LO CARRANQUER

Us oferim el calendari 201 6 de festes i trobades dels Tres Tombs, que també podeu trobar a la pàgina web de la Federació Catalana dels Tres Tombs . És la millor manera de seguir totes les festes. 9 de gener , dissabte L'Esquirol 10 de gener, diumenge Argentona Barcelona - Sant Andreu del Palomar Cerdanyola del Vallès Martorell Polinyà Taradell Valls 16 de gener, dissabte Centelles Santa Coloma de Queralt Solsona Vila-seca 17 de gener, diumenge Caldes de Montbui Puig-Reig Roda de Ter Sant Cugat del Vallès Vilanova i la Geltrú Sabadell (Colla Nova) Sabadell (Colla Vella) 23 de gener, dissabte Barcelona Canovelles 24 de gener, diumenge Calafell Cambrils Igualada Manlleu Mataró Ripollet Vilafranca del Penedès 31 de gener, diumenge Balsareny Espar re guera Gandesa L'Alella Lliçà d'Amunt Rubí Santa Eugènia de Berga 7 de febrer , diumenge Alcover Begues Cabrera de Mar Perafita Santa Perpètua de Mogoda 14

Aquest passat diumenge 17 de gener, una setantena de ciclistes, van desafiar un gran fred i van fer la tradicional sortida de les colles de BTT de Cervera, i van presentar els recorreguts de la VIII Hivernal de Cervera, una marxa de btt que enguany es farà el 6 de març del 2016. La Hivernal constarà de tres circuïts, en què cada ciclista elegirà entre: el més curt, el Popular de 25kms i 450m D+; el mitjà anomenat Estrella, que serà de 40kms i 850m D+; i finalment el més llarg o Xtrem, que constarà de uns 60kms i 1300m D+. Els circuïts més llargs, que ja s' entenen que al haver més quilometres seran més durs, també s' ha de tenir en conte que s'incrementarà la dificultat tècnica. Com a novetat, a part que cada any es canvia de zona, el circuït curt no serà tant popular com anteriors edicions. Esperem desde els organizadors, la Penya Ciclista de Cervera i les diferents colles de BTT de Cervera, puguen arribar el gran èxit de l'any passat,

Cada any i dins de la segona quinzena del mes de juliol, la municipalitat de Tuïr (Rosselló, Catalunya Nord) organitza una Trobada de Gegants i Bestiari, en la qual hi col•labora l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya aportant diverses figures de bestiari festiu. L'acte és al vespre, després de sopar (que obsequia a les colles l'Oficina de Cultura i Animació) i consisteix en una Cercavila i posterior ballada de lluïment a la plaça de la República. Tuïr es troba a uns 15 km de Perpinyà.  Les colles interessades en participar-hi hauran de presentar una proposta argumentada en la que hi figura descripció i fotografies de la figura, pressupost global de desplaçament de la figura, colla, músics i pirotècnia si cal, descripció de la part musical i d'animació, nombre de persones que es desplaçaran. D’entre totes les propostes presentades per correu electrònic a presidencia@bestiari.cat , la municipalitat de Tuïr i l’Agrupació escolliran aque

L’agrupació cultural Campaners de Cervera ha lliurat en dipòsit a l’Arxiu Comarcal de la Segarra un llibre de visites del campanar de Cervera. Es tracta d’un volum de 199 folis numerats, enquadernació en tapa dura folrada de pell marró, desgastada, amb inscripció del “títol” al llom del llibre. Recull les signatures i dedicatòries de les persones que han visitat i pujat a dalt del campanar de l’església de Santa Maria de Cervera entre els anys 1986 i 2012. A la portada del llibre apareix un dibuix del campanar fet pel pintor cerverí Jaume Fort Piqué.  Informació extreta de http://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Llibre_campaners

