LO CARRANQUER

L 'Associació per la Cultura Nacional Guixanet i la Regidoria de Cultura de Tàrrega han presentat oficialment els dos nous capgrossos que s'incorporaran aquest cap de setmana a la colla gegantera de la capital de l'Urgell. Les dues figures reprodueixen sengles personatges locals i emblemàtics, molt estimats a la ciutat: Rosalia Segarra , qui fins a la seva mort als 84 anys va regentar un establiment de ciclomotors i bicicletes, coneguda popularment com la "Rosalia de les bicicletes" ; i el pastisser Josep Maria Tàcies , també anomenat el "Pio" , en actiu a la seva botiga del carrer del Carme. L a construcció dels dos capgrossos ha estat obra de l'artista lleidatana Agnès Pla, autora també de l'Àliga de Tàrrega i del capgròs dedicat al Guantxo (inspirat a l'igual que la Rosalia i el Pio en un personatge real), uns altres dos elements que han vist la llum en els últims mesos gràcies als esforços conjunts de l'entitat Guixanet i l'

L' home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies li queden a l' any . Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre o cua d'any . Segons Joan Amades , l'home dels nassos sembla ser una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any. Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Actualment, en algunes ciutats o pobles s'organitza una cercavila amb un capgròs representant l'home

El  Ball de Diables de Tarragona  remunta les seves arrels a l'any 1426. El vestuari utilitzat actualment, dissenyat l'any 1993, està inspirat en l'antic abillament diablesc del camp de Tarragona. Per altra banda, la indumentària de l'Arcàngel Sant Miquel agafa com a model la de l'estàtua barroca que d'aquest salvaguarda la Catedral de Tarragona. Des de la seva recuperació, la participació dins del calendari festiu tarragoní té la seva màxima expressió dins del marc de les festes de Santa Tecla, el 23 de setembre, tot i que també apareix per Carnaval i per la nit de Sant Joan. L a web del Ball de Diables de Tarragona s'organitza en els següents apartats: Ball de Diables (parlaments, història i actuacions) Ball de Diables Infantil L'Àliga de Tarragona Actualitat w eb del Ball de Diables de Tarragona:  http://www.diablesdetarragona.com/

Sanaüja era antigament una vila emmurallada de planta quasi circular que fou reformada durant el segle XVII amb la construcció de cases llotgetes dotades de matacans i portals adovellats. La plaça Major del segle XVI i la torre de les Hores constitueixen elements patrimonials importants, així com les ruïnes del castell, amb vestigis de la fortalesa medieval, de la capella de la Mare de Déu i de la residència construïda pels bisbes d’Urgell al segle XVII. Un altre element notable de la ruta és el castell de Lloberola , un dels més antics de la Segarra, ja que, tot i documentar-se a partir del 1041, possiblement ja havia estat una fortalesa d’origen andalusí. El castell, testimoni de la primerenca conquesta feudal, conserva una torre del segle X literalment embolcallada per una altra de cap a l’any 1000. La Ruta de les Torres de Guaita discorre entre les valls del Llobregós i de la riera de Sanaüja , separades per elevacions, entre les quals destaca el turó de Pedrafita (672 m). És un

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS L a colla castellera dels Peixaters de Cervera continua revolucionant el món casteller! M algrat la crisi econòmica mundial, grans marques comercials han confiat en la prestigiosa imatge internacional dels Peixaters de Cervera per llençar al mercat els seus productes 'estrella' de la temporada. Aquí en teniu dos exemples de la participació dels cerverins en el món de la publicitat. E l primer spot que us oferim fou gravat a Castellnou d'Oluges per a una coneguda marca de roba esportiva. Per aquest anunci els Peixaters de Cervera van realitzar una construcció inèdita fins aleshores i que per la diada castellera del Santíssim Misteri portaran a plaça: el pilar de 98, ben apretat, passejant i aixecat per sobre . E l següent anunci es va gravar al llogaret veí de Tàrrega , per a una multinacional japonesa de videojocs. La construcció escollida per l'ocasió fou "la piràmide dels castells", el 1.054 de 327, n

