Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2012

'Lipdub' de rècord per la llengua catalana

Imatge
Clica damunt la imatge per veure el vídeo. Milers de persones s'han mobilitzat avui a França, als territoris amb llengües minoritzades, per reivindicar al govern de París una llei que les protegeixi i les promogui. A la Catalunya Nord, aquesta convocatòria s'ha fet a Perpinyà i ha consistit en un "lipdub" multitudinari -els organitzadors parlen de 7.000 persones- amb la participació de nombroses associacions culturals i ciutadanes. Cartell extret de http://www.omnium.cat/ca/noticia/lipdub-per-la-llengua-catalana-a-perpinya-5717.html Vídeo extret de http://www.324.cat/video/4026911/altres/Lipdub-de-record

Els nombres: el 30.

Imatge
Té la gràcia del tres, del qual és el múltiple més clar. Judes va vendre Jesús per trenta diners; Jesús va començar la seva vida pública a trenta anys, i en la Passió va rebre trenta assots. El mes té trenta dies. Segons la institució medieval de la Pau i Treva de Déu , l'espai a trenta passes a la rodona d'una església era considerat "sagrera" , espai sagrat, sota protecció i immunitat eclesiàstica: per això les viles medievals s'arredossaven entorn d'una església consagrada. Encara algun nucli de població duu aquest nom: Trentapasses ( Vilalba Sasserra , Vallès Oriental). El consell dels Trenta o dels Trenta Tirans fou una comissió d'oligarques de l'antiga Atenes . El Trentenari, consell ordinari municipal, era una comissió permanent del Consell de Cent barceloní. La guerra dels Trenta Anys . El manifest dels Trenta (de la CNT històrica) preconitzà l'estratègia anomenada "trentisme" ... REFRANYER: Trenta mil indica, en l'

Els aerogeneradors del Bages i de l'Anoia hauran de modificar la senyalització lumínica

Imatge
L'actual il·luminació blanca, intensa i intermitent que provoca molèsties als veïns es susbtituirà per llum de color vermell, fixes i de menys intensitat. L’acció judicial que l’entitat El Saüquer , ubicada a Aguilar de Segarra , va presentar l’any 2010 per posar de manifest 'les molèsties i la contaminació lumínica que provocaven els indicadors lluminosos d'aquestes instal·lacions' ha prosperat. Això fa que els parcs eòlics situats a l'Anoia i el Bages hauran de modificar la senyalització lumínica dels seus molins. Actualment, els llums que porten els molins eòlics són de color blanc i intermitents i d'una elevada potència. La secretària de l'entitat El Saüquer, Judit Ester, ha explicat que aquesta il·luminació produeix 'efectes molt molestos a la població que viu prop dels molins, a les granges i a les persones que circulen per les carreteres del voltant. Aquesta és una zona que compta amb alts nivells de protecció i els llums causaven un impacte

Les Festes Majors, s’han de celebrar a càrrec del veïnat o dels dèficits municipals?

Imatge
La publicació digital Tornaveu · Associacionisme i cultura publica en la seva editorial corresponent al número 53 (2a quinzena de març de 2012) una interessant reflexió sobre l'impacte de la crisi en el món de les festes i de la cultura. S’ha iniciat un gran debat a causa de l’impacte de la crisi econòmica en els pressupostos de l’absoluta majoria d’ajuntaments. No hi ha diners per festes i cultura. Si no hi ha diners per pagar els proveïdors, molt menys per finançar tot un seguit d’activitats i serveis de l’àmbit sociocultural que l’administració activà en els transcurs de les darreres tres dècades de democràcia. Es pot ben dir que, en la línia del benestar social, s’han superat els límits de les nostres possibilitats. No tenim una economia productiva capaç de suportar-ho, ni s’ha creat tecnologia que produeixi rendes suficients per finançar serveis que ara s’han convertit en un luxe. La realitat ha posat les coses en el lloc exacte de la renda per capita d’un estat on s’ha vis

