LO CARRANQUER

G enèricament la ratafia és un licor obtingut per maceració de fruites, herbes, arrels, pinyols i espècies en aiguardent o alcohol molt refinat. En podem trobar d'elaborades a partir d'un sol ingredient, ja sigui una fruita, unes flors, una espècie o una herba. Sovint s'utilitzen les plantes que a la zona tenen més predilecció i les fruites i flors que hi abunden. L a clàssica ratafia catalana està elaborada seguint un tradicional i meticulós ritual que persegueix alhora propietats medicinals i digestives i un exquisit paladar. Es prepara a partir d'una fórmula complexa d' herbes, espècies i fruits, entre els quals figuren precisament les nous verdes o tendres A aquest preparat cordial se li afegeix després xarop o sucre per així convertir-lo en un saborós licor. E s poden trobar ratafies de nous verdes amb característiques molt semblants a diversos punts d'Europa i com passa amb les ratafies en general, alguns d'aquests preparats mantenen el nom de ratafia

Aquest dissabte 5 de juliol, a les 6 de la tarda en primera convocatòria, i mitja hora més tard en segona, farem Assemblea Extraordinària de Colla a l'Auditori Municipal. L'ordre del dia és el següent: Lectura i aprovació, si s’escau, de l’ordre del dia. Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’Assemblea Ordinària 12 de gener de 2008. Adhesió a l'Agrupació “Seny Major” de Colles Tradicionals i Culturals de Carrer de Cervera. Creació de la “Comissió 15è aniversari (1994-2009)”. Creació de la “Comissió 600 anys (1411-2011)”. Conveni de col·laboració amb la Biblioteca Comarcal de Cervera. Conveni de col·laboració amb l'Arxiu Comarcal de Cervera. Conveni de col·laboració amb el Pla Educatiu d’Entorn. Revisió de la Festa de la Colla 2008. Revisió del funcionament actual de la Colla. Torn obert d’intervencions.

Sant Miquel de Cuixà, al Conflent, és la localitat escollida per donar el tret de sortida al Correllengua que organitza cada any la Coordinadora d'Associacions per la Llengua ( CAL ). En motiu de la commemoració del mil·lenari de l'Abat Oliba , la Flama del Canigó recorrerà diverses poblacions del Conflent fins instal·lar-se definitivament a la cripta de Sant Miquel de Cuixà. La CAL es vol afegir a l'efemèride com homenatge a la figura de l'Abat Oliba, anomenat pare de la pàtria catalana, impulsor i abat de Cuixà i Ripoll i, posteriorment fundador de Montserrat. La Flama del Canigó li ret homenatge i la CAL iniciarà el Correllengua 2008 amb aquest acte carregat de simbolisme. La CAL ha informat que s'ha enviat la moció de suport a 1.200 ajuntaments del Principat perquè s'hi adhereixin amb l'objectiu d'incrementar els més de 400 municipis que s'hi van adherir l'any passat. El manifest l'ha fet l'escriptora Isabel Clara Simó on d

O rganitzat per l'Associació de Cultura Popular El Til·ler, amb el patrocini de Ratafia Russet , aquest festival únic aplega en un mateix espai a amants i intèrprets de la cornamusa, un instrument clàssic en l'àmbit de la música tradicional europea. L'instrument que origina el festival L a cornamusa és el nom genèric que es dóna a una família d'instruments a la que pertanyen el sac de gemecs català i la xeremia mallorquina. Es compon basicament d'un recipient de pell on s'acumula l'aire, el Sac o Bot, del que surten tres orificis, un per inflar-lo i els altres per a fer-lo sonar. La primera referència escrita que es té de la Cornamusa catalana, o Sac de Gemecs , és del segle XII però encara avui és un dels instruments més utilitzats en les celebracions festives populars, especialment en seguicis i cercaviles. La gran festa de la cornamusa E l Cornamusam reuneix cada any a Olot intèrprets d'aquest instrument vinguts d'arreu del món. S'inicia, com

