LO CARRANQUER

Coples del túnel Els nostres avantpassats van fer tancar la vall per tal que el camí ral passés per dins Cervera amb penes i treballs... Ara, en els temps moderns, ens van tallar una bona carretera per salvar un desnivell no massa gran i aconseguir que els cotxes passessin més de llarg! I ens van fer el túnel. No m'explico encara com, a cop de petards , no van plegar-se les cases del damunt. I no sé si Cervera, a fi de comptes, hi ha guanyat o perdut... Però allò és molt bonic. I a mi el passar-hi em fa certa basarda , perquè sento un complex ben bé de cuc -és clar que jo, pels meus pecats, aquí he nascut!-. Els nostres avantpassats van fer tancar la vall... Carles Cepero i Salat 'La ciutat màgica', 1992 Imatge extreta de http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Vista_de_Cervera_05.JPG

El dissabte 25 de juny va tenir lloc la ja tradicional vetllada del Concert sota el túnel de l'A-2, a Vergós, que després de vuit edicions s'ha convertit en una cita destacada del calendari cerverí en l'arribada de l'estiu.  Cal recordar que la Coral Ginesta de Cervera, organitzadora i descobridora d'aquest indret -que popularment s’anomena “Temple de la modernitat” - i amb Xavier Puig al capdavant, enguany va estar acompanyada del Cor de la Diputació de Girona, dirigit per Pablo Larraz. En aquesta edició el concert s'anomenava Projecsons, ja que l'objectiu passava per crear un magnífic escenari per a la projecció visual i la videocreació a càrrec del cerverí Miquel Camacho, que poguessin acompanyar la música coral dels segles XIX i XX. El repertori musical era molt exigent i absolutament tot a capella , ja que la nit va iniciar-se amb el "Jubilate Deo" de L. Halmos a càrrec de la Coral Ginesta, tot recordant el pr

Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments -aquest és el setè, i últim, dedicat als tocs d'avís de perill- els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya' , dins del quinzenal cerverí 'Segarra' , l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré. Toc de Temps. Es comença fent senyal, tocant 3 batallades acompassades de Nova. Després es dobla amb batallades de Nova i So Major, fent 3 tocades, com s'indica en la primera part del solfeig. Després de fer l'última tocada de Nova i So Major, ja es toquen les 4 campanes, segons s'assenyala en la segona part de la il·lustració. I a l'última tocada, sense parar, s'hi afegeix el toc d'encordats. -Vegi's el primer pentagrama, tercer dibuix-. Després d'haver fet uns dos tocs d'encordat

El passat Sant Joan va ser una revetlla molt especial... En ella es va presentar el capgròs del company que ens va deixar, Fabià Pont Pedrós. Un homenatge més que merescut !!!!

Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments -aquest és el sisè, dedicat als tocs de les festes de Cervera - els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya' , dins del quinzenal cerverí 'Segarra', l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré. Festa Major del Santíssim Misteri. Quasi en totes les festes es feia tres tocades: toc a festa a la vigília, toc a ofici el mateix dia de la festa i toc a funció per la tarda. Ara bé, en les festes extraordinàries, per exemple, la del Santíssim Misteri, hi havia més tocades. Eren: la vigília, a migdia, toc general de totes les campanes, i toc de Completes en sortir d'aquestes. El dia de la festa, toc a les sis del matí, hora en què era exposada la relíquia a l'altar major, tot convocant al solemne ofici i, en sortir d'ofici,

Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments -aquest és el cinquè, dedicat als tocs de morts, d'enterro i de funerals- els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya' , dins del quinzenal cerverí 'Segarra', l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré. Hi havia 7 classes de tocs: General de 1ª, dit de Capellà. General de 2ª, dit de Sant Nicolau. General de 3ª, dit de Preveres. "Enterro" de 4ª classe. Enterro de 3ª classe. Enterro d'Amor de Déu. Enterro d'Aubat. Primer que tot, diré que al final de totes les classes de tocs, tant si es tocava a morts, com a enterro, com a funerals o com a avís de funerals a la vigília s'indicava si el difunt era home o dona, com també si era de la plaça Santa Anna per amunt -sector de la ciutat anomenat "Cap

