LO CARRANQUER

Aquí us reproduïm una petita entrevista extreta de l'edició digital de l'Avui a Joseph-Maria Rojo, ex-president de la Confraria de Campaners de Catalunya. Ara el so de les campanes serà patrimoni. Un pas més en la seva història. Una història i un ús, perquè durant molts segles van ser el mitjà de comunicació més important que tenia la societat. El so de les campanes marcava la vida i els dies de les persones des que naixien fins que morien. Amb les campanes s'anunciava des d’un bateig fins a una mort. Són peces realment històriques. Hi ha una cosa molt important i és que les campanes que es conserven de –per exemple– cinc, sis, set o vuit segles d’antiguitat són l’única veu viva del passat que sentim avui exactament igual que se sentia aleshores. Són arqueologia vivent. Quines campanes històriques tenim? Durant la Guerra Civil se'n van destruir moltes. Hi ha campanes gòtiques a la catedral de la Seu d’Urgell, un extraordinari conjunt a la de Tarragona i també a Cerver

Imatges del Ramon Prats, 30 de gener de 2010.

L a productora Lavínia ha fet un reportatge sobre el carreró de les Bruixes pel programa 'Carrers' de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya . Imatge: Jaume Meneses, a http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2551085883/sizes/l/

Encara podeu visitar la seva pàgina web i saber el que us heu perdut durant aquests gairebé cinc anys de vida, http://www.calmacarro.cat/ Companys, no es un adéu, és un fins aviat! Gràcies per fer-nos conèixer tants i tants bons músics i tantes i tant bones cerveses. Gràcies per fer-nos pujar l'autoestima com a persones i com a país. Informació facilitada pel Ramon Gual, mongol@mailxxi.com

E l govern ha decidit protegir el so de les campanes de les esglésies. Per això l’ha declarat patrimoni cultural immaterial sonor del país. D’aquesta manera en el nou reglament que regularà l’activitat diària dels centres de culte de Catalunya, que desplega la llei de centres de culte, les campanes han estat excloses de les condicions de protecció acústica a què s’hauran d’atenir els temples i locals de les diferents confessions. A partir d’ara, doncs, els ciutadans queixosos dels campanars que s’han dedicat a fer mòbing i han dut als tribunals pagesos o parròquies, no cal que s’hi esforcin. El so de les campanes ja no és un soroll, és patrimoni de tothom, i com a tal estarà protegit, sempre que no superin els respectius límits de decibels establerts per cada municipi. Els altres actes catòlics que no impliquin campanes i les activitats d’altres confessions hauran de seguir també les normatives acústiques municipals. El reglament fixa altres condicions per als centres de culte pel que

A quest desembre ha fet 25 anys que a l'escola Jaume Balmes es va decidir fer una representació de Pastorets amb els alumnes com a actors. Els mestres de vuitè van pensar en "La Rosa de Betlem" , per ser una obra d'un autor cerverí, que havia treballat a l'escola i pel seu text realment divertit, amb diàlegs i expressions plens d'enginy, que havien tingut un èxit immediat quan foren estrenats ja fa 50 anys. Per aquest motiu van anar a veure al Sr. Ramon Turull , l'autor de "La Rosa de Betlem" , i van demanar permís per representar a l'escola algunes escenes dels seus Pastorets, i ell, molt amablement, va cedir una còpia mecanografiada i es van posar en escena aquell mateix any. I any rere any, amb poquíssimes excepcions, des d'aquell llunyà 1984, abans de començar les vacances de Nadal, ja es convertí en una tradició la representació dels Pastorets "La Rosa de Betlem" . Els alumnes de vuitè, que aleshores eren els més grans de l

'Cervera, quina història!' , el còmic de la nostra ciutat, dibuixat pel Ton Granell i amb text de Teresa Salat, ha estat notícia al TN Comarques . Podeu veure el reportatge del Jaume Boquet i la Glòria Sala a partir del minut 2:35. Informació facilitada pel Ton Granell, tongranell@terra.es

Informació facilitada per El Trobador de la Segarra, eltrobadordelasegarra@hotmail.com

Informació extreta de la revista "Paeria" del mes de febrer, a http://www.cerverapaeria.com/xfiles/usuaris/File/revista/paeria%20febrer.pdf