Del 31 de març al 7 d'abril, a Salardú, PYRENADES 2012

Imatge
Pyrenades és una setmana d'activitats que tenen com a eix conductor el coneixement i debat entorn al pirineisme i la muntanya. Tot el seu programa és gratuït i té l'únic objetiu de posar els Pirineus catalans en el punt de mira, i difondre el debat sobre el valor natural, cultural i mediambiental que suposa per a Catalunya l'existència dels Pirineus. El festival se celebra en diferents espais, i inclou activitats vinculades a l'entorn natural (caminades i excursions per la Val d'Aran de diferents nivells de dificultat) i una exposició creada especialment per a l'ocasió, sobre la fotografia estereoscòpica o en 3D i la muntanya, que fa un recorregut des dels seus inicis al s. XIX amb els primers exploradors, fins a l'actualitat. D'altra banda, hi haurà un cicle de conferències amb experts sobre temes relacionats com, per exemple, el canvi climàtic a través de la transformació dels llacs al Pirineu. També es podrà veure al llarg de tota la setmana la II M

Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya: EL VIA CRUCIS VIVENT DE SANT HILARI SACALM.

Imatge
1. Història de la festa. Durant el segle XVIII a Sant Hilari Sacalm ja es té constància de processons en les quals hi intervenien, a més dels passos o misteris, alguns personatges de la Passió com ara Maria Magdalena, Maria de Betània i Maria La Pecadora. Segons una consueta del primer terç del segle XVIII a Sant Hilari eren moltes les processons i la del Dijous Sant era una de les processons més importants de l’any, juntament amb el Via Crucis dels divendres de quaresma que es celebrava a l’interior del temple. Al segle XIX, a la processó del Dijous Sant es duia el tabernacle de Maria Santíssima Dolorosa, la comitiva l’encapçalaven dones portant ciri, i a continuació dos capellans cantaven un Miserere . Al final, un home vestit amb túnica negra portava el Sant Crist. A principis del segle XIX, varen començar a sorgir penitents que s’autoflagel·laven fins a sagnar, coneguts com els disciplinats. Aquests en varen formar part fins a finals del segle XIX, quan el rector va prohibir la

Aprovats per la Coordinadora de Colles Castelleres el document dels valors, l'ús del casc i el no a la publicitat

Imatge
L'assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya , celebrada aquest passat dissabte 24 de març a Molins de Rei, va aprovar pràcticament per unanimitat el document "Els valors socials del fet casteller" , que s'havia anat treballant al llarg de tot l'any, així com altres acords importants, com ara la obligatorietat de l'ús del casc i la no inserció de publicitat en la indumentària castellera. En l'assemblea hi van participar més de 140 persones d'un total de 48 colles, de les 62 que actualment formen la CCCC . La redacció del document "Els valors socials del fet casteller" havia estat un dels compromisos adquirits per la junta en l'assemblea del 2011, i al llarg de tot l'any es va anar treballant mitjançant un procés participatiu amb la implicació de totes les colles. El document consagra valors com el caràcter obert i inclusiu de les colles o l'amateurisme integral del fet casteller (consulteu el

'El 9 Esportiu', llengua i visió de país

Imatge
El gener de 2002 apareixia als quioscs un projecte de periodisme esportiu en català, no només de llengua, sinó de referents. El 9 Esportiu , l’únic diari esportiu en la nostra llengua, inicialment es distribuïa gratuïtament dins els diaris del grup de la Coordinadora de Mitjans, ja desapareguda, i a principis de 2003 va començar a vendre's per separat als quioscos catalans, alhora que mantenia una edició reduïda i gratuïta a l'interior d'alguns dels principals mitjans en català del país, com El Punt , el Segre , Regió 7 , el 9 i el Diari d'Andorra . A principis de 2010, també va ser inclòs dins l'AVUI , fins que l’agost del 2011 va iniciar el camí en solitari amb una oferta renovada i més potent per competir amb la premsa esportiva en castellà i de referents espanyols. Certament, hi ha una tradició de premsa esportiva molt potent al país, amb un diari centenari, Mundo Deportivo , i un que té tres dècades d’història, Sport . Es tracta de productes de qualitat, p

Jornades "Ciutat i Patrimoni", Cervera 13 i 14 d'abril de 2012

Imatge
Amb el títol "La gestió de les ciutats monumentals" , i dins els actes del 40è. Aniversari del Centre Associat de la UNED a Cervera , tindran lloc a la nostra ciutat els propers dies 13 i 14 d'abril les jornades “Ciutat i Patrimoni” , organitzades conjuntament amb el Museu Comarcal de Cervera . Informació facilitada pel Museu Comarcal de Cervera, museu@museudecervera.cat

8 d'abril, Caramelles!

