LO CARRANQUER

Continuem fent un repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui, la G... G. Galó: Distintiu que porten, generalment al braç, els diables d'alguna colla com a símbol de la seva distinció. Galop: Punt de dansa que fan servir algunes colles un cop tenen la carretilla encesa. Es tracta de fer amb un peu un salt amb rebot, musicalment una corxera amb punt i una semicorxera, mentre l'altra cama s'eleva, més o menys segons la colla, amb el genoll flexionat. Es va alternant una cama i l'altra. Es fa en un compàs binari. El trobem anomenat també salt , punt de contrapàs o pas de bolangera . Granota: Vestit d'una sola peça amb mànigues i camals que se solen posar els mecànics per treballar i que algunes colles han adoptat com a vestuari dels diables. Guardamà: Part de l'espasa qu

Aquest diumenge dia 4 de setembre i el següent, de 5 a 7 de la tarda, tenim l'oportunitat d'aprendre els diversos tocs de campanes en la nova edició del Curs de Campaners de Cervera .  L'activitat és gratuïta i el campanar restarà obert per a tothom que hi vulgui pujar i aprendre a tocar.  Informació facilitada pels Campaners de Cervera, campanersdecervera@yahoo.es  

JORNADA EXTRAORDINÀRIA  DE TREBALL VOLUNTARI   A SANT MAGÍ  DE LA BRUFAGANYA        Dissabte 3 de setembre de 2016 (a partir de les 8 del matí) Treballarem a les Fonts per preparar l'espai de l'esplanada i la capella per a l'aplec del diumenge dia 18. L'activitat està oberta a tothom, tant si hi heu vingut altres vegades como si no hi heu vingut, només cal presentar-vos a Sant Magí el dia indicat. Us hi esperem www.brufaganya.cat Imatge extreta de http://smagi.oasi.org/?page_id=108

S’usa per a significar que hom té una seguretat plena en la veritat del que es diu; o que no es dubta de tenir plenament la certitud i la realitat d'un afer el sentit del qual es dubtós. Té origen en el sentit antic de la llei i la justícia, segons els anomenats judicis de Déu . Era creença que la veritat era invulnerable al foc i, quan es volia saber si un declarant mentia o deia la veritat, se li fien posar les mans damunt les flames. Si laceraven els teixits, es creia que el declarant mentia; però si no deixaven sentir la seva acció ardent damunt els membres del pobre sotmès a una prova tan terrible, cas que, naturalment, mai no es donava, les seves paraules eren interpretades com a veritat. Imatge extreta de http://www.hondudiario.com/?q=node/8183 Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

Continuem fent un repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui, la F... F. Fogall: Nom amb què anomenen el calador (l'encenedor) algunes colles. Fogoner: Nom amb què anomenen el calador (l'encenedor) algunes colles. Forca: Nom amb què anomenen algunes colles els estris que porten els diables i/o el Llucifer i la Diablessa. A la majoria de colles aquests estris s'anomenen ceptrot quan el porta el Llucifer o la Diablessa i maça quan el porta un diable. Formació: Distribució espacial que mantenen els membres de cada colla a l'hora de desplaçar-se pels carrers en cercavila. Generalment ho fan distribuïts en fileres i amb una estructura clarament jeràrquica que recorda les desfilades militars. Francès: Sortidor. Fulla: Part de l'espasa que s'usa per tallar. Generalment

Informació facilitada per l'Associació Cultural Carreró de les Bruixes, AC/DC

Extret del document de Formació dels Responsables de Grup de Consumidors Reconeguts com Experts

En un altre temps les terres catalanes devien ser un cau ple de bruixes. Almenys això reflexa la incomptable documentació que es conserva sobre processos judicials contra elles. Tampoc no manquen notícies sobre els seus "ajusticiaments", que per aquestes contrades no es feien mitjançant fogueres, sinó amb la força. Però el coneixement de la seva existència, els seus suposats poders, les seves fetes i les seves maldats improbables no només pels groguencs lligalls que dormen en arxius i prestatgeries sinó sobretot gràcies a la tradició popular. Això comporta certes dificultats, ja que els temps no estan per a massa bruixeries. No obstant, i a pesar de tot, qui així ho desitgi encara podrà seguir-los el rastre. Només caldrà proposar-s'ho, i amb sorpresa descobrirà que la troballa és immediata. El llibre inclou els següents capítols, per comarques: Alt Empordà: A Amèrica en una hora, anada i tornada; Les bruixes de Llers Alta Cerdanya: La vella de Pimorent Alta

