fora de Catalunya. L’esdeveniment es portarà a terme a l’Auditori de Catalunya , on es faran les actuacions musicals d’una desena de grups i on s’habilitarà un espai perquè els professionals puguin entrar en contacte amb els representants dels músics i amb els programadors estrangers assistents. Les actuacions previstes al Meet Catalan Folk són: Miquel Gil & Manel Camp Trio, Coetus, Orquestra Àrab de Barcelona, Silvia Perez & Ravid Goldschmidt, Llama, Carles Dénia i la Nova Rimaire, Lídia Pujol, Eduard Iniesta, Marcelo Mercadante, El Pont d'Arcalís, Kaulakau, Botifarra, Sol i Serena i Viotrònica. El Meet Catalan Folk compta amb la col·laboració del Mercat de la Música Viva de Vic , la Fira Mediterrània

S’ha publicat el número 12 de la col·lecció "Calaix de solfa” , Danses i balls antics. Recull d'uns quaderns de violí , que editen conjuntament DINSIC Publicacions Musicals i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). L’edició del quadern ha estat coordinada per Xavier Bayer i compta amb els textos del mateix coordinador, de Daniel Vilarrubias, de Josep Crivillé i de Ramon Vilar. A la col·lecció “Calaix de solfa” es publiquen, des del 1995, materials inèdits de música tradicional catalana. Els treballs tenen dues parts, una primera descriptiva i teòrica, i una segona on es recuperen les partitures, més pràctica. D’altres títols de la col·lecció són: núm. 1. Francesc Toldrà i Carbonell: músiques per a gralla. núm. 2. Ramon Roig i Perles (a) Arengadetes. núm. 3. Músiques per a cobla de tres quartans. núm. 4. Deu peces per a piano i gralla. núm. 5. Feliu Monné i Batallé: músiques per

Informació facilitada pel Ramon Prats, monhelou@hotmail.com

A Solsona tenen el grup de gegants "oficial" i després hi ha els "gegants bojos", que són una sàtira dels gegants de la festa major. Els coneixem més a prop amb l'Espartac Peran. Vídeo extret de http://www.tv3.cat/videos/2715471/Els-gegants-bojos-de-Solsona

El passat 6 de febrer de 2010, l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya reunida en assemblea a Tàrrega, va proclamar Ciutat Gegantera de Catalunya 2011 la població de La Seu d’Urgell, a l’Alt Urgell. Per a més informació: http://www.ciutatgegantera2011.com/ Imatge extreta de: http://www.facebook.com/ciutatgegantera2011

Extret del llibre 'Històries de Cervera, I' (Virgili & Pagès, 1989), escrit per Agustí Castellà i Roca, número 10 de la sèrie Nova de la col·lecció Biblioteca de Cervera i la Segarra, dirigida per Ramon Turull. " E ncara queden més fonts. Són unes fonts, quatre concretament, que es troben a les dues vessants del turó on hi ha Cervera. Sens dubte són aigües filtrades de la ciutat. Vénen de la Mina dels Caputxins...? Vénen de desguassaments de les cases o tubs foradats o trencats...? El fet és que són unes fonts molt regulars, sense tants alts i baixos i aparentment no tan sotmeses a les variacions climàtiques. Hi ha les Fontetes de Sant Magí , al Parc Esportiu Mas Duran. La Font de la Costa de Santa Magdalena , surt a sota la carretera i s'hi rega un gran hort. La Font del camí de la Solana . Abans era un patamoll, ara és pujada a dalt al tossal i és aprofitada. I a sota mateix de Cervera a l'entrada al túnel , també hi surt un bon raig d'aigua que també és

Per a més informació: http://www.oidfa2010kobe.com/