Imatge
Aquest dissabte 31 de març, a les 12 del migdia, i obert a tothom, tindrà lloc al nou local de l'Agrupació Coral (a l'antic col·legi de la Sagrada Família, al carrer Sabaters) el primer assaig de Caramelles. El segon tindrà lloc al mateix espai el dissabte 7 d'abril, a les 10 del matí. Informació facilitada per la Coral Infantil Nova Cervera, mriu79@gmail.com

La 7a Fira de Florejacs serà un punt de trobada d’entitats de la Segarra

Imatge
La Fira de la Flor de Florejacs (7 i 8 d’abril) es configura com un esdeveniment que aglutinarà gran nombre d’iniciatives de la Segarra. El programa d’enguany reuneix activitats d’arrel tradicional com una actuació castellera dels Margeners de Guissona, una cercavila amb els geganters de Torà i els diables de Cervera (a banda de la gegantona i els capgrossos locals) i l’animació de carrer i l’escenografia de la Ruta de la Dama amb el grup Alea Teatre de Cervera. A més, compta amb la realització d’un taller de modelatge a càrrec de la ceramista de Viver Irene Verdés, un d’elaboració de sabons artesanals a càrrec de Carme Fité, de Guissona, i un tercer de modelatge de flors a càrrec de l’AVV del Llor, així com una xerrada sobre herbes condimentaries per part d’Àstrid Van Ginkel de Cervera, la creació d’un llibre gegant amb dibuixos sobre la llegenda de la Dama de Florejacs amb el suport d’Art Sant Guim Vell, un concurs i exhibició de majos amb participants arribats de tota la comarca

Propera estrena del documental sobrer el fenomen casteller "The Human Tower"

Imatge
Dins de la iniciativa 'El documental del Mes' , el proper dijous 12 d'abril s'estrena el documental "The Human Tower" als cinemes Renoir Floridablanca , un perfecte retrat del fenomen casteller a la Índia, a Xile i a Catalunya des d'una mirada fresca i pura, com una passió que supera races, fronteres i edats. THE HUMAN TOWER. Direcció: Ram Devineni & Cano Rojas. Nacionalitat: Xile, Espanya, Índia (2011). Duració: 74 minuts. Gènere: Cultural. VO en subtitols en català. Productores: Rattapallax , Music with Curves . Música: Andres Subercaseaux, Rene Veron. So: Andres Subercaseaux, Rene Veron. Muntatge: Ram Devineni. Productors executius: Enrico Rossini Cullen, Alexandra Galvis. Fotografia: Cano Rojas, Ram Devineni. Directors: Ram Devineni i Cano Rojas. The Human Tower Trailer from CaNo Rojas on Vimeo . SINOPSI. Què és millor per tocar el cel amb els dits? Fer-ho individualment o mirar de pujar col·lectivament creant un castell? Tres cultures, l

El Seguici de Festa Major

Tornem a l'escola Jaume Balmes! Avui us oferim el treball de recerca que han realitzat els alumnes de sisè A sobre el Seguici de la Festa Major de Cervera. Festa Major Cervera 2011 View more PowerPoint from ejaumebalmes Extret del bloc de Cicle Superior de l'escola Jaume Balmes de Cervera, http://jaumebalmesciclesuperior.blogspot.com/

'1812: Quan érem francesos'

