Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2008

Bon dia, Catalunya! Bon dia i una cançó

Imatge
A ixí saludava Salvador Escamilla un públic àvid de sentir música i ràdio en català en començar el seu magazin matinal, Radioscope. Aquell programa, aquell espai de ràdio dedicat a la música catalana i que va donar a conèixer noms com Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Núria Feliu, Raimon o Marina Rossell; que va creure en la Nova Cançó , va ser molt més que una finestra oberta a la música en català. Aquell va ser un instrument de reivindicació i de reclamació de les llibertats perdudes, un crit de la voluntat d'un poble que lluitava per la normalització musical, lingüística i política del seu país. S e n'ha anat el músic estimat per una generació sencera de cantautors catalans a qui va donar la seva primera oportunitat, perquè hi va creure, perquè sabia que eren el futur i que tenien molt a dir en el panorama musical català i internacional. Se n'ha anat el radiofonista que va innovar el periodisme musical amb una fórmula poc vista fins llavors a la ràdio catalana. Se n'

Corpus 2008: 60 anys de l'estrena dels nous gegants i nans de Cervera (1948-2008)

Imatge
27 de maig de 1948, diada de Corpus, dia de l'estrena dels nous gegants i nans. Mn. Antoni Pont, membres de la Comissió Pro-Gegants i Nans, i la padrina, Carme Vilaró de Jordana. I dentificats com a elements propers a connotacions religioses, el juliol de 1936, tot coincidint amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola , els gegants 'vells' de Cervera foren cremats a l'antic camp de futbol de la ciutat... D otze anys més tard, el 1948, 'un grup de cerverins de bona voluntat' constituiren la Comissió Pro-Gegants i Nans , amb la finalitat d’estrenar uns gegants i uns nans pel Corpus d’aquell mateix any. La Comissió estava formada per Josep M. Boquet, Josep Pedrós, Miquel Puig, Emili Rabell i Joan Salat. E l finançament es va fer per subscripció popular, promoguda per la revista “Segarra”. Van ser construïts al taller “El Ingenio” de Barcelona , on el preu de la parella de gegants fou de 3.400 pessetes (20,43 € al canvi) i 900 pessetes el total dels 6 nans (

'Musiquetes per a La Bressola'

Imatge
L' Associació d'Amics de la Bressola , entitat de suport a les escoles catalanes de la Catalunya Nord, ha impulsat el disc 'Musiquetes per a la Bressola' ( Propaganda pel Fet !, 2008), un recull de cançons populars per a petits i grans interpretades i posades al dia per músics d’arreu dels Països Catalans, coordinats per Marc Serrats i Marc Grau ( Xerramequ Tiquis Miquis ) i Núria Lozano ( La Carrau ). El repertori és: Jo som feliç; La llebreta; Una matinada fresca; Muntanyes del canigó,; La tarara; L'abella; Una mosca volava per la llum; El capellà i la gallina; La calma de la mar; Mareta, mareta; La Bepa; Les Caterinetes; La lluna, la pruna; Les poemetes; Miquel; La pastoreta; La cançó de les mentides; La gata i el belitre; L'escala de la vida; Transformacions; L'allioli; La Dama de mallorca. Els 60.000 exemplars que se n’han editat es distribueixen aquesta primavera amb una desena de revistes infantils i juvenils d’arreu del país, gràcIes a una produc

Comencen els preparatius de l'anada a peu a Montserrat 2008

Imatge
S egons s'anuncia en els cartells que es poden trobar a l'entrada de les esglésies de Cervera, l'anada d'enguany de cerverins i cerverines, a peu, des de la nostra ciutat fins al monestir de Montserrat , tindrà lloc els propers dies 25 i 26 d'abril (divendres i dissabte). E l proper dissabte 11 d'abril, a les 9 de la nit, i al Casal Parroquial, es farà una reunió adreçada a totes aquelles persones interessades en participar-hi. L 'anada a peu a Montserrat: devoció, esport i tradició! Imatge: http://3.bp.blogspot.com/_1tFt1PhCcH4/RuECvP3vgVI/AAAAAAAAAEo/CzoKRYl-BjQ/s1600-h/Montserrat.jpg