Segon lliurament d'aquest text extret del llibre 'Històries de Cervera, I' (Virgili & Pagès, 1989), número 10 de la Sèrie Nova de la col·lecció Biblioteca de Cervera i la Segarra, i escrit per Agustí Castellà i Ramon Turull. "- A nem, ara, pels camins anava a dir funcionals, però la paraula no m'hi agrada aquí. Diguem-ne actuals, senzillament. - Amb un cert ordre, comencem per baix... - Com vulguis. - Tenim, doncs, el Camí de Montpeó , que surt de Sant Francesc, passa per l'oratori de la Mare de Déu, travessa les partides de la Font d'en Salla, Mas Roig, Torrent Salat, Mas Ramon, Montpeó i arriba fins a Rubinat. Per això també se'l coneix amb el nom de Camí vell de Rubinat . - Seguim. - El Camí de les Rapaldes . Neix cap allà al quilòmetre tres de la carretera de Vallfogona, va cap a les Rapaldes i torna a fer cap a la mateixa carretera cap allà al quilòmetre set, després de donar una important volta. A 200 metres del començament hi ha la capella d

A quest dissabte 30 de gener, a partir de les 4 de la tarda, tindrà lloc a l'església de Santa Maria, la tradicional col·locació dels velluts vermells que engalanen aquest espai durant la celebració dels actes de la festa del Santíssim Misteri. D egut a lo feixuga que resulta aquesta tasca, s'agraeix a tots aquells voluntaris i voluntàries que vulguin participar-hi la seva col·laboració. Imatge: col·locació dels velluts, Santíssim Misteri 1985 -autor: Ton Pedrós-.

Extret de la pàgina web de la Paeria: http://www.cerverapaeria.com

Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG). Fons Agustí Duran i Sanpere. Registre: 2. Data foto: 1935. Descripció: Vista aèria Cervera: traça de vies de comunicació: carrers.

Per a més informació: http://www.lapassiodecervera.com

R ecorregut per diferents aspectes de la mort durant els segles XVI i XVIII. Documents i ossos ens parlen d'una mateixa realitat històrica. Els responsables de la mostra han investigat a partir de fonts documentals que es conserven als arxius i de restes òssies dels museus per conèixer com, quan i de què es moria la gent de les nostres terres en aquella època. Dates: Del 8 de febrer fins el 4 de març Horari: Matí: dilluns a divendres, 9-14 h. / Tarda: dilluns a dijous, 15,30-18 h. Lloc: Arxiu Comarcal de la Segarra (passeig Balmes, s/núm) Producció: Arxiu Històric de Girona Col·laboració: Museu d’Arqueologia de Catalunya Organitza: Arxiu Comarcal de la Segarra Informació facilitada per la Gemma Pich, gpich@ccsegarra.cat

1 .500 persones ja han col·laborat en la construcció del primer monument dedicat a la Patum que tindrà Berga. Es va presentar fa un mes i la resposta està sent molt bona. El projecte és una escultura de sis metres i mig d’alçada i quatre d’amplada que s’ubicarà a la rotonda del capdavall del Passeig de la Pau. La pagaran els ciutadans que vulguin aportar-hi cinc euros i tenir-hi el nom gravat. De moment, ja són 1.500 persones. E l monument és un gargot que reprodueix una carota de ple, i és un projecte impulsat per l’artista Salvador Vinyes i el Patronat de la Patum. Vinyes confia que a aquest ritme, el monument podrà ser realitat i inaugurar-se durant la pròxima Patum , que se celebrarà a principis de juny. I si el ritme de col·laboracions es continua mantenint, diu, la Fira de Maig de Berga serà la data límit per a les inscripcions. U n cop es tanquin les inscripcions, ja es podrà començar a construir l’escultura, que tindrà un cost aproximat d’uns 18.000 euros. S alvador Vinyes ex

M ollerussa disposa d’un nou atractiu turístic: el Museu de Vestits de Paper . El Museu de Vestits de Paper de Mollerussa aplega una col·lecció de gairebé 90 vestits de paper presentats a les diferents edicions del Concurs Nacional de Vestits de Paper de la capital del Pla d’Urgell, que ja fa 44 anys que se celebra i que aquest any ha assolit el seu rècord de participants amb un total de 80 creacions. L es peces pertanyen a tres modalitats (moda actual, època i fantasia) i destaquen pel disseny, l'originalitat i la seva confecció. Tots els vestits i els seus complements exposats al museu han estats fets, únicament i exclusivament, amb paper. Totes les peces estan cosides a mà o a màquina i no s’ha utilitzat cap tipus de cola d'enganxar. E l museu és situat al costat del Teatre l’Amistat (carrer de Ferrer i Busquets, 90-92) i té una superfície de 1.340 metres quadrats, distribuïts en quatre plantes (a la superior hi ha instal·lats tallers per a usos educatius vinculats amb

