LO CARRANQUER

El passat 1 de juliol de 2015 va entrar en vigor la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Tant aquesta Llei, com la normativa estatal sobre transparència, que va entrar en vigor el mes de desembre de 2014, afecta en determinats aspectes a les entitats sense finalitat de lucre.  Per exemple, l’apartat 4 de l’article 3 de la llei estableix que han de complir amb les obligacions de transparència previstes al títol II les entitats privades en el supòsit de percebre subvencions o ajuts públics de més de 100.000 euros anuals. O l’article 15 de la llei, que preveu que en la justificació o retiment de comptes per part dels beneficiaris de la subvenció o ajut atorgats per un import superior a 10.000 euros, s’ha d’incloure la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció i administració, a l’efecte de fer-les públiques.  Com a continuació de les accions informatives, que en aquest tema ha desplegat el

HI POSEM SENTIT COMÚ? per Xavier Puig Ortiz Hi ha tiranies més subtils que les dictadures polítiques. Coneixem la dels poders econòmics i financers, que han imposat al món l'austeritat, la tirania religiosa d'un estat islàmic, l'empresarial, la dels mitjans de comunicació, coneguda com a 'platocràcia'... Però la que més dol és aquella que neix del mateix sistema democràtic, com ara la 'partitocràcia', l'arrogància de la majoria, la sacralització de la llei o l'esclavitud de la burocràcia. I com que no trobem millor sistema, l'únic antídot és que s'exerceixi la política entesa com aplicació del sentit comú. Exemples: que una majoria del PP imposi un sistema educatiu en contra de la comunitat educativa; que una eterna majoria espanyola s'imposi a la sempiterna minoria catalana; que la llei impedeixi un referèndum... Però no cal anar tan lluny: també a Cervera les exigències legals i burocràtiques cada cop van dificultant

Figueres serà la Capital de la Sardana 2017 , segons es va anunciar el passat 23 de novembre a la Sala Mozart de Calella, en el marc del lliurament dels Premis Capital de la Sardana 2015 . A més a més, Mollerussa, que en serà la seu l’any vinent, ha presentat el calendari d’activitats previstes.  El regidor de Cultura Popular de l’Ajuntament de Figueres, Quim Felip, va presentar un projecte que es basarà en la commemoració del bicentenari del naixement del músic i estructurador de la sardana moderna, Pep Ventura. Per aquest motiu es pretén desenvolupar conferències i xerrades, sobretot basades en la seva figura. També es potenciarà l’Aplec i les ballades que s’organitzen habitualment i es recuperarà l’Aplec de la Salut de Terrades.  Activitats a Mollerussa 2016  Pel que fa a Mollerussa, l’alcalde, Marc Solsona, va explicar els principals objectius de la Capitalitat i va destacar les principals activitats previstes.  Així, hi sobresurten l’exposició ‘70 Anys de

  Tal com es va acordar a la darrera Assemblea general ordinària, en el marc del trentè aniversari de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC), s’ha donat inici al concurs per seleccionar el nou logotip i la nova imatge per a l’ACGC.  El concurs està obert a qualsevol persona que hi vulgui prendre part (sigui o no membre d’una colla federada), i cada presentant podrà fer arribar dues propostes com a màxim per a la imatge gràfica de l’ACGC.  El termini de presentació de les propostes anirà del dia 23 de novembre de 2015 al 14 de gener de 2016, i s’hauran d’enviar per correu postal a la seu de l’Agrupació (La Nau, carrer d’Anselm Clavé 3, 08890 Sant Feliu de Llobregat).  En aquest enllaç podeu consultar les bases completes , amb tots els detalls per poder enviar les propostes i participar al concurs, així com els premis que s’atorgaran (de 300 €, 150 € i 75 €) per a les tres millors propostes.  Les colles associades, durant l’Assemblea general ordin