En una reunió organitzada el passat 14 de juny a Aldaia, la Federació Valenciana d'Associacions d'Amics del Coet (FVAAC) ha constituït una Junta Gestora que estudiarà com fer front a la pol·lèmica directiva europea que amenaça diverses manifestacions de la cultura popular traquera valenciana. L a reunió va comptar amb presència de representants de les associacions següents: A.C.F. El Coet de Burjassot. A.C.F. Amics de la Corda d'Alaquas. A.C.F. Amics del Coet de Sueca A.C.F. Amics de la Pólvora de Burjassot. A.C.F. Corretraca d'Aldaia. A.C.F. El Coet de Picanya. A.C.F. El Fugidor de Picassent A.C.F. l'Estopí de Mislata. A.C.F. Qualsevol Penya de Paterna. A.C.F. Ultima Gran Penya de Paterna. A.C. Colla Despertaes de Massanassa Cofraria Verge del Rosari de Torrent Penya Coetera El Litri d'Estubeny Penya Socarrim de Montserrat L a Junta vol fer front a la DIRECTIVA 2007/23/CE DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 23 de maig de 2007 sobre la posada en el mercat d&#

Aquest diumenge es cel.lebra la festa del Segar. Per a més informació premer aquí. Les seqüències del segar fins al batre LA SEGA. Ja ho diu el refrany: Al juny la falç al puny. Arribades les primeres calors, quan les espigues comencen a daurar-se és el temps de la sega. Es tracta d'una operació que cal dur a terme com més aviat millor, no fos cas que una pedregada o una tempesta fes perdre la collita de l'any. Una vegada sembrat el gra a la tardor i ben llaurat el terreny, arriba el temps de la recol·lecció. Antigament es treballava de sol a sol i en colles, gairebé sempre tota la família, que s'enduien el bò i millor dels seus menjars per passar tot el dia al tros i no cal dir-ho, es vestien especialment per a l'ocasió. DE BON MATÍ DE CAMÍ CAP A L’ERA Els pagesos i les pageses s’aixecaven de bon matí, de dues a tres de la matinada, quan encara era fosc, i un cop ben esmorzats, amb el traguet d’aiguardent corresponent, agafaven el carro amb la dalla al coll, els venci

A quest diumenge, dia 29 de juny, a 2/4 de 7 de la tarda, tindrà lloc a l'Auditori de Barcelona el VII Festival de Bandes de Música Catalanes . L ’acte està organitzat per la Federació Catalana de Societats Musicals , i comptarà amb la participació de l’Agrupació Musical de Godall (director: Fernando Guasch i Bordes), la Unió Musical del Bages (director: Joaquim Piqué), i la Banda de Música Lira Roquetense (director: Sergi Costes i Ferré), les quals interpretaran obres de Gustav Holst, A. Malando, José Rafel Pascual, Jacob Haan, Jef Penders, Ben Haemhouts i Ferran Ferran. L a Federació Catalana de Societats Musicals està formada per 42 Societats Musicals de tot Catalunya, que compten amb més de 3.500 deixebles i 2.500 músics en actiu. Les Societats tenen 3000 socis, a banda dels músics i deixebles. A l’any 2007 varen desenvolupar activitats que implicaren directament més de 140.000 persones, en els més de 625 concerts que celebraren. El número d’espectadors a les activitats a l’a

E l proper dia 5 de juliol a les 21.42 h el Ball de Diables de l'Arboç organitza una festa d'aniversari per al seu drac, el 'Badalot' . E l drac 'Badalot' el va fer la constructora de bestiari popular Dolors Sans l'any 1993. És un drac majestuós inspirat en els dibuixos de les jaquetes dels diables de l'Arboç i dels esgrafiats de la capella de Sant Antoni de l'hospital de la vila. Els seus 5 caps infonen força, que junt amb els 10 tridents (basats en el ceptrot del Llucifer i la forca de la Diablessa dels diables arbocencs) donen 30 punts de foc. Els seus 3 metres i escaig d'alçada el converteixen en un dels dracs més ferotges i espectaculars de la nostra terra. H i haurà l'actuació de dos grups de música en directe, la projecció d'un vídeo sobre els 15 anys del 'Badalot' , xocolata, i rom cremat. A pareixeran diversos personatges com el Rei Josep de l'Arboç, les bruixes dels elements, i d'altres sorpreses, al que serà el

R eproduïm sota aquestes línies l'entrevista realitzada per la Núria Turull en el darrer número de la revista 'Segarra Actualitat' al Xavi Badia i al Xavi Miret -pare i constructor de la Tarasca de Cervera, el primer, i cap de colla de la Colla Infantil dels Diables de Cervera i representant de la Comissió de creació de la Tarasca, el segon- per parlar del procés de construcció d'aquest nou element del patrimoni festiu cerverí que des del dia 24 de maig forma part de les nostres vides: la Tarasca de Cervera . Si voleu veure el text més gran, cliqueu al damunt de cadascun dels fulls. Font: revista 'Segarra Actualitat', juny 2008