Informació extreta de www.cerverapaeria.cat

Nasqué a Cervera el 19 d'agost del 1914, dia de sant Magí, en una casa de la plaça Major, on el seu pare, Jaume Giribet i Asenjo, conegut pel renom d' "el Mano" , tenia una acreditada botiga de vins i licors. D'aquest heretà l'interès per la música, ja que era un bon afeccionat que compaginava el comerç amb diverses activitats musicals, participà en diverses orquestres i bandes locals i ensenyà al seu fill les primeres notes, fins i tot abans que les primeres lletres. Amb posterioritat cursà estudis de composició a l'Acadèmia Molinari de Barcelona. Arribà a dominar el trombó, el violí, l'acordió, i sobretot el piano, del qual fou un notable virtuós. Malauradament, els seus estudis es veieren alterats per la Guerra Civil . Quan l'aixecament militar del 18 de juliol del 1936, es trobava fent el servei militar a Lleida. Integrat a l'exèrcit republicà, fou destinat al front de l'Ebre i allí caigué presoner dels "nacionals" . Tra

"On hi ha poca justícia és greu tenir la raó" Aquesta frase de Quevedo il·lustra a la perfecció la polèmica sorgida arrel de la negativa de la Paeria a que les dones puguin fer de Rei Mag. El tema es remunta a un parell d’anys enrere quan tres persones (dos homes i una dona) s’interessen per a fer de Reis Mags. Pregunten a l’Ajuntament quin és el procediment, doncs ho volen fer les tres persones juntes, i se’ls explica que queden inscrites en una llista d’espera i que ja les avisaran quan els hi arribi el torn. El temps passa sense més notícies i el desembre de 2015, la noia (que a més és membre de La Segarrenca) consulta a la Paeria en quina posició es troben. Just llavors és quan salta la llebre perquè en resposta al correu electrònic de consulta, la Paeria confirma clarament que “va decidir que els Reis fossin homes perquè va considerar que l’objectiu de la cavalcada és la il·lusió dels infants, que està per damunt de qualsevol altra cosa”. La qüestió deixa de ser i

Un nou element del seguici popular està a punt d'arribar a Castellbisbal!   En commemoració dels 25 anys dels Amics de Sant Antoni Abat i la Colla Gegantera, presentaran aquest dissabte 23 de gener la Mulassa de Castellbisbal. Programa d'actes: 08.30h - Matinades de Festa Major pels carrers de la vila 09.15h - Plantada dels grups participants a la plaça del Joc 10.15h - Passejada dels grups participants 10.30h - Estrena de la Mulassa de Castellbisbal a la plaça de l'Església 10.45h - Ballada dels grups participants a la plaça de l'Església 11.15h - Continuació del recorregut (Plaça de l'Església, carrer Major, avinguda Antoni Gaudí, avinguda Pau Casals i Pati d'Armes de l'Ajuntament) 12.30h - Final d e Festa Grups participants: Lleó de Caldes de Montbui Mulassa dels Pallaresos Lo Tossino de Tàrrega Vaca Xula de Vacarisses Mulassa de Vic Cavallins de la Lira de Montornès del Vallès Mulassa de Cas

Aquest passat dissabte la colla va celebrar la seva assemblea anual per fer balanç de com ha anat la temporada i per valorar els nous projectes.  La junta en el seu ja tradicional dinar abans d'assemblea L'assemblea I com no el sopar de colla amb moltes sorpreses !!!!

Degut al bon preu del blat, primer cultiu d'aquests contorns, els segles XVI i XVII foren pròspers per a la vila de Calaf, al costat de l'església s'inicià el campanar. Però en aquesta època només se n'edificà una primera part, fins a l'alçada de la façana. La guerra del Corpus de Sang i després la guerra de Successió aturaren el progrés de Calaf, que reemprèn amb força a mitjans del segle XVIII. És llavors que es planteja l'edificació del campanar. Les obres s'aniran duent a terme en diverses tongades i amb modificació dels plans inicials. No serà fins el 1889 que es coronarà l'esvelt campanar, assolint una alada de 56'6 metres, 225 graons, esdevenint l'orgull i el símbol de tot un poble.  Les campanes Antigament, devia haver-hi 7 campanes. Durant la guerra civil espanyola (1936-39), la majoria foren destruïdes i només se'n salvaren dues. Actualment hi ha 5 campanes: La més antiga (és la qu

