Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2014

L'Agrupació de Balls Populars de Sitges presenta el tràiler del documental 'Sitges, sentiments de festa'

Imatge
A partir de l'enregistrament d'imatges i punts de vista poc habituals i no mostrats fins ara de la Festa Major de Sitges, i amb un llenguatge viu i proper, l'Agrupació de Balls Populars de Sitges ha presentat el documental, Sitges, sentiments de festa . El documental, que reflexiona sobre una visió actual d'aquesta cultura festiva i popular d'una manera atractiva, impactant i dinàmica, s'estrenarà a finals d'abril. Nens i nenes, joves, adults i avis, participants de balls o no, alimentaran la història del documental amb els seus comentaris i testimonis, a partir de les vivències i emocions viscudes durant una Festa Major. En el documental no s'obvia res i per tal d'enriquir-lo, s'han enregistrat moments viscuts a peu de carrer que li donaran un toc humà al conjunt final, que va més enllà de les cercaviles i actes religiosos. Aquí en teniu el tràiler: Des d'ara i fins la data de l'estrena, l'Agrupació pub

Dissabte 1 de març · Carnestoltes de Cervera 2014

Imatge
La Rua tindrà lloc el proper dissabte 1 de març, dissabte de Carnaval, a partir de les 6 de la tarda, amb el ja tradicional recorregut des de la plaça Pius XII fins al pavelló polivalent.  Bases del concurs de carrosses i comparses: Pel que s'extreu de la seva lectura, i malgrat s'havia anunciat en l'edició anterior com a novetat per aquest any 2014, el Carnestoltes de Cervera posposa per un altra ocasió la recuperació com a tema vertebrador de les seves activitats la coneguda i popular llegenda del Port de Mar . Documentació extreta de www.cerverapaeria.cat

La casset 'Els tocs de les campanes de Sta. Maria de Cervera', de l'any 1986

Imatge
L'any 1986, els Campaners de Cervera van editar amb gran èxit la casset 'Els tocs de les campanes de Sta. Maria de Cervera'. Per conèixer una mica més el contingut de la gravació i el seu procés de creació, ens atansem a aquest escrit de Ramon Turull, extret del seu llibre 'Històries de Cervera, VI. Homes i fets, converses i anècdotes sobre campanes' , editat l'any 1993 per Pagès Editors. Diu així: ELS JOVES DE LA CASSET Segons ho vaig fer constar en el Segarra del 15 de juny de 1986, la casset dels tocs de les campanes de Santa Maria va ser una realitat aconseguida per l'entusiasme dels nostres campaners. Tres d'ells, Antoni Xuclà Comas, Ramon Subias Farré i Josep M. Boldú Navarro, van dur a terme les gestions, i amb ells vaig parlar. - La idea ve de lluny o s'ha realitzat per alguna casual circumstància? - L'Onze de Setembre de l'any passat, 1985, Albert Barreda i Joan Tintó, inspiradors de l'exposició "Dalt de

'Les Completes Jazz' 2014

Imatge
Informació extreta de www.cerverapaeria.cat

'LA BÍBLIA DE CERVERA', un còdex sefardita escrit a Cervera a finals del segle XIII

Imatge
El còdex de la Bíblia sefardita de Cervera va sobreviure a la destrucció dels calls i de les comunitats jueves de final del segle XIV , quan la crisi econòmica i els estralls de la pesta van desencadenar un sentiment antisemita a tot Catalunya i territoris de la Corona d'Aragó . De fet, a tota la península els jueus foren culpabilitzats dels mals socials, i s'acabà així una època de convivència entre cristians, jueus o sefardites, musulmans o moriscos, rica i florent culturalment des de l'expansió dels regnes cristians al segle XII. Aquest sentiment racista s'anà agreujant fins a l'expulsió dels sefardites al 1492 (majorment banquers o usurers), i dels moriscos al 1609 (majorment llauradors). La Bíblia de Cervera és un manuscrit il·luminat (dibuixat) sobre pergamí escrita en alfabet hebreu a la ciutat segarrenca entre 1299-1300, és a dir, al tombant del segle XII-XIV. Mentre l'Església catòlica perseguia les Bíblies traduïdes a l

'Espai Font Raich', quan els colors vibren emocionalment...

