El campaner i l'ombra blanca
E l campaner d'aquest conte enterbolit per l'excés de vi, malgrat el perill que hi havia en menysprear el record dels morts, sempre tenia ganes de plegar i any rera any feia els tocs de campana curts i sense miraments. Desitjava més continuar la festa bevent i fent la castanyada que no tocant la campana tal i com ell podia i sabia fer. Un any, quan sortia de casa seva, camí del campanar va veure una ombra blanca amb un fanalet que li seguia les passes. Espantat va procurar desfer-se'n, va fer voltes pers carrers estranys i va canviar el camí que sempre emprava. Però l'ombra el va seguir fins el campanar i pacientment es va esperar mentre ell tocava. E n acabar de tocar , va sortir del campanar i va veure amb esglai que l'ombra era allà. El forçà a caminar fins el bosc i li donà una destral per tallar un arbre amb la fusta del qual va haver de fer un taüt. - El teu propi taüt - li va dir. E n acabar, el va conduir al cementiri, on li va donar una pala amb la qua