Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2013

Les entitats de la Segarra s’organitzen per salvar el jaciment de Sikarra

Imatge
Avui dijous, un seguit de representants d’entitats integrades dins la Xarxa Sikarra s’han reunit als Prats de Rei amb diversos polítics per donar-los a conèixer el jaciment de Sikarra i tractar de cercar una solució que n’eviti el soterrament. Membres del Fòrum l’Espitllera , la Fundació Jordi Cases i Llebot , l’Associació Cultural Baixa Segarra o de l’amfitriona Associació Cultural i Recreativa Sigarra s’han entrevistat amb Francesc Duocastella, alcalde dels Prats de Rei , Ramon Royes, Paer en Cap de Cervera i Sara Vilà , Diputada al Parlament de Catalunya, així com amb la directora del Museu Comarcal de la Segarra , Carme Bergés, a les instal·lacions de la seu del museu municipal del municipi. Les entitats han fet palès la seva preocupació perquè un jaciment de tanta importància com el trobat als Prats de Rei pugui ser reblit i colgat sota el paviment urbà i han ofert la seva col·laboració per trobar una solució alternativa que faci possible preservar les restes i, alhora,

El Correllengua del Vendrell, sense els balls de cultura popular de l'Embarcada

Imatge
El Correllenga del Vendrell se celebrarà aquest dissabte 2 de novembre sense la participació, un any més, dels balls de cultura popular de l’Embarcada . El col·lectiu la Trinxera , que s’encarrega de l’organització d’aquesta cercavila, ha lamentat una vegada més la decisió de la junta de l’Embarcada , la qual s’ha excusat dient que es tracte d’un acte polític i que els balls de l’entitat no actuen en esdeveniments d’aquest caire. Una afirmació que des de la Trinxera s’ha negat recordant que és una iniciativa per reivindicar la llengua i cultura catalanes.  La Trinxera considera decebedor que l’agrupació s’oposi a participar en el Correllengua mentre que altres entitats de cultura popular de la comarca no hi tenen cap problema. El col·lectiu també lamenta que les persones que formen part d’aquests balls no tinguin l'oportunitat de participar d’aquesta cercavila perquè part de la junta de l’associació ho decideixi “unilateralment” . Imatge extreta de  http://www.revist

10 anys de Band Tokades

Imatge
Enguany el grup de percussió femení Band Tokades celebra el seu 10è aniversari. El dia que han escollit per fer la festa de celebració és el proper 30 de novembre i ho volen fer amb una Batalla de Percussió protagonitzada per les actuals membres del grup que competiran contra unes quantes noies que durant aquests 10 anys han format part del grup alguna vegada, les Band ser Tokades. Tot això tindrà lloc al Pub BB2 a partir de les dotze de la matinada. La festa continuarà després de la batalla amb l'actuació dels punxadiscs Germans Berenguer i Campiquipugui. Aquí teniu el cartell que han dissenyat per l'ocasió: Moltes felicitats, noies! I com dieu...que Santa Bàrbara us acompanyi durant molt de temps! Trobareu informació de les Band Tokades a la seva pàgina web.

Tots Sants i el dia de difunts

Imatge
Tots Sants , el primer de novembre, és una festa dedicada al record dels avantpassats. S’escau en un temps de transició. Els hàbits de les persones canvien i es preparen per als mesos de fred i fosca creixent. La natura, després de l’esclat de l’estiu, entra en un temps de mort aparent: les fulles dels arbres cauen, no hi ha flors i les plantes semblen adormides. No és estrany que des de l’antigor moltes cultures haguessin instituït en aquest moment una festa en record dels difunts. Al començament, el cristianisme va traslladar la festa dels difunts a la primavera, ja que es vinculava a la creença en la resurrecció, i celebrava la festa dels Màrtirs poc després de la Pasqua. Però la forta tradició anterior, bàsicament en els països de cultura celta, va retornar la festa cap a la tardor, en forma de doble diada. D’una banda, des del principi del segle IX se celebra la festa de Tots els Sants , dedicada a tots aquells que pel comportament en vida s’han guanyat un lloc al paradís,