Una llegenda recollida al Canós per Joan Bellmunt i Figueras en el llibre Fets, costums i llegendes de la Segarra (Volum 1), que parla del Tossal de les Bruixes com a lloc de reunió de les bruixes i bruixots de la contrada, va servir d'inspiració a la comissió organitzadora del Dijous Gras de l’any 2012 per fer realitat la Pedalada Nocturna i Popular al Tossal de les bruixes. El que va nèixer com un acte que formava part del desè aniversari de la festa, al llarg de quatre edicions es va anar transformant i creixent fins a fer-se un lloc destacat dins dels actes familiars previs a la celebració a la nostra ciutat del Dijous Gras d’Aquelarre. Organitzada per la Penya Ciclista Cervera i l’Agrupació Seny Major, una o dues setmanes abans de dijous gras, organitzadors, voluntaris i ciclistes marxaven a la llum de la lluna plena fins a la veïna població del Canós. Malauradament, després de quatre edicions, des de la comissió organitzadora de Dijous Gras, hem decidit no continuar endav

El dia 15 d'agost es va presentar el drac Atzeries de la Colla Vella de Diables de Gràcia (Barcelona) dissenyat i construït per l’artista vilafranquina Dolors Sans. El drac es basa en la història d'Agustí Atzeries que va vendre la seva ànima al diable per ser ric. Li va tocar la loteria, es va enriquir i a la façana de casa seva del barri de Gràcia ( que encara existeix) hi ha uns relleus amb una cara de drac que ha servit de model pel cap del drac Atzeries . Per això el drac és basa en el model de diable i té una estructura mig humana i mig animal, amb ales d’àngel caigut ja que el diable havia estat un àngel. Una part de els ales són pròpiament d’àngel i una altra part ja són esqueixades, de dimoni. La posició dels dos braços i mans és desafiant i agressiva amb un cos musculat i amenaçador. Al pit porta tatuatges que són signes satànics. El drac és per un sol portador amb un pes 48 kg, una alçada de 285 cm, una llargada de 310 cm. Disposa de 12 punts

Coincidint amb la celebració a Cervera de la festa de l'Aquelarre, la galeria La Cerverina d'Art ha editat un gravat, en positiu i en negatiu, fet per l'artista Yoshi Sislay . Com s'ha volgut que aquesta creació pugui arribar a tothom s'ha ajustat el preu a 135 € la unitat i a 250 € els dos. Aquesta oferta es mantindrà fins el dissabte 20 d'agost d'enguany, dia en què es farà la presentació del gravat a La Cerverina d'Art. A partir d'aquesta data el preu de venda al públic serà, 150 € la unitat i 275 € els dos. Podeu adquirir l'obra directament a la galeria, per telèfon, correu electrònic o a través de la Web, http://www.lacerverinadart.com/ Informació facilitada per La Cerverina d'Art

D es del balcó de la plaça del Fossar veiem els petits turons que formen el paisatge de la Segarra i que ens parlen de l'origen dels assentaments medievals d'aquesta zona. Aprofitant aquestes elevacions del terreny, es van bastir unes primeres torres de guaita que controlaven els camins. Si mirem davant, al sud, podrem veure la torre del castell de Granyena i a la nostra dreta, on ara hi ha els pins, l'espai que ocupava el castell de Cervera. A questa plaça era un cementiri de l'església de Santa Maria i des d'ací podem apreciar les diferents etapes constructives del temple. Destaca la portalada de Sant Martí del segle XIII amb arquivoltes (motllures que emmarquen l'arc) a l'estil de les de la Seu de Lleida. En el timpà hi ha la representació del sant partint la seva capa amb un pobre. L a construcció que queda a sol ixent és la capella dels Dolors, edificada el segle XVIII, d'una sola nau i falsa cúpula. L'interior va ser destruït arran d

Sofrir, patir moralment i materialment.  Té origen en un engany infantil. Un noi gran pregunta a algun de molt més petit que ell: “Vols veure la padrina?” . El preguntat, si ignora l’engany contesta afirmativament; el ganassa l’alça enlaire agafant-lo per les orelles, o per sota el cap, posant-li una mà a cada galta. L’infant protesta i plora. L’autor de la facècia el deixa anar dient-li que, si s’hagués deixat alçar ben enlaire, si hagués estat prou sofert, hauria pogut veure la padrina. Hi ha una varietat, molt estesa, d’aquest joc, en la qual, en lloc de la padrina, s’ofereix a l’incaut minyó d’ensenyar-li les roques de Montserrat .  Imatge extreta de http://recordsdelmoli.blogspot.com.es/2014_05_01_archive.html Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

