LO CARRANQUER

Continuem fent un repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui és el torn de la C... C. Caixa: Tipus de timbal petit amb molta ressonància, a causa dels bordons que porta, que pot ser tocat amb molta agilitat. No acostuma a ser un instrument que portin els balls de diables tradicionals, pel seu so metàl·lic, però el cap de colla dels timbalers del Ball de Diables de Sant Pere de Ribes el toca per fer variacions i ornamentacions dels tocs bàsics. Calador: Nom amb el qual anomenen l'encenedor algunes colles. Calçons: Pantalons blancs fins a sobre genoll amb puntes i passacintes a les vores que era utilitzat com a roba interior de les dones. Forma part del vestuari tradicional català. Cap: 1. Part superior de la maça. En les maces originals era la part amb què es picava. En algunes colles té forma de

Se li donen dos sentits, l’un aplicat a persones i l’altre a coses. Quan es refereix a persones, es diu per a significar que li han fet perdre la serenitat i la paciència i fet sortir el seu centre o estat normal. Aplicat a coses, és usat per a indicar que han estat tretes del seu lloc, desencaixades. És usat molt, parlant de mainada, per a indicar que tot ho toquen i ho belluguen. La polleguera , parlant de campanes, són els dos pius o puntals de pedra, generalment, on és apuntalat el travesser de les grans campanes; fa possible que siguin vogades. És el lloc on se sosté la campana per mitjà del travesser. També tenen polleguera les grans portes de portals molt alts, i és així mateix el pern de la paret on descansa el golfo que sosté la porta i que li permet el moviment giratori, per a ésser oberta i tancada. Tant a les campanes com a les portes, la polleguera fa el mateix ofici i respon a la mateixa idea, o sia sostenir-les i permetre'ls una mobilitat. Treure de po

Continuem fent un repàs al glossari del fet diabler que ens ofereix el Ramon Vallverdú en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006). Avui és el torn de la segona lletra de l'abecedari... B. Ball de diables: Josep Bargalló i Jordi Bertran el defineixen com un conjunt d'actuants que vesteixen indumentària identificable amb la iconografia del diable i que empren productes pirotècnics (carretilles, sortidors, volcans, bengales o fuets), disparats des d'una maça, forca o ceptrot, sempre mantinguts en posició vertical per sobre del cap de l'individu. El ball de diables pot comptar, o no, segons el costum de cada lloc, amb una representació teatral o ball parlat, que comporta l'existència de personatges definits com el Llucifer, la Diablessa o l'Àngel. Cal considerar dins dels balls de diables els Plens, en què els actuants evolucionen en cercle, portant els fuets

La campanya Apadrina una carretilla 2016 , destinada a finançar la festa de Dijous Gras , a establiments comercials de Cervera. En concret, des del dimecres 3 d’agost fins el dilluns 15 d’agost podràs trobar les capses, els sobres i les enganxines per poder col·laborar a Adrogueria Cervi, Perruqueria Montse Roig, Merceria Riera, Pub la Bombolla, Pub Noctàmbul, La Moderna del carrer Major, Anna Maria, Bernau Herbes i Fotografia Jordi Prat. Com ja saps, amb una col·laboració d’un euro (1 €) per unitat pots apadrinar les carretilles que vulguis, i a canvi d’això podràs fer que el teu nom o el de la persona que desitgis aparegui en la carretilla en forma d’enganxina, i, a més, s’afegeixi al magnífic llistat de col·laboradors de la festa. T’hi apuntes? Una carretilla és un element pirotècnic utilitzat en els correfocs. Es tracta d’un tub de cartró que mitjançant la combustió dels seus components químics provoca moltes espurnes. La durada d’una carretilla varia dels 10 als 1

