LO CARRANQUER

El 5 de febrer, el novè dia de les decennnals de Valls, un cop sigui fosc, el Ball de Diables de Cervera “Carranquers” i el Ball de Diables Infantil , participaran a la mostra de foc “Un tomb de festa: llum, pòlvora i foc”.  A les 18:30 h, des de la plaça del Blat, engegarà la tabalada d'anunci de la mostra de foc que començarà mitja hora després des de la plaça del Quarter. Comptarà amb l'actuació del drac de Vilafranca del Penedès, el ball de Diables de l'Arboç del Penedès, el ball de Diables de Tarragona, el ball de Diables infantil de Tarragona, el ball de Diables de Reus, el ball de diables infantil de Reus, el ball de Diables de Cervera “Carranquers”, el ball de Diables infantil de Cervera “Carranquers” , el bou de Santpedor, el drac de la Riera de Gaià, el bou de Tarragona, el ball de Diables de Valls, el ball de Diables infantil de Valls, el drac de Valls, el drac petit de Valls i el bou tradicional de Valls . El correfoc arribarà fins a l'aparcament de l'An...

Un any després de l’inici de l’aplicació de les restriccions per evitar la transmissió de la Covid, l’afectació d’aquestes en les manifestacions festives i entitats de cultura popular és indubtable. Aquesta setmana tanquem un any, un cicle festiu, difícil i desnaturalitzat.  Amb aquest post, volem fer un recull dels vídeos que entitats i Paeria han produït i realitzat durant el 2020/21 per tal d’omplir el buit què ens deixa no poder celebrar les festes tal i com les coneixem. Esperem que ben aviat  recuperem els espais, socials i festius, que fins fa un any vivíem amb naturalitat. Potser ens tocarà tornar a reinventar-nos; millor si ja no ho fem virtualment, si no cercant espais el suficientment segurs i accessibles que ens permetin dur a terme les activitats que ens defineixen. Març i Abril Passió de Cervera. Video dels actors i actrius de la Passió Caramelles. Notícies on es parla de les Caramelles confinades. No hem trobat el video disponible. https://coralinfantilnovace...

    Lliure creació sobre la tradició de Serra la vella que es celebra durant la Quaresma.  La Vella Quaresma és un ninot que representa una vella amb 7 cames, tantes com setmanes dura la Quaresma. Cada setmana se li serra una cama fins arribar a la Pasqua.  Crèdits:  Música: Quartet Brossa : Aleix Puig (arr.) i Pere Bartolomé - violins, Imma Lluch - viola, Marçal Ayats - violoncel / Tarta Relena: Helena Ros i Marta Torrella - veus.  Creació poesia i rapsòdia: Maria Cabrera  Ballarí: Toni Mira  Rol de Vella Quaresma: Cèlia Pi  Arts manuals i visuals: Joan Alfred Mengual ( Companyia De_paper )  Sons de serra (mecànica, manual i musical): Joan Alfred Mengual i Aleix Puig  Direcció artística vídeo i edició: Elisabet Bataller  Producció: Lali Pujol (Vesc)  Coordinació artística: Aleix Puig (Quartet Brossa)  Enginyer de so: Marcel Botella (BCN Tracks)  Localitzacions: Ca n'Amat de les Farines (Les Fonts)  Agraï...

L'edició d'enguany se centra en les tradicions i costums dels Països Catalans. Si per alguna raó inimaginable no poguéssim utilitzar més els actuals mesos de l’any amb el seu nom com a referència del pas del temps, festes i celebracions servirien perfectament a aquesta finalitat. l’any català està marcat per unes fites que doten de pel sentit determinats moments. Tant és així que seria difícil, per exemple, pensar en un inici d’hivern sense Nadal, una primavera sense Sant Jordi, un estiu sense festes majors o una tardor sense Castanyada.  Les celebracions i activitats del calendari anual ja siguin de caire lúdic, religiós, polític o una barreja de tot plegat posen color a la grisa comptabilitat dels dies. Algunes provenen de la nit dels temps –com Sant Joan- altres són més recents del que semblen -les havaneres- però en el moment en què la gent les fa seves, entren en l’imaginari col·lectiu amb títol d’igualtat. Totes són importants.  La saviesa popular ha sabut ...

El Tió de nadal és un tronc decorat amb ulls, nas i una barretina catalana, recolzat per dues potes davanteres i cobert amb una manta per al fred.  Els dies previs al solstici d’hivern es alimentat, com més millor, perquè sigui més generós. La nit de Nadal, la família el colpeja amb un bastó, mentre li canta cançons populars, perquè vagi “cagant” petits regals, abans dolços i torrons.  Antigament el tronc era cremat a la llar per donar llum i calor però ara es conserva de generació en generació per gaudir-ne el següent Nadal. Extret de www.magimo.net

