LO CARRANQUER

El 2020 serà recordat com l'any de la pandèmia, i com les mesures adoptades per a protegir la població, han afectat  les festes i celebracions de la ciutat . Des de la Colla Infantil del Ball de Diables de Cervera han recollit desitjos i reflexions entre els seus membres i els han compartit mitjançant cartells repartits pel centre de Cervera, l'escenari habitual de les seves actuacions. Us compartim el video que ha donat inici a "l'acció" #tornarem # Aquelarret2020 I també alguns dels missatges, repartits per la ciutat: Informació facilitada per: Ball de Diables de Cervera - Colla Infantil

Aquí us deixem unes de tantes imatges que ens va deixar la diada: Més imatges aquí.

L’Havanera és un gènere musical originat a Cuba durant el segle XIX. Encara que a Cuba aquest gènere crioll no va progressar, a Catalunya es va fer popular la cantada d’Havaneres a les tavernes.  Des de 1966, i any rere any, se celebra la coneguda cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, el primer dissabte de juliol a la platja de Port Bo, aplegant fins a 40.000 persones, moltes arribades en barques fondejades davant la platja. Extret de www.magimo.net

El divendres 18 a les 8 del vespre es presenta a la cafeteria Tastalletres de Cervera el llibre "ESTRAPERLO. Estratègies de supervivència?" , de Miquel Pont Farré i M. Teresa Pont Pedrós. L'historiador Max Turull presentarà l'acte i també comptarem amb la presència de l'editor Jordi Suades.

E l 16 d'octubre, la pagesia catalana celebra la festa d'un dels seus patrons. I és que Sant Galderic va ostentar el patronatge de bona part de la pagesia catalana des de l'any 900 fins el 1707, quan va anar desplaçant en favor del madrileny San Isidro Labrador. Segons Alfons Llorenç, la substitució de Sant Galderic és una manera més de "destruïr tot el subconscient col·lectiu català: és una lluita nacional com una altra" . E l president del Patronat de Sant Galderic , Agustí Esteve, explica que, "en tombar el segle XVI, la irrupció cultural castellana al nostre país es fa notar d'una manera decisiva. Per aquesta raó i sobretot després del decret de Nova Planta, va desapareixent tot el que fa olor de catalanitat. Els bisbes castellans que l'imposaren substituïren sant Galderic per san Isidro, canonitzat el 1622 pel papa Gregori XVI. Aviat el nostre sant va quedar arraconat, encara que la seva memòria no es perdé del tot". Biografia ...

Unes imatges de l'espectacular Diada des del tram 59. Més imatges aquí .

Els frondosos boscos del Montseny van ser l’escena ri on van transcórrer les històries de personatges llegendaris, com ara el bandoler Serrallonga, habitants mítics com les dones d’aigua, o les bruixes de Viladrau, que van ser perseguides i fins i tot executades durant el segle XVII. L’Espai Montseny de Viladrau us proposa descobrir-ho a partir de les històri es de tots aquests personatges. Un espai-experiència sobre l’essència del Montseny L’Espai Montseny és un espai suggerent que us permetrà endinsar-vos en atmosferes màgiques, amb efectes d’imatge i so envolvents i emocionants. Bandolers, dones d’aigua, un bosc màgic, rituals de bruixes... La seva visita us permetrà conèixer la història i les llegendes sobre bandolerisme i bruixeria, a través d’una experiència inoblidable i estimulant. Espai Bandolers : un bosc màgic ple de sorpreses, en què les dones d’aigua (o paitides ) sorgeixen dels tolls i els éssers mítics cobren vida. Espai Bruixes: una espectacular r...

Josep Benet i Morell va néixer el 14 d'abril de 1920 a la ciutat de Cervera . Participà en la Guerra Civil Espanyola amb el bàndol republicà . Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i s'hi va llicenciar el 1945. Posteriorment, ja com a advocat , es dedicà principalment a defensar represaliats franquistes. Es casà amb Florència Ventura el 1948. L'any 1961 rebé el Premi Joan Maragall de l' Institut d'Estudis Catalans ; el 1996, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes d' Òmnium Cultural , i el 2000, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya . L'any 2000 Josep Benet i la seva muller, Florència Ventura, van cedir a la Generalitat de Catalunya llur fons bibliogràfic i documental, amb prop de 8.000 volums, i tota la producció intel·lectual de Benet. Benet morí el 25 de març de 2008 a Sant Cugat del Vallès ( Vallès Occidental ), als 87 anys. Activitat social Durant els primers anys de la dictadura franquista , mentre estudiava ...