Extret del discurs d'inauguració dels actes de celebració del centenari de la finalització de les obres del campanar de Calaf (1889-1989): Festa Major de Calaf, setembre del 1989.  Tenim, a Calaf , dues llegendes bellíssimes que defineixen alguns aspectes del nostre caràcter i de la nostra meteorologia. I totes dues ens parlen dels dos elements més emblemàtics del nostre poble. La primera és el conte del mercat de Calaf relatat admirablement per Apel·les Mestres . I la segona, que hem sentit explicar per boca dels més grans, ens parla del campanar. Es diu que el matí d'un dissabte d'hivern, un pagès es dirigia amb la seva mula cap a Calaf , per anar a mercat. I quan va arribar aquí no hi va veure res: tan sols una immensa plana de neu de la qual sobresortia un pal de ferro. Intrigat, el pagès va fermar la seva mula a aquest pal i se'n va anar a buscar el poble. Quan va tornar, la neu ja s'havia fos i la seva mula espernegava, inútilment, penjada del pa

Ramon Vallverdú, membre del Ball de Diables de l'Arboç, en el seu llibre 'Foc en dansa. Els balls de diables tradicionals del Penedès i el Camp de Tarragona' (l'Arboç, 2006), analitzava deu colles de diables diferents (balls de diables de Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Sant Quintí de Mediona, Vilafranca del Penedès, l’Arboç, el Vendrell, Torredembarra, Ball de Sant Miquel i diables de la Riera, i Tarragona) que han mantingut sense interrupcions o han recuperat el models de ball de diables característic del Penedès i del Camp de Tarragona. Pràcticament totes aquestes colles (a excepció del ball de diables de Sant Pere de Ribes) eren aleshores membres de la Coordinadora de Colles de Diables Centenaris amb Parlaments.  Entre els aspectes més rellevants d’aquest llibre hi ha un important treball de camp que va servir per presentar, per primera vegada, les melodies dels tocs de timbals dels deu balls, els diversos punts de dansa que

Aquest llibre pot ajudar-te a fer realitat tots els teus desitjos, però també pot ser molt perillós. Fitxa bibliogràfica Enquadernació: Rústica, tapa tova Pàgines: 96 Editorial: Edebé Col·lecció: Tucà 8+  Sèrie: Taronja, 11 ISBN-10: 8423677249  ISBN-13: 978-8423677245

Té sentit imprecís i molt lat, però sempre enclou un concepte de desconsideració i poc respecte. De fet equival a negar l'ànima a la persona a qui es dirigeix el dicteri, puix que l'interior d'un càntir és fàcilment penetrable i la seva buidor ben manifesta; d'aquí la seva manca de cap mena de contingut. Amb tot, en diversos casos, hom ha fet servir el càntir com un substitut de l'home i, per tant, de manera subconscient, hom pressuposa l'existència d'ànima en el càntir quan substitueix l'home. El càntir que quan neix un noi a Verdú tiren per la finestra, per celebrar l'esdeveniment, és una resta de l'antic sacrifici dels primogènits, i avui hi tiren el càntir com ahir hi tiraven l'infant. El càntir que hom trencava als peus de la núvia pel Penedès i per la Conca de Barberà pot recordar un vell sacrifici, probablement humà, dedicat a les divinitats, que tendeixen a facilitar a la núvia la pèrdua de la virginitat. El càntir que

El riu Corb neix prop de Santa Coloma de Queralt , al nord de la Conca de Barberà, en una zona coneguda com la Baixa Segarra. Els pobles que esquitxen la vall i el territori que els envolta formen un conjunt unitari, tot i pertànyer a tres comarques. Es tracta d’un paisatge humanitzat, amb camps de cereals, ametllers, oliveres i vinyes, amb camins ancestrals plens de marges, cabanes i pous de pedra seca. Els pobles, generalment petits, han sabut conservar la seva fesomia medieval i guarden un patrimoni arquitectònic important. Amb la intenció de promocionar la zona, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha impulsat la creació de la ruta L’Alta vall del Corb , amb l’assessorament de l’Associació Vall del Corb i el Centre Excursionista Queralt . Es tracta d’una ruta circular i senyalitzada d’uns quaranta quilòmetres. Recentment s’ha remodelat tot el tram sud: del Molí de la Cadena a Santa Coloma de Queralt , la ruta que es proposa tot seguit. Retall de premsa extret del