L'origen dels focs d'artifici

Imatge
Feu d'Artifice sur l'Arno (Jacques Callot, 1592-1635) L 'origen dels focs artificials és inevitablement vinculat a la pólvora , el naixement de la qual és vinculat a Orient, concretament a la Xina . La data concreta de la seva invenció oscil·la entre els que asseguren que ja era coneguda entre el segle VI i l'inici del X sota el govern de les dinasties Sui i Tang , i els que s’inclinen per un període més tardà, en l'etapa de la dinastia septentrional Song ja avançat el segle X . Hom sosté que el primer ús militar de la pólvora negra va tenir lloc l'any 904 d.C. en la batalla en què Zheng Fan va atacar Yu Zhang. El desenvolupament de la pólvora –molt ràpid des d'aleshores- hauria tingut lloc amb la dinastia meridional Song en el segle XII . A la mateixa Xina, es feien sons a partir de l'esclat de tubs fets a partir de canyes de bambú . En el moment d'inventar-se la pólvora negra , els xinesos ompliren les canyes de bambú amb el nou descobriment

Presentat l’avanç de programació dels cursos d’estiu 2008 de la FestCat

Imatge
La FestCat, proposta d’estiu del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana en el camp de la cultura popular i tradicional, ja ha presentat l’avanç de programació per al proper estiu. La FestCat està integrada per quatre escoles repartides arreu del país i centrades en diferents temàtiques en relació a la cultura popular: a Llívia, del 13 al 18 de juliol , tindran lloc els cursos i tallers relacionats amb els elements de la festa ( 11è Campus de Cultura Popular i Tradicional ); a Esterri d’Àneu, del 13 al 19 de juliol , els de dansa tradicional ( 17è Dansàneu ); a Horta de Sant Joan, del 13 al 19 de juliol , els de joc tradicional ( 12è Curs de Jocs Tradicionals ), i a Torroella de Montgrí, del 20 al 26 de juliol , els de música tradicional i folc contemporània ( 12a Aula de Música Tradicional ). Escola de la Festa - 11è Campus de Cultura Popular i Tradicional L'Escola de la Festa arriba renovada amb més de trenta tallers i cursos i el canvi de dues tercer

Presentació del nou llibre d'en "Titot"

Imatge
Després de 21 anys de militància a l'Esquerra Independentista, Francesc Ribera "Titot" ens explica per què s'ha decidit a creure i participar en el projecte polític de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP). Però, qui són aquests de la CUP? Quin és el seu espai polític? Què volen? Com pot ser que hagin aconseguit tants regidors si no els coneix ningú? A Entestat en la independència trobareu totes les respostes d'un moviment polític sorprenent: "No hi pot haver espera que no consisteixi en el treball constant per aconseguir una societat doblement lliure, lliure del tot, nacionalment i socialment. I això és el que fem a la CUP, això i res més". Francesc Ribera "Titot" és cantant dels grups Aramateix i Mesclat. Anteriorment havia cantat a Brams i Dijous Paella. Ha traduït, cantat i editat tota l'obra de Guillem de Berguedà. Entre aquests i altres projectes, ha editat 23 discs des de 1992. Va escriure, juntament amb Jordi Creus, Història d

Llibres: MÚSIQUES DE LA PATUM, de Ramon Felipó i Sergi Cuenca (compiladors)

Imatge
La setmana que ve sortirà a la venda un nou llibre de temàtica patumaire. Es tracta de 'Músiques de la Patum' , un recull de partitures compilades per Ramon Felipó i Sergi Cuenca. Inclou set jocs diferents de les partitures de Patum, totes recollides abans de 1936, llevat de les de mossèn Armengou. Amb una portada dibuixada per Jaume Capdevila ( KAP ) , ha estat editat per Llibres de l'Índex . Font: http://eltabal.blogspot.com/2008/03/msiques-de-la-patum-de-ramon-felip-i.html

Diccionari Carranquer "B"

Imatge
Avui: La "B" Baixada (de l'Aquelarre): Desfilada de foc, dansa i música que condueix tot Cervera i part de Catalunya a l'èxtasis. Això sí, de la Universitat fins a Cal Racó. Ball: (del drac, de la polla...) Dit de la manera de moure els nostres cossos i/o bèsties. Banyes: Dit de les protuberàncies, generalment un parell, mes identificatives dels diables. Tot i la creença generalitzada que són de material ossi, en realitat son de serrill i roba. Baque ta: El punt d'unió entre el tabaler i el seu tabal. Fusta noble al servei del ritme. Benetton: Vestits de marca mundialment coneguda pels diables més esportistes de la colla. Sols talles extra grans. Bengala: Artefacte de foc de colors diversos que fem servir per a il.luminar els dracs. Bestioleta: Mascota de les bestioletes, dit de l'autèntic nom de Lo Carranco Bilandó. Bestioletes: Grup d'amics introduïts il.legalment a la colla de diables, als quals se'ls atribueix un intent de crispa

La Mona de Pasqua

Imatge
La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata , ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s'han acabat. El nom prové de la munna terme àrab que significa "provisió de la boca", regal que els moriscs feien als seus senyors. Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de pastís amb ous a sobre, tal i com es mostra al dibuix de la dreta del segle XIX , però amb el temps els ous van esdevenir de xocolata i al final va acabar esdevenint la base de la mona. Al tonya ) amb l'ou dur al damunt. Actualment al padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa . El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.

