LO CARRANQUER

Carrutxa fa 30 anys i us convida a celebrar-ho fent festa. El dia 2 de juliol comptarem amb un dels grups que tracta amb normalitat la nostra música popular i l’actualitza: el Belda i el conjunt Badabadoc. Carles Belda, cantant i acordionista, l’heu pogut sentir en grups com Pomada o Mesclat. Els altres components han format part de Xerramequ Tiquismiquis, Dr Calypso o Dijous Paella. Plegats refan a ritme caribeny els grans èxits de la nostra música. "L'Empordà" de Sopa de Cabra esdevé un escà saborós, "la Vall del Riu Vermell" un rigui eurovisiu, "la Catximba" d'Umpah-pah un contratemps petaner i el "S'ha acabat" dels Pets una rumba lacrimògena. Aquest concert és l’acte principal de celebració del 30è aniversari de l’entitat. La trajectòria de Carrutxa, creada l’any 1980 per un grup de joves reusencs que reivindicaven la creació de festes populars, es pot resumir en tres dècades de treball de recerca, divulgació i dinamització sobre

El proper dissabte 3 de juliol tindrà lloc a la torre de Vallferosa (Torà) un espectacle de dansa, música, teatre i circ a 2 quarts de 10 de la nit. Per ajudar a pagar les despeses del muntatge es demanarà una col·laboració voluntària de 3 euros. Els cotxes es podran deixar al lateral del camí d'accés. Informació facilitada pel Consell Comarcal de la Segarra, mariajosep@ccsegarra.cat

Si voleu veure més fotografies del Ramon Prats de la celebració cliqueu aquí .

Arriba la 35ª Trobada Nacional de Bastoners, la de Montblanc (Conca de Barberà), el dissabte 3 de juliol. Els actes programats són els següents: A partir de les 4 de la tarda, a la plaça de l’Agermanament: Recepció de les colles, i distribució de les colles als dos pavellons: Municipal i Casal Montblanquí. A 2/4 de 6 de la tarda: Inici de les dues cercaviles bastoneres: avinguda Doctor Folch i carrer Pintor Potau. A 2/4 de 8 de la tarda, MOSTRA DE BALLS, al pàrquing de Sant Francesc: Ballada o picada de les diferents colles participants a la Trobada. A continuació, parlaments i lliuraments de records. A partir de 2/4 del 10 de la nit, al pati del Col.legi Públic “Les Muralles”: Sopar popular per a totes les autoritats, colles i voluntaris. A partir de les 12, a la Plaça de St. Francesc: NIT DE FESTA! amb l'Orquestra Mitjanit i Dj’s de Montblanc. Amunt la Festa Major del Món Bastoner! Per a més informació: http://www.balldebastons.cat/

P er segon any consecutiu, la Fira del Gran Boc organitza un curs de màgia la setmana prèvia a l’Aquelarre. Aquest curs de màgia va adreçat a nens i nenes entre 9 i 14 anys. El mestre, com l’any anterior, serà en Pere Camps. A les aules de la Universitat, entre el dies 23 i 27 d’agost, els nens i nenes aprendran a fer sorprenents trucs de màgia tant amb cartes com amb altres elements clàssics de l’ il·lusionisme. L ’horari del curs serà de les 5 a les 7 de la tarda i el termini d'inscripció finalitzarà el proper 19 d’agost (dijous). Per inscriure’s s’ha d’enviar un e-mail a l'adreça firagranboc@aquelarre.cat , tot incloent-hi les següents dades: Nom de l’alumne. Any de naixement de l’alumne. Escola a la que pertany l’alumne. Nom del pare, mare o tutor. Telèfon de contacte. L es places són limitades i el preu d’aquest curs és de: 12 € per alumne inscrit. 10 € per germà d'un alumne inscrit. 8 € per alumne que ja va cursar el curs de màgia l’edició anterior. I gual que l’any p

