LO CARRANQUER

L'octubre de l'any 2004 la revista 'Segarra Actualitat' (actualment 'Segarra' ) publicava en l'interior del seu número 95 un dossier titulat "El Cementiri" , dedicat a aquest espai de la nostra ciutat. Aquest treball fou coordinat pel Ramon M. Xuclà Comas, i comptà per a la seva realització amb la col·laboració de Pepa Martínez Cabanyes, Blanca Cuñé, Josep M. Llobet de Nuix, i Montserrat Xuclà. Com a fonts d'informació es consultà, entre d'altres, els fons Mn. Arques, Dalmases, i Franquesa, a més de diverses cròniques locals. Com podreu comprovar a través de la seva lectura, el document s'organitza en els següents capítols: Enterraments. La guerra del Francès i la construcció final del nostre cementiri. El panteó de la família Vinadé. La capella originària i el nou panteó del cementiri. Epitafis.

Des del canal Càmeres de TV3 pots seguir en directe durant les 24 hores del dia les càmeres que Televisió de Catalunya té situades als diferents punts del territori català i alhora escoltar Catalunya Música . El senyal en directe de les càmeres que Televisió de Catalunya té instal·lades arreu de Catalunya i que els espectadors poden veure als espais d' "El temps" o als intervals del canal de notícies 3/24 es poden veure per internet durant les 24 hores del dia. El canal IP, batejat amb el nom de Càmeres de TV3 , és accessible a través del servei de vídeo TV3alacarta i des de la secció de càmeres del portal de notícies 324.cat . Les imatges de diferents càmeres van acompanyades de la informació de la seva ubicació i de dades meteorològiques com la temperatura, la humitat relativa i la direcció i la força del vent. A més, al senyal de vídeo s'hi ha incorporat l'àudio de Catalunya Música . El 324.cat ja ofereix un widget per a cadascuna de les càmeres, de maner

Llegenda i visions literàries conflueixen a la conca del riu Gaià . El programa "El medi ambient" de Televisió de Catalunya seguia el 2009 el camí que fa el Gaià i repassava alguns fragments literaris que hi fan referència. Fonts de les Canelles ( Santa Coloma de Queralt ). El riu Gaià neix en aquestes fonts. Construïdes l'any 1614 per ordre del comte Dalmau III de Queralt, virrei de Catalunya, que va morir apunyalat a la platja de Barcelona durant la revolta del Corpus de Sang , l'any 1640. Sant Magí de Brufaganya. Les deus prop del santuari de Sant Magí de Brufaganya són un altre punt llegendari de naixement d'aigües del Gaià. Josep Santesmasses, Coordinadora Centres d'Estudis de Parla Catalana : "Aquestes fonts són les que, segons la tradició, va fer brollar Sant Magí quan era perseguit pels soldats romans, Sant Magí toca amb el bastó a terra i surten les fonts aquestes. La història continua amb la devoció a aquestes aigües que ha tingut sobre un

Les tres parts responsables de la manifestació gegantera del Corpus i la Festa Major de Solsona coincideixen a destacar la importància cabdal de la imatgeria en la cultura popular local i en la necessitat d’adequar l’espai que l’acull. L’anomenat Quarto dels gegants requereix una intervenció arquitectònica, d’una banda, per conservar els improperis en les millors condicions i, de l’altra, per facilitar la promoció turística d’aquest patrimoni històric incloent-lo en les rutes pel nucli antic. Un conveni rubricat aquest divendres, 28 d’octubre, estableix els acords per finançar-ne les obres, que és previst tenir enllestides a final d’any, i gestionar l’espai. L’alcalde, David Rodríguez, el president de la Confraria de la Mare de Déu del Claustre , mossèn Josep Torres, i el macip major de l’Agrupació de Geganters de Solsona , Joan Boix, han signat aquesta tarda el conveni de col·laboració per a la gestió, l’ús i el condicionament del Quarto dels gegants . Es tracta dels baixos de l’i