La nit de Sant Joan  Lletra i música: Ariadna Mayer, Júlia Prat, Núria Pujol i Maria Saladrigues. Grup d'Improvisació del Conservatori Professional de Música de Cervera Enregistrat per Jordi Castellà. Cervera, gener-maig 2015. Aquest tema forma part del Cd "I'm PRO 2015" , que consta de 9 cançons composades i enregistrades pels mateixos alumnes del Grup d'Improvisació. Els treballs de creació van començar al mes de gener, amb la creació de les lletres de les cançons, i van continuar els següents mesos amb la composició de les músiques, assaigs, sessions d'enregistrament, mescla i masterització. El Cd també inclou el tema 'Fem Nadal' , que compta ja amb més de 12.000 reproduccions a youtube. Totes les cançons es poden escoltar al soundcloud de forma gratuïta, i també a la web del grup d'improvisació ( www.impro.conservatoricervera.com ). Extret de http://impro.conservatoricervera.com/index.php/materials-didactics

Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments -aquest és el quart, dedicat als tocs de les funcions religioses - els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya' , dins del quinzenal cerverí 'Segarra' , l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré. Toc de Congregació. Es tocava aquest toc en les funcions dels diumenges que se celebraven a la Capella dels Dolors de la Parròquia i durant el Septenari dels Dolors. Aquest toc tenia i té el nom de Congregació perquè antigament estava constituïda l'Associació de Congregants de la Mare de Déu dels Dolors. Aquesta associació tenia les seves funcions i els seus actes. Entre els últims, hi havia cada any la processó de Setmana Santa, al vespre del Diumenge de Rams, anomenada la Processó dels Dolors. Al cap d'una pila d&#

Des de Ceret, al nord, fins a Tortosa, a l’extrem sud del mapa, i des de Begur, a l’est, fins a Tamarit de Llitera, a l’oest, Catalunya és terra de dimonis. La terra més ufana sota la capa del sol és també la més demoníaca de tot el continent europeu:  Tenim més de 70 mots populars per designar el Diable.  La geografia catalana conté 12 coves, 29 torrents i barrancs, 22 estanys i gorgs, 13 castells, 31 ponts... que fan referència al Diable. I també més de 30 entrades directes a l’Infern.  El Cavall Bernat de Montserrat és d’origen diabòlic.  El manual per fer exorcismes més utilitzat a l’edat mitjana es va editar a Barcelona. Segons l’escriptor Joan Oliver el Diable parla en lleidatà.  A La Divina Comèdia de Dante trobem tres comtes catalans al Purgatori.  Arreu de Catalunya continuen celebrant-se aquelarres, misses negres, pactes demoníacs i exorcismes.  Després de documentar-se durant anys, la periodista Sylvia Lagarda-Mata, que ja ens va sorprendre amb el seu exi

Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments -aquest és el tercer, dedicat als tocs de les celebracions religioses- els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya' , dins del quinzenal cerverí 'Segarra', l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré. Toc de mes de Maria. Es tocava durant tot el mes de maig, en la funció del Mes de Maria que cap al tard celebrava l'Associació de Filles de Maria. Toc de Bilandó. Aquest era el toc més popular, ja que es tocava cada dia del mes de juny, dedicat al Sagrat Cor de Jesús; durant el mes d'octubre, dedicat al Roser; en les funcions de la tarda, tant els dies de cada dia com els diumenges i altres festes; en les novenes dels sants; en la Missa de Comunió del tercer diumenge de cada mes, etc. Es tocava durant un quart d

L’escola de teatre de Cervera “La Caserna” arriba al final del tercer curs amb la posada en escena de la Mostra de Teatre de final de curs dels alumnes de l’escola. Serà aquest proper divendres dia 17 de juny a 2/4 de 7 de la tarda al teatre Casal de Cervera.  Les propostes que s’escenificaran dels diferents grups de l’escola, cinc en total, seran força diferents entre elles, ja que les edats dels alumnes estan compreses entre els 6 i els 70 anys.  Tots ells, actors i actrius, han estat treballant molt dur els últims mesos del curs per tal de fer d’aquestes funcions un molt bon espectacle. Us hi esperem!  + info a: www.cmc-cervera.cat/teatre

Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments -aquest és el segon, referit als tocs de festa- els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya' , dins del quinzenal cerverí 'Segarra', l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré. Hi havia diferents classes de tocs de festa: Volteig de totes les campanes. Volteig de So Major i Tibau. Volteig de totes les campanes, llevat del So Major. Volteig del Tibau i Nova. Volteig de Nova. Volteig de Carranca, Trinitat i Onzena. Volteig de totes les campanes. Es tocava a festa la vigília, a migdia, començant amb el Toc d'Oració; tot seguit es feien uns quants repicons amb la Trinitat i Carranca, seguit de Bilandó. A continuació, s'alçaven les campanes, segons la classe de toc. Quan es feia toc general, es començava d'aquest

En el marc de els festes del barri, el passat dissabte dia 18 de juny es va estrenar una melodia pròpia per l’àliga de Sant Julià de Vilafranca. La nova melodia l’ha composada el músic vilafranquí Paton Felices i l’ha titulada “Àliga negra” . La peça està pensada per una cobla de tres quartans i va ser interpretada per la colla Ministrers de Vilafranca. El cap de colla, l’Eloi, ha muntat una coreografia per l’àliga i també per la gent, grans i petits, que l’acompanyen. Es fa un gran cercle al voltant de l’àliga i tothom balla una petita coreografia tot giravoltant. Recordem que l’àliga de Sant Julià es va estrenar per la Festa Major de Vilafranca de l’any 2003, en substitució de l’àliga vella, encarregada per la regidoria de cultura de l’ajuntament a l’artista vilafranquina Dolors Sans. Aquesta Àliga Nova va sortir per la Festa Major durant 8 anys. L’any 2012 el Consell de la Festa Major de Vilafranca va decidir que no sortís i va tornar a sortir l’àliga vella. L’any 201

Gairebé 800 persones van gaudir de la gala musical que va recollir 2.411,14 € en benefici de la ONG catalana Proactiva Open Arms El passat dissabte 11 de juny, La Segarrenca va organitzar la cinquena edició de la gala Vals un Potosí! , l’escala en hi-fi concurs per a la igualtat, als patis de la Universitat de Cervera. Les gairebé 800 persones que van assistir-hi de públic van poder gaudir d'una gala per a la igualtat de les que no s'obliden, amb més actuacions que mai, i amb un equip de presentadors de primera línia, Marc Minguell i Susana Pascual, que van donar el tret de sortida a la gala amb la cançó Voglio vederti danzare d’Akme. També es va comptar amb un jurat, format per Lourdes Castellana, Dídac Prat i Sara Ribera que, en clau d’humor, van fer les seves valoracions des del mateix escenari. La gala va comptar amb 15 actuacions de luxe que van permetre fer aparèixer en un mateix escenari personatges com Lou Bega, Chenoa, el Petit Príncep , la

La nit de Sant Joan anuncia l’arribada de l’estiu. Prèviament, el solstici del 21 de juny ha obert astronòmicament la porta de l’estiu i ha tancat la de l'hivern. I si bé hi ha moltes maneres de celebrar aquesta festa d'arrels paganes, i moltes particularitats locals, el foc és l’element central de totes. Fogueres, falles, etc. exerceixen d’elements aglutinadors de la comunitat. És, de fet, una de les festes populars més arrelades als Països Catalans, i que mobilitzen les entitats culturals i socials dels pobles i ciutats per organitzar revetlles populars per carrers i places, amb orquestres, ball i, en alguns casos, amb fogueres. Les fogueres a les places i a les cruïlles són l’element destacat de la revetlla de Sant Joan, sovint construïdes per veïns i entitats que van a cercar trastos vells per cremar. Temps enrere les colles d’infants i joves competien per aquest combustible i, si calia, l’afanaven a la foguera veïna per poder bastir la més grossa. A