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS A proposta de la regidoria de serveis municipals de la Paeria de Cervera , durant la propera festa Major del sant Crist, els dies 26 i 27 de setembre de 2009, es celebrarà a la nostra ciutat el 1r Torneig Internacional de Llenyataires 'Ciutat de Cervera' . A quest campionat -el de més prestigi entre els que es celebraran l'any que ve arreu del món-, comptarà amb la participació dels millors serradors dels sis continents, entre els que s'hi compta el nostre ajuntament, amb les magnífiques tallades d'arbres a la Pèrgola i la plaça santa Anna com a obres més destacades dels darrers anys. L a competició tindrà lloc a les extenses regions boscoses de l'altiplà de la Segarra conegudes com el parc Mas Duran i el Mas Solsona, i es desenvoluparà en tres modalitats: a l'americana , amb serra mecànica de l'Amazones, i on es tracta de tallar al llarg de tot un dia el major nombre d'arbres possible, a l

Avui el farem curtet però amb 2 paraules de pes a la colla! En aquestes dates un està mandrós! Nomen Recordo: El Fabià durant una entrevista a la Tele 3, on no se'n recordava del seu nom quan li van preguntar per ficar-lo a sota de la pantalla. Número: Unió de botafocs que amb prou feines "funciona" per Cap d'Any. Ombres: El segon efecte que es veu a l'obrir les portes de la Universitat; tenim un diable especialista per realitzar aquesta figura. Imatge extreta de http://www.aquelarre.org/ i en desconec l'autor.

E l proper dimecres 31 de desembre, darrer dia de l'any, finalitza el termini per inscriure actuacions a la nova temporada del cicle 'NoctMusic' , que organitza el Pub Noctàmbul de Cervera. L a programació del 'NoctMusic' es concreta de la següent manera: els divendres , amb sessions de punxa discos , i els diumenges , amb concerts i espectacles dels estils més variats. P er a més informació: Miquel (telèfon 973 533 325, a partir de les 4 de la tarda). Font: http://pubnoctambul.blogspot.com/

U na de les celebracions que diferencien el Nadal del Principat de Catalunya dels altres és la festa de Sant Esteve. S ant Esteve va ser un marxant de robes que esdevingué un dels set diaques de la primera comunitat cristiana de Jerusalem , ajudant dels apòstols en les tasques d’atenció als més necessitats. La llegenda explica que al veure que els seguidors de Crist anaven esparracats, els regalà un vestit nou a cadascun d’ells. Aquest fet i la seva enemistat dialèctica amb la comunitat jueva, que l’acusa de blasfem, li comportà la seva mort per lapidació, anys després de que crucifiquéssin a Jesús. D’aquesta manera, mort a pedrades a les afores de la ciutat, sant Esteve es convertí en el primer màrtir del cristianisme i per això l’Església celebra la seva onomàstica l’endemà del dia en què commemora el naixement de Jesucrist, el 26 de desembre. L a festa d’aquest protomàrtir és un dia festiu a Catalunya però no a la resta de territoris de cultura catalana ni tampoc a Europa . Pels ca

L 'any 1957 l'historiador Agustí Duran i Sanpere va fundar un museu històric i etnològic que va ubicar en una antiga casa del carrer Major. Actualment, aquest espai constitueix l'àrea de reserva de les valuoses col·leccions d'art cerverí i comarcal que conformen el fons museístic, que comprèn les antigues sales del primitiu museu i l'església de Sant Joan de Jerusalem, integrada dins el mateix immoble i que funciona com a sala d'exposicions municipal. D 'altra banda, la idea d'un museu que recollís els aspectes rurals de la Segarra existia de feia temps en la ment d'Agustí Duran i Sanpere. Als anys 60 es produeix l'auge de l'agricultura i les novelles incorporacions mecanitzades van desplaçant a poc a poc els útils manuals. En aquest moment, i a instàncies de l'historiador, la Cooperativa del Camp Comarcal de Cervera (CCCC) fa una crida als pagesos perquè aportin tot allò que considerin vell o inservible relacionat amb les activitats o fo