#SalvemSikarra

Imatge
#SalvemSikarra  és la campanya per evitar que el jaciment ibèric de Sikarra (a Els Prats de Rei ) sigui colgat i per defensar unes mesures alternatives que combinin preservació (a l’espera d’una futura museització digne) i accessibilitat amb finalitats culturals, científiques, socials, turístiques, educatives i identitàries. Per entendre millor el que està passant al voltant del jaciment ibèric de Sikarra de Prats de Rei , a continuació transcrivim l'article de Giliet de Florejacs , publicat el passat 28 d'octubre: Els Prats de Rei , malgrat ser avui un petit municipi als confins de la invenció administrativa anomenada comarca de l’Anoia, durant molts segles ha protagonitzat la història de la Catalunya central . Els testimonis patrimonials i històrics ens acrediten que aquest llogarret ha estat cobejat per tots aquells pobles que han creuat la nostra geografia. Ibers, romans, eremites, feudals, austriacistes, borbònics, republicans… s’hi han assentat, hi han crea

Crònica de la jornada castellera de Santa Úrsula a Valls

La Fira de Santa Úrsula suposa pràcticament el punt final per a la temporada de les colles vallenques que cada any hi arriben disposades a portar-hi els seus millors castells. Vella i Joves es troben enguany en un estat de forma excepcional i això es tradueix en un dels programes castellers més ambiciosos que es recorden per Santa Úrsula.  La Vella de Valls s'ha quedat sense el 3 de 10 després de tres intents sense èxit. Era el castell més anhelat que ha marcat la jornada i els ànims dels rosats. La colla ha acabat complint amb un 5 de 9 amb folre carregat i un 3 de 9 amb folre descarregat.  Amb la baixada de moral de la Vella , la Joves s'ha crescut i ha descarregat amb fermesa un 4 de 9 net i un 5 de 9 amb folre, a més d'intentar un 9 de 8 i un pilar de 8.  La plaça del Blat, denominada quilòmetre zero del fet casteller , s'ha omplert de gom a gom en aquest intens duel. Text extret de http://www.tv3.cat/quartsdenou

Tot a punt per a la Castanyada?

Imatge
Encara que sembli una cosa tant senzilla, no tots saben com es torren les castanyes, potser per allò que a vegades diem "costums que es van perdent" .  Avui us explicarem com podeu quedar bé el dia de la Castanyada preparant unes bones castanyes. Per començar, hi ha tres maneres bàsiques de fer-les: la tradicional, al foc sobre la flama, al forn o bé al forn microones. A la manera tradicional són més gustoses, però per fer-les a casa el forn és més net. Primer de tot, sigui quin sigui el mètode que utilitzeu, cal preparar les castanyes, fent un tallet pel costat abombat de la castanya, i que vagi del cap a la punta: això és perquè no explotin! Si mentre preparem les castanyes veiem que tenen algun forat, és senyal que tenen habitants a l’interior i, per tant, les descartarem. 1) Si les voleu fer a la manera tradicional , necessitareu una paella castanyera, que és una paella plena de forats que gairebé només s'aprofita per torrar castanyes.

L’Associació d’Amics de la Música de Cervera, guardonada als premis Culturàlia de Tàrrega

Imatge
Els XVI Premis Culturàlia , que atorga el Centre Cultural de Tàrrega, reconeixeran la tasca de l’Associació d’Amics de la Música de Cervera amb el guardó intercomarcal de les Terres de Lleida. El lliurament del premi serà dissabte 23 de novembre, en el restaurant 'La Granja' Tàrrega. Els Premis Culturàlia de Tàrrega, que enguany arriben a la setzena edició, són reconeixements a persones i entitats del territori que sobresurten en els àmbits cultural, social i cívic. El jurat està format per representants del Centre Cultural de Tàrrega, l’Ajuntament de Tàrrega, el Consell Comarcal de l’Urgell i la Cambra de Comerç de Tàrrega.  L’Associació d’Amics de la Música de Cervera és una entitat creada fa 30 anys i que compta amb un miler de socis. Si l’activitat musical és un dels trets característics de la ciutat de Cervera és, en gran part, per la trajectòria dels Amics de la Música, que organitzen una programació estable de concerts. El 2013 han organitzat el 33è Cicl

Valls també té el seu Dijous Gras...