Imatge
El 19 de març de 1812 es proclamava a Cadis la Constitució de 1812, la "Pepa" . Però què passava a Catalunya? El programa de Televisió de Catalunya '30 minuts' d'aquest cap de setmana en fa memòria: érem una província de l'imperi napoleònic. Fa 200 anys, diputats reunits a Cadis van proclamar la Constitució . Va ser en plena guerra del Francès; Napoleó havia imposat el seu germà, Josep I, com a rei d'Espanya. Però Catalunya no depenia ni del Regne d'Espanya ni de Cadis: Catalunya formava part de l'imperi Francès , que l'havia annexionat aquell mateix any i l'havia dividit en quatre departaments: Ter , Segre , Montserrat i Boques de l'Ebre . Andorra formava part de Catalunya, la Vall d'Aran s'havia integrat al departament francès de l'Alta Garona i una part de la Franja de Ponent -Mequinensa i Fraga- també formaven part de l'imperi. Barcelona, amb 150.000 habitants, era la tercera ciutat de l'imperi, després de

'Ara jo' · Els joves expliquen contes als avis.

Imatge
Aquí teniu una de les iniciatives de l'associació cerverina Amics del Conte: els joves explicant contes a la gent gran de les residències de la nostra ciutat. El projecte va començar el passat 13 de març, amb la col·laboració dels actors i actrius d'Alea Teatre, i amb la voluntat que perduri durant molt de temps. Informació extreta de la pàgina web d'Amics del Conte, http://www.amicsdelconte.org/

Llibres: 'BRUIXOTS DE L'AIGUA. ELS SAURINS A CATALUNYA', de Rosa M. Canela Balsebre

Imatge
L’aigua és un bé indispensable per a la vida. Els humans fa tant de temps que cerquem l’aigua, que semblaria frívol parlar d’un origen remot fixat en un temps històric. Tot i amb això, hi ha qui parla de vuit mil·lennis enrere. Catalunya és una terra aspra i costeruda, una terra que s’ha de treballar de valent perquè hi hagi collita, pedra a pedra, traginant el millor sòl per al cultiu. Els catalans de les pedres, en traiem pans. La terra seca mediterrània on la pluja no sap ploure, on cada font és un tresor, on cada pou és una esperança, és terra de saurins. Un saurí és gent experimentada que sap veure allà on la gent normal no hi sap veure; que coneix els secrets de cada barranc i escorpitera, de cada coma i fondalada. Els saurins són gent de la terra que sap trobar l’aigua allà on s’amaga. Al zuharí, l’il·luminat, aquell qui té el do de la vidència, de l’ocult. El saurí gaudeix d’una categoria liminar entre el que és d’aquest món i el que correspon a la dimensió de la màgia, una d

Berga presenta l'aplicació per a Iphone i Android 'La Patum i Berga'

Imatge
L'aplicació permetrà, entre moltes altres coses, seguir La Patum en viu durant els dies de la festa, oferint informació a l'instant del recorregut de les passades i del lloc per on passen aquestes en cada moment. A finals d’abril, la capital berguedana disposarà d’una aplicació gratuïta per a Iphone i Android que permetrà tenir Berga a l’abast d’un clic de manera fàcil i ràpida. Aquesta és una de les principals característiques de la nova aplicació “La Patum i Berga” , que oferirà a la ciutadania un ampli ventall d’opcions relacionades amb la ciutat i que s'oferirà en català, castellà i anglès. L’aplicació, que ha estat creada per Marc Vallejo, desenvolupador d’aplicacions mòbils d’Ios; i per Albert Bres, desenvolupador d’Android, i el disseny gràfic de la qual ha anat a càrrec del dissenyador Salvador Vinyes, ara per ara es compon de dues seccions, una destinada a La Patum , i una altra centrada en la ciutat de Berga . L’apartat destinat a la festa berguedana compta amb

40 anys de colònies a La Guàrdia Lada

Imatge
El proper diumenge 15 d'abril tindrà lloc a Cervera la festa de celebració del 40è aniversari del grup de colònies de La Guàrdia Lada. Informació facilitada per la Margarida Riu, mriu79@gmail.com