El Grup Pessebrista de Castellar del Vallès presenta la seva 65a exposició que enguany port per títol “Pessebres en femení” Una perspectiva de gènere emmarca l’eix temàtic de l’exposició de pessebres de Castellar del Vallès per al Nadal 2015. L'exposició del Nadal 2015 "Pessebres en femení" vol promoure i fer visible la presència femenina en el món del pessebre i posar en valor l’aportació de les dones en aquesta activitat artística. L’exposició d’aquest Nadal tindrà dues àrees: a la planta baixa trobarem pessebres on a partir de les escenes pròpies de la història del Nadal es destaca el paper de les dones a partir de les protagonistes de la història, o de les nombroses figures femenines que apareixen al pessebre popular. També trobarem un pessebre dedicat a Neus Català i dos pessebres dedicats a la maternitat d’Elna. Al primer pis, seguint el fil conductor de l’exposició de la sala principal, l’exposició temàtica està dedicada a la relació de la dona

El Calendari de tradicions i costums d' Òmnium Cultural recull les festes tradicionals i populars més significatives dels Països Catalans, així com els costums i elements gastronòmics que els acompanyen. L'objectiu del calendari és donar a conèixer aquest imaginari col·lectiu i assenyalar les dates que tenen incidència en la quotidianitat de les persones que viuen al nostre país. El calendari 2016, dedicat a les llegendes populars i tradicionals dels Països Catalans  L'edició d'enguany se centra en les llegendes populars. Al llarg de la història l'ésser humà ha intentat donar resposta i comprendre la realitat insòlita o misteriosa que l'envoltava, o bé d'explicar un esdeveniment colpidor a través de les llegendes populars. Aquestes narracions, orals o escrites, ens permeten conèixer personatges, gestes o esdeveniments de l'imaginari popular dels Països Catalans.  El calendari és una bona excusa per descobrir les llegendes com la de

Qui era Bartomeu Marcé? Com era la seva obra? Amb qui va treballar? Existien dos Marcé a Barcelona? Com i on treballava? Què se n’ha fet del seu llegat? Per fi es posarà fi a la llegenda negre creada al voltant d’aquest escultor barceloní, que va viure i morir gairebé en l’anonimat. La present exposició, organitzada pel Museu de Llavaneres i comissariada per Jordi Montlló i Ferran Manau, és fruit d’un llarg treball de recerca que pretén respondre a totes aquestes preguntes i que ha comptat amb la col·laboració de Margarita Batlle i el Museu Etnològic de Barcelona i pretén recuperar la figura de Bartomeu Marcé, desfer totes les confusions i situar l’artista en el lloc que es mereix dins la constel·lació dels  pessebristes catalans. La figura de Bartomeu Marcé ha estat una de les incògnites més gran del pessebrisme de la segona meitat del segle XX. Moltes col·leccions particulars de pessebres tenen peces signades per B. Marcé, B. Marsé o Marsé. Aquesta si

Ja és a la venda, en l'any 155 de la seva publicació , una nova edició del 'Calendari dels Pagesos' , almanac en català que manté encara el mateix format que als seus inicis, enguany amb textos de Joan Tomàs, Amadeu Carbó, Marta Ibáñez, Antonio Rey, Jordi Fernández i Toni Escuder ( Poesies del curs de l'any ). Poesies, refranys i articles diversos acaben d'adobar una publicació que té la seva senya d'identitat en una curiosa roda perpètua que apareix any rere any a la seva coberta [a la imatge]. Es tracta d'una taula ideada segles enrere pel frare mestre Domènec Varni, de Narni, i que fou publicada pel frare Miquel Agustí, prior del Temple de Perpinyà. Permet vaticinar com serà, a grans trets, la climatologia de qualsevol any. Indica els anys fèrtils (F), molt fèrtils (FM), estèrils (E) i molt estèrils (EM). Per fer-ne aplicació a un any qualsevol del segle XXI s'ha de comptar cap a la dreta, començant per la casella que correspon