Amb motiu dels 100 anys del seu naixement, fem un reconeixement a la figura de Neus Català i per extensió a la de totes les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la dictadura franquista i l'internament en camps de presoners i d'extermini. Lluitadora antifeixista, supervivent dels camps d’extermini nazis, propagadora del seu testimoni i infermera. És una dona forta, coratjosa i solidària, que s’ha convertit en el testimoni de totes les dones que van lluitar a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial.  Biografia Els Guiamets, Priorat, 1915. El 1937 va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. El 1939 va creuar la frontera amb 182 nens orfes. A França, va col·laborar en activitats de la Resistència. El 1943 va ser denunciada als nazis i reclosa a la presó de Llemotges. El 1944 va ser deportada a Ravensbrück , un camp situat a 90 km de Berlín. Va ser inaugurat oficialment el 18 de maig de 1939. Se’l coneixia també c...

  El Memorial Democràtic i les Comissions de Memòria Històrica i de Justícia Penal Internacional del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) organitzen la taula rodona “Justícia Universal per als crims de la Guerra Civil, el franquisme i el nazisme”. Hi participaran Oriol Rusca , degà de l’ICAB , Ana Messuti , advocada de la querella argentina contra els crims del franquisme, Antonio Segura , advocat i col·laborador de l’equip Nizkor en relació a la investigació dels crims contra espanyols als camps d’extermini nazi i el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos . La taula rodona té lloc amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament del President de la Generalitat Lluís Companys i de milers d’altres víctimes i del 70è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazis. Per confirmar assistència, cal enviar un correu electrònic a mmonserrate@icab.cat Data: 26.03.2015 On: Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Mallorca, 283, 8a ...

Acabada la Guerra Civil, la part més important de la documentació de la Generalitat de Catalunya va ser incautada per l'exèrcit d'ocupació i traslladada a Salamanca. Una segona part d'aquesta documentació va ser traslladada a París seguint el camí de l'exili de tot el seu govern. D'aquesta documentació, diversos lligalls van quedar sota custòdia de Josep Tarradellas i altres, un cop ocupada la ciutat de París pels nazis, van caure en mans de les autoritats franquistes. Aquesta documentació va anar a parar primer a Madrid i a partir de 1993 a Àvila. Jordi Oliva i Llorens Miscel·lània Cerverina , 22 (2012-2013) , 243-252 Text complet del document (PDF) Imatge extreta de http://terrassa.escolapia.cat/el-professor-i-historiador-jordi-oliva-localitza-nova-documentacio-de-la-generalitat-i-lexili-republica-a-avila-requisada-per-la-gestapo/ Informació extreta de http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCerverina/article/view/270371

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va presidir dijous passat la presentació del llibre “Fumar-se el Franquisme. La Catalunya caliquenyo”, del periodista i escriptor Francesc Canosa . L’obra, que es va presentar a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), explica les històries i els testimonis d’un gran nombre de pagesos del ponent català que es dedicaven a fer i vendre aquests populars cigars al límit per tal de sobreviure durant la postguerra. El llibre es basa en l’aportació de veïns de Fondarella, Juneda, Torres de Segre,Torregrossa i altres indrets. El president de la Diputació de Lleida va manifestar la seva “satisfacció” per poder presentar aquest llibre que “contribueix a donar a conèixer un temps històric, un poble i unes persones que, en una època complicada, van fer caliquenyos per sobreviure”. Reñé ha afegit que “aquesta història real va ser una mostra del compromís i la convivència de tot un poble”. En aquest llib...

La Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Universitat Rovira i Virgili (URV) col·laboren en matèria de recerca històrica castellera. El dimarts, 10 de febrer s'ha signat un conveni de col·laboració, que permetrà continuar amb la recerca iniciada pel investigador Àlex Cervelló sobre els Xiquets de Valls durant el primer franquisme. L’acte de signatura ha tingut lloc a la seu de la Colla a Valls i hi han intervingut el rector de la URV Josep Antón Ferré, el president de la Colla Vella Joan Ibarra i l’investigador, Àlex Cervelló. El Conveni te un doble propòsit. D’una banda, tant la URV com el Dr. Àlex Cervelló cedeixen en exclusiva a la Colla Vella els drets d’explotació i edició sobre la tesi doctoral titulada “Els Xiquets de Valls durant el primer franquisme” elaborada per l’investigador, i dirigida pel catedràtic de la URV Josep Sànchez Cervelló. D’altra banda, el conveni contempla els conceptes marc, amb els quals les dues institucions i l’investigador podra...

