LO CARRANQUER

Qui ha vist l'Home dels Nassos?  Conte i il·lustracions d’Isaac Bosch i Annabel Sardans Aquest conte el trobareu publicat per La Galera, S.A Editor Vet aquí que ja torna a ser Nadal.  Un altre any els llums del carrer ho anuncien des de ja fa uns dies. Aquestes dates estan plenes de celebracions, i en Jan les passa amb els seus pares i la resta de la seva família.  Són dies per trobar-se amb els avis, els tiets i els cosins, i això a en Jan li agrada perquè així no està tant sol durant les vacances.  El Nadal el passa a casa de l’avi Valentí, el dia de sant Esteve a casa l’àvia Ramona i l’avi Joaquim, però avui, que és la nit de cap d’any, ho celebren a casa d’en Jan.  Tota la família hi va a sopar, a fer les campanades i a ballar fins tard de la nit per celebrar l’entrada d’un nou any. - Genial! Avui podré anar a dormir tard! –pensa en Jan. Com que a casa els pares tenen tanta feina i van atribolats, perquè organitzar un sopar per ta

El Govern de la Generalitat va aprovar el passat 23 de desembre impulsar el Pla de Digitalització de sales de cinema per garantir l’oferta d’exhibició de pel·lícules en el conjunt del país durant el procés de canvi del sistema d’exhibició analògic al sistema digital. El Pla de Digitalització té dues línies d’ajut. D’una banda, a les zones amb poca oferta cinematogràfica, el Departament de Cultura facilita als exhibidors 20.000€ per a l’adquisició d’un equip digital de projecció amb uns estàndards establerts que garanteixin la seva qualitat. Aquest ajut està destinat als cinemes amb una sola sala o a multicinemes amb quatres sales com a màxim, de municipis de menys de 100.000 habitants, que facin un mínim de 300 sessions a l’any i que estiguin a més de 30 quilòmetres d’un altre cinema digital. D’aquesta manera, es vol mantenir l’oferta en aquelles zones on les empreses i entitats exhibidores són menys potents i on no podrien finançar aquesta inversió sense l’ajut del Gov

Per què hi ha persones populars a cada poble? La paraula 'popular' és un derivat del llatí 'populus' , que segons els lingüistes significa 'poble' (en el sentit polític, no en el sentit de petit conjunt urbà). Ara, l'origen etimològic de 'populus' és desconegut; a tot estirar, hi ha qui conjectura que és un manlleu de l'etrusc, una llengua de la qual se sap molt poca cosa, tret que no era indoeuropea. Potser la dificultat de trobar l'origen del mot 'popular' també fa difícil d'entendre què és ser popular en un poble, tot i tractar-se d'un lloc comú. D'entrada, la persona ha de tenir una dimensió pública i ser de mena riallera o de la broma. Sí més no, aquests són trets característics de la Roser Arenas, una dona popular de fa anys al seu poble, Alella. Aquesta manera de ser va fer que li construïssin un capgròs amb la seva fesomia, a tall d'homenatge. I ara, aquest capgròs s'ha popularitzat a tot el país,

Comença el nou any i quina millor manera de fer-ho que ben previnguts. Un cop seguits tots els rituals que marca la tradició, la nostra o la importada, per gaudir de bona sort en els propers mesos (allò d'engolir tot el raïm a un ritme frenètic o portar roba interior vermella...), encara en podem fer un més. La nit de Cap d'Any s'ha de tallar una ceba en dotze trossos, empolsar-hi a sobre una mica de sal i deixar-los a la intempèrie. Després de la nit de gresca, al matí hi donem un cop d'ull. Cada pessic representa un mes de l'any. Si el bocí està humit, el mes serà plujós, i els bocins secs, seran mesos eixuts. Vet aquí, una ceba que fa presagis a un any vista! Digui el que digui la nostra ceba de les pluges de gener, el que sí que tenim assegurat sense ajuda vegetal és el fred. Estem al bell mig de l'hivern i, tant sí com no, les baixes temperatures són el plat fort de l'època: Gener fred o temperat, passa'l ben arropat . Text extret

