LO CARRANQUER

El diable de Tasmània ( Sarcophilus harrisii ) és un marsupial carnívor que actualment només es troba en estat salvatge a l'estat insular australià de Tasmània . El diable de Tasmània és l'únic membre vivent del gènere Sarcophilus . Amb la mida d'un gos petit, però robust i muscular, el diable de Tasmània és actualment el marsupial carnívor més gran del món, després de l'extinció del llop marsupial el 1936. Es caracteritza pel seu pelatge negre, la pudor que emet quan es posa nerviós, un xiscle extremament fort i pertorbador i la seva ferocitat quan s'alimenta. Se sap que caça preses i s'alimenta també de carronya. Tot i que sol ser solitari, a vegades s'alimenta amb altres diables. (extret de Viquipèdia ) Els diables de Tasmània viuen una situació complicada. La majoria d'exemplars estan malalts de càncer, i els experts no són capaços de trobar-hi una solució. Fa 14 anys aquest marsupial carnívor va començar a desenvolupar un tumor facial que po

Els Diables de Cervera - Carranquers van participar dissabte en diverses activitats del Firafoc 2011 , que com sabeu va tenir lloc al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Imatges facilitades pel Jordi Vilaltella, fricky1@gmail.com

Aixeca el teló la 23a edició del Concurs de Grups Amateurs de Teatre "Ciutat de Tàrrega" , que tindrà lloc del 5 de març al 30 d'abril sota l’organització del Grup de Teatre BAT . El certamen inicia una nova etapa apostant pel gènere de la comèdia. Així, entre les vuit propostes seleccionades figuren set peces d’humor (dues de musicals) i un únic drama. Els espectacles són tots de producció catalana: 5 de les comarques de Barcelona, 2 de Lleida i 1 de Tarragona. Com de costum, la companyia guanyadora formarà part de la programació de la 31a edició de FiraTàrrega, del 8 a l'11 de setembre. Informació extreta de la pàgina web de l'Ajuntament de Tàrrega, http://www.ajtarrega.es/agenddiatot.html

Eiii, Carranquers!!! Us volíem fer arribar un relat i mostrar-vos unes fotos que vam realitzar el passat dia 10 de febrer al col·legi Jaume Balmes, a la classe de P3B. Aquell dia el Ramon Pinós Gassó era el protagonista de la setmana, i els pares havíem d’explicar els nostres oficis i aficions. En aquella classe hi ha un grup que dia rera dia juguen a ser carranquers; tant es així que inclòs la senyoreta a principi de curs ens va arribar a preguntar que era això dels Carranquers i d’on venia aquesta afició. Així que vam pensar que seria interessant ensenyar i explicar el que eren els diables, i en especial els Carranquers. Ens vam posar en contacte amb la Junta, que molt amablement ens van cedir la cuca Matraca, tres maces i un mural explicatiu de les bèsties de la colla. A tot això vam afegir els nostres vestits, i uns mocadors que l’àvia va fer pels nens. I vam començar... Al principi va ser molt curiós ja que molt nens que el pares no procedeixen de cultura catalana no sabien de

Com ja va sent tradició en aquest bloc, us oferim abans que arribi el Dijous Gras, els cartells d'alguns dels Carnavals amb més anomenada del nostre país. Si t'han agafat ganes d'anar-hi, o simplement vols saber-ne més de tots ells, aquí t'oferim els seus enllaços: Carnaval de Platja d'Aro Carnaval de Sitges Carnaval de Tarragona Carnaval de Vilanova i la Geltrú

D'entre els símbols, els nombres són expressions no sols quantitatives, sinó idees-força. Tenen principis, virtuts i propietats, obeeixen a lleis màgiques. Tots procedeixen de l'u i, com més se n'allunyen, més s'enfonsen en la matèria, en la involució. Els deu primers nombres -en la tradició grega-, o els dotze primers -en l'oriental-, pertanyen a l'Esperit, són essències, arquetipus, símbols; els altres resulten de les combinacions d'aquests nombres primordials. Segons els pitagòrics grecs, l'harmonia de l'univers es fonamenta en els nombres. També hebreus, gnòstics i cabalistes desenvoluparen una filosofia dels nombres: la unitat, el binari, la trinitat o ternari, el quaternari, el septenari... els parells (negatius, passius, femenins) i els senars (positius, actius, masculins). Hi ha una relació simbòlica i misteriosa, un nexe, entre el nombre i la cosa comptada o mesurada. Així mateix, la multiplicació d'un nombre n'augmenta el poder. Avu