Reproduïm sota aquestes ratlles el capítol que Josep M. Llobet i Portella dedica a aquest tema en el seu llibre "Cent episodis de la història de Cervera" (Lleida, 1992). Diu així: " E l campanar de l'església de Sant Antoni destacà per sobre el barri de Capcorral fins l'any 1873, en què va ser escapçat. Aquesta part derruïda, probablement era la que construí Pere Puig, mestre de cases, l'any 1563. Segons una capitulació establerta amb el comanador de Sant Antoni i altres persones, l'esmentat mestre havia de substituir un empostat des d'on tocaven les campanes per una volta de pedra i guix, construir un finestral per a col·locar-hi la campana major, tornar a fer de nou totes les baranes del voltant del campanar i, finalment, aixecar el cim, on hi emplaçaria altre vegada la figura de l'àngel que coronava la torre. L'obra seria feta amb bona pedra picada i amb lloses grosses i noves. D issortadament, la tercera guerra carlina acabà amb aquesta p

Informació facilitada per Pau Plana i Parés, pplana@paeria.es

Extret del llibre 'Històries de Cervera, I' (Virgili & Pagès, 1989), escrit per Agustí Castellà i Roca, número 10 de la Sèrie Nova de la col·lecció Biblioteca de Cervera i la Segarra, dirigida per Ramon Turull, pàgs 43-44. "P osem aquest capítol al darrera mateix del de les partides perquè en ell s'hi fa moltes referències, naturalment. Ells, els camins, les travessen, les creuen, o a elles van, a elles porten. - No cal dir, Agustí, que desitjo que em parlis estrictament dels camins. Les carreteres -aquests pams d'asfalt que queden entre cotxe i cotxe- les deixarem de banda. D'elles ja en parlen amb abundància mapes i guies. Som-hi? - Quan tu vulguis, Turull. - Parlem, primer, dels camins "d'anar a passejar" , encara que avui els falti clientela. - Podem citar, entre els principals , el Camí de la Punta del Biel , el Camí de l'Antiga Casilla del Gorg , el de les Forques , el de Fillol , el del Mas de Solsona i el de Sant Ermengol . -

E l 2010 s'escau l'aniversari de diferents entitats del món geganter. L'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya -que enguany compleix 25 anys-, conjuntament amb altres entitats del món geganter, impulsen la celebració de l' ANY GEGANTER amb l'objectiu de potenciar el fet geganter arreu i així potenciar-la com un referent dins de la cultura popular i tradicional catalana i d'altres indrets del món. Per tal que el món geganter assoleixi aquest reconeixement, ofereix aquesta iniciativa a totes les associacions, organitzacions i persones que valoren, es senten identificats o es dediquen a la cultura popular i tradicional. É s per això, que per assolir aquest objectiu proposen l'adhesió a aquesta iniciativa de col·lectius, entitats, federacions, organitzacions, mitjans de comunicació, persones... sensibles a la proposta i al món geganter. Aquesta implicació pot materialitzar-se de moltes maneres com per exemple organitzant actes commemoratius a les vostre

El passat dissabte Diables de Cervera - Carranquers celebrà la seva assemblea anual i el tradicional sopar de colla. Imatges: Xavi Martí, arxiu Carranquers, 16 de gener de 2010

E l projecte de digitalitzar la premsa històrica dels arxius comarcals neix de la necessitat de posar a l’abast dels usuaris dels arxius un tipus de documentació que permet fer una investigació complementària a la pròpia dels documents d’arxiu. La Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental (SGAiGD) va adquirir un programa que gestiona la difusió Web d’aquesta documentació digitalitzada amb l’objectiu de donar visibilitat i difusió a la premsa històrica dels arxius comarcals. Per tant, XAC_Premsa és una eina per a consultar en línia (Web) la premsa històrica digitalitzada de la XAC en el context global d' “Arxius en línia”. L a possibilitat de disposar d’una eina de treball per a investigadors o usuaris en general dels arxius o del Web és un avenç important en el conjunt dels serveis que es donen des de la Xarxa d'Arxius Comarcals. XAC_premsa és útil per a l’investigador que vol treballar des de l’arxiu o des de casa, però també, i no menys important, és útil per qua

Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG). / Fons Agustí Duran i Sanpere. Registre: 891. Data foto: 1910. Descripció: Antic camp de futbol de l'antiga pineda (carretera de Tàrrega), fins anys 40.