EL GRUP DE FOLK

Imatge
El Grup de Folk va ser una agrupació de cantants, conjunts i animadors musicals que entre els anys 1967 i 1968 es van organitzar com a alternativa més o menys popular i festiva als Setze Jutges , dins el moviment de la Nova Cançó a la ciutat de Barcelona .  En la seva curta trajectòria com a grup van realitzar nombrosos concerts i festivals, entre els quals destaca el multitudinari Festival Folk del Parc de la Ciutadella de Barcelona (9.000 persones i 7 hores de música), el maig de 1968 . A partir dels enregistraments d'algunes d'aquestes actuacions en directe van editar dos discos de llarga durada: 'Festival Folk' (Als 4 Vents, 1967) i 'Folk 2' (Als 4 Vents, 1968) [ambdós reeditats el 2003 per la discogràfica Picap en un únic CD]. A banda d'això, molts dels seus membres, en grup o en solitari, van enregistrar discos de curta i llarga durada.  El Grup de Folk no era una formació fixa: la seva composició variava en funció d

Mor Josep Benet, un cerverí referent de la lluita per la llibertat a Catalunya

Imatge
L 'historiador, advocat i polític cerverí Josep Benet i Morell ha mort aquesta nit passada a l'edat de 87 anys. Amb la seva mort desapareix una de les figures més destacades de la lluita política per la democràcia i pel catalanisme. F ormat a l'escolania de Montserrat, ja des de molt jove participà en el moviment nacionalista català i pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. El 1938 s'incorporà a l'exèrcit republicà. A la postguerra fundà el Front Universitari de Catalunya (1944-47), que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència, i milità un temps a Unió Democràtica de Catalunya. L licenciat en dret a la Universitat de Barcelona (1945), fou cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba (1946-47), cofundador de "Germinabit" i un dels promotors, i col·laborador, de 'Serra d'Or'. Inspirà o promogué molts dels episodis de la resistència antifranquista al Principat -com la vaga de tramvies (1951), l'afer Galinsoga (1960),

El dimoni

Imatge
U n dimoni és un esperit sobrenatural. Originàriament, la paraula ve del grec 'δαίμων' , 'daemon' , que designa un esperit molt savi, però no malèfic, contràriament a l'acepció que té en la majoria de cultures per influència religiosa. Els dimonis a les grans religions E n les "religions del Llibre" ( Judaisme , Cristianisme i Islam ), un dimoni és un esperit d'origen celestial, un àngel , que es va rebel·lar contra Déu i el seu pla diví seguint a Llucifer , que seria "el" Dimoni, i que per tant va ser expulsat dels cels a l' Infern . Són esperits que han esdevingut malignes i que se suposa que miren de temptar als humans per fer-los girar cap al Mal i fer que llurs ànimes es condemnin eternament, i que pateixin els focs de l'Infern. Classificació dels dimonis E l cristianisme, i més concretament, el catolicisme , ha dedicat molt de temps a l'estudi dels dimonis, i n'ha el·laborat llistes i classificacions, que van des de S

Llibres: LES CABANES I ELS MARGES, dels Amics de l'Arquitectura Popular

Imatge
A quest llibre inclou un resum de les lliçons, les pràctiques i les visites realitzades durant el 1r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular , celebrat l'agost de l'any 2000 a cavall entre les comarques de l'Urgell i la Segarra. Sumari: Les lliçons: Què és l'arquitectura popular. Fèlix Martín. Les construccions de terra. Josep Esteve. Els marges, documents de la terra. Josep Garganté. La catalogació de l'arquitectura popular a la Vall del Llobregós. Maria Garganté. Barraques i cabanes. Vicent Loscos. Les pletes. Assumpció Vilaseca. La construcció com a unitat en el territori i els materials bàsics. Josep Mora. El patrimoni popular de Torrefeta i Florejacs. Jordi Oliva. Les cabanes vistes per un pagès. Lluís Pons. Les cases de l'existència. Josep M. Montaner. Les cabanes de les Garrigues. Josep Preixens. Marges i parets. Vicent Loscos. El pou de gel. Ignasi Ribera. L'església romànica. Maurici Cirera. L'art de la barraca. Josep M. Jujol. Les Pràctiq