Berga necessita una aportació directa de la Generalitat per evitar retallades en la Patum , festa que és Patrimoni de la Humanitat des del 2005. Si l'Ajuntament de Berga no aconsegueix que el finançament de la reconeguda celebració s'inclogui com una partida més dels pressupostos del Govern català d'enguany, haurà de revisar quins actes són prescindibles per retallar-los. L'Ajuntament no es veu amb cor de suportar un any més una despesa que és de tot el país. Així ho ha explicat a Regió7 el regidor de la festa, Jaume Vima. Actualment, la celebració pràcticament no genera ingressos tret dels entre 3.000 i 5.000 euros que es van recaptar l'any passat per la comercialització de productes oficial de la festa. Això fa que el consistori assumeixi en solitari els 300.000 euros que costa organitzar-la, una xifra massa feixuga per a l'economia de l'Ajuntament. Per això, el govern de Berga persisteix en la reclamació d'un model de finançament estable, similar

Salvador Feliu és un dels últims mestres d'aixa. L'espai "Els últims artesans" visita el seu taller i, de passada, repassa la història de la construcció d'embarcacions. Des de 1853, la família de Salvador Feliu es dedica a construir embarcacions de fusta. Des que l'avi del seu avi, Francisco Granés, va arribar a l'Escala, sempre hi hagut un mestre d'aixa de la família en aquest poble de l'Alt Empordà . En Salvador va començar a fer de mestre d'aixa als 15 anys. Actualment, però, l'ofici s'està perdent a causa de les embarcacions de fibra de vidre i del retrocés de la pesca. La invenció de les primeres embarcacions daten del període neolític. Es tenen registres de fa més de 10.000 anys, quan ja s'utilitzava un tronc com a mitjà de transport. Amb els inicis de la pesca, l'home es va aventurar dins del mar i, a partir d'aquell moment, la tecnologia va anar fent progressar la sofisticació i el nivell de les embarcacions

Segons documentació sobre la història de Torà , al 1750 ja se celebrava la festa de La Llordera , dansa que se suposa era d'origen pagà i que, posteriorment se li va donar connotacions religioses al celebrar-se al matí del dijous gras ( Dijous Llarder ). Aquesta dansa ja recuperada a partir dels anys 90, es celebra per Carnaval amb personatges en forma de gegants com són: el Bonic i la Bonica, el Brut i la Bruta, el Brau Constantí i el Sargentet. Dissabte, a les 5 de la tarda, pregó a la plaça del Pati, presentació de comparses i inici de la Rua del Carnestoltes (també anomenada la rua més bruta del Llobregós ), amb els gegants, la xaranga, els grallers i els timbalers de Torà ; a continuació botifarrada i entrega de premis del Concurs de balcons i barris, i a 2 quarts d'11 de la nit, al pavelló, ball de disfresses amb 'l'Orquestra Oceànic' , concurs de disfresses, ball de gegants, grallers i timbalers i, tot seguit música fins a rebentar amb 'La Banda del Coch

La Xarxa - Cervera ens ofereix aquest diumenge a la tarda l'adaptació de la companyia La Roda Produccions del conte dels Germans Grimm i del llibret d'Adelheid Wette de l'òpera 'Hänsel und Gretel' d' Engelbert Humperdinck . Per a més informació: http://laxarxacervera.blogspot.com/

L'origen de la Cervera medieval està condicionat per la seva situació geogràfica al capdamunt d'un petit puig, perquè, en temps de guerra, aquests turons de la Segarra eren molt apropiats per controlar les vies de comunicació, s'enviaven senyals d'un a l'altre. Moltes de les poblacions de la comarca van néixer al redós de torres de vigilància construïdes en els seus extrems més elevats, quan el rei concedia el dret de població al paratge. Des de darrere de Santa Maria, a la plaça del Fossar, es pot contemplar l'entorn que ocupava l'antic castell al cim del Montseré (la zona de pins que queda a la dreta). Amb la conquesta de Lleida l'any 1149, es va donar per acabada la lluita entre cristians i musulmans en aquestes terres. Llavors els camps van poder ser conreats amb profit i la vila de Cervera va atreure nous pobladors. Santa Maria és una mostra palpable de l'esplendor que adquirí la vila els segles XIII, XIV i XV i, posteriorment, el segle XVIII,

