Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2013

PETITS GEGANTS I BESTIARI PETIT. La col·lecció de petits elements festius d'Albert i Marc Caelles Solé.

Imatges
Aquests dos germans solsonins presenten a La Casa dels Entremesos de Barcelona, del 28 de febrer al 23 d'abril, una bona part de la seva col·lecció de petits elements folklòrics de la cultura popular que han anat recopilant des de la seva infantesa. Peces de cartó, plom, fusta, goma... per jugar, portar, mirar...  Una visió diferent de la nostra imatgeria festiva. Informació extreta de la pàgina web de La Casa dels Entremesos, http://www.lacasadelsentremesos.cat/

'FESTA I FOC. Punt de trobada de diables i tècnics municipals.'

Imatges
Organitzada per la Federació de Diables de la Ciutat de Barcelona , tindrà lloc aquest dissabte 2 de març de 2013 al matí, al Centre Cultural Can Fabra (c. Segre, 24-32, Barcelona) amb un programa que pretén actualitzar i posar en comú la problemàtica actual entre entitats i els poders locals pel que fa a les activitats amb foc, des de la ITC-18 fins a les formacions de RGCRE i CRE dels diferents col·lectius.  En definitiva, vol ser un espai de debat, d’intercanvi i d’aproximació entre els diferents col·lectius que intervenen, directament o indirectament, en l’organització, la planificació i la realització dels molts actes de foc que cada any es realitzen a la ciutat de Barcelona. Programa detallat:  De 2/4 de 9 a 9 del matí,  "FESTA I FOC", PUNT DE TROBADA DE DIABLES I TÈCNICS MUNICIPALS. Acreditacions dels assistents. A les 9 del matí, BENVINGUDA. A 1/4 de 10 del matí, PROTOCOL administratiu d'un Correfoc. A 2/4 d'11 del ma

L’imprecís nom de la Segarra.

Imatges
Us oferim sota aquestes ratlles aquest interessant article sobre l'origen del topònim 'Segarra' que publica en Jaume Moya en el seu bloc, http://giliet.wordpress.com/ . L'imprecis nom de la Segarra. Fa molt poques setmanes que ha vist la llum el número 22 de la Revista d’Arqueologia de Ponent, prestigiosa publicació editada anualment per la Universitat de Lleida i reservada només a firmes acreditades del món de la investigació en els camps de la Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. És aquesta una revista apte només per a lletraferits impenitents i saberuts insaciables, ja que, a banda de l’extrema complexitat dels seus textos, la seva lectura és d’allò més incòmoda, amb una tipografia petita i espessa i uns paràgrafs carregats de notes a peu de pàgina. No obstant, m’hi he submergit delerós perquè recull, a les pàgines 37 i següents, un article titulat “ Aportacions al coneixement de la seca ibèrica de sikarra i de l’origen del topònim Segarra ”. El

40a edició de la Trobada anual del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC).

Imatges
La trobada anual per a nois i noies d'enre 4 i 7 anys que organitza el SCIC - Secretariat de Corals Infantils de Catalunya celebra enguany la seva 40a edició. Per aquest motiu, el SCIC ha encarregat la cantata "L’horaperduda" al músic Jordi Domènech i a l’escriptora Clara Ripoll sobre poemes de Joana Raspall . La cantata s'estrenarà el 25 de maig a l'Auditori de Barcelona. Amb caràcter previ a l'estrena, el SCIC organitza les trobades comarcals Juguem Cantant , durant les quals els cantaires de 5 a 7 anys interpreten el programa comú en una jornada  en què es combinen aspectes lúdics i formatius de caràcter musical. Anualment se celebren una desena de trobades en què participen 120 corals i mobilitzen prop de 2000 infants. Les trobades previstes són: 13 d'abril, a l'Auditori Enric Granados de Lleida 11 de maig, al Teatre Auditori de Tarragona 25 de maig, a l'Auditori de Barcelona 26 de maig, a l'Auditori L'Atlàntida

Audiovisual de presentació de la Universitat de Cervera.

Imatges
Audiovisual de presentació de la Universitat de Cervera, produït per Laura Puig (Art Audiovisual, Cervera).  Una pinzellada inicial perquè el visitant entri a conèixer l'interior de la Universitat mitjançant una visita guiada convencional o una visita guiada teatralitzada. Vídeo i text extrets de http://www.youtube.com/user/paeriacervera

“De la Pedra al Núvol”. Els castells del Sió de la Segarra.