Imatge
Informació facilitada per la Carme Bonet, caldelfinestela@yahoo.es

Mor als 94 anys el llegendari cantautor de folk Pete Seeger

Imatge
El cantant, investigador i compositor de folk Pete Seeger , considerat una de les principals figures d'aquest gènere musical i un activista pels drets humans, va morir aquest dilluns a Nova York, al Presbyterian Hospital, on estava ingressat des de feia una setmana. Segons ha explicat el seu nét a 'The New York Times' , ha mort "per causes naturals" . Per a Seeger , la música tenia un sentit comunitari i era un vehicle de l'acció política. Les dues coses eren essencials per a aquest home nascut a Nova York el 3 de maig del 1919. Fill d'un musicòleg i d'una violinista, Seeger va començar a estudiar periodisme i es va formar alhora com a músic i com activista polític. Durant els anys 30 no va restar indiferent davant els estralls de la Gran Depressió, els conflictes racials i les notícies que arribaven de la Guerra Civil Espanyol. Aquella realitat social i política va determinar la seva carrera musical i la seva manera d'explicar el món,

'GENERAL MORAGUES: HOMENATGE · 300 anys de cançons de lluita i resistència'

Imatge
La figura del general Josep Moragues és recordada com un dels més importants defensors de la causa catalana a la Guerra de successió: si bé no va prendre part en la batalla de Barcelona, va liderar la resistència catalana a l’interior fins a la rendició de Cardona , pocs dies després de l’Onze de Setembre de 1714. Home d’acció, el 1715 fugia amb altres patriotes catalans cap a Mallorca on encara seguia la lluita. En un segon intent per deixar Barcelona, i després de ser delatats, els fugitius foren presos el 22 de març. Moragues fou jutjat, torturat i mort a garrot. El seu cap, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal del Mar , on hi restà durant dotze anys malgrat les peticions de la seva vídua que fos retirat. Per aquest motiu sempre ha estat un símbol de la resistència catalana i la dignitat.  Prenent com a referència la seva figura, en el marc de la celebració del Tricentenari de la caiguda de Barcelona el Tradicionàrius , el BarnaSa

Mataró estrena el seu drac Basilisc, creat per la Dolors Sans

Imatge
El passat dissabte dia 25 de gener la colla de Diables de Mataró va estrenar un drac del mite del Basilisc, la darrera creació de l'escultura vilafranquina Dolors Sans . L’estrena va anar acompanyada d’una mostra representativa del bestiari de Catalunya que ha estat exposada a la sala d’exposicions de la Fundació Iluro de Mataró des de fa tres setmanes i fins el proper dia 2 de febrer . les peces van anar en cercavila a l’estrena del nou drac Basilisc que va ser apadrinat pel Basilisc de Reus, fins ara l’únic element que existia basat en aquest mite. A l’exposició i al cercavila hi van participar la Víbria i la Tarasca de Barcelona, el Drac i la Mulassa de Vilanova i la Geltrú, el Basilisc de Reus, el Bou de Tarragona, el Lleó de Manresa i el Drac, la Mumarota i els Cavallets de Mataró. El Basilisc és una iniciativa de la colla de diables de Mataró que també han organitzat l’exposició i que han donat la peça a la ciutat El basilisc és un animal fab

Estampa i anècdota dels Gegants Vells de Cervera (II): el procés de creació (2a part)

Imatge
Text extret del llibre 'Els Gegants de Cervera. Estampa i anècdota d'una vella tradició' , de Josep i Ramon Armengol, editat per Virgili & Pagès, Biblioteca de Cervera i la Segarra, 1988. Passaren, doncs, a narrar les més remarcades vicissituds que possibilitaren l'aparició dels nous gegants i nans en el Corpus cerverí del 48, i que han estat extretes, textualment, d'un llibret cassolà del senyor Jordana que ell mateix anomena Curiositats sobre els nous gegants i nans (1948): "El dia 3 de maig de 1948 , en Joan Salat, espardenyer, i un altre dels membres de la 'Comissió Pro-Gegants i Nans' van a Barcelona i inicien les primeres gestions per a comprar dos gegants i varis nans. Fan una visita a la casa 'El Ingenio', carrer Raurich, número 6, assabentant-se de les diferents possibilitats de construcció existents i els preus". "El 6 de maig es reuneix la Comissió i preveu un estudi de tota la informació por

El Grup de Recerques de les Terres de Ponent presenta el seu programa d’activitats per la commemoració del Tricentenari

Imatge
El dijous 23, a la Biblioteca de Tàrrega, el Grup de Recerques de les Terres de Ponent va presentar el calendari de les activitats que, sota el nom de “La Guerra de Successió a les Terres de Lleida” (1702-1714) desenvoluparà al llarg de l’any 2014. La iniciativa sorgeix de forma voluntària i altruista per part del col·lectiu d’investigadors de la història local de les terres de ponent integrades dins l’associació i amb l’ajut d’altres persones afins. La proposta, a partir d’un eix comú territorial amb singularitat pròpia, vol reivindicar la rellevància dels esdeveniments ocorreguts a les terres lleidatanes durant la Guerra de Successió , sovint eclipsats per la magnitud dels esdeveniments de setembre de 1714, i amb la mirada posada en l’objectiu comú de fer país. El calendari presentat inclou activitats al llarg de tots els espais ponentins de la guerra de successió, començant per la Seu Vella de Lleida, on avui diumenge 26 de gener es parla sobre el setge de 1707. Les