Reproduïm aquí sota aquestes línies l'article de la historiadora Montse Graells Vilardosa dedicat al Fons Fotogràfic de Claudi Gómez Grau, editat el juliol de 2012 a la 'Revista d'Etnologia de Catalunya' , en el seu número 38.  El Fons Fotogràfic Gómez Grau és un fons privat que es troba a Cervera (la Segarra) i té un copiós nombre de fotografies fetes des dels anys vint fins als anys vuitanta del segle xx. Aquestes dates límit es corresponen amb les de la vida del fotògraf, Claudi Gómez Grau (1907-1989), iniciador d’aquest fons, que va començar com a fotògraf d’una manera amateur i que ben aviat es va decantar pel món del cinema, concretament per la foto fixa.  La iniciativa d’inventariar i documentar aquest fons va partir del Museu Comarcal de Cervera, des d’on hom era conscient de la seva importància. Ja abans d’estar inventariat, el fons es trobava a l’abast de molts historiadors gràcies als treballs previs que s’havien fet, com l’edició d’un CD de fot

Es diu de la persona poc entenimentada, que obra sense meditar gaire el que fa i ha de penedir-se sovint de les coses per haver anat a la lleugera. Els tocacampanes eren uns bastaixos que hi havia a la torre del rellotge de la Seu, que assenyalaven els quarts copejant una campana de so especial. El primer rellotge de què gaudí la ciutat de Barcelona sols tocava les hores i, perquè el veïnat pogués saber amb major extensió l'hora que era, la ciutat pagava dos bastaixos que, primer a cops de mall i després fent sonar la pròpia campana, assenyalaven els quarts servint-se d'un rellotge de sorra per a calcular el temps. Aquest servei públic no anava gaire llatí i s'hi observava una gran irregularitat i un fort desordre, fins al punt de formar-se del tocacampanes la pobra idea i el trist concepte que encara avui dominen. Així veiem com l'any 1506, en concedir els consellers aquest càrrec a un tal Jaume Sala, per haver-ho abandonat un flamenc que l'osten

D’origen incert, probablement gegants i bestiari festiu formaven part d’antics rituals teatralitzats, lligats a la mitologia i a creences atàviques del poble. No obstant això, els primers documents sobre imatgeria festiva no apareixen fins a l’edat mitjana, amb les cròniques de les processons de Corpus i de les efemèrides institucionals de l’època. L’església va institucionalitzar al segle XIII la festa de Corpus, dedicada a l’hòstia consagrada com a símbol del cos de Crist, i la va universalitzar a tot el món cristià el 1317. Tres anys després, el 1320, ja es tenen notícies de la processó de Barcelona. Els gegants i les bèsties festives, provinents de les creences del poble, van ser convenientment cristianitzats per l’església i incorporats a la processó amb la finalitat pedagògica de transmetre la història sagrada a la població. Així, el gegant representava Goliat o Samsó, la mula acompanyava Balaam, els cavallets formaven part de l’entremès de Sant Sebastià o el drac

A principis dels vuitanta, gent d’arreu del país amoïnada per la imminent pèrdua de les nostres tradicions, ens posàrem a reconstruir, recuperar i, si calia, reinventar el calendari festiu del cicle de l’any i de la vida amb uns llenguatges que volíem sentir-nos com a propis. Els autors del llibre i tots els músics dels Ministrers de la Vila Nova també estaven per la feina. I la primera vegada que molts neòfits poguérem escoltar els colors i les textures d’una formació tan ben equilibrada, crec que ens serví per obrir la ment i el pensament del què i del com podíem fer les coses.  La música, els instruments i els músics tradicionals són ben vius ara, trenta anys després d’aquells inicis. I per què? Doncs sens dubte perquè sempre han estat, són i seguiran servint per a diverses utilitats; és a dir, la música tradicional porta implícita una funcionalitat que el músic d’ofici coneix i domina. Sense aquesta, la música passa a ser un mer concert o ball, que no és poca cosa!  L