Reproduïm sota aquestes ratlles i en diversos lliuraments els escrits apareguts sota el títol "Els tocs de les campanes de Cervera" a la secció 'Parlem-ne' de l'aula de Cervera de la Càtedra de Cultura Catalana 'Samuel Gili i Gaya' , dins del quinzenal cerverí 'Segarra', l'any 1970, i dels que n'era autor Xavier Porredon i Farré. El firmant d'aquest resum que des dels 7 ó 8 anys -o sigui, cap allà el 1912 ó 13- ja va començar a anar al campanar, fa aquest aproximat historial de les normes que s'usaven per a tocar les campanes de la parròquia de Santa Maria en cada una de les festes dels sants i esdeveniments que es presentaven al transcurs del temps, fins el juliol de 1936. Després de la Lliberació de Cervera, aquelles normes es van anar perdent i avui ben poc es toquen. Primer que tot, diré que el campanar té vuit finestrals. Les campanes són sis, posades per l'ordre següent de finestrals:  En entrar al pis on

Diversos estudis han tractat sobre el ball de bastons des d’una perspectiva local o poc aprofundida. Això ha fet que la majoria de la informació hagi estat fins ara dispersa. Les músiques del ball de bastons i el seu context ens mostra la pràctica totalitat de melodies que serveixen ara i havien servit antigament per a poder ballar aquesta dansa ancestral i viva. En aquest llibre hi podreu trobar partitures amagades fins ara en arxius, tonades que ja no es ballen però que hem pogut rescatar de la memòria d’antics bastoners i, no cal dir-ho, les músiques que continuen vigents. Tot això junt amb informació i fotografies de les colles de ball de bastons de tot Catalunya, perquè aquestes músiques que us oferim no quedin fora de context. Així doncs, aquest llibre és una eina important per constatar la grandíssima riquesa del ball de bastons des d’una de les seves vessants primordials: la música.  Els autors Robert Rovira i Ferré (l’Arboç, Baix Penedès, 1952) va iniciar-se en e

Les Forques De forques en altres llocs va haver-n'hi que al turó de Capell... i a dintre vila, on feien més nosa que servei -segons diuen les cròniques que ens vénen d'aquell temps-. Tanmateix, algun dia nostre senyor el Veguer es va sentir poeta -i home pràctic també- i va copsar la imatge d'aquell turó ressec amb tres forques alçades retallant-se en el cel i tres penjats alhora, balancejant-se al vent; va veure que faria bonic que, amb els paers, anés en el seguici dels reus, seguir els senders vorejats de fonoll i farigola i a la fi contemplar com es complia la justícia del Rei, mentre s'oïa, en l'aire quiet, d'un frare el prec darrer! I així mentre el sistema de la forca va estar de moda... Els segles van passar, es van podrir les fustes que hi quedaven i la terra sofrent, seca i eixorca, va reflorir en les herbes que l'anaven cobrint a poc a poc... hi van tornar petits insectes i els ocells cantaires, la f

El Carreró de les Bruixes Va néixer així: com un carrer corrible de la segona línia de defensa, la de les pròpies cases, que, amb els anys, van cobrir-lo, quedant-li la impossible foscor, que de vegades s'hi condensa com sorgida d'alguns malsons estranys! I a qualsevol malson hi ha d'haver bruixes. I un sàbat, baldament de tant en tant, on s'hi congreguin, amb les bruixes, gòlems i zòmbies i vampirs, íncubes, sàtirs, súcubes, gnoms, bruixots i pitonisses, mussols, òlibes blanques, muriacs i tota la cohort adoradora de Satanàs, el Gran Cabró banyut! Per això, al mes d'agost, en la nit càlida, el malson es fa carn, llum i bullici, fada la lluna els carrers de Cervera amb el pàl·lid argent que tot ho encisa i unes hores només, fins a l'albada, la ciutat és el prat on el Cabró (1) es mostra a tot el poble, que l'aclama amb les bruixes del nostre carreró! I el vent seré exorcitza les tenebres mentre r