Les primeres notícies que tenim d'aquesta plaça se situen l'any 1368 , quan s'inicia l'obra de les noves muralles que cloien la vila i tenien el portal principal a l'indret de la plaça on ara acaba el carrer Major. Era un portal majestuós, de pedra, amb arc adovellat i una torre quadrada a cada costat. La muralla s'estenia a banda i banda fins trobar altres dues torres prismàtiques que donaven a tot el conjunt un aspecte de gran fortalesa. Damunt de l'arcada del portal hi havia la imatge de la Mare de Déu que donaria nom a aquell indret, portal de Santa Maria . L'any 1375 el picapedrer Domènec Ramon construí un pont que salvava la vall que separava la vila vella del raval que havia pres el nom de Capcorral. Aquest mateix any, per devoció de Guillem Martí, fou construïda damunt del portal una capella dedicada a Santa Anna, origen del nom donat posteriorment a aquesta plaça. L'any 1446 aquesta capella fou enderrocada i projectada novament al mateix i

Aquest video no hagués estat possible sense la col.laboració d’unes colles de diables que són els autèntics protagonistes dels correfocs: els Diables Guaitel’s de Calafell, el Ball de Diables de l’Arboç, Diables de Vilanova, Ball de Diables de Torredembarra, Mal Llamp d’Igualada, els Diables d’Onyar, els Diables de Sitges, Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera, Diables de Llorenç, Espurna Diabòlica de Reus, Joves diables de Cunit, Diables de Roda de Barà, Diables de les Gunyoles, els Diabòlics (les Roquetes del Garraf), Ball de diables de Bellvei, Diables Canyafocs de Canyelles, Diables de Castellbisbal, i Ball de Diables de San Quintí de Mediona. Text extret de la web dels Buhos, http://www.buhosrock.com/

El passat diumenge 20 de juny el programa de TV3 '30 minuts' va emetre aquest magnífic reportatge, 'Patumaires' , realitzat per Carles Guàrdia i Sara Segarra (imatge: Ferran Prat; muntatge: Joan Carles Calvera; producció: Cristina Rivas). La Patum de Berga és una festa espectacular que ofereix sempre imatges i sons d'una gran potència. Però no se sap gaire el que passa entre bambolines de la festa. La preparació, els assajos, la vivència quotidiana dels que hi participen. Sembla que La Patum es faci sola, aparentment no hi ha ningú que vagi donant consignes i establint horaris, però cada un dels patumaires sap el que li toca fer a cada moment... Vídeo i text extrets de TV3 a la carta, http://www.tv3.cat/videos/2978770/Patumaires

Millor tard que mai. Us passem les imatges del Carles Tarsà de la Festa de la Colla 2010.

Per veure tota la galeria d'imatges cliqueu aquí . Informació extreta del bloc de Cicle Superior de l'Escola Jaume Balmes, http://blocs.xtec.cat/balmesciclesuperior/

Autor de la fotografia: Carles Tarsà, http://desdelasegarra.blogspot.com/

A vui dimarts 22 de juny i com a cloenda del curs escolar 2009-2010, a l'escola Josep Arques de Cervera ha tingut lloc el bateig de la seva gegantona 'la Pepa' , confeccionada per l'artista local Xavier Badia. L a idea de fer una gegantona va sorgir del primer curs d'educació infantil (el grup de 'Els Gegants') i de la seva tutora, la Isabel Camps. El projecte ha tirat endavant gràcies a l'equip de mestres del centre. 'La Pepa' ha estat apadrinada per l'Assumpció Bertran, mestra de l'escola. C om a dades tècniques esmentar que la gegantona mideix 2,20 m., fa un pes d'uns 14 kg., i serà portada pels alumnes de 6è del centre a les sortides que es facin per Cervera o a les trobades de fora vila. L 'acte s'ha celebrat al pati de la escola, i ha comptat amb la presència dels gegantons de la colla dels Geganters de Cervera, 'Joan Balaguer' i 'Magdalena de Montclar' . P er veure més imatges del bateig clica aquí . In

Festes de peregrinació: PESAJ: Pasqua. Festa de primavera, estretament lligada a la collita de la civada. Conjuntament amb aquesta celebració agrària, després de la fugida d'Egipte la festa adquirí un nou significat: l'alliberament del poble d'Israel del jou egipci. SHABUOT: Pentecosta. Festa bíblica de la sega i de les primeries que posteriorment també adquirí un simbolisme de tipus religiós: la revelació de Jahvé a Moisès a la muntanya del Sinaí. SUKKOT: Tabernacle. És també una festa agrària de recol·lecció. S'hi construïen cabanes on es reunia tota la família recordant els llargs i penosos quaranta anys en què el poble israelià va romandre al desert. Festes de caire religiós: ROSH HASHANAH: Commemoració de l'any nou. Oferiment a Jahvé de l'any que comença. YOM KIPPUR: Dia de l'expedició. Festa de purificació dels pecats de tot el poble per tal de mantenir l'aliança amb Déu. Festes menors: JANUKKAH: Festa que commemora la victòria dels germans Macabeu

Clica aquí per veure tota la galeria de fotografies d'aquest acte realitzades pel Ramon Prats. Vídeo realitzat pel Jordi Escudé.