  Després del final de gira de La palla va cara (autoeditat, 2013), que va tenir lloc fa unes setmanes a Mallorca, Ebri Knight es volen acomiadar del 2013 per la porta gran i donar les gràcies a tothom que els ha fet costat. A partir de les imatges recollides al llarg del 2012 i sobretot aquest darrer estiu, la banda ha elaborat el videoclip del tema "Sàvia i rebel" .  En particular, el videoclip recull els concerts d'aquest últim estiu i també part del 2012 a Argentona, Artés, Cardedeu, Cervera (35è Aquelarre ), Esporles, Formentera, Girona, Gràcia, les Corts, Mataró, Montgat, Palau Solità, Palma, Piera, Sabadell, Sant Joan de les Abadesses, Sant Just Desvern i Santa Coloma de Farners. Enèrgics i amb un folk reivindicatiu, l'essència d' Ebri Knight es manté viva a "Sàvia i rebel" . Els maresmencs han escollit la cançó que obre el disc per donar les gràcies a tothom que ha participat d'alguna manera en aquesta gira. La pa

Informació extreta de www.cerverapaeria.cat

La mostra 'Catalunya bombardejada', produïda pel Memorial Democràtic , conmemora el 75è aniversari dels bombardejos a Catalunya. L'exposició, que està itinerant per Catalunya i actualment es troba al Museu Comarcal de Cervera , és un homenatge a les més de 5.000 víctimes mortals a Catalunya durant els bombardeigs indiscriminats de les aviacions italiana i alemanya durant la Guerra Civil . Explica, amb imatges, textos i objectes originals, com afectaren els bombardeigs, quins danys comportaren, quina resposta provocaren entre la població civil i què es pretenia amb aquests atacs sistemàtics. Espais de memòria  La tasca de particulars, institucions i associacions, amb el suport del Govern de la Generalitat ha permès identificar bona part del patrimoni relacionat amb els bombardejos (refugis, camps d'aviació, etc.). Molts d'aquests elements s'han incorporat a la Xarxa d'Espais de Memòria que impulsa el Memorial Democràtic i que està formad

Ahir dissabte 28 de desembre es va presentar a Sant Guim de la Plana, en el marc de les representacions del seu pessebre vivent, el llibre 'SANT GUIM. Arrels cap al futur' , dedicat al Pessebre dels Oficis Perduts. El llibre, que s'ha anat gestant al llarg de quatre anys, ha estat editat per Arola Editors, i pertany a la col·lecció Post Festum (núm. 8). L'obra compta amb les fotografies de Rafael López-Monné i els textos de Ferran Baile . La col·lecció Post Festum s'ha distingit des de la seva creació per la difusió d'altres esdeveniments festius catalans d'enorme rellevància, com les Festes de Santa Tecla, el Carnaval de Vilanova i la Geltrú o la Processó de Verges. El llibre dedicat al Pessebre dels Oficis Perduts de Sant Guim de la Plana contribuirà sens dubte a posar en valor intangible aquesta celebració. Pessebres molt vius "Natalis Solis Invicti, aquest era el nom que rebia a l’antiga Roma la festa del solstici d’hive

Defensar la llengua catalana als Països Catalans és un acte inherent al nostre poble. El català ha estat i és la llengua minoritzada, volgudament dividida i oprimida del territori; també és, però, la nostra manera d'expressar-nos, d'entendre'ns, de llegir-nos. Per molts, i molt diversos motius, el poble català, des del Decret de Nova Planta , i passant per les constants imposicions franceses i espanyoles, emprenem, generem i construïm accions per tal d'usar, socialitzar i compartir la llengua catalana en tots els àmbits. A l'ensenyament Apostem pel català com a llengua vehicular de l'ensenyament (escoles, cicles formatius i universitats) als Päisos Catalans ; llengua integradora de la resta d'idiomes que conviuen al nostre territori, per tal d'assolir una plena convivència intercultural des de l'òptica i el context català. Als Països Catalans en català! from Som Països Catalans on Vimeo . A l'Administració Exigim

Fa poc més d'una hora que ha finalitzat el fantàstic concert que han oferit aquesta nit els grups Blaumut i SoundBand al teatre de la Passió de Cervera. Us deixem amb algunes fotografies de la vetllada:  Cliqueu aquí per accedir a l'entrevista prèvia al concert i el reportatge de NexTelevisió . De fet, l'actuació de Blaumut a Cervera ha començat aquest migdia, a l'Auditori Municipal, on el grup ha interpretat conjuntament dues de les seves peces més conegudes, Bicicletes i Pa amb Oli i Sal , amb les orquestres Britten i Andreví del Conservatori Professional de Música de Cervera . Fotografies: Sala Florensa