El Ball de Diables de Valls ha protagonitzat un correfoc particular en el marc de la Fira de Santa Úrsula en què totes les protagonistes eren noies.  Vídeo i text extrets de http://tac12.xiptv.cat/tac-valls/capitol/correfoc-femeni

Tots Sants 2013, Vilafranca del Penedès · 'El límit ens el marquem nosaltres'

Imatge
Extret de  http://www.castellersdevilafranca.cat/

Solsona inicia la recollida d'aliments frescos coincidint amb l'estrena de la nova imatge del Rebost Solidari del Solsonès

Imatge
A partir d’aquesta setmana el banc d’aliments del Solsonès fa un salt endavant. Es posa en marxa a Solsona la recollida d’aliments frescos. Es fa mitjançant la prova pilot d’un sistema pioner, consistent en la compra de tiquets als establiments adherits a la campanya. Aquests tiquets són bescanviables per aliments bàsics que es recolliran periòdicament per a les entregues quinzenals als usuaris del banc d’aliments. Així mateix, de moment cinc establiments solsonins hi col·laboraran amb la donació d’excedents.  Aquesta iniciativa coincideix amb l’estrena de la nova imatge del banc d’aliments, que a partir d’ara s’anomena Rebost Solidari del Solsonès . El logotip, que té com a símbol una poma fúcsia, ha estat dissenyat desinteressadament per l’arquitecte Ramon Padullés, voluntari de Càritas.  Avui han presentat la nova etapa d’aquest programa, inclòs dins el Pla d’emergència social, l’alcalde solsoní, David Rodríguez; el president de Càritas Arxiprestal Solsona-Morunys i de

'L'associacionisme popular festiu' (i III), de Bienve Moya

Imatge
Tercer i darrer lliurament de l'article de l'escriptor Bienve Moya i Domènech  'L'associacionisme popular festiu' , publicat a la revista   'Canemàs. Revista de pensament associatiu' , núm. 1, estiu-tardor 2011. Diu així: (...) Associacionisme de rel popular i tradicional Avui, relacionats amb l’activitat festiva podem percebre l’existència de dues menes d’associacionisme: el festivopopular, i el recreativocultural. El model que denominarem festivopopular , hereu indirecte de les antigues agrupacions gremials i confraries, serien tots aquells col·lectius que basen la seva activitat en l’execució i/o representació d’exercicis i danses tradicionals: des dels castells i els diables fins a geganters, bastoners, potser també sardanistes, etc. L’altre model, el recreativocultural , sembla entroncar amb un patró més antic, un patró que provindria del temps dels diversos models ateneístics i de societats recreatives i culturals de vella tradició v

Dijous, inauguració de l'exposició 'Catalunya i la Guerra de Successió'

Imatge
Per a més informació:  http://www.museudecervera.cat/

La festivitat de Tots Sants al cementiri de Cervera

Imatge
Informació extreta de www.cerverapaeria.cat

Fins al 31 d’octubre, entrades anticipades de la Fira Mediterrània a preu reduït

Imatge
La Fira Mediterrània de Manresa ofereix preus reduïts en tots els espectacles de pagament per la compra anticipada de les seves entrades. Teniu temps fins el 31 d’octubre per poder gaudir d’un 20% de descompte en el preu de les entrades i de la compra dels dos abonaments de la Fira d’enguany: el Toc de la Mediterrània i el Minitoc .  La compra del Toc Mediterrània us dóna accés a tres de les perles de la programació d’enguany: Mare Nostrum de JORDI SAVALL & HESPÉRION XXI, l’espectacle inaugural amb l’artista convidat d’enguany; el concert d’ OBRINT PAS , l’acústic de comiat de la banda valenciana; i Músiques en terres de cruïlla , l’espectacle de cloenda, a càrrec d’un potent grup d’artistes de tots els territoris de llengua catalana: CARMEN PARÍS , PEP GIMENO “BOTIFARRA” , QUICO EL CÈLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES , CLAUDIO GABRIEL SANNA, MIQUELA LLADÓ, MONTSE CASTELLÀ I PEP VILA.  Per altra banda, el Minitoc t’ofereix un 3x2 en els espectacles adreçats