Vídeo realitzat pel Jordi Escudé.

"L a diada és l'entrada a l'estiu, és el moment en què la natura es troba en la seva plenitud. Sant Joan és festa de fertilitat, comença el cicle d'exaltació de la natura, és la data en què ja es coneix si les collites seran abundants. Cada indret celebra el solstici a la seva manera, però l'essència és la mateixa; el foc manté sempre les mateixes funcions, encara que siguin inconscients. S ant Joan compta amb tots els elements necessaris per convertir-se en una festa alliberadora: el final del curs escolar, la vigília de les vacances estivals, la calor que afavoreix el flirteig, una menja pròpia i els petards per marcar la bogeria i el control de l'home sobre el foc. Així, la nit de Sant Joan ha esdevingut tota una celebració profana. E l 23 de juny és el dia en què els pobles han celebrat sempre el solstici d'estiu, que és el moment de l'any en què el Sol està en el seu punt més alt, en el zenit; en el moment de l'any en què és visible per més esp

L 'Agrupació d'Amics de la Sardana de Cervera presenta per mitjà del tradicional 'llibretet' la programació d'audicions i ballades de Sardanes que tindran lloc aquest estiu a la nostra ciutat. Aquí teniu un breu resum: Diumenges dels mesos de juliol i agost, a 2/4 de 8 de la tarda: 4 de juliol , a la plaça santa Anna, amb la Cobla Tàrrega . 11 de juliol , a la plaça santa Anna, amb la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona . 18 de juliol , a la plaça sant Miquel, amb la Cobla 11 de Setembre . 25 de juliol , a la plaça del barri dels Ametllers, amb la Cobla Quatre Vents (a les 7 de la tarda). 1 d'agost , a la plaça santa Anna, amb la Cobla Lo Castell . 8 d'agost , a la plaça sant Miquel, amb la Cobla Ciutat de Cervera. 15 d'agost , a la plaça sant Miquel, amb la Cobla Lo Castell . 22 d'agost , a la plaça santa Anna, amb la Cobla Quatre Vents. I per la Festa Major del Sant Crist, al setembre: 26 de setembre (diumenge), a les 12 del migdia, a la plaça Maj

El nostre company Ramon Saumell Poch ha realitzat un pòster, com podeu veure, amb totes les àligues dels Països Catalans. El pòster te unes mides de 100 x 50 centímetres, on cada imatge en farà 10 x 10. El seu cost serà de 10'- €. Per obtenir-ne una reproducció cal posar-se en contacte amb el seu autor a través del correu electrònic bestiaripopular@gmail.com

Les muralles conservades a Cervera foren construïdes durant els segles XIV i XV sobre un recinte preexistent (s. XIII) i s'inscriuen en el conjunt de fortificacions aixecades durant aquesta època a diferents lloc del Principat per fer front als nous canons i als exèrcits professionals. Dins de l'antic perímetre emmurallat poden distingir-se clarament dos sectors, situats al nord i al sud de l'actual plaça de Santa Anna. El sector meridional, considerat com la "fortalesa principal" de la vila, fou edificat durant la segona meitat del s. XIV i es conserva gairebé íntegre. El sector septentrional, pràcticament desaparegut, fou construït al llarg del s. XV i l'obra sempre va tenir un caràcter secundari. En total, tot el circuit sumava gairebé 3.000 metres lineals de muralles i encerclava una suferfície propera als 200.000 m2. Els murs tenien una amplada que oscil·lava entre 6 pams (1,20 m) i 10 pams (2 m) i una alçada de 10-12 metres aproximadament. Aquesta mural