L’Associació Les Completes de Cervera ha preparat aquest any un vídeo de contingut educatiu per apropar als nens i nenes aquest meravellós concert que esdevé el vespre de cada 5 de febrer a l'església de Santa Maria de la nostra ciutat, en el marc de la Festa Major del Santíssim Misteri. Es tracta d’una creació de la jove cerverina Alba Bosch, que mitjançant la conversa d’una àvia amb el seu nét ens explica el què són les Completes i com han anat evolucionant. Actors/actrius: Àvia: Núria Guàrdia Nen: Nil Farreras Idea original: Jordi Armengol Rosa Ninot Núria Puig Xavier Puig Maria Riu Guió, realització i edició: Alba Bosch Revisió del text: Teresa Puig i Xavier Puig Agraïments: Jaume Boquet, Pol Bosch, Xavier Bosch, Imma Duran, Núria Duran, David Farreras, Anna Feliu, Gemma Oriol, Albert Morales Una iniciativa de l'Associació Cultural Les Completes de Cervera Cervera, gener 2016

Aquest any el lloc escollit per fer el dinar anual de Lo Carranquer ha estat Calaf, capital de l'Alta Segarra -i poble natal del nostre Cap de Colla-. Però com hem anat fent els últims anys, vam voler buscar algun lloc interessant per visitar i com veureu a les fotografies de més avall, vam participar d'una visita turística al campanar de Calaf: 225 graons fins arribar a dalt de tot, 56,6 metres d'alçada i amb un total de cinc campanes, entre elles la Santa Calamanda , la Seny Major calafina, construïda l'any 1954 i amb un pes de 1000 kg. Abans d'arribar al punt més alt del campanar, vam fer una parada a les golfes de l'esglesia de Sant Jaume. Allà ja vam comprovar que el dia escollit per la visita el protagonista no era ni el bloc ni nosaltres, sinó el fred vent que hi bufava! Un cop airejats i havent escoltat les explicacions del guia (des d'aquí, moltes gràcies!), ens vam dirigir a La Cuina del Mercat on després d'un dinar amb alguns tocs ve

El Carnaval de Cervera se celebrarà el dissabte 13 de febrer per no coincidir amb la Festa Major del Santíssim Misteri, que té lloc del 5 al 7 de febrer, i inclourà dos novetats destacades: el 1r Carnaval infantil al centre de la ciutat a la tarda i ball amb concurs de disfresses al pavelló polivalent a la nit. Enguany el Carnaval de Cervera es renova amb l’objectiu d’augmentar la participació de la ciutadania.  La tarda es destinarà al públic infantil amb una rua de comparses amb sortida i arribada a la plaça Universitat, on també es faran els lluïments finals, una xocolatada, animació infantil i el lliurament de premis.  A la nit, a partir de les 12, la festa es traslladarà al pavelló polivalent, on es farà ball i concurs de disfresses individuals i comparses.   Informació extreta de www.cerverapaeria.cat

La revista 'Paeria', que edita des de fa anys l'Ajuntament de Cervera, incloïa el mes d'abril de 2010 a la seva portada aquesta magnífica fotografia realitzada pel Jordi Prat, on en una mateixa imatge apareixen les tres 'torres' més emblemàtiques de la ciutat, descrites d'aquesta particular manera per l'arquitecte Cèsar Martinell : el Sindicat ( la torre del Treball ), el campanar de l'església de Santa Maria ( la torre de la Fe ), i els campanars de la Universitat ( les torres de la Ciència ). Imatge extreta de la revista 'Paeria', abril 2010, a http://www.cerverapaeria.cat/viure-a-cervera-ca/revista-paeria/paeria%20abril.pdf

  El 12 de gener el Ball de Diables de Vilafranca del Penedès va començar la temporada 2016, i ja ha anunciat les dates del càsting en el que buscaran nous membres pel ball: els propers 11 i 13 de Febrer! Busquen 3 forques (+18) i 1 tabaler (+16)! Extret de https://ca-es.facebook.com/DiablesdeVilafranca