La comarca catalana de la Segarra és la terra de castells per excel·lència. Són les seves fortaleses, torres, muralles i viles closes la punta de llança de la seva projecció turística i un immens patrimoni que la converteix en un destí turístic i cultural de gran encant que no ens podem perdre. La Ruta dels Castells del Sió ( lasegarra.org/Ruta-Dels-Castells-Del-Sió-46.html ) ha donat valor a aquestes construccions i ha projectat la identitat de la comarca i el seu atractiu turístic arreu del país. A poc a poc, els castells de la Segarra estan ja ocupant un lloc preferent dins la projecció de les Terres de Lleida i de Catalunya, gràcies al desenvolupament d’infraestructures turístiques i serveis d’allotjament, restauració, productes propis i rutes guiades de qualitat, poden garantir al visitant el grau de satisfacció i acolliment que mereix. L'origen històric d'aquesta ruta es remunta a mitjans del segle XI , on la riba del riu Sió va ser reconquerida als àra

El 28 d'abril, a Montserrat, en Treball i na Cultura fan 25 anys!

Imatges
25 anys d'en Treball i na Cultura.  L’ 1 de juny de 1985 l’assemblea general de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya , sotmetia a votació els diferents dissenys presentats amb la finalitat de construir uns gegants que representessin l’esmentada entitat. Uns gegants que ens representessin a tots. Entre les proposades, va ser triada l’obra presentada per Griselda Karsunke. Els gegants de l’Agrupació serien na CULTURA i en TREBALL. Ella, una dona rossa, amb els ulls clars, de faccions fines i tranquil·les, que recordés els nostres avantpassats que varen venir de terres nòrdiques i que s’establiren aquí per sempre. Ell, un home amb rostre bru, cabells rinxolats i la barba espessa, ulls foscos i faccions marcades, un aspecte més propi de les cultures mediterrànies. Gairebé tres anys després, l’1 de maig de 1988, en TREBALL i na CULTURA eren presentats en societat en un espai immillorable, en el marc incomparable de l’Abadia de Montserrat . Si ens posem a fer

10 de març de 2013, XIV Marxa dels Castells de la Segarra i III Marxa dels Castells Plus.

Imatges
La Marxa dels Castells de la Segarra va néixer l’any 2000 arran que un grup d’amics de la comarca de la Segarra va tenir la inquietud de dur a terme una nova activitat de caire excursionista inèdita en les nostres contrades. Aquesta nova iniciativa havia de reunir algunes característiques determinades per fer-la atractiva. Es va creure ideal que els castells de la comarca per si sols ja podien representar un atractiu, alhora que el paisatge que ens ofereix la comarca a l'inici de la primavera, amb el seu verd intens i els arbres florits, podia acabar d’arrodonir l’espectacle de la caminada.  L'itinerari escollit té una distància de 54 quilòmetres i un desnivell de poc més de 1200 metres acumulats. L’altiplà de la Segarra ens ofereix un terreny de pujades i baixades constant, però sempre de poca importància. Els pobles que es poden visitar durant el recorregut, que cada any canvia de sentit. És a dir un any va en sentit del rellotge i el següent en sentit antihorari, són Cer

La Passió de Cervera: cinc segles de tradició.

Imatges
L'inici històric d'aquestes representacions es remunta al segle XV essent les que ostenten les més antiguitat d'Europa segons els estudis realitzats per la Universitat de La Sorbona de París . A finals d'aquest segle era costum representar a l'església de Santa Maria de Cervera , de forma popular, un Misteri de La Passió .  En una anotació al Llibre del Claver del Consell Municipal de l'any 1481 , el qual es conserva a l'arxiu comarcal, es descriuen els sous pagats per construir el cadafal per representar El Misteri de La Passió del fill de Déu . A l'any 1488 , els Paers de la Vila encarreguen als Preveres de fer La Passió.  En el text conservat a l'arxiu Comarcal , en data de 1534 , amb correccions marginals fetes durant els assajos, es descriu el nom dels actors, quasi tots sacerdots, que interpretaven fins i tot els personatges femenins. Entre els actors hi ha els autors de La Passió, els sacerdots cerverins Baltasar Sança i Pere Ponç que in

Cervera en blanc.

Imatges

Tens fotos de Cervera després de la nevada d'avui?