Intèrpret/s: Coral Ginesta de Cervera Compositors: desconeguts Durada: 30 minuts i 24 segons Format: CD (1) Any d'edició: 1997 Preu: 14,30'- € Contingut: CANÇONS D'AMORS: L a sileta (Cervera), Nostramo (Granyena), Don Francisco (Sanaüja) CANÇONS DE BRESSOL: La dida (Sanaüja) CANÇONS DE DESAMORS: Joan, per què no t'alegres? (Torà), L'escriva (Sanaüja), Casament desfet per una desgràcia (Ivorra) CANÇONS DE FESTA: Caramelles (Granyera), Les nines i els estudiants de Cervera (Cervera), Dansa dels emprius (Torà) CANÇONS DE TRAGÈDIA: El testament d'Amèlia (Les Oluges), El cabrer (Sant Guim) CANÇONS DE TREBALL: Cançó de batre (Castellnou), Cançó de llaurar (Biosca) CANÇONS RELIGIOSES: La samaritana (Sanaüja) Font: http://www.amalgama.cat/details.php?ref=DD00064&lang=es&lang=ca&lang=es&lang=ca Imatge: http://www.cmc-cervera.cat/fotos/ginesta.jpg

Autor de la fotografia: Xavi Martí

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS Per fer front a la pol·lèmica directiva europea que pretén regular de forma molt restrictiva l'ús dels materials pirotècnics s'organitzen per primera vegada a Granollers unes jornades per obtenir l'autorització com a disparador no professional de focs artificials. Les Jornades per obtenir l'autorització com a disparador no professional de focs artificials tindran lloc a Granollers els propers 21 i 22 de febrer de 2009 i estan adreçades a persones vinculades a la cultura tradicional (grups de foc) per la realització d'espectacles pirotècnics no professionals de petit format. Els que facin el curs obtindran un carnet que els autoritzarà a disparar focs d'artifici i, d'aquesta manera, els permetrà esquivar les restriccions imposades per la nova normativa europea. Les Jornades estan organitzades per L'Olla dels Pobres , associació de cultura popular de Granollers i compten amb la col·laboració de La

L a festa del Pi que celebra el patronatge de Santa Coloma a la vila de Centelles és una mostra irrefutable dels ancestrals cultes amb arbres que es professen a les terres de parla catalana. Hi ha moltes teories sobre el seu origen però les primeres dades escrites sobre actes similars són de l’any 1620. E ls preparatius de la celebració de la festa del Pi de Santa Coloma comencen el dia de Sant Esteve. Els galejadors, homes o dones vestits amb barretina i faixa, fan salves d’arcabuç en to festiu i després surten cap a les muntanyes properes a triar i marcar un pi ja ben crescut i frondós. El pi que es selecciona no és el més alt, sino el més ben plantat, el més bonic. E l dia 30, de matinada, se celebra la missa primera on assisteixen els galejadors i un cop acabada la missa, els diferents grups es dirigeixen, ja disparant, al lloc on es troba el pi marcat. Després, al voltant del foc, es fa un gran esmorzar de pa amb tomàquet i tot tipus de carns. Ben tips després de l’àpat, els ga

A la població osonenca de Sant Quirze de Besora es representen en aquestes festes de Nadal dues obres de teatre amb llarga tradició: 'El Bressol de Jesús' , de Frederic Soler Serafí Pitarra Els Pastorets 'El Bressol de Jesús', també coneguts com a 'Garrofa i Pallanga', fa més de 100 anys que es representen a Sant Quirze de Besora. La lluita entre el bé i el mal, les aventures entre els peculiars pastors, una apassionada història d'amor,… tot això i molt més és el pretext final d'explicar el fet religiós del naixement de Jesús. 'Nit de Reis' , d'Apel·les Mestres Conte musical dirigit a petits i grans que fa molts anys que es representa a Sant Quirze de Besora. Uns pobres boscaters tenen una inesperada visita: els Tres Reis de l'Orient. Un flabiol màgic farà canviar per complet la seva vida. Al final de la representació els Tres Reis repartiran regals per a tots els nens assistents. La Junta del Teatre El Centre de Sant Quirze de Besora h