E ls Margeners de Guissona van arribar ahir dimarts del viatge que els ha portat des del dia 19 de juny, juntament amb Tirallongues de Manresa , a fer castells a terres italianes. A ixí, les dues colles es van convertir dissabte en les primeres colles castelleres que han actuat a la piazza del Miracolo, al costat de la torre de Pisa (Toscana). Ho van fer fet en l'acte central de l'Any de Catalunya a Itàlia , que té per objectiu donar a conèixer l'oferta turística de Catalunya al mercat italià, amb accions específiques de promoció adreçades tant als professionals com a públic final. L 'experiència, que ha estat molt gratificant per a la colla, ha permès als de la Segarra estrenar al llarg d'aquests dies el pilar de 5, construcció que no havien intentat mai a plaça, i també descarregar tres 4d7, construcció sostre de la colla. A més a més, han millorat la que fins el moment era la millor actuació de la seva història, tot descarregant el 5d6, el 2d6, el 4d7 i el pilar

El proper diumenge, dia 29 de juny, festa de sant Pere i sant Pau, es farà una missa a les 8 del vespre a l'església rotonda de sant Pere el Gros, al Grau. També hi participarà la Coral Lacetània. S ant Pere Gros és una església romànica que respon a les formulacions pròpies de l' arquitectura llombarda del segle XI i és un dels millors exemplars de l'arquitectura medieval catalana que adopten la tipologia de nau amb planta circular. D ocumentada el 1072 , set anys més tard els esposos El·lemar i Ermessenda la cediren al monestir de Sant Pere de Rodes perquè hi fundés un cenobi . La donació no fou acceptada per Guillem Ramon i la seva esposa Arsenda, senyors de Cervera . Finalment, el 1081 van decidir cedir-la a Santa Maria de Ripoll per establir-hi un priorat benedictí que s'anà engrandint en poc temps. El 1089 són nombroses les referències sobre el seus priors que eren monjos de Ripoll. C onsta en les relacions de la dècima papal recaptada

R eproduïm pel seu interès l'editorial del darrer número de la revista mensual 'Segarra Actualitat', que tracta vers l'associacionisme de la nostra ciutat. P er poder visualitzar millor el text, cliqueu damunt de la imatge. Font: revista 'Segarra Actualitat', juny 2008

Imatges: http://picasaweb.google.com/fotosdesdelasegarra/SantJoan2008

Font: revista 'Segarra Actualitat', juny 2008

La nit de Sant Joan, la més curta de l'any, ja és aquí, i les poblacions catalanes ja ho tenen pràcticament tot a punt per assaborir-la. E l Gremi de Pastissers de Catalunya té previst vendre 1.700.000 coques de Sant Joan , 50.000 més que l'any passat, tot i que reconeix que per primera vegada la venda de les industrials sobrepassarà les artesanals. De fruita, amb pinyons, amb nata, xocolata o cabell d'àngel, el cas és que aquest any el preu de les coques ha augmentat un 5%, sobretot per l'increment de preu dels pinyons. Tant el Departament de Salut de la Generalitat com l'Agència Catalana de Consum ha recordat la necessitat de conservar les coques a la nevera fins a l'hora de consumir-les, sobretot si estan farcides de nata o crema, per evitar intoxicacions. U na revetlla de Sant Joan, però, no seria la mateixa sense petards que es poden comprar en qualsevol dels 863 punts de venda que la Generalitat ha autoritzat per tot Catalunya. De fet, l'Associació de

La nit de sant Joan és nit d’alegria. Estrellat de flors, l’estiu ens arriba De mans d’un follet que li fa de guia. Primavera mor, l’hivern es retira. Si arribés l’amor mai més moriria. Les flames del foc la nit tornen dia. Si arribés l’amor, que dolç que seria. La nit de Sant Joan és una frontissa. La porta de l’any tant grinyoladissa, comença a tancar-se, doneu-me xampany. Que és la nit més curta i el dia més gran. Doneu-me xampany, doneu-me xampany! Doneu-me xampany, doneu-me xampany! Imitarem el sol amb grans fogates. Llevem-nos el calçat damunt les brases. Al cel van de verbena ocells i astres. I augmenten les virtuts d’herbes i aigües. Com la terra que gira al voltant del sol. Farem lentes rodones encerclant el foc. De l'espectacle 'Nit de Sant Joan' , de la Companyia Dagoll Dagom , de l'any 1981. Lletra de la cançó: Joan Lluís Bozzo ; música: Jaume Sisa . Lletra de la cançó, a http://republicadebarataria.blogspot.com/2004/06/porque-es-san-juan.html Imatge: http:/