Del 21 al 24 de gener tindrà lloc la mostra “Som Cultura Popular” , impulsada per l’Ajuntament de Barcelona amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ens de l’Associacionisme Cultural.  En aquest marc, la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat organitza una jornada formativa per a tècnics municipals de cultura i gestors culturals amb l’objectiu de reflexionar i debatre sobre el Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) a partir del protagonisme que ha adquirit en les polítiques públiques i les expectatives i iniciatives de dinamització, de patrimonialització i de recerca que ha generat.  La jornada s’estructura en tres eixos, que defineixen les tres ponències: Patrimoni Cultural Immaterial: definicions, àmbits  i usos. L’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial , a càrrec de ROGER COSTA i RAFEL FOLCH, tècnics de patrimoni cultural dela Direcció General d

El Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana ha tingut una excel·lent temporada 2015-2016 amb 4.000 visitants durant els 6 dies de representació. La seva llarga trajectòria, amb 33 edicions al darrera, li han permès consolidar el bon treball i la perfecció de les escenes basades en els oficis perduts. De fet, a Sant Guim de la Plana, van ser els primers en crear la modalitat de pessebre d’oficis que avui dia ja han desaparegut i ho fan amb escenes on l’important és ‘transmetre emocions, valors, identitat, història,  fins i tot jugant amb les olors, la música i, les mirades de les figures que són els grans protagonistes’. El bon temps també ha facilitat que el Pessebre obtingués una bona afluència de públic i el dia de Sant Esteve es va fer el ple total. El Pessebre també ha estat visitat per turistes estrangers, a tall d’exemple, uns irlandesos que van quedar meravellats dels antics oficis, i van manifestar ‘que no havien vist cap cosa igual en tot el món’,

Aquest dissabte un grupet de diables de la colla va participar en una festa sorpresa pels 60 anys del Miquel del Noctàmbul i pels més grans de L'Arc. Us deixem unes imatges:

Amb una festa sorpresa a Tarroja de Segarra, els amics i amigues del Miquel Llorens van voler celebrar el seu 60è aniversari.  Els Carranquers no hi podien faltar! Fotografies de l'Ester Font

Fidel a la seva cita anual, la capital de la Plana Alta organitza el proper dissabte 23 de gener una de les primeres activitats intercomarcal amb bestiari festiu, com ho és la Trobada de Bestiari Domèstic que enguany reunirà figures de les comarques de la Plana Alta, Baix Ebre i Tarragonès: Cavallets i Haca Traca Almalafa, Bou de Tortosa i Galera de Cambrils, a més d'altres elements de la cultura popular com els Cabuts de l'Antifaç, Unió Musical del Grau, Dolçainers i Tabaleters del Grau, grup de dansa Illes Columbretes i la colla de Dimonis Botafocs. En un format que pràcticament es manté inalterable, la Trobada de Bestiari Domèstic (que forma part de les activitats apadrinades per l'Agrupació del Bestiari Festiu) beu en les fonts més pregones de la tradició a l'entorn de la figura de Sant Antoni del Porquet, arribant així a la seva desena edició i formant part ja indestriable del calendari popular castellonenc. Programa d'actes A les 5

La proposta presentada per l'equip liderat per Ignasi Cristià ha estat la guanyadora del concurs d'idees convocat per l'Ajuntament per a la redacció del projecte museogràfic del futur Museu Casteller de Catalunya que s'està construint a Valls. La idea seleccionada, presentada amb el lema «Un castell en tres actes» , explica el món casteller a través d'un relat expositiu dividit en introducció, nus i desenllaç, en el que vol ser un viatge de la raó a l'emoció, tot fent-ne partícip al visitant i, a la vegada, un recorregut per la història dels castells, des del vessant més descriptiu fins al més simbòlic. El projecte parteix dels principis rectors del fet casteller, glossats per Josep Anselm Clavé amb el lema «Força, equilibri, valor i seny» . De la proposta en destaca una espectacular instal·lació multimèdia, al final del recorregut museogràfic, que reprodueix un castell i fa sentir l'emoció i l'alegria de descarregar-lo amb