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS. Dins la campanya " Viu l'estiu a la plaça ", aquests darrers dies s'han dut a terme els treballs de re-transplantament de la coneguda acàcia cerverina al seu emplaçament definitiu. L'acàcia, a partir d'avui, ja és un més dels elements de l'espectacular i harmoniós complex lúdico-esportiu de la plaça major. Aquests dies que la plaça major serà més transitada que mai pels nens i nenes s'espera que els infants hi deixin un bon munt de bons desitjos per l'any que comencem. Font: Paeria de Cervera

Informació extreta de www.cerverapaeria.cat

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS.   El territori ha rebut de bon ull l'anunci realitzat ahir divendres per l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias , que la ciutat comtal optarà finalment a organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern de 2026. Per ara, el projecte olímpic encara no ha concretat quines seran les subseus olímpiques, però Cervera ja s'ha posat en contacte amb el consistori barceloní per oferir-se com una de les ciutats candidates a acollir algunes proves. L'alcalde de la capital de la Segarra, Ramon Royes, que ha qualificat el projecte de molt il·lusionant, considera que Cervera és la ciutat idònia per a la celebració dels Jocs d'Hivern, doncs gaudeix de baixes temperatures en aquestes dates i, en haver acollit aquests dies la pista de patinatge sobre gel durant aquestes festes, la candidatura ha guanyat en experiència. Royes ha recordat també que Cervera compta amb una llarga tradició en esports d'hivern, doncs ja

El Govern de la Generalitat, en la seva reunió ordinària del passat 3 de desembre, declarà l’església de Santa Maria de Guissona com a bé cultural d’interès nacional (BCIN). També va acordat delimitar l’entorn de protecció del Palau Fluvià de Guissona. L'església de Santa Maria La construcció d’aquesta església arxiprestat es va iniciar any 1776 sobre les restes de l’església vella de la qual es conserven la capella de la Mare de Déu del Claustre i la del Sant Crist. Arquitectònicament el temple segueix l’estil neoclàssic. Consta de tres naus, murs de pedra i paredat. L'església de Santa Maria s'aixeca damunt d'una primera edificació del segle V, fundada per monjos agustins. Després de la dominació àrab al segle X, es torna a edificar. Encara es va aixecar una tercera església consagrada el 1099 pel bisbe sant Ot d'Urgell. Santa Maria de Guissona depenia de la canònica d'Urgell, ja que el prior era sempre canonge de la Seu. Secularitzada e

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS. La Paeria de Cervera ofereix a la ciutadania l’oportunitat de participar en una enquesta, de caràcter vinculant, per escollir d'entre diverses propostes inicials el tipus d'ocells que nidaran i faran estada a la plaça Universitat un cop finalitzin les actuals obres de remodelació.  Els requisits per poder contestar l'enquesta són estar empadronat a Cervera, tenir més de 16 anys i identificar-se amb el DNI, NIE o passaport. El procés per respondre-la està obert fins al dimecres 15 de gener. L'enquesta es distribuirà amb la revista Paeria del mes de gener i ja es pot trobar des d'avui al vestíbul de la Paeria i al Museu Comarcal. Una vegada emplenada, s'ha de dipositar en una de les bústies situades en aquests mateixos espais. També es pot realitzar a través de la pàgina web de l'ajuntament, www.cerverapaeria.cat Les opcions d'espècies a escollir són les següents (d'e

  El Concert de Sant Esteve ha celebrat, aquest dijous, 100 anys amb una actuació especial al Palau de la Música Catalana . Per primera vegada hi ha participat el Cor de Cambra del Palau , s'han fet arranjaments nous i els actors Pep Munné i Pep Anton Muñoz han repassat els moments culminants d'aquest segle de Concert de Sant Esteve . Gairebé 300 persones s'han reunit a l'escenari del Palau en aquesta ocasió tan especial. Cantaires del Cor Iniciació, Cor Petits, Cor Infantil, Cor Mitjans, Cor de Noies, Cor Jove, l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau . Ideat pel director del Cor de Cambra i de l'Orfeó , Josep Vila i Casañas, han sonat versions de, com ara, "Què volen aquesta gent?" , de Maria del Mar Bonet , i la cançó "Louisiana o els camps de cotó" , d' Els Amics de les Arts . En declaracions a Catalunya Ràdio, Vila ja avançava que aquest any seria "un concert d'una sola part" i que "tots e