La Fia-Faia és la festa que dóna entrada al Nadal a les poblacions de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola . La festa s'inicia la vigília de Nadal. Aquell dia, en el moment del capvespre, cada una de les dues poblacions encén una foguera a la muntanya, en un turó amb vistes a la posta del sol. Des d'allà el foc és transportat al centre del poble per un grup de fallaires en una vistosa devallada nocturna. Els portadors són rebuts amb joia a cada població, i en arribar reparteixen el foc a la resta de fallaires. S'inicia aleshores la crema general, acompanyada amb cants molt breus "fia-faia, nostro senyor ha nascut a la paia" , i de la música que acompanya els antics cants, el crepitar de les faies i l'alegria nadalenca. Quan les torxes queden curtes, es fa una foguera amb les restes sobre la que solen saltar els joves i al seu voltant es forma una rotllana de joc i de ball. La festa a la Vila de Bagà pren un aire espectacular quan centenars de faies conflueixen a

U n joc 'on line' amb reis i caganer que permet “esquitxar” els polítics. Els polítics també es defensen dels atacs dels internautes enemics. És un entreteniment basat en el mític 'Space Invaders' , en versió catalana i nadalenca. El Joc de Nadal permet passar una estona divertida amb els reis repartint carbó als polítics o el caganer esquitxant-los. Perquè petits i grans, s’entretinguin, facin punteria virtual i s’ho passin bé amb les caricatures dels personatges polítics que en són protagonistes: Bush, Putin, Zapatero, Rajoy, Montilla, Mas, Carod, Piqué, etc. C lica aquí per jugar. Text extret de http://www.jocspolitics.cat/ i la imatge és del Xavier Boronat, i està extreta de http://www.corporeixon.com/contingut/caganers.html

L a galeria d'art de Cervera 'La Cerverina d'Art' posa a l'abast del públic una important sel·lecció d'obra gràfica original des de 30'- €. Els artistes són: Arnau Alemany, Manuel de la Flor, Josep Guinovart, Ramon Puigpelat, Víctor Ramírez i Josep Ma. Subirachs. L 'exposició comparteix espai amb l'exposició de peces modernistes i art-déco de Jordi Casas i romandrà oberta fins el dia 4 de gener. L'horari és de divendres a diumenge d'11 del matí a 2 del migdia; i de 6 de la tarda a 9 del vespre. P er a més informació: http://lacerverinadart.blogspot.com/

El portal Europeana dóna accés a llibres, quadres, i arxius multimèdia de biblioteques, museus i institucions culturals d'arreu d'Europa i la Biblioteca de Catalunya és una de les organitzacions que participen al projecte. Es tracta de la biblioteca multimèdia en línea d'Europa que es va obrir dimecres al públic. Al web , els usuaris d'Internet d'arreu del món poden accedir des d'ara a més de dos milions de llibres, mapes, gradacions, fotografies, documents d'arxiu, quadres i pel·lícules procedents de biblioteques nacionals i d'institucions culturals dels 27 estats membres de la UE. Europeana ofereix noves formes d'explorar el patrimoni europeu: qualsevol persona interessada en la literatura, l'art, la ciència, la política, la història, l'arquitectura, la música o el cinema tindrà accés gratuït i ràpid a les col·leccions i obres mestres més importants d'Europa en una sola biblioteca virtual, a través d'un portal web disponible en 23

Aquí teniu un recull indispensable dels poemes i cançons que han marcat els nostres Nadals de tota la vida. Ideal per aprendre i recitar, petits i grans. Des de nadales tradicionals i poemes breus fins a Jacint Verdaguer, Salvat - Papasseit, Guerau de Liost... En el pròleg, Salvador Cardús, afirma "a importància del domini de la paraula dita, i particularment de dir el vers de Nadal, es deu al fet que posa a prova un enorme conjunt d’habilitats extraordinàries indispensables per a la futura sociabilitat dels individus i les comunitats...". Efectivament, a casa nostra és ben viva la tradició d’associar les festes nadalenques amb el cant i, més en general, amb la paraula: a Catalunya cantem nadales, els poetes no han deixat mai d’escriure poemes amb el Nadal com a motiu i per Festes a moltes cases, al voltant de la taula, a l’hora de les postres els més menuts s’enfilen dalt d’una cadira per recitar "la dècima", normalment uns versos nadalencs. Amb '50 poemes de