Per a més informació, consulta la pàgina web d'Acció Cultural del País Valencià, http://www.acpv.net/

El Centre Excursionista de la Segarra ofereix aquest divendres a les 10 de la nit a cal Breu la projecció de la pel·lícula de l'any 1999 'Himalaia' , primer film del director francès Eric Valli . Himalaya Trailer from Eric Valli on Vimeo . Informació facilitada pel Centre Excursionista de la Segarra , ces@ces.cat

El pregoner encara perviu en el temps a Solsona ; aquest és l’encarregat de fer les crides en veu alta, precedit del toc de trompeta o de les campanes, i que comunica noves d’interès general per als solsonins, ja siguin bans de l’Ajuntament (activitats culturals, espectacles, festes, anuncis com la restricció d’aigua en temps de secada...) o comunicar les defuncions pels carrers de la ciutat. L'Espartac ens presenta el Joan, el pregoner de Solsona , que explica els actes de la festa major i del corpus amb una campaneta. Vídeo i text extrets del programa 'Divendres' de TV3 del 19 de febrer de 2010, a http://www.tv3.cat/videos/2723630/El-pregoner-de-Solsona Descripció del pregoner de Solsona extreta de http://www.solsonaturisme.com/ca/laciutat/solsona/pregoner.html

En visita institucional, el Centre d’Acollida Turística (CAT) obre les portes als alcaldes de la Segarra per tal que coneguin de primera mà les instal·lacions abans que aquest dimarts obri portes oficialment al públic. La Paeria de Cervera ha organitzat aquest dilluns al matí una visita institucional del nou Centre d’Acollida Turística als alcaldes de la Segarra amb l’objectiu de poder conèixer les instal·lacions i poder projectar en les instal·lacions l’ús turístic de la Segarra. En la visita també hi ha participat el president del Consell Comarcal , on ha destacat que aquest Centre d’Acollida és un referent a la comarca ja que sols n’existeixen 10 a tot Catalunya, dels quals només 7 estan en funcionament fins al moment. En la mateixa línea, el Conseller de Turisme del Consell Comarcal ha remarcat que 'és una oportunitat més per fer extensible, per tot Catalunya, la promoció del turisme a la comarca de la Segarra' . Segons informacions de la Paeria de Cervera , està previ

Una processó amb fum Unes setanta persones van participar aquest diumenge en la Processó del Puro de Cervera. Una iniciativa que, malgrat la seua denominació, ni és religiosa ni pretén fer apologia del tabac, sinó simplement recuperar una tradició que es va oblidar amb l'inici de la Guerra Civil (1936). Des de fa cinc anys, un grup de cerverins organitza aquesta curiosa processó, que, en el seu origen, era un record a les víctimes de l'última guerra carlista (1876), que a la capital de la Segarra es va saldar amb 48 morts i 260 ferits. En canvi, sí que té un vessant reivindicatiu: posar de manifest que a les guerres no hi ha ni vencedors ni vençuts. La processó va començar cap a les 12.30 hores a la plaça Major, on es va llegir un manifest contra les guerres i hi va haver un repic de campanes, una per cada mort de la guerra carlista. A continuació, va iniciar-se la caminada, de tres quilòmetres, pels carrers del centre de la localitat fins a arribar al cementiri, punt final del

Aquest mes ha finalitzat el pla d'ocupació realitzat a l'Arxiu Comarcal de la Segarra , el qual ha permès que diverses persones aturades hagin estat treballant en la digitalització de documents conservats en aquest dipòsit. El pla, subvencionat pel Servei d'Ocupació de Cataluny a, s'ha materialitzat amb la contractació de quatre persones, dues per part de la Paeria de Cervera i dues pel Consell Comarcal de la Segarra . En total s'han digitalitzat 633 documents i s'han obtingut 129.300 imatges digitals que han permès crear reproduccions de qualitat que garanteixen la preservació i conservació de la documentació. Els documents digitalitzats, majoritàriament, són Llibres d'Actes que pertanyen a diferents fons municipals de la comarca de la Segarra i corresponen als ajuntaments de l'Aranyó , Biosca , Cervera , Estaràs , Granyanella , Granyena de Segarra , Lloberola , Massoteres , Montoliu de Segarra , les Oluges , les Pallargues , els Plans de Sió , la Pre