Al llarg de l'any 2009, i en motiu del cinquantè aniversari de la mort del folklorista barceloní Joan Amades i Gelats (1890-1959) , l'associació cultural homònima ha promogut un seguit d'activitats arreu del país per a recordar, reivindicar i promoure la seva figura, d'una importància cabdal per a la compilació, recull i difusió de la cultura popular catalana i on sobresurt de manera molt especial el 'Costumari Català' (1956). Durant aquest any, doncs, tot tipus d'entitats, persones i col·lectius, han realitzat actes per acostar-se a la seva figura en motiu de l'efemèride, amb l'adhesió de gairebé 600 entitats de diferents àmbits segons informa l'Associació Cultural Joan Amades . Avui 17 de gener, coincidint amb el dia de la seva mort, tindrà lloc a diferents poblacions catalanes un darrer acte simbòlic d'homenatge, a les portes de diferents ajuntaments amb una enlairada col·lectiva de globus i la lectura del manifest de l'Any Amades.

L es línies d'actuació del grup local La Xarxa Cervera, format íntegrament per voluntaris, passen per oferir una programació estable de qualitat a partir de la qual les famílies creïn un hàbit, una implicació directa amb el teatre i el món cultural i alhora crear opinió als espectadors més petits. Que el teatre formi part de la nostra vida, originant d'aquesta manera, un feedback entre l'entitat i el públic, motivant-los i premiant la fidelitat. F a més de dues dècades que Cervera programa teatre per a infants (originàriament moviment Rialles) i any rere any ha aconseguit captar més públic. Actualment, les dades d'assistència a les representacions són de 450 espectadors de mitjana per espectacle programat. Sens dubte, un gran poder de convocatòria però, amb inquietud per fer créixer aquest nombre, per aquest motiu, i entre d'altres innovacions, va esdevenir el club xarx@mic . El club xarx@mic L a temporada passada va engegar el club de socis de La Xarxa Cervera, ano

La Colla Sardanistra Jovencells organitza dins el programa 'Saltem i Ballem' un nou curs de sardanes adreçat als infants dels centres educatius de Cervera.

E s convida a tothom a participar als assajos per poder cantar les Completes del Santíssim Misteri, que s'interpretaran -com és tradició- el divendres 5 de febrer, a les 8 del vespre, a l'esglèsia de Santa Maria. A tothom qui vingui, el primer dia d'assaig se li farà lliurament d'un CD de les Completes (la part corresponent a cada veu) per tal que se'l pugui escoltar, repassar... a casa. Les dates dels ASSAIGS de Les Completes són les següents: COR (amb piano): diumenge 17 de gener , a les 6 de la tarda, a l'Auditori. COR (amb piano): diumenge 24 de gener, a les 6 de la tarda, a l'Auditori. ORQUESTRA: diumenge 31 de gener, a 2/4 de 5 de la tarda, a l'Auditori. COR i ORQUESTRA: diumenge 31 de gener, a les 6 de la tarda, a l'Auditori. ORQUESTRA i SOLISTES: divendres 5 de febrer, a les 5 de la tarda, a l'església de Santa Maria. Imatge: http://desdelasegarra.blogspot.com/2008/09/santa-maria.html Informació facilitada per la C

Informació extreta de http://www.cerverapaeria.com/xfiles/usuaris/File/NovesTecnologies/paeria%20gener.pdf