Dies de representació: dijous 25 de desembre, a les 7 de la tarda diumenge 28 de desembre, a 2/4 de 6 de la tarda diumenge 4 de gener, a 2/4 de 6 de la tarda diumenge 11 de gener, a 2/4 de 6 de la tarda diumenge 18 de gener, a 2/4 de 6 de la tarda diumenge 25 de gener, a 2/4 de 6 de la tarda diumenge 1 de febrer, a 2/4 de 6 de la tarda C ompra d'entrades a través del TEL·ENTRADA de Caixa Catalunya , telèfon 902 10 12 12. Per a més informació: http://www.pastoretsdecalaf.cat/

E l 19 de juliol de 2009 farà 25 anys de la mort de Xesco Boix. Però… qui va ser Xesco Boix? I per què encara el recordem tant de temps després? E l primer que cal dir és que Xesco Boix va ser un músic. Li agradava cantar i ho feia molt bé. Va cantar per a gent gran però sobretot per als nens i les nenes. Abans que ell comencés, el món de l’animació infantil era ben diferent. D’alguna manera, Xesco Boix va ser l’inventor de l’animació infantil tal com la coneixem avui en dia al nostre país. Va ser un dels creadors d’ 'Ara Va de Bo' , va gravar una multitud de discos en solitari i al final es va ajuntar amb quatre animadors més per formar 'Els Cinc Dits d’una Mà' , un grup ben particular en el qual cadascú cantava les seves cançons. Xesco Boix va estudiar als Estats Units i va quedar fascinat per la figura i per l’obra de Pete Seeger . E s tractava d’un dels cantants de folk més importants del moment. Compromès amb la lluita contra la discriminació racial i contra la

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya  ha endegat aquest 15 de desembre una campanya dins del Pla integral de Circ per impulsar aquesta disciplina com a un art contemporani que està a labast de persones de totes les edats, condició social i origen.

La basílica de Montserrat acollirà dissabte a les 9 de la nit l’acte de lliurament dels Premis Dia de la Sardana que atorga la Federació Sardanista de Catalunya , per delegació de l’Obra del Ballet Popular . Aquests premis suposen el màxim reconeixement que s’atorga per la tasca en favor de la sardana i les danses tradicionals. Els premiats es van anunciar el passat mes d’abril durant els actes de proclamació de Sant Climent de Llobregat, Ciutat Pubilla de 2008 . L’acte de dissabte comptarà amb l’actuació de la cobla La Principal del Llobregat. LLISTAT DELS GUARDONATS PREMI DIA DE LA SARDANA 2008:  Medalla al mèrit musical : ANTONI ROS-MARBÀ (músic, director i compositor).  Medalla al mèrit sardanista: JORDI PUERTO PARRAMON (estudiós de la sardana)  Medalla al mèrit cívic: MARINA ROSSELL .  Medalla al mèrit en la dansa d'arrel tradicional : JORDI FOSAS COLOMER (president del Cercle de Cultura Popular i Tradicional Marboleny , de les Preses).  Premi a la dedicació : RAMON AG

A les portes del Nadal, recuperem sota aquestes ratlles la notícia publicada a Lo Carranquer el 17 de desembre de l'any passat -ahir tot just feia un any-, on ens feiem ressó de la campanya iniciada a Matadepera per en Jordi Folch. Tots els anys per aquestes dates patim una agressió globalitzadora en forma de tipus panxarrut, una manipulació de les ments dels nens de l'univers. Que tornin a aflorar las tradicions amb arrelament centenari... CAMPANYA DE SUPORT ALS NOSTRES ESTIMATS REIS MAGS , MARGINATS, MENYSTINGUTS I OBLIDATS PER CULPA D'UN INVASOR, GRAS I LLARDÓS, PRODUCTE DEL CONSUMISME COMPULSIU ... Aquests tres pobres venerables ancians porten dos mil anys amb la seva PIME atenent únicament el mercat llatí i sense intenció d'expandir-se i estan patint una agressió que amenaça amb destruir-los. Reivindiquem la figura dels Reis Mags perquè: 1. Els Reis Mags són un símbol de la multiracialitat i la bona convivència, mai han tingut cap problema d'immigració. 2. E