Aquest any, per Sant Joan, n'hi ha per triar i remenar! Des de l'Associació de dones hem organitzat una revetlla carregada d'actuacions, festa i xerinola al Passeig de l’Estació (costat Renfe). La Tarasca dels Diables Carranquers encendrà la foguera; us delectarem amb un insuperable sopar casolà; tindrem havaneres en directe amb el Duet Alborada i hi haurà rom cremat per a tothom; les Band Tokades continuaran la festa amb el seu ritme i la seva percussió; tancarem la festa amb l'exquisida selecció musical dels Germans Berenguer i no hi faltarà la coca de Sant Joan, ni el ball del fanalet.Ja ho veieu, hi ha festa per a tothom!! Ara només cal que us apunteu al sopar a l'adreça electrònica adones.progressistes@gmail.com , abans del dia 22 de juny. Us hi esperem! Salut!

Corpus Passionarium és la Base de Dades accessible en línia del Centre d’Estudis Passionarium. La Base de Dades conté materials relacionats amb les representacions populars i tradicionals de la Passió de Jesús. La Base de Dades, doncs, dóna a conèixer i alhora conserva, digitalitzat, el patrimoni cultural que nombrosos i diversos col·lectius han generat al llarg dels segles mantenint aquella tradició: un tresor de cultura popular que resultaria impossible d’aplegar físicament. Corpus Passionarium és la base de l’activitat del Centre d’Estudis, ja que és el punt de partida sobre el qual les persones interessades en el tema poden trobar-ne informació i on també les persones que vulguin fer-hi recerca poden trobar les fonts per al seu treball. La Base de Dades compleix els estàndards internacionals per a l’intercanvi d’informació digitalitzada (OAI-PMH). Està basada en el programari lliure CDS Invenio, desenvolupat pel CERN. La implementació per a Corpus Passionarium ha estat realitzad

Ja que resten encara premis per repartir del sorteig de la festa de la colla, recordem els números premiats: Pernil gentilesa de Construccions Miró, núm. 2028 Pernil gentilesa de Auto reparació Castellà, núm. 0530 - entregat Pernil gentilesa de Pub Noctàmbul, núm. 0289 Val de compra gentilesa de Associació de Comerciants, núm. 0443 - entregat Taula de formatges gentilesa de La Gàrgola, núm. 0043 Per tal de sol·licitar el premi enviar un correu a carranquers@gmail.com o trucar al 620235027. Bon profit!

Aquest diumenge 20 de juny tindrà lloc a les 7 de la tarda al Gran Teatre de la Passió el Concert Final de Curs del Conservatori Professional de Música de Cervera , on tindrà lloc la presentació de les peces "Almodis...ballem?" i "El Ball del Lo Carranco Bilandó" musicades pel Conjunt de Vent del mateix Conservatori, dirigit pel Xesco Grau, i que seran ballades pels Geganters de Cervera i els Diables de Cervera - Carranquers , respectivament. Els Gegants Nous, els Gegants Vells i el Drac de Cervera a ritme de banda damunt l'escenari del Gran Teatre!

El desFOLCa’t! Festival de Música Popular i Tradicional de Calaf és un festival que entén la música d'arrel, tradicional o folk en la seva globalitat i pluralitat, des de la tradició a la innovació. El desFOLCa’t! ofereix una programació variada, oberta i plural, que satisfà la diversitat de públic que visita i participa del Festival any rere any. Artistes i grups de renom consolidats en el panorama de la música popular i d’arrel tradicional dels Països Catalans i també de l’estat espanyol i de l’estranger; noves formacions emergents del territori català, i propostes de caire més innovador i trencador són la fórmula d’èxit de la programació musical del desFOLCa’t! , l’últim cap de setmana de juny. A la Mostra, l’acte més singular, emblemàtic i esperat del desFOLCa't! , es donen a conèixer en un mateix escenari els grups i artistes de cada edició. A més a més, en els bars i places de Calaf tenen lloc els diversos concerts en directe dels grups més rellevants. Un seguit de t