El diumenge 15 de novembre diversos membres de la directiva de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya (ACGC) es van desplaçar al Maresme, a Cabrera de Mar, per donar la benvinguda a la Colla de Geganters de la vila com a soci número 400 de l’Agrupació.  L’acte va tenir lloc a la senyorial masia de Can Bartomeu, on el gegant guarda espera fins a la propera sortida, que serà a la Trobada Comarcal del Maresme a Malgrat de Mar. Una masia senyorial, que fa els honors de tan noble hoste.  Allà, es van intercanviar obsequis i comentaris referents a les caraterístiques del gegant. Aquest, és en Perot de Burriac construit al taller Gabins de Torelló, a l’espera que l’any vinent arribi seva parella.  El fet és d’especial rellevància perquè constata la bona salut de l’associacionisme geganter, que l’entusiasme de fer ballar gegants augmenta i que assegura el relleu generacional en la transmissió de l’activitat. Extret de http://www.gegants.cat/2015/11/lagrupac

El període d’inscripcions a la trobada Som Cultura Popular , que tindrà lloc a Sant Andreu -Fabra i Coats i Can Fabra, principalment- del 21 al 24 de gener vinents, va finalitzar el divendres passat, 20 de novembre, superant la vuitantena d’inscripcions. Institucions, federacions, agrupacions i entitats de perfil divers, juntament amb col·lectius investigadors de referència en l’àmbit de l’antropologia i l’etnografia, han fet arribar a l’organització les seves propostes de participació en cadascun dels 15 àmbits d’acció previstos inicialment. Al llarg de les properes setmanes, l’equip de gestió del Som Cultura Popular confeccionarà el programa d’actes definitiu que serà consultable en aquest mateix web a partir del proper 7 de desembre. Recordem que fomentar la transversalitat entre els seus participants és un dels objectius principals d’aquesta proposta singular que pretén posar en comú les diverses sensibilitats, realitats i inquietuds d’un sector tan div

El passat dissabte 21 de novembre de 2015, l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya va convocar a Vilafranca del Penedès un conjunt d’esdeveniments relacionats amb el món del bestiari festiu: El Congrés “Bestiari festiu: definició i criteris de catalogació” La mostra i la cercavila de figures de bestiari festiu pel centre de Vilafranca del Penedès El Festivitas Bestiarum , la gala de cloenda de la temporada i lliurament dels Premis BEST A dos quarts de set, es va donar inici a la gala Festivitas Bestiarum , la celebració de la Nit del Bestiari Festiu. Presentat per Xavier Graset, aquesta segona edició pren un caràcter festiu, de cloenda de la temporada d’actuacions, que pretén reivindicar la declaració oficial del Dia Europeu del Bestiari Festiu (24 de novembre) i que, a més, pretén donar visibilitat i reconeixement als projectes i iniciatives dutes a terme per les entitats federades a l’Agrupació. L’Ambaixador del Bestiari Festiu 2015, el pe

El passat cap de setmana van tenir lloc els actes de celebració del 25è aniversari de l'entitat Grup Escènic del Patronat de la Passió de Cervera, GREPP Teatre. La festa va començar dissabte 14 a la tarda al pavelló polivalent amb uns tallers infantils de teatre, on els nens van poder construir una titella, van pintar diferents murals i van fer un taller d’improvisació. Al finalitzar, la Rosa Caballol, membre de GREPP, va realitzar un contacontes a la sala del gimnàs del Centre Aquàtic Cervera. Al vespre va tenir lloc un sopar popular amb més de 100 persones i un concert amb els grups Guten Plan , que finalitzava la gira 2015; Contracop , un grup de rock combatiu de les Terres de l’Ebre, i els Casus Belli , un grup de rock que enguany va encarregar-se de musicar l’espectacle de l’Aquelarre. L’endemà diumenge es va organitzar el primer concurs de teatre breu, que va tenir molt èxit. S’hi van representar 7 esquetxos amb participants d’arreu de Catalunya. Els guan