És una escola d’esoterisme i creixement personal fundada l’any 2000 per Mariló Casals. Juntament amb altres destacats professionals d’aquest univers, s’hi ensenya tarot, astrologia, grafologia, parapsicologia, etc., sempre des d’un vessant seriós i rigorós.  L’escola pretén adaptar el model docent oficial –cursos pautats, programes d’estudis, seguiment personalitzat, avaluació periòdica– amb l’objectiu d’oferir un marc per a l’estudi de les activitats de bruixeria.  L’Escola Mariló Casals ofereix, entre altres activitats, més de vint cursos diferents, estructurats en dues grans àrees: l’esoterisme i el creixement personal. Disposa d’una àmplia oferta de seminaris i tallers i les consultes personals en tarot, astrologia, grafologia i runes.  Mariló Casals  Mariló Casals (Barcelona, 1946-2009) va començar a llegir el tarot el 1981 i durant anys s’hi dedicà intensament, fent aprenentatge i tirant les cartes. Aquesta experiència la portà a obrir consulta el

Us oferim les dates, els horaris i la programació de la 39a edició de l'Aquelarre i la 19a edició de l'Aquelarret i la Fira del Gran Boc, que tindran lloc a la ciutat de Cervera del 26 al 28 d'agost de 2016. DIVENDRES 26 D'AGOST PLAÇA MAJOR. Espai salsa i rock 23:00 Trobada de bestiari organitzat pels Diables de Cervera Carranquers.  00:15 Música amb el grup La Terrasseta de Preixens .  01:45 Correfoc a càrrec dels Diables de Cervera Carranquers  02:15 "Tellus Mater" . Espectacle a càrrec de les Band Tokades.  02.45 Música amb el grup Itaca Band .  04.15 Putxadiscos Te jodes y bailas .  DISSABTE 27 D'AGOST  UNIVERSITAT 17:00 Sortida de l'Aquelarret i obertura fira del Gran Boc.  18:00 Arribada de l'Aquelarret a Pius XII i escumada.  23:00 Encesa de la Universitat. PLAÇA MAJOR. Espai salsa i rock 00:30 Ball amb La Salseta del Poble Sec  04:15 Concert amb Vergüenza Ajena .  PLAÇA PIUS XII

Qui som? Actualment l’Escolania de Montserrat està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i també de la resta dels Països Catalans. Durant anys que estudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària, i també els estudis de música corresponents. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i, no cal dir, el Cant Coral, que constitueix l’especialitat de l’Escolania. La majoria dels escolans, quan deixen Montserrat , continuen els estudis de música. Especialment en les darreres dècades, alguns destaquen professionalment com a cantants, instrumentistes o directors. La finalitat de l’Escolania, avui, com en segles passats, és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món. És també funció de l’Escolania la difusió de la música Sacra, així com

La ciutat de Perpinyà preparada per acollir el 29è Aplec Internacional, els dies 29, 30 i 31 de juliol de 2016.  Programa de l'Aplec Grups participants Segueix a Facebook el dia a dia de l'Aplec

El passat 30 de gener va tenir lloc a la sala d'actes de La Casa dels Entremesos de Barcelona, seu de l'Esbart Català de Dansaires , la presentació del Manual de descripció coreogràfica de balls de bastons,  la darrera publicació de l’entitat, de les autores Montserrat Garrich, Anna Vinyoles i Insa i Núria Vinyoles i Insa, les tres sòcies de l’Esbart i bastoneres des de fa anys. L’any 1999, les mateixes autores van publicar el Manual de descripció coreogràfica de dansa tradicional que estableix un sistema de descripció coreogràfica per plasmar un ball amb tots els seus elements i sempre en relació a la música que l’acompanya. L’obra que ara es presenta és una concreció d’aquest sistema, en relació amb l’aplicació als balls de bastons. La descripció d’una dansa i els seus elements és una tasca difícil i feixuga per la gran quantitat d’elements que hi intervenen: els balladors, l’espai, els temps, la pauta musical, els punts de dansa, les evolucions, el caràct