Imatges
Diuen que avui ens ha nevat... Poca cosa... però suficient per emblanquinar les teulades de les nostres cases, els arbres del carrer o els nostres camps... i permetre'ns fer unes fotografies diferents i espectaculars.   Tens fotos de com ha quedat Cervera després de la petita nevada d'aquesta matinada? Triant un parell i envia-les a carranquers.locarranquer@gmail.com . Amb totes les imatges recollides farem una petita selecció, que anirem publicant al bloc. No et tallis i participa! Imatge extreta de  http://ca.freepik.com/vectors-gratuit/flocs-de-neu_549828.htm

Convocat el primer concurs de pòsters de prevenció i seguretat en els castells.

Imatges
La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ha convocat el primer concurs de pòsters científics i divulgatius sobre la salut, la prevenció i la seguretat en els castells. Aquesta és una de les novetats de cara a la 17ena Jornada de prevenció de lesions en el món casteller, que se celebrarà el pròxim 6 d'abril a Tarragona. La jornada l'organitzen la CCCC, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona , els Pataquers de la URV i el Grup de Foment de la Ciència i la Salut en el Món Casteller.  L'objecte del concurs és oferir la possibilitat a les colles castelleres o a persones individuals de donar a conèixer activitats, treballs o estudis que hagin realitzat o estiguin realitzant en l'actualitat en relació a aquestes temàtiques. Els pòsters es presentaran durant la Jornada i el mateix dia s'escolliran els premiats. En aquest sentit, hi ha previst un premi de 300 euros per al millor pòster i 2 premis de 100 euros cadascun per als finalistes. La CCCC

El bateig de l'Àliga, al capítol número 100 del programa 'Gaudeix la festa'.

Un dels elements més antics del bestiari català és el cap de l'Àliga de Cervera, una peça que estava exposada al museu comarcal de la Segarra. Ara i gràcies a aquesta testa i als documents històrics, l'entitat Seny Major ha recuperat l'Àliga de Cervera. Vídeos i text extrets de la pàgina web del programa 'Gaudeix la festa', a http://www.tdtgarraf.com/gaudeix-la-festa/capitol/capitol-100-temporada-2013

El Pa de Pagès Català rep el segell dels productes europeus de qualitat.

Imatges
El Pa de Pagès Català es va convertir ahir en el 18è producte de Catalunya inclòs al registre de productes agrícoles i alimentaris de qualitat de la Comissió Europea. El pa produït a Catalunya segons les característiques i sistemes d'elaboració descrits per al seu registre es podrà comercialitzar, a partir d'ara, amb el segell d' Indicació Geogràfica Protegida (IPG) .  El Pa de Pagès Català s'inclou en la categoria 2.4 de productes agrícoles o d'alimentació, que correspon a pans, pastes, pastissos, dolços i d'altres productes de fleca. Aquesta nova indicació geogràfica es descriu com un "pa tradicional, rodó, amb una crosta cruixent i una molla tendra amb forats grans, amassat sempre a mà. Es produeix de forma artesanal, amb fermentació lenta i cocció en forns de terra refractari". La descripció inclou característiques com ara olor, gust, textura i pes.  El pa s'afegeix així a d'altres productes de Catalunya i les Illes que ja formen part

Queden 100 dies

Imatges
Queden 100 dies pel dia 1 de juny, jornada central de la Festa de la Colla dels Diables de Cervera "Carranquers" . Només 100 dies per la xerrada del divendres, el toc de vermut, la cercavila, el ball parlat, els lluïments, el sopar popular, i concert a la plaça. Us ho apunteu a l'agenda? Nosaltres ja hi estem treballant! Imatge: Ball Parlat del 2010. Autor:  Carles Tarsà

Classificacions del XIV Concurs individual de Sardanes Revesses de Cervera 2013.

Imatges
Aquí teniu les classificacions del XIV Concurs individual de Sardanes Revesses , activitat organitzada per la Colla Sardanista Jovencells que va tenir lloc a l'Auditori Municipal de Cervera el passat diumenge 10 de febrer. Entre els participants destacà la presència de cinc cerverins i cerverines en les diferents categories (Agustí Castellà, Joan Castellà, Osama Essarab, Jordi Garriga, i Júlia Prat), tots ells amb excel·lents resultats. INFANTILS 1. Jordi Garriga, Cervera. 77 punts 2. Júlia Queralt, Lleida, 54 p 3. Osama Essarab, Cervera, 30 p 4. Júlia Anoro, Lleida, 19 p 5. Júlia Prat, Cervera, 10 p JUVENILS 1. Sara Queralt, Lleida, 57 p 2. Albert Viñas, Cassà de la Selva, 37 p 3. Agustí Castellà, Cervera, 37 p 4. Aida Clapés, Caldes de Malavella, 23 p VETERANS 1. Víctor Sallés, Barcelona, 140 p 2. Jordi Prats, Barcelona 120 p 3. Ferran Porta, Martorell, 105 p 4. Ma Antònia Fernàndez, Barcelona, 93 p 5. Joan Castellà, Cervera, 90 p 6. Assumpta Padrós,

'Cervera en imatges', a Festacatalunya.