Arriba un dia que és diferent a tots... i res del que succeirà després serà igual que abans. Els surfers de California Matt, Jack y Leroy saben que han d'estar preparats per no perdre's l'extraordinària onada de més de 7 metres de la costa californiana. "El gran dimecres" és un homenatge al surf i la fascinant història de l'evolució d'una amistat durant dotze anys turbulents. El surf, l'amor... vivien la vida intensament com si cada segon fos el darrer. El director John Milius ( "Apocalypse Now" ) dirigeix i és coguionista. Els actors Jan-Michael Vincent i William Katt eren experts del surf, mentre que Gary Bussey ( "Li diuen Bodhi" ) va haver d'aprendre pel rodatge. I l'espectacular i intrèpid treball de realització supera totes les barreres endintsant-nos dins de l'increïble oceà. Dia: dimecres 23 de febrer. Lloc: Local de la Penya Blaugrana de Cervera (al Casal de Cervera). Hora: 10 de la nit (es prega puntualitat).

El professor Josep M. Llobet i Portella , historiador i poeta cerverí, ens va fer arribar el passat 14 de febrer aquesta poesia i aquest himne que ha dedicat als diables de Cervera. Aquí els teniu, amb l'amable text que els acompanyava: Aquestes últimes setmanes he fet una sèrie de poemes relacionats amb Cervera i les seves festes. Un d’ells és sobre els diables. Avui m’ha passat pel cap convertir-lo en un himne, tot fent algunes petites modificacions. Us adjunto les dues versions. A veure què us sembla. Salutacions, J.M. Llobet

Aquest vídeo és una petita mostra del que podreu trobar en el CD recopilatori del Fent d'Aquí 2011 , concurs musical de grups novells de la Segarra. Amb un total de 10 cançons, aquest CD compta amb la participació de tots els grups que han pres part en el concurs Fent d'Aquí 2011 i és el primer reflex del gran esforç que han realitzat tant els grups musicals com la gent de la pròpia Assemblea de Joves de Cervera , sense oblidar-nos d'en Jordi Castellà, que amb temps i paciència ha fet possible que aquest CD sigui pràcticament una realitat. Esperem que disfruteu d'aquest petit avenç i que us serveixi per fer-vos agafar ganes d'escoltar el CD sencer. Ben aviat tindreu noves notícies. Vídeo i text extrets de del bloc de l' Assemblea de Joves de Cervera

La cafeteria llibreria Tastalletres et convida el proper divendres 25 de febrer a les 8 del vespre a la presentació del llibre 'Cuina i terra de la Vall de Boí' , acte que comptarà amb la presència de Dolors Sàrries i Jordi Fernando, responsables de l’editorial Meteora . 'Cuina i terra de la Vall de Boí' ens ofereix un ampli recull de receptes de cuina pròpies de la Vall, amb un text divulgatiu sobre la història, la cultura i els atractius d’aquest extraordinari paratge pirinenc. A la Vall de Boí les estacions de l’any són marcadament diferents; per tant, el text i les receptes s’han ordenat per temporades, associant el paisatge canviant de la Vall amb les menges pròpies de cada època. Així, s’observa clarament el lligam indissoluble de la gastronomia amb el cicle natural de la terra. Gaudim, doncs, d’aquesta descripció de les belleses de la Vall i d’un receptari gastronòmic justificat no pas per la moda, sinó per la tradició d’una cuina que prové de l’antigor i qu