Caramelles '08: debut amb nota dels Grallers dels Geganters de Cervera

Imatge
Imatges i més imatges: http://www.flickr.com/photos/gegantsdecervera/

Dilluns de Pasqua: l'Arbre del Maig i el Ball del Cornut, a Cornellà del Terri (Pla de l'Estany)

Imatge
L a festa ja comença el Divendres Sant al migdia, quan els vilatans escullen, tallen i esporguen el pollancre més alt del municipi i el porten a la plaça, on substituirà el que roman en peu des de l’any anterior. E l dia fort, però, és el Dilluns de Pasqua, quan l’arbre és coronat amb un plomall de pi i el tronc guarnit amb banyes i corns d’animals. Ajudats per llargues cordes i a pes de braços, els veïns l’aixequen al bell mig de la plaça. A mb l’arbre presidint la festa, els dansaires del Ball del Cornut recorren la vila al ritme de la música. És llavors quan apareix un personatge cobert amb un barret de pell i dues grans banyes de boc recargolades. L’acompanyen sis parelles que formen una rotllana al seu voltant. Al compàs dels acords, el Cornut salta primer entre les dones i després entre els homes. Finalment, pren una noia per la mà, trenca la rotllana i surt furtivament per un carrer adjacent. La cobla continua tocant i al final interpreta algunes sardanes. A quest ball, celebr

El FONS FOTOGRÀFIC SALVANY de la Biblioteca de Catalunya

Imatge
Josep Salvany (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) Josep Salvany i Blanch va cursar estudis de medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencià el 1891. Gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia, l'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924. Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països. carreró Sabater, 1913 Bon coneixedor de les tècniques fotogràfiques i de les innovacions tècnològiques va utilitzar la fotografia estereoscòpica, tècnica molt emprada entre els fotògrafs de l'època. façana de la Paeria, 1912 L'obra El Fons Salvany , diposit

El bestiari carranquer (2): LA POLLA, màgia en moviment

Imatge
Any de construcció: 1984 (l'any que ve, fa 25 anys) Constructor: Confraria d’Animació “La Matraca” Estrena: VIIè Aquelarre (25 d’agost de 1984). Material: Estructura del cos de vimet, cap de cartró pedra, i roba de cotó de diverses tonalitats de color blau. Característiques: Actualment és utilitzada pels Diables de Cervera - Carranquers en les seves actuacions. Música: Disposa d’un ball propi, composat pel Quim Granell, que ha estat coreografiat posteriorment pels Diables de Cervera - Carranquers. [Damunt d'aquestes ratlles, vídeo del ball de la Polla a l'Aquelarre 2007] Font: http://www.diablescarranquers.cat Imatge: Xavi Martí

Itineraris de visites guiades a la Segarra

Imatge
L'oferta turística de la comarca de la Segarra compta amb una important varietat d'itineraris i recorreguts -tant rutes culturals com visites industrials- que poden realitzar-se amb la companyia de guies turístics locals. RUTES CULTURALS DE LA SEGARRA Florejacs, les Pallargues i Vicfred Visita guiada al Castell de Florejacs Visita guiada al Castell de les Pallargues Visita guiada al Castell de Vicfred Cervera Itinerari 1: Cervera, ciutat monumental [Universitat (exterior i interior), muralles, monument a la Generalitat, plaça del Fossar, església de Santa Maria (exterior i interior), Paeria, carreró de les Bruixes i sala d’exposicions del Museu Comarcal]. durada: 3 h Itinerari 2: Museu Comarcal de Cervera [Casa Museu Duran i Sanpere (sales d’exposicions i Casa Duran), Museu del Blat i la Pagesia, església romànica de Sant Joan de Jerusalem]. durada: 2 h Itinerari 3: Universitat i Església de Santa Maria [Universitat (exterior i interior), carrer Major, carreró de les B

Ja es coneixen les pirotècnies del 19è Concurs Internacional de Focs Artificials 'Ciutat de Tarragona'

Imatge
Suècia serà present per primera vegada en el Concurs de Focs Artificials 'Ciutat de Tarragona' . Aquesta és la principal novetat de la dinovena edició del certamen pirotècnic, que se celebrarà del 7 al 12 de juliol. L’horari i el lloc no experimenten canvis, de manera que els castells artificials començaran a dos quarts d’onze de la nit des de la punta del Miracle. Hi participaran sis empreses, quatre d’estrangeres i dues d’espanyoles, que han estat seleccionades entre un total de 24 candidates. La meitat de les 6 escollides ja han participat en edicions anteriors del certamen. Una de les noves, l’empresa sueca Göteborgs Fyrverkeri Fabrik serà, precisament, l’encarregada d’obrir el concurs, el dilluns dia 7. La darrera a disparar serà la basca Astondoa Piroteknia . L’altra companyia espanyola és la valenciana Zamorano Caballer Pirotecnia , i la resta són d’Alemanya ( First Clas Pyro-Events ), Itàlia ( A.P.E. di parente Romualdo Spettacoli Pirotecni ) i Portugal ( Macedo's