Imatges
Recuperem aquí aquest vídeo reportatge de Cervera del gener de 2010 a la guia turística dels pobles, ciutats i municipis de Catalunya a Internet www.festacatalunya.cat , amb imatges dels principals punts, espais i monuments d'interès turístic. Vídeo i text extrets de http://www.youtube.com/watch?v=4gsYnJoIoNA

Més d'un centenar d'actes a Arenys de Munt per la Capital de la Sardana 2013.

Imatges
El proper 16 de març de 2013, Arenys de Munt donarà el tret de sortida als actes de la Capitalitat de la Sardana , en un acte institucional que sumarà el suport d’entitats locals i comarcals a una proposta escènica de gran format, ‘Sardana universal’ , espectacle dissenyat per Jordi Pesarrodona (de la companyia Gog i Magog ). A grans trets, la programació d’ "Arenys de Munt, Capital de la Sardana 2013" potencia els aspectes següents: Innovació/Creativitat/Cultura : espectacle inaugural ( ‘Sardana universal’ ), presentació de la formació The New Catalan Ensemble (espectacle amb Andrea Motis i Joan Chamorro al Castell Jalpí), 1r Aplectrònic (Lafaille Cobla & Raph Dumas amb la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona & House Aborígen), Cobla dels Sons Essencials, revisió de la sardana a càrrec del grup RELK, Gastronomia i cultura (Jornades sobre l'art de la cuina i Vinyacat, maridatge de vins i música tradicional). Vinculació amb el territori : i

Radiografia del Món Geganter.

Imatges
En aquest article volem fer una breu reflexió sobre alguns dels temes que, en l’actualitat, afecten al món geganter. D’aquí a 11 anys, si Déu vol!!!, estarem celebrant un aniversari molt especial: 600 anys de la primera referència escrita d’un gegant a Europa (o el que és el mateix, al Món) i va a ser a casa nostra: una referència continguda dintre del Llibre de les Solemnitats de Barcelona , en les seves primeres planes. És el volum 3, i els 2 primers no s’han pogut conservar, per la qual cosa hom pot imaginar que és més que probable que els gegants siguin més antics que el 1424 que celebrarem. Però en història les fonts documentals són irrenunciables i si quelcom no es pot demostrar documentalment cau dins del purgatori de la mera conjetura o de l’especulació... Val a dir que aquests 600 anys són compartits amb els companys de diables i del bestiari i, probablement algun àmbit més. 600 anys potser és un bon moment per fer una aturada en el camí, per veure d’on venim,

1a Jornada de neteja.

Imatges
Aquest dissabte a la tarda un grupet de diables van fer una mica de "dissabte" a la casa de la colla. En primer lloc, tal com mostra la primera imatge, calia fer feina al "corral". El resultat de posar ordre a aquest espai es pot veure sota aquestes línies. Un altre grup va "atacar" el primer pis, amb resultats espectaculars: ARA ÉS COSA DE TOTS MANTENIR-HO EN AQUESTES CONDICIONS. La feina no està tota feta. En breu farem la següent jornada per rematar la feina engegada.

'L'Ànima' dels instruments de corda.

Imatges
Aquest passat dijous 14 de febrer el Museu Comarcal de Cervera va obrir les portes a una nova exposició produïda conjuntament amb el ConservatoriProfessional de Música de Cervera : Ànima. La construcció i evolució dels instruments de corda. L’exposició proposa un viatge pel món dels instruments de corda des d’una perspectiva diferent a l’habitual: qui els ha dissenyat, què hi ha dins seu, quins materials s’utilitzen en la seva construcció o amb quines eines es fabriquen? Un recorregut per la mostra ens revelarà moltes de les respostes a aquestes preguntes i es descobrirà que, molt sovint, són els petits detalls els que fan sonar millor un instrument. Un convidem doncs, a mirar amb ulls diferents l’ ànima d’aquests instruments i que sentiu la subtilesa dels seus sons. Informació facilitada pel Museu Comarcal de Cervera .