A finals de la propera setmana (del 3 al 6 de novembre) tindrà lloc a Manresa la 14a Fira Mediterrània. Factoria d’Arrel. Avui dissabte 29 d’octubre s’obre el punt d’informació especial ubicat al Passeig Pere III. Aquest passeig es transformarà en la zona d’estands del FiraPasseig . Però la metamorfosi de la capital de Bages ja ha començat amb el muntatge de la vela de la plaça Porxada, que acollirà la Llotja Professional, i els preparatius per a la instal·lació dels altres envelats, el de la Plaça Milcentenari i la Taverna de la Fira/Espai Gastronòmic (a la plaça Sant Domènec). D’entre les incorporacions de darrera hora a la programació s’han de destacar , el grup de dansa del país basc Kukai Dantza Konpainia , el narrador Ferran Martín que oferirà un segon passi del seu espectacle "Entre el tabú i lo sagrat" i el grup La Banda d’en Vinaixa que oferirà la seva proposta de ballables "Folc i Folc" . Pel que fa a les noves activitats del Mediterrània Professional

Si tens ganes d'aprendre i t'agraden els tambors... fins el proper dissabte 5 de novembre està oberta la inscripció per a tots aquells nois i noies de 8 a 14 anys que vulguin formar part del Grup Jove dels Bombollers de Cervera. Muntatge realitzat pel Ramon Prats amb fotografies de la festa del 5è aniversari del Grup Jove dels Bombollers de Cervera (26 de juny de 2010), extret de http://www.youtube.com/watch?v=qXPiMdeRFgY.

Aquest 2011 la diada castellera de Tots Sants , la festa dels Castellers de Vilafranca , compleix el 25è aniversari. Els verds ja realitzaven diades de la colla desde molt abans però en dates diferents segons els compromisos de cada temporada. No va ser fins el 1987 que es va establir de forma estable i continuada el dia 1 de novembre com a diada de la colla. Amb el temps, aquesta decisió s'ha demostrat ser un encert, ja que la diada de Tots Sants arriba a la seva 25a edició havent-se convertit en la tercera diada del calendari que més castells de gamma extra ha vist (34 castells), només superada per la diada de Sant Fèlix (86 castells) i pel Concurs (40 castells). Després venen diades amb més anys de celebració com són Santa Úrsula (29 castells) i la diada dels Minyons (22 castells) o la Mercè (20 castells). La diada de Tots Sants ha sigut escenari d'algunes de les gestes més grans dels Castellers de Vilafranca però també ha estat el context on moltes altres colles han

El passat 1 d’octubre el grup de treball de l’Agrupació Seny Major que s’ha creat per a tirar endavant el projecte de recuperació de l’Àliga de Cervera visitava el taller del Ramon Ninot al carrer Pou Nou per conèixer els primers dibuixos i treballs de fusteria d’aquest nou element del patrimoni festiu de Cervera –veieu fotografies–. El pressupost del projecte. S’ha establert per a aquest projecte un pressupost estimat de 15.000 euros, que inclou tant els treballs de construcció, la confecció dels vestits dels acompanyants, com les despeses de l’acte de bateig, entre d’altres conceptes. Feta amb la participació de tothom. Una tercera part del pressupost es cobrirà amb les accions que ha vingut realitzant en els darrers temps l’Agrupació amb aquesta finalitat: guanys del Dijous Gras d’Aquelarre 2010 i 2011, posada d’enganxines durant el Seguici de Festa Major 2010 i 2011 –aprofitem aquí per agrair la col·laboració de totes aquelles persones que van posar enganxines aquest any–, i alg