L-2: Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra

Imatge
Formant part d'una nova ruta turisticohistòrica, s'han col·locat diversos plafons a la ciutat de Cervera i en altres indrets de la Segarra. Aquestos informen de diferents esdeveniments que van tenir lloc durant la Guerra Civil. L'esmentada ruta ha estat promoguda pel Consell Comarcal de la Segarra i la Fundació Jordi Cases i Llebot , amb la col·laboració dels ajuntaments implicats i d'altres entitats, dins del projecte global dels Espais de Memòria del Memorial Democràtic de Catalunya , que promou la Generalitat de Catalunya. Itinerari: Cervera-Concabella-Cervera E l recorregut que us proposem us menarà per alguns dels espais més significatius de la Guerra Civil (1936-1939) a la Segarra. Són indrets que s'emmarquen dins l'espai geogràfic que va formar l' L-2 , una línia de fortificació republicana que anava des de la Seu d'Urgell fins a Tarragona, i que poden oferir una visió ben aproximada d'uns esdeveniments dolorosos que van marcar aquell prese

Llibres: LA HISTÒRIA DEL DRAC XIULET, de Laura López i Núria Tomàs

Imatge
Amb text de Laura López Granell i il·lustracions de Núria Tomàs Mayolas, 'La història del Drac Xiulet' explica la sorpresa que causa entre les figures de bestiari tradicional d'un poble l'aparició d'un drac xinès, sent els protagonistes de la història totes aquestes figures i els infants del poble. Ha estat editat per Cim Edicions, amb el suport del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat i els auspicis de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya . Es tracta d'una obra de 20x20 cm a tot color, de 28 pàgines impreses sobre cartolina. El seu preu és de 5 €. Font: http://bestiari.cat/

L'any de Jaume I el conqueridor

Imatge
Aprofitant que enguany es celebra l'any Jaume I, us enganxo un text de la pàgina de l'Institut d'Estudis Catalans i uns quants enllaços sobre la vida i actes que s'organitzen arreu de la seva persona. Any Jaume I La figura del rei Jaume I (1208-1276) ha estat sempre una referència per a tots els territoris on regnà. Heretà Catalunya i Aragó en circumstàncies tràgiques, arran de la mort del seu pare a la batalla de Muret el 1213, i poc després perdé també la mare, senyora de Montpeller. El regnat d'aquest nen orfe, que s'iniciava amb tants mals auguris, fou el més decisiu. La seva actuació va portar la Corona catalanoaragonesa a experimentar una expansió territorial d'una magnitud desconeguda fins llavors: la conquesta de Mallorca, la conquesta de València, la conquesta de Múrcia, que no va retenir, eixamplaren extraordinàriament els seus estats patrimonials. Arran d'aquesta expansió es va crear el marc territorial i la realitat cultural de les terre

Cervera, 1913: la desapareguda església de sant Francesc de Dalt

Imatge
títol de la fotografia: portada de l'església de sant Francesc de Dalt a Cervera creador: Josep Salvany i Blanch (1866-1929) editor: Biblioteca de Catalunya (publicada l'any 2006) font: placa de vidre estereoscòpica, 6x13 cm Imatge: Fons Fotogràfic Salvany - Biblioteca de Catalunya

Entitats de Cervera: ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ARQUITECTURA POPULAR

Imatge
L 'any 2000 es van celebrar a les Pallargues (la Segarra) el primer curset d'arquitectura popular, i la quarta trobada d'artistes, que van agrupar 45 estudiosos d'aquest tema, entre els quals, August Bernat, Josep Esteve, Josep-Maria Jujol, Vicent Loscos, Fèlix Martin i Josep Preixens, sota la iniciativa i coordinació de l'arquitecte Josep Mora. L'interès del curs fou gran. A més de les diverses comunicacions, es va iniciar la urgentíssima reparació de la pleta de Montroig -a les imatges-. A la sessió de clausura es va arribar a diverses conclusions, entre les quals destacà la necessitat d'inventariar i popularitzar el patrimoni rural tradicional, i d' incidir en la seva valoració oficial. A ixí es va crear l'associació d' Amics de l'Arquitectura Popular , amb la finalitat de protegir i ressaltar aquest important patrimoni, coordinant els projectes necessaris per fer-ho realitat. 'Cada vegada són més els estudiosos de les construccions