Neix 'LA BOTONERA', una publicació dedicada a la difusió de l'acordió diatònic

Imatge
El gremi dels botons i les manxes està d'enhorabona. Aquest gener es publica el número 1 de la revista 'La Botonera' , especialitzada en l'acordió diatònic i tot el món que l'envolta. És una publicació feta per acordionistes i adreçada a acordionistes, a músics en general i afeccionats a la cultura popular i tradicional. Un grup de dones de Muro acompanyat amb instruments celebrant el diumenge de pinyata als Banyets d'Agres ara fa cent anys comparteix protagonisme amb els icònics botons de colors a la portada de la nova publicació, que coordinen Raül Sanchis Francés i Cèlia Vendrell i Xixons. La nova publicació en paper es va presentar el passat dissabte 18 de gener al Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar, en el marc de la II Fira diatònica d'hivern , organitzada per La Diatònica (Associació d'Acordionistes Diatònics dels Països Catalans) . Tot i que el diatònic serà l'eix central d'aquesta publicació, també "té una intenci

Estudi per conèixer els refranys més usuals de la llengua catalana

Imatge
Víctor Pàmies, de www.dites.cat , es posa en contacte amb nosaltres per donar-nos a conèixer un nou projecte: Benvolguts catosfèrics, Em torno a posar en contacte amb vosaltres per fer-vos saber d'una altra iniciativa semblant al Top ten de refranys catalans del 2010, però molt més ambiciosa i rigurosa que he endegat en col·laboració amb Joan Fontana (paremiòleg coneixedor de la llengua i cultura romaneses i professor a la UB), José Enrique Gargallo (expert en paremiologia romànica, professor a la UB i investigador principal del projecte ParemioRom, “Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori”) i Xus Ugarte (especialista en traducció paremiològica i professora a la UVic). Volem determinar quins són els refranys més usuals de la llengua catalana, els que hauria de conèixer qualsevol parlant de la llengua, sigui de l'àmbit lingüístic que sigui, tingui l'edat que tingui i sigui nadiu o l'hagi après com a llengua d'acollida. Us de

S'inicia el període de PREINSCRIPCIÓ de colles als actes de 'Cervera, Ciutat Gegantera de Catalunya 2014'

Imatge
  Des del passat 18 de gener les colles de geganters i geganteres ja poden realitzar la seva preinscripció en els actes de 'Cervera Ciutat Gegantera de Catalunya 2014' dels propers 6, 7 i 8 de juny. El formulari de preinscripció restarà obert fins a finals de març. En el mes d'abril s'iniciarà el període definitiu d'inscripció, on a més d'emplenar un segon formulari, molt més detallat, les colles participants hauran d'abonar, si és el cas, l'import del sopar i/o esmorzar. S'anima a totes les colles a realitzar la preinscripció, a efectes de garantir una bona planificació i organització dels actes, així com la millor acollida possible de tots els participants i visitants. Per a qualsevol dubte o aclariment podeu enviar un correu electrònic a info@ciutatgegantera2014.cat Per a consultar el llistat de colles preinscrites, clica aquí . Per a més informació: http://www.ciutatgegantera2014.cat/ Imatge extreta de http://inger

'LA BIBLIOTECA DEL CORDILL', manuals de cultura pràctica

Imatge
  Grata Lectura ha editat un conjunt de manuals de cultura pràctica dins de la col·lecció La Biblioteca del Cordill : 01. L'oli i l'oliva. Tots els secrets del principal ingredient de la dieta mediterrània. 02. Cançoneret de Nadal. Recull de les cançons populars nadalenques de tota la vida. 03. Fem un hort. Tot el que cal saber per a conrear les nostres hortalisses. 04. La cobla i la sardana. Tot el que convé saber per a ballar i estimar la sardana. 05. Onomasticó. El Santoral ampliat per conèixer l'origen i el significat dels noms. 06. El pa i la farina. Tot el que ens cal saber per a fer pa a casa. 07. De l'hort al rebost. Receptes per a fer conserves amb els productes de l'hort. 08. Cuina catalana per a festes i tradicions. El calendari gastronòmic català amb el receptari bàsic tradicional. 09. L'aigua i les fonts. Amb un guia dels millors dolls de Catalunya. 10. Cants catalans. Cançons per a un concert a la plaça del poble. 11