Ara fa un any, els capgrossos de l’Anoia van visitar el Museu . Enguany és el torn de les figures festives orientades a un públic familiar. Comença la Festa! significa la reunió d’elements festius que conviden els més xics a ser protagonistes, a viure les tradicions i la cultura popular: dracs, cavallets, gegants i tota mena de bèsties i bestioles són el centre de cercaviles, balls i correfocs. Les festes signifiquen la millor imatge de la cultura popular com a cultura basada en actes públics col·lectius de carrer. Les persones s’agrupen per formar una sola unitat i posen en escena un ordre de valors; tots junts com un de sol per fer reeixir un projecte, una identitat que es reforça per cadascun dels participants. La cultura popular. Imatgeria infantil. El món, avui, és més petit que mai. La reducció en temps de les distàncies i la immediatesa de les noves tecnologies impregnen de diversitat cada racó del planeta. Ara, més que mai, la Cultura ha de significar no només un espai de cone

La cafeteria Slàvia de les Borges Blanques es consolida com a punt musical de referència a les Garrigues i també a les Terres de Ponent amb una nova temporada musical fins al juny que comptarà amb més d'una trentena d'actuacions. Per aquest local desfilaran grups i figures emergents de l'actual panorama pop rock català juntament amb cantants de reconeguda trajectòria com Quimi Portet, Pau Riba o Ruper Ordorika. I com és tradició de la casa, amb entrada gratuïta. El nou curs musical s'estrenarà aquest dissabte 29 d'octubre (2 quarts de 12 de la nit) amb el grup de música popular i tradicional El Pont d'Arcalís , liderat pel músic i impulsor cultural Artur Blasco. La setmana que ve, la cita a l'Slàvia servirà per conèixer en directe els autors d'una de les cançons que més han enganxat a la xarxa social a l'estiu, Els Catarres , autors del tema Jenifer , l'amor impossible entre un patriota català i una choni de Castefa. Altres cites destacades al

En el marc de la VIII edició del Certamen Internacional de Guitarra de Barcelona "Miquel Llobet" tindran lloc a Lleida el proper dissabte 5 de novembre diversos actes en homenatge al mestre Emili Pujol -músic estretament vinculat al Conservatori de Cervera i al Curs Internacional de Música de la nostra ciutat, organitzat actualment per la Càtedra que duu el seu nom-, en commemoració del 125è aniversari del seu naixement. Emili Pujol i Vilarrubí (La Granadella, 1886 - Barcelona, 1980), intèrpret en guitarra i viola de mà, compositor, musicòleg i pedagog, ha estat un dels més notables intèrprets del segle XX i un dels millors investigadors i historiadors dels instruments de corda polsada. Aquí teniu un vídeo produït per l'Institut d'Estudis Ilerdencs amb diverses referències a la vinculació d'Emili Pujol amb la ciutat de Cervera: Vídeo extret de http://www.youtube.com/watch?v=ib_FV6ECV5k&feature=related

Ens han arribat a la redacció aquestes fotografies realitzades ahir mateix al pavelló poliesportiu en els moments previs a l'encontre que enfrontava els equips de futbol sala Servistar i Carranquers. Malgrat desconeixem el marcador final -fet que tampoc té cap mena d'importància-, les imatges posen de manifest que a la grada es viu una autèntica passió carranquera . Aupa Carranquers! Imatges facilitades pel Jordi Calafell, jcalafellperez@yahoo.es

Els més de 3 milions d’usuaris de les biblioteques públiques catalanes ja poden accedir des de qualsevol ordinador a les bases de dades, enciclopèdies, revistes i premsa de qualitat que ofereix la Biblioteca Electrònica del Sistema de Lectura Pública de Catalunya . Per fer-ho només cal disposar del carnet de biblioteca i registrar-se com a usuari. Amb aquesta mesura el Departament de Cultura vol facilitar l’accés a continguts digitals de qualitat a totes les persones usuàries de les biblioteques públiques. Fins ara ja es podia accedir a la Biblioteca Electrònica des dels ordinadors de les biblioteques públiques, però a partir d’ara es podran consultar aquests continguts des de qualsevol ordinador i amb independència de la ubicació territorial de la biblioteca. Al llarg d’aquest any 263.708 usuaris han consultat la Biblioteca Electrònica , i amb l’obertura d’aquesta eina es preveu un increment en el nombre d’usuaris. Aquest nou servei està a disposició de l’usuari les 24 hores del dia,