La Castanyada és una festa popular celebrada a Catalunya el dia de Tots Sants (l’1 de novembre) i ara també a la vigília, on és costum menjar en família o amb amics, castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada.  És habitual per aquestes dates trobar pels carrers parades de venda de castanyes i moniatos torrats. Antigament aquest paper el representava la Castanyera, una dona vella, amb robes pobres, davantal i un mocador al cap. La vella cantava: “Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?” i els nens per fer-la enfadar contestaven: “Petites i dolentes; de les vuit, set les pudentes.”   Extret de www.magimo.net

Darrer mes de tardor: Novembre, Tots Sants el primer i Sant Andreu el darrer , i entre aquestes dues dates pot passar de tot. Comencem bé, amb dia festiu, i d'entrada ja tenim un gran ventall de possibilitats meteorològiques: tan aviat es diu Per Tots Sants, pluges i vents com Per Tots Sants, la neu pels alts. Tot això continuarà la resta del mes: Passat Tots Sants els dies són germans. I en el que s'espera que s'assemblin més els jorns és en les precipitacions: De Tots Sants a Sant Andreu, aigua ens doni Déu. Les temperatures, però, aniran baixant i també ho farà la cota de neu: si Pet Tots Sants la neu pels alts, per Sant Andreu la neu al peu. Resumint, s'acosta l'hivern i les situacions meteorològiques s'allunyen dels patrons estivals. Aquest mes, però, continuarà sent inestable com els seus cosins tardorencs. Mostra de la variabilitat serà l'Estiuet de Sant Martí, que gairebé cada any ens porta alguns dies de caloreta envoltats de jorn...

Amb la tardor i les primeres pluges, molts catalans esperen amb ànsia el moment de sortir a buscar els primers bolets als nostres boscos.  Aquesta tradició mil·lenària que ja practicaven els romans és ara molt popular i és celebrada en família, amb amics o fins i tot en solitari. Cal sortir a hora molt primerenca, si per quan s’arribi al bosc, es vol trobar alguna cosa, acompanyats per una cistella de vímet i una navalla. Com recompensa de la gran matinada cal cuinar-los juntament amb altres plats típics catalans i gaudir-los en bona companyia i un bon vi. Extret de www.magimo.net

Els Gegants van aparèixer als Països Catalans a finals de la baixa edat mitjana. Els primers documentats són els de Barcelona, l’any 1424, durant la celebració del Corpus. Aquestes figures de grans dimensions representaven a reis, nobles i cavallers de l’època, sent molt semblats als d’avui dia.  Tinc especial afecte als gegants de Mataró, ciutat de la qual són fills els meus pares. La família Robafaves, com són coneguts, està formada pel matrimoni d’en Robafaves i la Geganta, amb la seva filla Toneta i el seu marit Maneló. El major protagonisme de l’any el viuen durant la festa major de Mataró “ Les Santes” entre el 24 i 29 de juliol. Organitzats en cercaviles es fan acompanyar pels nans i capgrossos, personatges més còmics i de menor alçada. Extret de www.magimo.net

La tradició dels Castells i de les colles castelleres es remunta al segle XVIII al Camp de Tarragona, concretament a Valls, estenent-se fins als nostres dies per tot Catalunya, Catalunya Nord i les Illes Balears.  Un castell és una torre humana que, ajudada per centenars de persones, s’aixeca formant diferents construccions humanes, sense ajuda mecànica i que pot arribar fins als 9 o 10 pisos d’alçada.  El 2010 van ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. La colla més coneguda és la “Colla Vella dels Xiquets de Valls” amb una reeixida història de 200 anys. Extret de www.magimo.net

L’Havanera és un gènere musical originat a Cuba durant el segle XIX. Encara que a Cuba aquest gènere crioll no va progressar, a Catalunya es va fer popular la cantada d’Havaneres a les tavernes.  Des de 1966, i any rere any, se celebra la coneguda cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, el primer dissabte de juliol a la platja de Port Bo, aplegant fins a 40.000 persones, moltes arribades en barques fondejades davant la platja. Extret de www.magimo.net

La revetlla de Sant Joan se celebra la nit del 23 al 24 de juny. Des de l’antiguitat se celebra l’arribada del solstici d’estiu en aquesta, la nit més curta de l’any.  Les fogueres tradicionals que s’encenen aquesta nit són, probablement, un homenatge al Sol, font de llum i de vida. És costum viure les fogueres i els focs artificials amb amics, veïns o família, menjant la típica coca de Sant Joan, coberta de fruita confitada, i bebent vi o cava. Extret de www.magimo.net

Del 27 al 28 de maig es desenvoluparà a Vic, coincidint amb Vic Capital de la Cultura Catalana i els 50 anys de l’arribada de la Flama del Canigó a Vic i al Principat, el Primer Simposi Internacional de Focs a la Mediterrània , en el marc del Congrés Internacional dels Focs de Sant Joan - Flama del Canigó.  Els dos principals objectius del Simposi organitzat per tradicat són:  conèixer la gran diversitat de festes i manifestacions que hi ha durant el solstici d’estiu al voltant de l’element del foc ala Mediterrània. debatre la importància i estat de salut dels Focs (fogueres, flama, falles) avui en la cultura popular.  Al seu torn el Simposi s’ha estructurat en tres àmbits:  Focs i fogueres de Sant Joan  Falles, haros i brandons. Flama del Canigó.  La inscripció s’ha de formalitzar a través del correu electrònic info@tradicat.cat , on han de figurar les dades sol·licitades al Full d’Inscripció que es pot descarregar a l’apartat “D...