El passat dilluns dia 4 de juliol, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, es van lliurar els diplomes de Mestres Artesans que otorga cada any la Generalitat de Catalunya. Entre els premiats hi havia l’escultora d’imatgeria festiva i popular vilafranquina Dolors Sans, que va rebre el guardó de mans del president Puigdemont. El diploma de Mestre Artesà s’ha lliurat aquest any a 22 artesans de tot Catalunya. Aquest diploma s’atorga a aquelles persones que han fet de l'exercici d'un ofici artesà la seva professió, i que compten amb més de vint anys de trajectòria professional reconeguda, amb excel·lència en el domini tècnic de l'ofici i aportacions a la seva pràctica, combinades amb la capacitat de transmissió dels coneixements de l'ofici mitjançant el mestratge exercit. El jurat va destacar de Dolors Sans la seva capacitat creativa i innovadora en les seves peces, tant en els aspectes de disseny com en l’ús dels materials. De tots els artesans gu

  S’inicia una campanya de micromecenatge per recuperar el primer Ball d’Espases de Catalunya. Des del Ball d'Espases de Cervera ens plau anunciar l'inici del nostre Verkami per a recaptar diners per a fer possible la nostra iniciativa que s'estrenarà el dia 18 de setembre a Cervera. Durant 40 dies obrim al públic la possibilitat de formar part de la realització d'aquest projecte a tothom que ho vulgui a canvi d'unes recompenses majors o menors segons la quantitat aportada. El ball d'espases formava part del seguici festiu de Cervera entre el 1411 i el 1724, dues dates que curiosament corresponen a la referència més antiga del ball d'espases a Catalunya i l'última que ens consta. És per això que des de fa 2 anys, amb l'ajut de l'Àngel Vallverdú, mestre flabioler i expert en danses festives, estem intentant reintroduir aquest ball i, amb ell, recuperar una part de la història cultural de la nostra ciutat. Des del nostre

Amb la desaparició del bestiar de les feines del camp, els basters han hagut d'adaptar la seva feina a altres necessitats. Emili Arbonès, un baster de Falset, mostra com es fa el seu ofici en aquest capítol d' "Els últims artesans". Emili Arbonès va aprendre l'ofici de baster als 28 anys, ja que el seu sogre estava a punt de retirar-se i no hi havia ningú que continués la seva tasca. Conscient que es perdia tota una tradició a Falset, va lliurar-se a l'aprenentatge d'un nou ofici. Apassionat del que fa, l'Emili no ha parat fins que ha assolit un mestratge que li permet dedicar-se exclusivament a fer guarniments per a cavalls. Per definició, el baster és l'artesà que manufacturava els guarniments i els estris necessaris per als animals que feien les feines del camp o que servien de mitjà de transport. Com era habitual a l'edat mitjana, els artesans basters es van agrupar en

Els passats 27, 28 i 29 de juny, el grup de grans de la Coral Infantil Nova Cervera va participar en l'enregistrament de la cantata "La nit dels malsons" , juntament amb la Coral de l'Escola Municipal de Música Josep M. Llorens de Guissona. Aquesta cantata, amb música d'Àlex Martínez Casamada i lletra de Marta Buchaca, és la que prepararan totes les escoles que participin durant el curs vinent al projecte Cantània 2017 . Cantània (un nom que va néixer de la simbiosi de "cantata" i "contemporània") és un projecte creat fa més de 25 anys, organitzat i produït pel Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona i adreçat a escoles de Primària. Cada any s’encarrega la composició d’una cantata infantil a un compositor català de reconegut prestigi que crea la seva obra atenent a les característiques de l’activitat: que hi hagi un gran cor de nens i nenes a l’escenari i que hi participin músics professionals d’alt nivell. El projecte