El 24 d'octubre de 1971, avui fa quaranta anys , Pau Casals (1876-1973) va rebre a Nova York la Medalla de la Pau de les Nacions Unides (ONU. Era un reconeixement a la seva trajectòria en favor de la justícia i de la dignitat humanes. En l'avinentesa, el pedagog, director i compositor musical del Vendrell va adreçar als assistents un breu discurs ( vídeo ), del qual es va fer famosa la frase ' I am a Catalan '. Va ser la primera vegada que es feia servir el català a l'assemblea general de l'ONU. Aquell mateix dia, Casals va tornar a agafar el violoncel després de molt de temps per interpretar el ' Cant dels ocells ' ( vídeo ) i estrenar l' Himne a les Nacions Unides , que li havia encarregat el secretari general, U Thant , i que des d'aleshores és l' himne oficiós de l'ONU. Vídeo extret de You tube i la notícia i el text és de Vilaweb

Catalunya té una rica tradició de jocs populars. Un patrimoni lúdic i cultural que s'ha anat transmetent de pares a fills, generació rere generació, per tota la geografia, formant part de la nostra identitat. Avui, els jocs tradicionals es practiquen de manera diferent i amb regles peculiars segons l'indret on es juguen. Però, a tot arreu, constitueixen una manifestació simbòlica que expressa la manera pròpia de ser i de sentir la vida dels seus protagonistes. Enregistrat el 1999 a Amposta, Barcelona, Esterri d'Àneu i Lleida, aquest vídeo del programa 'Eines de Cultura Popular' , produït pels Departaments de Cultura i d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, introdueix part d'aquests missatges, mostrant de forma didàctica com es juguen els jocs tradicionals següents: els patacons; els ossets; la xarranca ; l'olla barrejada; la baldufa ; el joc del nus; Sant Joan de les caramelles; el gat i el ratolí; l'un, dos, tres, pica paret; el bèlit i el m

S'apropa el diumenge 23 d'octubre i, amb ell, la primera edició de la Festa de la Cultura a les Terres de l'Ebre , un esdeveniment organitzat pel web d'oci i cultura de les Terres de l'Ebre Surtdecasa.cat i per l'Associació Cultural Arrelart , amb l'objectiu de potenciar i difondre els valors culturals del territori i, també, amb la voluntat d'oferir un espai de trobada per a tota aquella gent que es dedica a potenciar la cultura a les quatre comarques ebrenques. Aquesta festa coincideix amb el primer aniversari del portal Surtdecasa.cat , que va nàixer el 23 d'octubre de 2010, i té la voluntat de convertir-se en una cita anual i itinerant per donar veu als artistes del territori, condensant així en un sol dia part de l'activitat divulgativa que porta a terme aquest mitjà de comunicació al llarg de tot l'any. També hi ha programades tres taules rodones que es convertiran en espais de xerrada i col·loqui entorn a tres temes d'interès: l

L’escriptor alacantí José Martínez Ruiz, més conegut com Azorín , va néixer al poble de Monòver, a la comarca del Vinalopó Mitjà. Escriptor de la Generació del 98, expressava així la seva devoció per les Bandes de Música: “Un poble no s’entén sense la seva Banda de Música, doncs aquesta és la expressió més genuïna de cultura popular de la seva gent” . Aquesta definició descriu un sentiment molt arrelat en la cultura de molts pobles dels Països Catalans vers les seves Bandes de Música. Efectivament, a moltes comarques de Catalunya i a totes del País Valencià les Bandes de Música tenen una importància cabdal en les manifestacions culturals dels seus habitants. Les denominades Societats Musicals, apleguen una bona part de les activitats culturals de multitud de localitats, cultivant l’associacionisme i portant a terme una gran tasca pedagògica, cultural i d’integració social en els seus entorns. La Federació Catalana de Societats Musicals , aplega a 41 Societats Musicals. Aquestes entitat