Agrupació Sardanista de Mollerussa - Premi Sardalleida 2015   Perquè des que va ser fundada el 1946 no ha parat de treballar per a la cultura del nostre país, la catalanitat i sobretot per a la sardana. Perquè ha impulsat colles sardanistes, ha organitzat concursos, aplecs, ballades, cursos d'ensenyament, programes de radio i un llarg etc. Perquè sempre que han pogut ha acceptat els reptes sardanístics, com ara la final de punts lliures de fa dos anys o la Nit de la Sardana de l'any passat. Perquè ara, estan a punt convertir-se en Capital de la sardana el 2016. Toni Albà - Premi Rotllana 2015 Perquè estima el nostre país i la seva cultura i tradicions, i treballa per conservar-les. Perquè té una llarga trajectòria professional en el panorama teatral, tant com a director com a actor, en programes d'èxit i de referència a la televisió  del nostre país. Perquè sempre ha declarat que li agrada la sardana i que enguany ha apadrinat una colla sardanista de les

L'espardenya és un calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell. Alguns tipus d'espardenyes són característics de determinades poblacions o àrees, com l'espardenya de Valls , amb 7 vies de veta per banda, l'espardenya valenciana , amb 2 parells de vetes unides al centre de la puntera, l'espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc. Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes. Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalano-aragonesa, i el 1964 fou imposada per decret reial a la infanteria hispànica. La fabricació d'espardenyes fou tradicionalment feta en obradors de caire familiar arreu dels Països Catalans on en conreava cànem. Actualment han desaparegut pràcti

La Nit de la Sardana reunirà colles, agrupacions i personalitats en una jornada lúdica i festiva, on es lliuraran els premis Rotllana i Sardalleida. Les Borges Blanques seran, per unes hores aquest dissabte al vespre, la capital del sardanisme lleidatà. Colles, agrupacions i personalitats dedicades a la dansa nacional es reuniran al Pavelló de l'Oli per celebrar la Nit de la Sardana . Des de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, que ha treballat al costat de l'Agrupació de les Garrigues, s'ha organitzat un seguit d'activitats que no només pretenen entretenir i fer gaudir els assistents de totes les edats, sinó que també procura fer-los partícips a l'acte perquè el gaudeixin al màxim. Així, la jornada començarà a partir de les cinc de la tarda, on els interessats podran fer la visita guiada a 'El Mirador', el centre de descoberta de les Garrigues. A partir de les 7, l'activitat es traslladarà al Pavelló de l'Oli on es clourà

Com sonava el Bot del Pallars? En aquesta sessió de Diàlegs Culturals , organitzada per l’Aula de Sons de Lleida i l’Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix, i que obre el nou curs de xerrades que tindran lloc al Centre de Cultura Popular i Tradicional de Lleida (C/St. Martí s/n. Baixos de l’Església de Sant Martí), podrem descobrir la sonoritat d’aquest sac de gemecs que al Pallars es coneixia com a Bot. El nom popular deriva del bot de pell de cabra que utilitza l’instrument per a l’emissió de so. Aquesta recuperació ha estat fruit d’un procés de reconstrucció que ha durat dos anys i que ha agafat com a model les restes d’un bot de gemecs que recollí Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903- Barcelona 1956) a Vilella, municipi de Sarroca de Bellera, Pallars Jussà, i que actualment són al Museu Etnològic de Barcelona. L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, juntament amb l’Escola Folk del Pirineu, ha dut a terme el projecte de recuperació d’aquest instrume