E l dilluns 15 de febrer comença el curs d’història de l’art que organitza el Centre Municipal de Cultura de Cervera. Està previst que duri fins el dilluns 3 de maig, exceptuant el dilluns 29 de març, en horari d’1/4 de 8 a 1/4 de 9 del vespre. E l contingut del curs d’aquest any està dividit en dues parts. Fins la primavera es treballarà l’obra d’Albert Ràfols Casamada i la visió del color de diversos artistes. La segona part es dedicarà a analitzar les característiques dels diferents estils artístics davant dels edificis de la nostra ciutat: Sant Pere el Gros, Santa Maria, façanes del carrer Major, Ajuntament, Universitat, Auditori, Saló de plens,... P odeu fer les inscripcions (durant aquest mes de gener): per correu electrònic: http://www.blogger.com/cultura@cmc-cervera.cat ; per telèfon: 973 530 488 – 690 756 472 o bé presencialment al CMC, c. Major, 115, 2n. E l preu de la inscripció és de 60 euros que podeu ingressar al núm. de compte del CMC: caixa Terrassa: 2074 0047 67 20922

Extret del llibre 'Històries de Cervera, I' , editat l'any 1989 per Virgili & Pagès, i escrit per Agustí Castellà i Roca, número 10 de la Sèrie Nova de la col·lecció Biblioteca de Cervera i la Segarra, dirigida per Ramon Turull. "E l dia 1 del passat mes de juny ens vam reunir, a la Xocolateria Agustí, un bon nombre dels alumnes -incloses les set joves de Sant Ramon- que hem assistit al Curs de Català per a Adults, impartit enguany pel professor Ramon Turull, que ens va obsequiar a tots, com a record, amb una fotocòpia de la seva poesia, inèdita, "Punta del Biel". Com ja és habitual durant les classes, vam parlar molt sobre les paraules: les genuïnes, les més nostres, els barbarismes, denominacions que es perden, com és ara, per posar un exemple, el nom de les partides de Cervera, abans tan populars i coneguts. I en dir-li jo, a l'amic Turull, que creia recordar-los tots, em va instar molt vivament que en fes la llista per a publicar-la al "Sega

E l concert inaugural del XXIII Festival Tradicionàrius tindrà lloc aquest divendres 15 de gener, amb l’actuació al Centre Artesà Tradicionàrius, a Gràcia, de Els Ministrers de la Vila-Nova, Pep Gimeno “Botifarra” i Radiokuartet. Aquest concert és el tret de sortida d’una àmplia programació de prop de 50 actuacions i activitats que ompliran de folk i músiques del món diversos espais de la ciutat durant dos mesos i mig, fins el 26 de març. D ’entre aquestes 50 actuacions s’han de destacar, entre d’altres, Kepa Junquera + Melonious Quartet, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i Mar Mur, amb un espectacle produït per la Fira de Manresa, el CAT i el CPCPTC. Aquest Tradicionàrius vol commemorar també els quaranta anys sobre els escenaris de “Mester de Juglaría” i els vint anys d’El Pont d’Arcalís i Urbàlia Rurana. P er a més informació: http://www.tradicionarius.com/ Font: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana

Per a més informació: http://laxarxacervera.blogspot.com/

La web de l'Aquelarre es va actualitzant mica a mica. Durant aquests dies s'han penjat quasi tots els cartells de les edicions de la gran festa cerverina. http://www.aquelarre.cat/cartells.htm Com a aperitiu el primer cartell de l'Aquelarre, el de l'any 1978.

Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG). / Fons Agustí Duran i Sanpere. Data foto: 24 de setembre de 1916. Descripció: Les autoritats i padrins, després d'haver assistit a l'ofici de la festa major es dirigeixen a l'església de Santa Maria, per procedir a la benedicció de la senyera de l'Orfeó Cerverí. Descripció i data de la fotografia facilitada pel Ramon M. Razquin i Carulla.

F a pocs mesos, en concret el mes de setembre passat, es complien 10 anys de la gravació d'aquest disc al número 41 del carrer Vidal de Montpalau de Cervera. La música corresponia a l'espectacle del XXII Aquelarre de Cervera , representat el 28 d'agost de 1999, sota la direcció artística del Pep Oriol. A quest treball va comptar amb la participació de David Sala (cantant), Laia Aldomà (cantant), Roger Garcia (guitarra i veu), Amadeu Pipó (baix), Xavier Algans (piano), Ramón Elies (violí), Ton Granell (percussions), Ricard Grau (bateria) i Xesco Grau (percussions, veu i flauta), Xavi Farrer (veu als temes III i IV), i els Bombollers de Cervera (tabals).