Enquesta europea per avaluar la dimensió del moviment coral

Imatge
L'European Choral Association-Europa Cantat , juntament amb 13 altres organitzacions sense ànim de lucre d'onze països, han implementat una enquesta per estudiar la vida coral europea en el marc del projecte VOICE . El MCC-Moviment Coral Català n'és un dels partners. El propòsit de "Singing Europe" és reunir dades reals i actualitzades sobre la gent que canta collectivament a Europa. Aquesta informació ajudarà les organitzacions europees i nacionals a establir programes més adequats a les necessitats reals de les persones que canten. També permetrà elaborar argumentaris per incidir les polítiques de suport al desenvolupament del cant en la nostra societat. L'enquesta , disponible en català, també ha de permetre demostrar la vitalitat i identitat de les corals catalanes. Des del Butlletí de la Cultura Popular i l'Associacionisme encoratgem a la participació d’entitats i associacions corals catalanes. Informació extreta de cultura.gencat.c

Aquest diumenge s’estrena a Berga ‘Ecos de La Patum’, un concert escenificat de les músiques de la Festa sota la direcció de Comediants

Imatge
Després de mesos d’assaig, aquest diumenge, dia 27, a 2/4 de 7 de la tarda i al Teatre Municipal de Berga, s’estrenarà ‘Ecos de La Patum’ , el concert escenificat de les músiques de La Patum que han promogut conjuntament el Patronat Municipal de La Patum i l’Escola Municipal de Música de Berga i que compta amb la direcció artística de Comediants.  L’objectiu principal del concert 'Ecos de La Patum’ és servir d’ambaixada sonora i emocional de La Patum, reconeguda per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat . El projecte, que com recorda el seu subtítol és “l’evocació d’un sentiment” , pretén visualitzar les músiques de La Patum per tal d’intentar explicar un sentiment que sols es pot experimentar si es viu en directe durant la celebració de la festa. Així mateix, es vol remarcar la transmissió de les emocions i l’essència de la festa de generació en generació.  A banda de l’apartat musical en directe, el concert comptarà amb elem

Grops de dances tradicionaus d'Aran

Imatge
Es dances tradicionaus son elements que configuren ua part der auviatge culturau e istoric d'un país, e qu'an demorat enquiàs nòsti dies gràcies ara memòria d'aqueri qu' en un temps les auíen dançat e gràcies tanben ath trabalh desinteressat de persones qu'an comprometut part deth sòn temps tara sua recuperacion e conservacion. Ena Val d'Aran es balhs tradicionaus son relacionadi damb es trabalhs deth camp mès tanben damb moments plei de solemnitat coma es hèstes majors. Es dances araneses compden damb influéncies aragoneses, catalanes e gascones pr'amor dera proximitat d'Aran a toti aguesti territòris. Actuaument son cinc es còlhes dançaires que trabalhen en favor dera conservacion e promocion deth folclòr aranés e que se presenten en aguest huelheton promocionau. Des deth Conseh Generau d'Aran vos convidam a coneisher-les. Còlha de Santa Maria de Mijaran Es Corbilhuèrs de Les Es Fradins de Vielha Es Gripets deth Na

29 i 30 de novembre · EL GRAN RECAPTE D'ALIMENTS a Cervera

Imatge
El Gran Recapte d'Aliments és una campanya de recollida d'aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades d'aquí rebin ajuda alimentària. La campanya del Gran Recapte es du a terme simultàniament pels quatre Bancs d'Aliments de Catalunya amb l'objectiu de donar resposta a les urgències alimentàries de les persones més necessitades de casa nostra. El Gran Recapte d'Aliments a Catalunya vol també donar a conèixer la situació que travessa aquest grup, que arran de la crisi econòmica que estem vivint, ha anat creixent. Es calcula que actualment, un 20% de la població viu en situació de pobresa a Catalunya. Aquestes persones requereixen la nostra solidaritat i capacitat organitzativa per no esdevenir persones marginades. I és per aquest motiu que des dels Bancs d'Aliments es posa en marxa aquest projecte, que enguany arriba a la cinquena edició. El Gran Recapte d'Aliments al 2012 va recollir 2.727.000 kg en més de 1000 punts de

FESTA MAJOR de Els Laietans

Imatge
Enllestida la gravació del disc  Festa Major , que s'encartarà amb el número de novembre de la revista  Enderrock ,  Els Laietans  acaben d'engegar  una campanya de micromecenatge  a través de la plataforma Verkami per fer la festa encara més grossa i acompanyar-la, com tota festa major, de la seva samarreta, el seu programa de mà, etc. Tot un marxandatge festiu que acompanyarà una edició limitada del disc per a tots els micromecenes. Els guanyadors del  V Concus Sons de la Mediterrània  han gravat el disc  Festa Major  aquest estiu passat a TapeTone Studio, amb la producció d' Ermengol Mayol . La portada-cartell de l'àlbum s'ha decidit a partir d'un concurs que finalment ha guanyat l'equip format per Xavier Docampo  i  Lluís Torres  ( aquí  es poden veure totes les propostes finalistes). Pel que fa a la música, la colla grallera ha posat so a un dia de festa major amb la participació d'un munt de convidats:  Màrius Serra ,  Els Catarres ,  Man