Pots consultar el programa del Carnaval de Solsona a www.carnavalsolsona.com o bé descarregant-te la imatge. Extret de http://solsonaturisme.com/ca/2016/01/ja-esta-disponible-el-programa-del-carnaval-2016/

El dia 5 de gener la ciutadania de Cervera va tornar a sortir massivament al carrer per rebre els Reis d’Orient, que van fer el recorregut habitual, de l’avinguda del Mil·lenari de Catalunya a la plaça Major. A la Paeria els va rebre el paer en cap i els regidors del Consistori, que els van lliurar la clau de la ciutat. La cavalcada de Reis de Cervera destaca per la participació, ja que a la desfilada hi prenen part 120 persones, que acompanyen les tres carrosses dels Reis Mags i la locomotora carregada de regals. El grup de percussió Bombollers de Cervera anima la desfilada. Un altre dels aspectes destacats de la festa a Cervera és el lliurament de regals a domicili. En el recorregut de la desfilada els patges s’enfilen als balcons de les cases amb escales i després de la cavalcada els Reis es desplacen als domicilis de la ciutat. Enguany han repartit regals en 63 cases.   Per a la propera edició de Reis, la Paeria de Cervera preveu pot

El 14 de febrer, a les 7 de la tarda, el Casal de Calaf acollirà el concert de presentació de la nova banda sonora dels Pastorets de Calaf, que anirà a càrrec de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, el Cor ARSinNOVA i el percussionista Robert Armengol.  Aquests grups han estat els encarregats d’enregistrar el treball elaborat per Mn. Valentí Miserachs que, en motiu del 90è aniversari dels Pastorets de Calaf, ha fet una revisió de la banda sonora per completar i adaptar aquesta obra a l’espectacle actual. Les entrades ja es poden comprar a través de la pàgina web del Casal de Calaf . Informació extreta de http://www.pastoretsdecalaf.cat/

L’Associació cultural FÒRUM L’ESPITLLERA i la Fundació JORDI CASES I LLEBOT convoquen la cinquena edició del Premi Sikarra amb la voluntat de reconèixer i homenatjar la persona, entitat o institució que hagi excel·lit a títol individual o col·lectiu, i contribuït de manera exemplar a la divulgació, l’estudi, la projecció, la justícia i la cohesió social de la Segarra. Les edicions anteriors del Premi Sikarra varen reconèixer a l’activista turístic i cultural de Cervera, Armand Forcat, a l’Associació d’Amics de l’Arquitectura Popular, l’entitat Càritas Diocesana de Cervera i la Cooperativa l'Olivera de Vallbona de les Monges. El guardó és una escultura de l’artista Anna Marín-Gálvez titulada l’ ”Esguard alliberat” , que reprodueix en una grisalla el motiu del revers de la moneda de Sikarra , integrada dins el perfil d’una espitllera de fusta, símbol de la projecció cap al futur de la identitat de la Segarra. Les candidatures es poden presentar fins el dia

Text de Jan Grau i Martí , expert en patrimoni festiu, extret del seu article 'Els Reis d'Orient' a la revista 'Naixement' , publicació de la Federació Catalana de Pessebristes , núm. 4, desembre 2013. L'evangeli de Mateu deixa clar que el viatge dels Mags era guiat per un estel, però com tot, té possibles interpretacions. Els Reis, en ser coneixedors de la profecia de Balaam , que va anunciar que un estel brillaria sobre Jacob i un ceptre brotaria d' Israel , pot ser que no es regissin per un estel concret sinó per una conjunció estelar, si tenim en compte que se'ls considera experts astròlegs i astrònoms. La profecia de Balaam però també es pot interpretar com que l'estel a què es refereix és una metàfora de Jesús mateix, amb un simbolisme que lliga perfectament amb la versió de l' Evangeli Armeni de la Infància de Jesús , en què aquest es converteix en un ésser lluminós per guiar els Reis d'Orient . Aquesta mateixa metàfora e