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) va organitzar una de les trobades territorials de la Xarxa d'Observadors Meteorològics (XOM) a la Paeria de Cervera dimarts 17 de novembre.  A la trobada hi van participar trenta observadors i vigilants de la XOM a les Terres de Lleida.  Per tal d'avaluar el funcionament, l'estat actual i futur de la XOM, el Servei Meteorològic de Catalunya organitza cada any trobades en municipis representatius de les quatre demarcacions catalanes. Aquest any l’organització de les trobades ha tingut lloc a Barcelona (21 d’octubre), Olot (10 de novembre), Valls (11 de novembre) i Cervera (17 de novembre).  La Xarxa d'Observadors Meteorològics de Catalunya (XOM), que es va crear el 2008, compta actualment amb més de 300 col·laboradors d'arreu del territori. Imatge extreta de http://www.eltiempodelosaficionados.com/PERAQUESERVEIX.html Informació extreta de www.cerverapaeria.cat

Per a més informació: http://www.elcepilanansa.com/colleccions/figures-de-festa/

Aquest passat cap de setmana, la Coral Infantil Nova Cervera ha dut a terme el seu tradicional cap de setmana de treball i convivència en una casa de colònies, que cada any es duu a terme al llarg del mes de novembre com a preparació de tot el repertori de Nadal, i durant el qual també s’aprofita per realitzar tallers, jocs i animació, a fi i efecte de què tots els i les cantaires de la coral puguin gaudir de les vivències que fan el caliu necessari per fer de la coral quelcom més gran! Enguany el lloc escollit ha estat la granja escola “La Manreana” de Juneda, on han participat del cap de setmana més de cent cantaires, els quals l’endemà van rebre la visita dels seus pares i mares, que van venir-hi per celebrar l’assemblea anual de l’entitat, fer un dinar de germanor, i per acabar participant de la cloenda de l’activitat, que evidentment va ser cantant tots junts. L’eix d’animació que va ambientar tot el cap de setmana va ser la celebració del 45è aniversa

El plenari de l’Assemblea de l'entitat Minyons i Guies de Catalunya tindrà lloc diumenge 22 de novembre al Gran Teatre de La Passió de Cervera .  El dia abans, dissabte 21, la  Demarcació de Nord-Occidental  i els seus agrupaments, així com familiars i ex-caps, han preparat un seguit d'activitats. A la tarda es farà la recepció de les persones que passaran la nit a Cervera. S'oferirà un sopar (preu 4€) al pati de l'edifici de la Universitat de Cervera. Posteriorment, gaudirem d'un espectacle de carrer amb foc i elements festius de Cervera, amb un toc escolta a càrrec de la companyia de teatre  GREPP TEATRE . Acabarem amb un concert amb grups de la demarcació i un punxa-discos. Trobaràs tota la informació de l'AGO al web www.escoltesiguies.cat/assemblea i també a les xarxes socials amb el hashtag #agoMEG . Què és l'AGO? L’Assemblea General Ordinària (AGO) de MEG és l’ òrgan de govern més important de l’entita

Amic/ga: Des de l'associació Amics del Conte, et volem informar de les novetats d'aquest any del "Dia del Conte" . Per començar, hem decidit canviar d'ubicació, ja que el local de benestar ha canviat de denominació, no pot obrir els diumenges i això ens fa anar bastant malament per qüestió de sales i espais... Per tant hem decidit de traslladar-ho al recinte de la Universitat, que queda proper i ens ofereix sales i espai suficient per desenvolupar la jornada correctament. La data d'aquesta edició serà el dia 22 de maig i el títol de la jornada d'aquest any serà " GRANS LLIBRES PER A ULLS PETITS". Aquesta és una frase de l'artista japonès Katsumi Komagata , que en serà el protagonista. En aquesta edició, també, hi haurà canvis en relació a la conferència. Es farà un dia lectiu, segurament, el dilluns 25 d'abril a la biblioteca. Ja us concretarem horari i altres informacions més endavant. De moment, anoteu aquestes dates en la vos

