"Correfoc": 25 anys d'un mot

L'any 1982 va marcar una fita en el calendari festiu dels Països Catalans i també en els diccionaris. Tot s'explica de la següent manera: un grup de gent que treballava al Departament de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona va organitzar per a les Festes de la Mercè del 1981 una trobada de dracs. Llavors, es van adonar que a Catalunya (que acabava de passar el temps somort i fosc de la dictadura franquista) només n'hi havia 6: el de Vilanova i la Geltrú, el de Sitges, el d'Olot, el de la Bisbal d'Empordà i el de Solsona. "Al capdavall, aquests són els que vam trobar", diu Bienve Moya, que treballava al Departament i que es dedica professionalment a l'activitat festiva municipal.

A la trobada de dracs del 1981, el de Solsona no hi va poder anar perquè segons un reglament intern la fera gairebé no pot sortir mai de la població. De manera que es van quedar amb 5 dracs i 2 colles de diables que també van convidar, la de Vilanova i la Geltrú i la de l'Arboç. El cas va ser que quan els dracs i els diables van començar a desfilar de la Casa de la Vila al carrer de Ferran avall, els tècnics de Cultura van veure que la gent no s'apartava del foc, sinó que hi jugava.

L'origen del mot

Tot pensant en aquest fet, l'any següent, el mateix equip va pensar a fer una altra trobada de dracs i diables però en comptes de dir-li "trobada", se'ls va ocórrer la paraula "correfoc". "Era una paraula que naixia en correlació amb el mot correbou. Ens va sortir de manera espontània", diu Bienve. A partir de llavors altres poblacions "van crear correfocs a imatge del de Barcelona, fins al punt que al País Valencià també en fan".

Extret de la revista "Descobrir Catalunya", núm. 44, juny 2001, pàg. 61

Imatge: http://concursos.ojodigital.net/displayimage.php?album=15&pos=6