El 31 de gener va fer dos anys de la sentència del Tribunal Constitucional que legitimava el procés de restitució dels documents catalans que van ser traslladats a Salamanca al final de la Guerra Civil. Dos anys després el litigi encara no s'ha acabat, sinó que continua l'intercanvi d'acusacions entre el Ministeri de Cultura i la Generalitat per incomplir la llei, i s'afegeixen nous elements de litigi que, sens dubte, afegiran nous elements d'enfrontament. L'últim el va donar a conèixer ahir dimarts la Comissió de la Dignitat , l'entitat que des del 2002 ha lluitat pel retorn dels documents. Es tracta ni més ni menys que part del fons de la documentació de la Generalitat republicana que està dipositada a  l'Arxiu Militar d'Àvila . La documentació, el parador de la qual es desconeixia fins fa poc, ha tingut una història molt viatgera. El Govern català que va partir a l'exili a París es va endur bona part de la documentació. Da...

  El ple del Parlament de Catalunya va aprovar ahir dimecres al migdia, amb els vots a favor de tots els grups, excepte de C's, que s'ha abstingut, la llei del règim especial de l'Aran, que reconeix la realitat nacional occitana i el caràcter singular, els drets històrics, la identitat i el dret de decidir de l'Aran.  La cambra ha aprovat la llei del règim especial de l'Aran per 121 vots a favor (CiU, ERC, PSC, PPC, ICV-EUiA i CUP) i 9 abstencions (C's). En la votació final de tot el text es requeria la majoria absoluta perquè la llei fos aprovada, ja que és de desplegament estatutari. El text, elaborat en ponència conjunta, incorpora quatre esmenes transaccionals, una de les quals pactada entre ERC, el PSC, el PPC i ICV-EUiA perquè en el moment que el Parlament aprovi la llei electoral de Catalunya presenti una nova proposta de sistema electoral per a l'Aran que modifiqui l'actual, vinculat als sis terçons, a l'obtenció del 5...

L'arribada del cinema a Barcelona es produeix en un moment de ple auge industrial a la capital catalana. La Barcelona de finals del segle XIX va acollir la migració de la zona rural a la ciutat i en conseqüència, l'augment de la població urbana, que va trobar en el cinema una nova manera de divertir-se. Els germans Lumière arriben a la ciutat comtal i posen en contacte la societat catalana amb el cinematògraf.  El català Fructuós Gelabert , un tècnic i realitzador nascut a la vila de Gràcia, es va consagrar a la coneguda empresa Diorama, esdevenint un dels pioners del cinema a Catalunya. El 1899, Gelabert ens va fer arribar el que seria la primera pel·lícula amb fil argumental a Catalunya, "Baralla en un cafè".  Les aportacions de l'aragonès Segundo de Chomón , traslladat posteriorment a París amb la casa Pathé, també van propiciar l'evolució del setè art gràcies a la innovació en la composició i el color de la imatge, el ritme de muntatge i els e...

Dates assenyalades del mes de desembre: 06. Sant Nicolau. Inici del cicle nadalenc. 08. La Puríssima. Muntatge del pessebre. 13. Santa Llúcia. Inici de les fires de pessebres. 24. Nit de Nadal. Missa del Gall. Caga Tió. 25. Nadal. Dia de Nadal. Dinar familiar. Estrenes, representacions dels Pastorets, joc del quinto o la quina. Escudella, rostit, torrons i neules. 26. Sant Esteve. Dinar familiar. Estrenes, representacions dels Pastorets, joc del quinto o la quina. Canelons. 28. Sants Innocents. Dia de bromes, llufes i enganyifes. 31. Nit de Cap d'Any. Diada de Mallorca. Festa de la Conquesta o de l'Estendard. Jaume I el Conqueridor esdevé el principal mite de la història de Mallorca. Gremi de ferrers En la defensa de Barcelona del 1714, ferrers, manyans, calderers, daguers, espasers, clavetaires i agullers van participar en diverses companyies militars en representació de llurs gremis. Tot i aquesta divisió, els ciutadans continuaren denominant al conjunt dels ...

Dates assenyalades del mes de novembre: 01. Tots Sants. Visita als cementiris. Castanyes, moniatos, panellets i moscatell. 07. Diada de la Catalunya Nord. Signatura del Tractat dels Pirineus (1659). Marxa reivindicativa. 11. Sant Martí. Estiuet de Sant Martí. Gremi de matalassers L'ofici de matalasser consistia a fer i refer matalassos. La feina es duia a terme a les cases particulars que demanaven els serveis del matalasser.  Els matalassos més comuns eren els d'encenalls de suro o els d'un compost de palla i fulles seques; els de llana eren per les famílies benestants.  A més, els matalassers també oferien el lloguer de llit, matalàs, flassada, llençols, coixí i coixinera als qui arribaven a la ciutat. L'11 de setembre del 1714 defensaren posicions a la bretxa oberta a l'esquerra del baluard de Santa Clara. V Batalló: Sant Sever de la Coronela 4a Companyia: Matalassers, gerrers, ollers i perxers Caserna: Convent de Sant Francesc d'Assís ...