Aquest inici de curs, l'escola Jaume Balmes de la nostra ciutat, seguint la seva tradició en el foment de la cultura popular, ha decorat l'escola en homenatge als 600 anys del fet diabler a Cervera. Per aquest motiu totes les finestres que donen a la plaça Pius XII llueixen en els seus vidres les ombres de diversos personatges que intervenen en un correfoc, acomanyades d'unes vistoses flames que li donen lluminositat i color. També alguns murals de l'escola han estat decorats amb aquests motius, tot afegint alguns dibuixos d'altres elements festius dels Diables Carranquers , com són la Tarasca, la Polla o Lo Carranco Bilandó. Tota aquesta decoració han estat fruit del treball dels alumnes i mestres d'educació Primària del centre. Felicitats per la iniciativa! Informació facilitada per l'Escola Jaume Balmes, c5001291@xtec.cat

Parets del Vallès va acollir el passat cap de setmana la 42a Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears, coincidint amb el 25è aniversari de l'Agrupació Pessebrista de Parets del Vallès. Un total de 33 associacions i més de 500 persones han participat en una desena d'actes culturals, lúdics i festius, entorn del món del pessebre. Els actes centrals van tenir lloc diumenge dia 16 d'octubre amb la concentració i l'acreditació de les entitats participants i una cercavila des del pavelló Municipal d'Esports fins a l'Escola Municipal de Música on es va fer l'acte de benvinguda, amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el president de la Federació Catalana de Pessebristes, Josep Maria Porta. "Els pessebres formen part del més entranyable de la memòria i de la cultura personal. Aquests són veritables joies d'art. Tenen un valor importantíssim com a senyal d'identitat, perquè representen el respecte i l'estima per la nost

Des de demà divendres fins al diumenge 23 d’octubre es desenvoluparan a Vilafranca (Els Ports, l'Alt Maestrat) unes jornades per a la valorització i protecció de les construccions en pedra en sec. Aquesta activitat, organitzada per l’Associació cultural Tota pedra fa paret es celebrarà cada dos anys. Informació extreta de la pàgina web del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Dins del cicle de xerrades 'Una mirada des del Campanar' , la cafeteria El Campanar ofereix aquest dissabte a 2 quarts de 8 del vespre una xerrada-tastet a càrrec del xocolater i pastisser cerverí Tomàs Puig i Castellà, amb el títol 'Del cacau a la xocolata. Un món deliciós i apassionant' . Una activitat per llepar-se els dits! Informació facilitada per la Carme Bonet, caldelfinestela@yahoo.es

Fins el proper 11 de desembre es pot veure al Museu Comarcal de Cervera l’exposició “Exvots. Els miracles del Miracle” , organitzada pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona . La mostra dóna a conèixer una pràctica devocional habitual de l’antiguitat fins els nostres dies: l’oferiment d’exvots a la divinitat com a acció de gràcies per un benefici concedit. Els exvots que integren l’exhibició pertanyen a la col·lecció d’exvots del Santuari del Miracle (el Solsonès), aplegats amb motiu del 550 aniversari del Santuari, que en aquesta ocasió s’ha ampliat amb exvots del Museu Comarcal de Cervera. Es tracta d’un petit tresor, la col·lecció d’exvots que resta unida i en el seu lloc d’origen més important de Catalunya, tant pel nombre d’exemplars com pel ventall cronològic, que abraça des del segle XVI al segle XXI. A més del seu caràcter simbòlico-religiós, els retaulons exposats ofereixen un vessant narratiu i artístic, car s’hi representen escenaris i protagonistes de fets prodigiosos. D’a