Goigs a la Mare de Déu de Montserrat que es venera a l'església de Santa Maria de Cervera

Imatge
Extret de  http://algunsgoigs.blogspot.com.es/search/label/Cervera

L'audiovisual 'Sempre surt el sol', dels serveis d'Immigració i Dona de la Segarra, rep un dels premis Candel 2013

El projecte 'Sempre surt el sol' , dels serveis d'Immigració i Dona del  Consell Comarcal de la Segarra , ha rebut un dels premis Francesc Candel que es van lliurar aquest dimarts, 22 d'octubre, a Barcelona. Segons indica l'acta del veredicte,  'Sempre surt el sol' ha estat seleccionat  perquè és un projecte que ha combinat la interculturalitat i el gènere des d’un audiovisual que mostra la vivència de sis dones que han viscut el procés migratori en pròpia persona. A més a més, s’ha complementat amb l’assessorament d’experts i d’un material didàctic que, entre altres qüestions, treballa la importància de conèixer la llengua i la cultura catalanes com a eines bàsiques per a la integració en la societat. Els Premis Francesc Candel són cinc guardons, dotats amb 3.000 euros cadascun, destinats a reconèixer i difondre les bones pràctiques en l'àmbit de la integració dels ciutadans catalans d'origen immigrant. Informació extreta

'La fiesta de las brujas': l'Aquelarre a l'aula

Imatge
En el llibre de 'Lengua castellana'  de Castellnou Edicions de 4t curs d'educació primària, pertanyent al projecte pedagògic 'Salvem la Balena Blanca' de la mateixa editorial,   trobem a l'inici de la tercera unitat ( 'Cuéntame un cuento' ) una audició sobre la festa de l'Aquelarre, sota el títol 'La fiesta de las brujas' . En aquesta activitat es planteja primer escoltar l'àudio, per després contestar tot un seguit de preguntes sobre la festa. L'audició diu així: 'La fiesta de las brujas' . Cataluña es tierra de brujas. ¿No lo sabiais? Pues sí, es tierra de brujas. Hay muchos lugares donde se dice que había muchas: Altafulla, Centelles, Llers, en el Pedraforca... Pero es en Cervera donde hacen una fiesta sobre ellas, justamente el último sábado de agosto. Quizá la hacen en esta época porque es cuando hay más tormentas de rayos y truenos y porque se creía que eran las brujas las que tenían la facultad de formarl

Exposició "La Font de Sant Miquel"

Imatge
Del 26 d'octubre al 24 de novembre el Museu Comarcal de Cervera , acollirà una nova exposició:  " La font de Sant Miquel " , una mostra documental i gràfica de l’antiga font de Sant Miquel de Cervera. La inauguració tindrà lloc el dissabte 26 d'octubre a les 7 vespre. Informació facilitada per   Museu Comarcal de Cervera

'L'associacionisme popular festiu' (II), de Bienve Moya

Imatge
Segon lliurament de l'article de l'escriptor Bienve Moya i Domènech  'L'associacionisme popular festiu', p ublicat a la revista  'Canemàs. Revista de pensament associatiu' , núm. 1, estiu-tardor 2011. Diu així: (...) Nous patrons, el parc temàtic L’altre nou patró suposat, més espuri encara que el primer, tendeix a donar a les celebracions tradicionals format de parc temàtic, d’un sospitós historicisme pseudomedievalitzant i escandalosament anacrònic. Aquest nou patró actua principalment sobre les celebracions socialment més dèbils amb la finalitat d’orientar aquelles celebracions d’escassa tradició local cap a un barruer turisme de temporada festiva. Dic celebracions de tradició dèbil referint-me a activitats nascudes per emulació de poblacions veïnes i endegades a l’empara de sectors amb poc arrelament ciutadà. Aquest fenomen, lligat a l’avenç del dit turisme cultural, festiu, enològic, agrari, etc., ha augmentat de forma exponencial en to