Fausto Serra de Dalmases va lliurar el passat 9 de juny als Campaners de Cervera una vintena de rebuts que la seva família havia pagat al campaner major de la capital de la Segarra entre el 1830 i el 1909 perquè toqués les campanes per encàrrec. Els primers rebuts estaven firmats per Tomasa de Massot mentre que els darrers els havia firmat Joaquim de Dalmases. Per la seva part, el paer en cap, Joan Valldaura, va entregar a Fausto Serra de Dalmases una rèplica de l’acta de la constitució de la Generalitat de Catalunya a Cervera l’any 1359. A l’acte també hi va assistir la directora de l’Arxiu Comarcal de la Segarra , Dolors Montagut, la directora del Museu Comarcal de Cervera , Carme Bergés, i una trentena de membres dels Amics dels Museus de Catalunya que van aprofitar per visitar la ciutat. S’ha de recordar que la família Dalmases ja va lliurar a l’Arxiu Comarcal de Cervera diverses sèries documentals d’interès per a la ciutat, que formen la col·lecció ‘Faust de Dalmases i Massot’.

Informació facilitada pels Margeners de Guissona, margenersdeguissona@yahoo.es Imatge extreta de la pàgina web dels Margeners de Guissona, http://www.margeners.cat/

El Col·lectiu Rebelart ens convida a tots a cel·lebrar l'arribada de l'estiu amb bona música i festa al parking de sota la muralla. Des de l'AJC els desitjem que els surti bé el concert i esperem trobar-vos a tots allà. Informació facilitada per l'Assemblea de Joves, ajcervera@gmail.com

Cultes domèstics exclusius dels patricis: FERALIA: Festes dedicades a les ànimes dels difunts familiars en un intent d’apaivagar les seves susceptibilitats i de fer-los contents. Mentre duraven aquestes festes restaven tancats als temples, i durant 9 dies se’ls feia ofrenes i cerimònies perquè descansessin de gust i no els vingués el perillós desig de tornar a visitar els vius. LEMURIA: Aquestes festes duraven 6 dies i es dedicaven a conjurar i tranquil•litzar, mitjançant importants cerimònies fúnebres, els maleficis dels espectres. Cultes públics, a càrrec dels sacerdots patricis: LUPERCALIA: Festes dels luperques, sacerdots patricis especialistes en rituals de tipus màgic, per a la protecció dels ramats. Consistia en un ritual de fecundació i protecció dels animals en què la disfressa tenia un paper important. CARMENTALIA: Festes celebrades a Roma en honor de la divinitat Carmenta, deesa dels rierols, una de les nimfes de les fonts, que posseïa el do de la profecia. Cultes popula

En aquest capítol del programa de Televisió de Catalunya "Més paraules" , produït l'any 2004, la poeta Dolors Miquel repassa la història del mot "paer". Dolors Miquel explica que "paer" vol dir "pacificador", "pacífic". Fins al segle XIII, aquest terme s'aplicava als consellers municipals de moltes ciutats catalanes, entre d'altres, Barcelona. A partir del segle XIII, el mot "paer" només es va continuar fent servir a la ciutat de Lleida, Cervera i les seves comarques. Durant la dictadura franquista, però, la paraula va ser substituïda per "alcalde" a les terres lleidatanes. Així i tot, l'edifici que aplegava els regidors de Lleida continuava conservant el nom de "Paeria". Després de la mort de Franco, la paraula es va recuperar de la letargia i el "paer" és el batlle de les ciutats de Lleida i Cervera. La poeta Dolors Miquel és l'autora del recull de poemes "Llib

Sant Joan s’escau pel solstici d’estiu i coincideix amb una festa solar antiga. Situat a sis mesos de distància del Nadal, té unes característiques molt semblants a les d’aquella festa. De fet, dura més d’un dia: de la nit del 23 de juny fins al dia de sant Pere. Durant la nit de sant Joan els vegetals tenen virtuts especials: si es cullen a mitjanit tenen més poder curatiu que els altres dies. Els tresors amagats brillen i poden ser descoberts. Les aigües curen d’una manera especial les malalties de la pell: hom acostuma a banyar-se al mar o al riu quan toquen les dotze de la nit. Qui es frega la cara amb la rosada no envelleix. I qui cull l’herba anomenada berbena o agram queda guarit de tot mal. D’aquí ve que en castellà la revetlla hagi pres el nom de ‘verbena’. Amb tot, l’element principal de la festa és el foc. Els nens i les nenes recullen llenya i mobles vells ja bastants dies abans i ho amunteguen tot evitant que d’altres colles els ho robin. A la nit s’encenen i es fan dan