Unes imatges del correfoc de Castelló de Farfany que els diables van fer el divendres de la seva Festa Major. Un clàssic per la nostra colla. Ja son 13 anys que han confiat en nosaltres per gaudir del foc. Més imatges a  http://calraccione.blogspot.com.es/

  A les portes d'una nova edició de la popular i tradicional festa del barri de Sant Magí de Cervera, l'Associació d'Amics de Sant Magí ens obsequia un any més amb un nou 'Quadern' -el vint-i-sisè!-, editat de forma excel·lent, amb gran cura i amb nombrosos articles de diferent caire realitzats per diversos autors. Sumari Salutació Festa de Sant Magí 2016 , per Ramon Royes Des de la placeta de Sant Magí , per Mercè Salsench Ollé De la història El Portal de la Vall, per Anna Camats Malet Una compra de terra pels Capitans de l'Administració de l'església cerverina de Sant Magí (1799), per Josep M. Llobet i Portella Creació i venda d'un censal al convent de Sant Magí de la Brufaganya (1815), per Josep M. Llobet i Portella Llibre de l'administració de Sant Magí (1786-1882) (cinquena part, 1851-1863), per Josep M. Llobet i Portella Dibuix arquitectònic de la Capella de Sant Magí, per Mercè Salsench Ollé Sant Magí en

Continuem fent un repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui una altra vocal, la lletra E... E. Elsa: Últim parlament de la Diablessa del Ball de Diables de l'Arboç a l'acte sacramental. Aquest parlament el representen també a les cercaviles. Els diables s'agenollen al voltant de la Diablessa, que recita el seu vers i posteriorment encén la carretilla que porta a la forca i crema l'esquena dels diables. Simbolitza el càstig que reben els diables pel fet d'haver perdut la batalla contra les forces del cel. Enagos: Peça de vestir interior consistent en una faldilla amb puntes i passacintes. Encenedor: Nom amb què anomenen algunes colles el calador. Entredós: Teixit de malla lleuger que va al mig de la peça de roba. Si anés a l'extrem inferior seria una punta. Entrem

Per a més informació:  http://santmagi.ecervera.cat/

El Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona ens informa de la seva festa anual, que tindrà lloc el proper divendres 19 d'agost, i que obrirà a les 22.30 h amb el tradicional correfoc.  Després hi haurà concert de la  "Sidral Brass Band" , i, per acabar, disco mòbil. Imprescindible! Informació facilitada pel David AC, mussiye@hotmail.com

Cercavila de l’Aquelarret 2016  Data: dissabte, 27 d’agost  Hora: a les 5 de la tarda  Recorregut: Universitat de Cervera fins la Plaça Pius XII  A l’arribada lluïment dels grups, escumada de fi de festa  Participants: Nens i nenes dels tallers, Colla infantil del grup de percussió Bombollers, Colla infantil dels Diables de Cervera Carranquers, Colla infantil de diables convidada.  Amb la presentació de l’Astarot, majordom de la casa d’estiu del Mascle Cabró.

El 'Refranyer Català' és un llibre que ens ajuda a recuperar el passat, que ens transporta al món popular d'aquest començament de segle, als grans o petits fets que van marcar la nostra identitat que, en alguns casos, s'han immortalitzat en frases fetes o sentències com les que trobarem en aquest llibre. Fitxa bibliogràfica Textos: Joan Amades Edita: Cercle de Lectors Any: 1989 Pàgines: 119 Coberta: Fotografia de Josep Gol, de la pel·lícula "Karnabal" de Comediants Fons de documentació: Arxiu Amades, Arxiu Comediants, Arxiu Edicions de l'Eixample, Arxiu Enric Satué, Biblioteca de Catalunya, Col·lecció Joaquim Gomis, Col·lecció Marc Martí, Museu de Ceràmica de Barcelona, Museu d'Història de la Ciutat, Museu González Martí, Museu Marítim de Barcelona, Museu Municipal d'Arenys de Mar, Museu Municipal de Reus, Museu Vicenç Ros de Martorell

Informació facilitada per l'Associació d'Amics de Sant Magí santmagi.ecervera.cat/

Aquí us deixem unes imatges de l'etern viatge que els Carranquers vàrem fer el passat cap de setmana a Perpinyà en motiu de l'Aplec internacional de cultura popular.