Amb l’arribada de la primavera, l’inici d’un nou temps, diferents municipis catalans celebren una antiga tradició on el protagonista és un gran arbre anomenat “arbre de maig” o “maig”. Aquest gran arbre es va a buscar en processó als afores i es planta de nou a la plaça del poble, aixecant-ho amb cordes i engalanant-ho amb fruites, embotits, dolços i garlandes. Durant tot el mes se celebren fogueres, balls, jocs i berenars al voltant. Extret de www.magimo.net

El 23 d’abril, diada de Sant Jordi (patró de Catalunya), se celebra des del segle XV el dia dels enamorats, i és  bon costum regalar una rosa vermella a l’enamorada. Actualment s’acompanya la rosa vermella (passió) amb la senyera i una espiga de blat (fertilitat).  El 23 d’abril de 1929, en plena Exposició Universal, els llibreters de Barcelona van decidir sortir a vendre al carrer, i la iniciativa va ser tot un èxit. A partir de llavors el ”Dia del Llibre”, anteriorment celebrat el 7 d’octubre, va passar a celebrar-se el 23 d’abril, data que a més coincideix amb la mort de William Shakespeare (1564-1616).  El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar aquesta data com a Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor. Extret de www.magimo.net

Ja tenim el Calendari del Món Geganter 2016 aquí!  Enguany, els instruments tradicionals que acompanyen gegants i capgrossos són els grans protagonistes de la publicació, amb diversos articles firmats per alguns dels músics més destacats del país. Tot un honor, que hagin volgut col·laborar amb nosaltres!   I a més, més d'un miler d'activitats geganteres durant tot l'any per a tots els gustos i arreu del país i més enllà.  Doneu-hi una ullada! Calendari del Món Geganter 2016 - Geganters de Barcelona i ACGC Extret de http://www.gegants.cat/ agenda/descarregues/

Dins la nostra cultura d’influència cristiana, la divertida setmana de Carnaval es defineix com el període immediat a la Quaresma amb els seus 40 dies d’abstinència i sacrifici previs a la Setmana Santa. Dos personatges han representat històricament aquesta confrontació. D’una banda el rei “Carnestoltes”, personatge a qui li agrada molt beure i menjar i, de l’altra, la seva eterna enemiga la “Vella Quaresma”, una dona gran de set cames que dejuna sense poder tastar la carn. Extret de http://magimo.net/

  Aquest és el rànquing de les deu notícies més llegides durant l'any 2015 al blog 'Lo Carranquer' : Calendari 2016 en català Calendari 2015 en català La Patum de Berga 2015: programa, dates i horaris Aquelarre de Cervera 2015: programació i horaris La Patum de Berga 2016: programa,dates i horaris Calendari dels Pagesos 2015 Càmeres de TV3 · Canal en directe El Calendari 2014 de Tradicions i Costums homenatja els gremis... Tres Tombs 2015: calendari de festes i trobades Marxa dels Castells de la Segarra 2015 Imatge extreta de http://www.mpug.com/articles/top-10-best-practices-for-managing-project-schedules-within-a-pmo/

Antigament era costum que la quitxalla uns dies abans i sobretot la vigília de la festa, a la vesprada, circulés pels carrers de la ciutat, o sortís als afores de les viles i poblats tocant instruments i portant atxes o fanalets per “cridar els Reis” i perquè no s’oblidessin de passar per llurs cases que, en senyal que hi havia nens, col·locaven les sabates al balcó o finestra acompanyades d’un plat amb aigua per si les cavalcadures dels Reis tenien set (Aquest oblidat costum l’he trobat al llibre ‘Costums i tradicions catalanes’, d’Aureli Capmany, 1981, Barcelona). Actualment i des de finals del s.XIX celebrem a la vigília de Reis la popular Cavalcada de Reis. Extret de http://magimo.net/

Feliç i cerverí any 2016! Si la memòria i les dades consultades no ens fallen, aquí teniu alguns fets ocorreguts a Cervera i rodalies en els darrers anys, que celebrarem (o que commemorarem, o que tan sols recordarem, o que mirarem d'oblidar, o ni això...) en aquest immediat any 2016. El llistat de fets podria haver estat un altre, però aquest és el que finalment ha sortit...  Si voleu afegir algun fet més, sols cal que ens ho digueu. Així, el 201 6 , entre d'altres, farà...  990 anys del primer poblament de Cervera 605 anys de la primera documentació del Ball de Diables a Cervera 70 anys de l'establiment de l'Institut Francès a Cervera 65 anys de la coexistència de dos envelats per festa major: un al Casal i un a la Pèrgola  65 anys de la normalització del subministrament d'aigua als domicilis 60 anys de la compra pel Patronat de la Passió d'un orgue electrostàtic  60 anys de la recuperació del so de totes les campanes de l'es...