Juny, setembre, maig i agost, els mesos amb més diades castelleres

Imatge
Juny, setembre, maig i agost, són, per aquest ordre, els mesos amb més diades castelleres, superant el centenar d'actuacions cadascun. Aquesta és una de les conclusions de l'anàlisi de les dades corresponents al 2013 de la Base de Dades Coordinadora-Jove de Tarragona (BDCJ) . En aquest sentit, cal assenyalar en primer lloc com la BDCJ té registrats un total de 1093 actes amb presència castellera, però que d'aquests 259 corresponen a actes en què només es van aixecar pilars, i 834 a diades castelleres pròpiament. És sobre aquestes 834 diades que s'han elaborat la resta de quadres inclosos en aquesta notícia, començant per la distribució al llarg de l'any. Per llegir la totalitat de la notícia a la pàgina web de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, cliqueu aquí. Imatge extreta de http://ardisanaphoto.blogspot.com.es/search/label/castellers

'La mà de ferro', una llegenda del campanar de Cervera

Imatge
Text d' Antoni Ramon Arrufat , extret del llibre 'Històries de Cervera, II' , Biblioteca de Cervera i la Segarra, sèrie Nova, núm. 11, editorial Virgili & Pagès, 1990. Sempre m'he sentit orgullós del campanar de l'Església de Santa Maria de Cervera, la meva ciutat nadiua. La seva alçària i la seva esveltesa el constitueixen el rei de tots els campanars de la rodalia, i per cert que alguns no són pas menyspreables. Per a mi, el campanar no és un edifici inert, com un estaquirot, que està allí perquè l'hi han posat; per a mi, sempre ha estat una cosa vivent, animada, amb personalitat pròpia, que he arribat a estimar com un amic benvolgut. Jo recordo que en tots els llocs, que van ser escenari dels meus jocs a l'aire lliure, no m'allunyava mai prou perquè ell em perdés de vista, gairebé diria que vigilava els meus passos, i si l'interroguéssiu estic segur que podria traçar l'itinerari de tota la meva infantesa, que s'esc

Festa de Sant Sebastià 2014 a Malgrat

Imatge
Aquest proper diumenge 26 de gener al matí, el poble de Malgrat celebra un cop més la tradicional festa de Sant Sebastià . Tots i totes hi sou convidats! Informació facilitada per la Margarida Riu, margaridariuca@gmail.com

Una Pèrgola diferent...

Imatge
La Pèrgola , situada a la plaça Pius XII, al final del passeig Balmes, esdevé el mirador de Cervera per excel·lència, un indret privilegiat de la nostra ciutat amb magnífiques vistes del sud de la comarca de la Segarra. La fotografia que ens acompanya ens ofereix una visió de la Pèrgola molt personal, una mica diferent de la que ens té acostumats... Fotografia de Ricard AS, extreta de http://ras263.blogspot.com.es/2010/07/panoramica-desde-cervera.html

ARA ÉS L'HORA. Iniciativa per a la reforma horària

Imatge
  Volem incidir en la reforma dels horaris de manera que s'assoleixi l'adaptació a uns temps més racionals en el marc de l'impuls de les transformacions de la Catalunya que ve. Treballem per consolidar el factor temps com a variable rellevant en la recerca de creixement i benestar. Aquesta iniciativa es basa en els valors de l'austeritat, el benestar, la calma, la coherència, el diàleg, la felicitat, la flexibilitat, la igualtat, la lentitud, la memòria, el pacte, el progrés, la responsabilitat, la serenitat. El temps com a factor sistèmic El temps de treball és l’eix sobre el qual s’organitza la vida social. Des dels anys vuitanta, la recerca sociològica ha posat de manifest que la vida en societat depèn en bona mesura dels horaris i calendaris laborals. La rigidesa del treball influeix clarament en la capacitat de decidir en la resolució positiva de les dificultats de conciliació de la vida laboral amb la vida personal i especialment amb la vida

Gran Festa de la Calçotada de Valls 2014 · diumenge 26 de gener

Imatge
    Cada any, Valls inicia la temporada calçotaire amb la Gran Festa de la Calçotada . Durant els mesos que van de novembre a abril, els calçots portaran a la ciutat nombrosos visitants delerosos de tastar una tradició que ja no és tant sols un àpat, sinó que també és una festa.  I per donar el tret de sortida a la temporada, la ciutat organitza la Gran Festa de la Calçotada al carrer. Aquesta jornada festiva i promocional del calçot i la calçotada té lloc l'últim diumenge del mes de gener i ofereix un variat programa de concursos entorn del calçot, cercaviles pels carrers de la ciutat, demostracions de coure calçots, degustacions populars, etc.  Així, l'ajuntament de Valls, la Cambra de Comerç i Indústria, la Cooperativa Agrícola, el Gremi de Restauradors, la Unió de Botiguers i amb el suport de la Diputació de Tarragona, són els encarregats de què en aquesta diada es celebri una veritable festa gastronòmica popular a la "ciutat d'origen de la calçotad