A vui, el diumenge anterior al dia de sant Joan, arreu del món es ballaran sadanes en motiu de la celebració del Dia Universal de la Sardana . Es tracta d'una festa instituïda per l'Obra del Ballet Popular per ser una jornada d'enaltiment a la dansa catalana. Enguany la sardana que sonarà arreu del món serà 'Magdalena' , la peça que Manel Saderra i Puigferrer va dedicar a la seva filla. L a proclamació de la Ciutat Pubilla i el Dia Universal de la Sardana han caminat de la mà des del 1959 fins el 1997. Va ser durant la I Jornada d'Estudis Sardanistes celebrada a Montserrat que, l'Obra del Ballet Popular va prendre l'acord de proclamar cada any una població com a Ciutat Pubilla de la Sardana , i dedicar el diumenge entre Sant Jordi i la Verge de Montserrat per la celebració del Dia Universal de la Sardana . Fins el 1997 les dues festes es van celebrar fixades en aquestes dates, però l'any 1998 hi va haver canvis. Si bé la Ciutat Pubilla actualment

Per a més informació: http://www.amtp.cat/ Contacte: aulamusica.cultura@gencat.net

J a fa una colla de temps que tomba la preocupació sobre les colles de diables infantils. Certa legislació de l'Unió Europea sobre la manipulació dels productes pirotècnics, posa forces traves a la realització d'aquesta activitat festiva. Penso que finalment tot podrà superar-se amb les complicitats de l'administració organitzadora dels actes, les mateixes colles i sobretot els pares que acompanyen la canalleta. S i a Brusel·les veiessin la cara d'il·lusió que posen els més menuts amb la maça alçada, rodant la carretilla encesa, entrendrien el que volem dir. H istòricament està demostrada la presència de canalla fent de diable a Reus . Uns petits vestits del segle XIX, que s'han conservat fins avui en dia, ens constaten el fet de que alguns diables infantils participaven de la festa del foc, dos segles endarrera. Aquest és un punt al nostre favor i ens assenyala que antigament els més petits de Reus també anaven amb el ball de diables. Penso que aquesta prova histò

L a població empadronada a Catalunya va arribar l'1 de gener de 2008 a 7.354.441 habitants (amb un augment de 143.933 respecte al 2007), dels quals 1.097.966 són estrangers (el 14,9% del total). S egons l'avanç del padró municipal de l'INE l'1 de gener d'aquest any, a Catalunya és on va augmentar més el nombre d'estrangers de tot l'Estat espanyol durant l'any 2007. En concret, 125.459 persones. A l País Valencià hi ha empadronades 5.016.348 persones (838.224 d'estrangeres), 131.319 més que l'any passat. A les Illes Balears hi consten 1.071.221 persones, 40.571 més que el 2007. A les Balears és on hi ha més proporció d'estrangers de tot l'Estat, un 20,8% (222.331 persones). L a població empadronada a l'Estat va arribar a l'inici del 2008 a 46,06 milions de persones (amb un augment de 862.774 habitants l'any 2007), dels quals 5,22 milions són estrangers (d'aquests, 2,1 milions són ciutadans de la Unió Europea). Font: http:

E l solstici és cada un dels dos moments de l' any en què el Sol aconseguix la màxima declinació (distància angular) respecte a l' equador celeste . H i ha dos solsticis a l'any: En el solstici d'estiu el Sol es troba a la posició més septentrional (més al nord ), això és, sobre el tròpic de Càncer , a +23°26' de declinació. Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en que l'eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny (la data i hora exactes varien cada any, i per exemple enguany té lloc avui mateix, el 20 de juny , a les 23h 59m). En el solstici d'hivern el Sol es troba a la posició més meridional (més al sud ), això és, sobre el Tròpic de Capricorn , a -23°26' de declinació. Físicament, el solstici d'hivern correspon al moment en que l'eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direccio Terra-Sol. Això s'esdevé entre els die