La normativa europea sobre articles pirotècnics, que va entrar en vigor el 2010 després d'una gran oposició a Catalunya pel temor que pogués acabar prohibint els correfocs i altres festes populars del país en què el foc hi té un paper central, comença a assentar-se. El reglament que desenvolupa la directiva europea prohibeix als menors de 12 anys l'accés als explosius, i hi ha d'haver una distància de seguretat mínima de 15 metres entre la pirotècnia i el públic. A més, exigeix que els grups que participen en manifestacions festives amb ús de pirotècnia estiguin instruïts per persones amb una formació acreditada. En aquest sentit, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, la Delegació del Govern a Catalunya, l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya tenen en marxa programes de formació dels membres de les colles de foc que acrediten els responsables dels grups i els memb

Editat el llibre que recull les ponències i les comunicacions presentades a la VI Trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni de la pedra en sec als Països Catalans , que es va celebrar els dies 21, 22 i 23 d’octubre del 2011 a Vilafranca (comarca valenciana dels Ports).  El contingut del llibre aplega aspectes molt diversos d’aquesta arquitectura tradicional, entre els quals: la seva tutela arquitectònica, l’explotació patrimonial i turística, l’aprofitament didàctic, el seu procés constructiu, els aspectes legals de la seva protecció, estudis de paisatge, etc. El llibre té més de 200 pàgines i un gran nombre d’il·lustracions, entre fotografies, mapes i dibuixos.  Editor: Ajuntament de Vilafranca – Associació Cultural “Tota pedra fa paret” . Dades: Vilafranca, 2013, 210 pàgines Extret de  http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/

L'InformeCAT és un document editat per la Plataforma per la Llengua que mostra una panoràmica de la salut del català a través d'un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua. InformeCAT 2013 - Plataforma per la Llengua L'objectiu és posar sobre la taula un document de referència que s'actualitzi anualment i que permeti disposar d'un termòmetre sobre l'estat i l'evolució de la llengua. Per a l'elaboració de l'InformeCAT s'han consultat diverses fonts i els estudis que l'entitat ha realitzat durant el darrer any. Extret de https://www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/114

L'abril de 1990, a l'aleshores Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona a Tarragona va tenir lloc el I Congrés sobre Balls Parlats a la Catalunya Nova (Teatre popular català) . El congrés va servir per fixar per primer cop les bases teòriques, la denominació, la definició i l'anàlisi d'aquests espectacles tradicionals i populars de les nostres contrades. En aquests anys s'han produït estudis diversos, s'han editat textos antics, s'han recuperat representacions i s'han revitalitzat les que s'havien mantingut. Per tot això, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili creu que ha arribat el moment de posar en comú tutota aquesta feina, reflexionar sobre ele tema i marcar noves línies en l'estudi, la recerca i la divulgació sobre els Balls Parlats. Per aquest motiu, i emmarcat en els actes de la celebració del 500 Aniversari de la primera documentació escrita del Ball de Dames i Vells a Tarragona

Segons es desprèn de la informació publicada a "La Semana de Igualada" la data de començament de la festa dels Reis a Igualada, podria ser el de 31 de desembre de l'any 1899, encara que també s’esmenta l’any 1895. La iniciativa sorgí dels vicaris de Santa Maria, Joan Camprodon, Jaume Bosch i Dr. Lluís de Sobregrau, els quals foren secundats amb entusiasme pels socis del Centre Catòlic que varen ser els encarregats d'organitzar la festa, amb una finalitat purament benèfica. Els actes de la festa dels Reis d’Igualada s’inicien el dia 28 de desembre amb l’arribada del Patge Faruk acompanyat d’altres patges. És l'any 1943 quan apareix per primera vegada. Va ser una creació del Sr. Lluís Valls i té un himne propi, compost pel mestre Joan Just amb lletra del mateix Lluís Valls. El Patge Faruk, junt amb els Reis, ha esdevingut el personatge principal de la festa de Reis d'Igualada. El patge arriba al pavelló de les Comes envoltat per una multitud de pa