"Processó" prové de procedir, desfilar ordenadament o en corrua pels carrers, pels camins, pels camps, per mar, o per un temple, al voltant dels claustres; una forma de manifestar-se, d'expressar públicament adhesió, reconeixement, alegria, dol; acció propagandística, d'ostentació pública d'idees o creences, d'exaltació del sentiment religiós o social d'un grup humà, sovint revestides de gran solemnitat: religioses, festives o penitencials, profanes, burlesques o d'escarni, militars, atlètiques, reivindicatives, polítiques, cíviques o socials. Cerimonial popular, dels més antics i dels més actuals. Fenomen conegut en gairebé totes les religions, amb relació al mite de l'etern retorn als orígens o al paradís; o bé -en el judaisme i el cristianisme- figurant la marxa del Poble de Déu pel desert, vers la Terra Promesa, vers el Regne de Déu. Ja el rei David anava al capdavant, cantant i ballant, en la processó de l'Arca de l'Aliança . Les proce

Els Diables de Cervera · Carranquers participaran a la propera edició del Firafoc, que tindrà lloc a Igualada el proper dissabte 26 de febrer. La colla disposarà a la fira d'un expositor i serà una de les colles de diables que hi realitzarà demostracions pirotècniques. FIRAFOC 2011: 2a edició de la Fira professional del món del foc i l’espectacle pirotècnic. 26 de febrer de 2011 | Igualada | Museu de la Pell i Comarcal de l’Anoia. Organitzada novament per Fira d’Igualada i el Grup Mal-llamp d’Igualada com a resposta a l’èxit de la primera edició, pretén establir les bases d’un esdeveniment de periodicitat bianual. Aquesta és una fira dirigida a professionals del sector i vol ser un punt de trobada per a constructors de bestiari, asseguradores, pirotècnies, fabricants d’estris de foc, colles de diables i dracs, federacions, programadors de espectacles pirotècnics, i tota aquella gent que vulgui saber com funciona i com es viu l’apassionant món del foc a casa nostra. Per aquesta n

Informació extreta del Catàleg de Béns Protegits del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Cervera

Tot just fa un any escàs presentàvem el Pla estratègic de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran que establia les línies directrius sobre les quals havíem de treballar un conjunt de museus que, tot i que diversos en quant a estructura, contingut i abast, ens uneix una mateixa voluntat de viure en i per un territori concret. D’una banda som del tot conscients, i així ho demostra la tasca realitzada històricament per tots i cadascun dels museus que formem part de la Xarxa, de la necessitat de conservar, estudiar i difondre el nostre patrimoni existent. D’altra banda, però, volíem anar una mica més enllà no només en el disseny de noves activitats, més atractives i que impliquen un treball en equip, sinó també en les nostres atribucions. Volem crear nous ponts de diàleg entre les institucions museístiques, enteses com a vigies experts del patrimoni, i els creadors que viuen i treballen a casa nostra, entesos amb una doble condició de creadors –amb caràcter universal- i de repres

El programa 'Gaudeix la Festa' del 23 de novembre de 2010 acompanyava pocs dies abans el Ball de Bastons Noies de Vilanova i la Geltrú a Vallgorguina, a l'acte de commemoració del 30 anys de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya , on, a més, es lliuraven els premis al treball guanyador del concurs de vídeos bastoners que organitzava aquesta entitat. Tot seguit viurem Santa Gertrudis, la festa major petita de la Geltrú. I per acabar, gaudirem amb les fotografies de l'exposició dedicada als 300 anys del Ball de Diables de Vilanova . Vídeo extret de http://tac12.xiptv.cat/video/34158/capitol-57?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

Carnaval o carnestoltes ?, sovint s'ha preguntat algú. Bé, doncs és igual, vol dir la mateixa cosa: no fer ús de la carn durant uns dies propers a uns altres de sagrats. Sovint se sol polemitzar sobre la conveniència d'utilitzar en català els termes carnestoltes o carnaval . S'argumenta en favor del primer la seva genuïnitat per damunt del segon, que seria, segons aquest raonament autoctonista, un terme d'importació. Però no cal ocupar cap càtedra per adonar-se que aquest raonament és erroni, que tan genuí és carnestoltes com carnaval . Carnaval és un mot amb tan pedigrí d'ús popular com el pugui tenir carnestoltes , i la procedència i la significació de tots dos és la mateixa: carnaval prové de la locució 'carne levare' (llevar -treure en el sentit de prohibir- la carn, per un temps -el de Quaresma-), i carnestoltes deriva de 'carnes tollere' (toldre -alçar en el sentit de prohibir- la carn, per un temps -el mateix d'abans-). Text extre