L a vetlla de Sant Joan, el dia 23 de juny, el poble de Les celebra una festa ben particular al voltant del foc, i que és el punt de partida de les seves festes patronals de Sant Joan, cremant un tronc d'avet d'uns 10 metres d'alçada que s'anomena Haro , en clara referència a la seva forma fàl·lica. C om a d'altres indrets del Pirineu, amb l'arribada del solstici d'estiu, el foc purificador es converteix en protagonista de la nit, amb la creença que cremarà els mals esperits i fertilitzarà la mare terra perquè doni bones collites. L a festa s'inicia al voltant de les 10 del vespre amb un repic de campanes que dirigeix la gent cap a la plaça de l'Haro . Allà tot està preparat per rebre la processó encapçalada pel sant (Sant Joan), portat pels joves del poble, el capellà, la creu, els estendards i les banderes processionals, seguits pels joves i petits del l'esbart dansaire 'Es Corbilhuèrs de Les' , abillats amb el vestit tradicional i tot

Quan el vent bufa en contra, la música és refugi. Quan ningú no t’escolta, parla amb la música. Quan la ignorància guanya, música i canya. Quan et sents impotent, música i anar fent. Quan et sents sol, t’acompanya la música. Quan perds el nord, busca la música. I quan trobis la música, llavors seràs lliure! Seamus McGuinness ( músic irlandès ) Programació 17è Festival de Música Tradicional de Calaf Per a més informació: http://www.festivaldecalaf.cat/

E l Ball de Diables de Reus obrirà enguany el Seguici festiu de la Festa Major de Sant Pere . És la primera vegada que els diables s'incorporen al seguici per Sant Pere, ja que la seva presència és habitual per les Festes de Misericòrdia , la segona festa major de la ciutat. La documentació històrica conservada diu que els diables tan sols han sortit per Sant Pere en quatre ocasions durant els segles XVII i XIX, quan alguns dels actes de Misericòrdia s'havien avançat al mes de juny. Foc Fred , així és com s'anomena el nou material pirotècnic que el Ball de Diables de Reus utilitzarà durant el seguici festiu de la Festa Major de Sant Pere , que tindrà lloc el proper diumenge 29 de juny. La característica principal d'aquest material és que les espurnes no cremen i quan s'apaguen tampoc hi ha tro final. Visualment, però, l'espectacle dels diables reusencs serà exactament igual que en les seves actuacions anteriors. «Farem el mateix espectacle de sempre amb l'ún

El poble (boinesos; 1 282 m) es situa més amunt de Barruera seguit el curs del Noguera de Tor sobre l'antic riu de Sant Martí i l'antic camí de Cabdella, davant del poble d'Erill.la-vall. El poble s'organitza sota la protecció de la Roca de Boí. El casc antic estava fortificat, es conserva part de la muralla: l'arcada d'entrada o porta de Caldes, part de la torre i fragments de murs. Destacar el pont sobre el riu de Sant Martí. Elements característics de la construcció tradicional i fruit de l´adaptació la dificultat del relleu i la manca d´espai són les eres elevades respecte del carrer o tapades i ponts sobre els carrers (de fusta i coberta de pissarra) per unir edificis d´una mateixa propietat. El primer testimoni del municipi apareix en documents del 1079 (villa de Bogin) i el castell era un dels més important de la vall, en el 1381 el poble tenia 12 focs, uns 48 habitants. L'element patrimonial més important és l'església romànica de Sant Joan s. XI

Benvolguts, Ses majestats diabòliques ens volem presentar al nostre poble i comarca. Som 16 i som els Diables de Sant Guim de Freixenet. Aquest és un projecte que ja fa temps que es volia iniciar i finalment així ha estat. Ja existim i ben aviat ens podreu veure i sentir, doncs la nostra intenció es donar-nos a conèixer la nit de Sant Joan, fent un bon correfoc i esperem que en gaudiu juntament amb nosaltres. La nostra és una il·lusió amb una tradició força arrelada a la nostra comarca gràcies a la tasca que els Carranques de Cervera han dut a terme durant molts anys. Esperem que amb els anys puguem crear una colla en la que hi tinguin cabuda grans i petits i de la que en puguem gaudir tots i a la vegada donar a conèixer el poble de Sant Guim en un altre vessant diferent a l’habitual. R ecordeu: la nit de Sant Joan us esperem. FORÇA FOC! La revetlla de sant Joan a Sant Guim de Freixenet: A les 10 de la nit: encesa de la Foguera, a la plaça del Sindicat. A les 11 de la nit: correfoc a