V Trobada de la Dona Trabucaire, a Santa Coloma de Gramenet

Imatge
Per cinquè any consecutiu es celebrarà la Diada de la Dona trabucaire que enguany tindrà lloc a Santa Coloma de Gramenet, el proper diumenge 25 de març, organitzat per la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya i els Trabucaires de Santa Coloma de Gramenet . La trobada, que es duu a terme en una població diferent cada any, és una petició de les dones, cada vegada més nombroses, que formen part del moviment trabucaire català i, en conjunt, un reconeixement històric al seu paper socioeconòmic i cultural, amb la voluntat de seguir el camí de la igualtat i en rebuig a la discriminació en qualsevol àmbit. A la diada hi participaran una cinquantena de dones trabucaires d’arreu de Catalunya, membres de les 46 colles que integren la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya . Al grup de dones s’hi afegiran més de cent acompanyants i tots junts seguiran un ampli programa d’activitats: 9 del matí - Recepció de Colles al Museu Torre Balldovina. 2 quarts d'11 del matí - Visi

Els Llibres de Consells de la Paeria de Cervera es poden veure on-line

Imatge
L’Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG) posa en línia els llibres de consells del Fons Municipal de Cervera. L’Arxiu Comarcal de la Segarra ha portat a terme ens els darrers anys la digitalització d’una part dels seus fons documentals. Les tasques van iniciar-se a principis del 2007 quan es van digitalitzar els primers 37 llibres de consells del Fons Municipal de Cervera a càrrec de l’empresa Artyplan . Posteriorment, l’any 2010, mitjançant un pla d’ocupació temporal, es van digitalitzar tots els llibres d’actes municipals de la Segarra que es custodien a l’Arxiu, a part d’altra documentació municipal de la comarca. Actualment es continua digitalitzant a càrrec de la Societat Genealògica d’Utah , una entitat nord-americana vinculada a l’església del mormons. L’objectiu d’aquesta entitat és crear un arxiu on es reuneixi la història familiar de la humanitat a través de la recerca genealògica i ajudar a les persones vinculades a la seva religió a connectar-se amb els seus avantpassats m

Comunicat de Justícia i Pau: "Eurovegas : crear ocupació a qualsevol preu?"

Imatge
Justícia i Pau és una entitat cristiana creada l’any 1968 per tal de contribuir a la promoció dels drets humans, la justícia social i la pau en el nostre país. Fidel a aquesta missió, Justícia i Pau ofereix públicament les seves reflexions sobre diferents aspectes de la realitat social i política, sobre els quals considera necessari sensibilitzar la ciutadania i els poders públics. Per aquest motiu, volem expressar la nostra greu preocupació davant del projecte d’inversió empresarial conegut per “Eurovegas” , al qual el Govern de la Generalitat sembla decidit a donar suport, per tal que s’instal·li a Catalunya. Certament, és comprensible que un projecte que promet oferir milers de llocs de treball, en els actuals moments de crisi, amb xifres d’atur alarmants, resulti atractiu i sigui políticament difícil de rebutjar. Ara bé, malgrat la greu situació econòmica, l’esforç per crear ocupació i estimular l’economia no es pot fer a qualsevol preu. Cal sempre preservar la dignitat de les

'Ara va de bo', 40 anys i mig.

Imatge
Ja fa 40 anys i mig de la bèstia més mítica de les cançons per a petits i grans: "El gripau blau" . La gent d' Ara Va de Bo , acompanyats d'antics components i d'un públic nombrós, ho van celebrar fa pocs dies en el marc del Festival Tradicionàrius de Barcelona . El grup d'animació 'Ara Va de Bo' es va formar el juliol de 1971 a Barcelona, a l'Escola d'Estiu de Mestres de l'Associació Rosa Sensat . El van fundar tres antics membres d' El Grup de Folk ( Xesco Boix , Jordi Roura i Josep Maria Pujol), la bibliotecària infantil Núria Ventura i la mestra especialitzada en dansa Laura Pérez. Fins ara ja han passat pel grup més de 60 músics, dansaires i actors. L'objectiu inicial del grup era més pedagògic que artístic: treballar per escoles, centres d'esplai i festes infantils al carrer. Les circumstàncies del país van provocar que el grup també oferís espectacles no previstos inicialment: pallassos, teatre de carrer, titelles, pr