Catalunya, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat, participarà com a país convidat al 58è Salon International des Santonniers d’Arles, un espai d’exposició i mostra del treball i l’art dels santons provençals. El proppassat 13 de novembre es va inaugurar l’espai de Catalunya al Claustre de Saint Trophime d’Arle (La Provença). L’exposició del Saló inclou tres àmbits: el professional, l’amateur i el país convidat. Els dos primers àmbits es centren en la figura dels santonniers professionals i amateurs que desenvolupen la seva tasca a la zona de la Provença. Al tercer àmbit, dedicat aCatalunya coma país convidat, els visitants podran veure-hi una mostra representativa de la situació actual de l’ofici de figuraire a Catalunya, amb una selecció dels millors artistes i artesans vius. Una part important són firaires que podem trobar cada any a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, però també hi tindran cabuda altres figuraires catalan

  La seva missió no és la de conduir el carro de pirotècnia, sinó controlar-lo i estar pendent de mantenir la distància de seguretat necessària amb el foc. Ha de saber quins, quants i on te els diferents productes pirotècnics, i repartir-los segons les indicacions del Cap de Foc . El carro s’ha d’obrir les mínimes vegades, i el menor temps possible. No s’ha de posar mai un producte pirotècnic que no s’hagi cremat correctament (només s’ha cremat la metxa, no ha petat, etc.) dins del carro. Font: Document de Seguretat Bàsica de la Colla Fotografia: Portugalete 2005 -autor: Xavi Martí-

Fins el dissabte 21 de novembre a les 12 del migdia, podeu votar la millor iniciativa original i innovadora del món del . El millor d’aquests tres projectes finalistes, escollits d’entre totes les propostes rebudes, serà el guanyador del Premi BEST a la Millor Iniciativa original i innovadora 2015 de la 2a edició del Festivitas Bestiarium, la Nit del Bestiari Festiu . Les votacions es duen a terme a través de la pàgina de Facebook de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya . Extret de http://festivitasbestiarum.cat/

Quantes vegades heu llegit un article sobre cultura popular a la Viquipèdia i heu pensat que era incomplet? Ara per ara la Viquipèdia és l’eina més potent que tenim a l’abast per a difondre i situar la cultura catalana a la xarxa i per això cal millorar-ne i ampliar-ne els continguts constantment. Amb aquest objectiu, el mes de gener, en la mostra Som Cultura Popular , que es durà a terme al recinte de la Fabra i Coats del 21 al 24 de gener, hi haurà una viquimarató per a enriquir les entrades que fan referència a la cultura popular barcelonina. Els continguts bàsics relacionats amb el panorama festiu de Barcelona ja són entrats a la Viquipèdia , però necessiten ampliació. Per això proposem a les colles, entitats i comissions de la ciutat que elles mateixes ampliïn els textos amb nova informació referenciada, dades, documentació i imatges. I, per tal d’arribar ben preparats a la viquimarató del mes de gener, hem organitzat un taller introductori en què tothom po

Aquest llibre (...) és un treball pràctic i erudit alhora. Pràctic perquè permet afrontar les festes en les quals intervé el foc: castells de focs, correfocs, traques, tronades, mascletades, etc. amb coneixements pràctics i jurídics, per tal que no hi hagi incidents ni accidents; i erudit perquè ens introdueix en la història de la utilització del foc com a element festiu, des de l'antiguitat fins als nostres dies, quan en ple segle XX el castell de focs triomfa definitivament com a gran espectacle pirotècnic. Alhora ens dóna un important lèxic sobre la pirotècnia en l'àmbit de les terres de parla catalana, i un calendari ampli de les principals festivitats on el foc té un paper rellevant. A més, dedica un ampli capítol i un notable annex a la legislació sobre focs artificials i grups de foc, ens dóna normes pràctiques en cas que siguin necessaris uns primers auxilis per cremades, i, finalment, proposa exemples pràctics d'elaboració dels sempre feixucs documents adm