LO CARRANQUER

En el marc de l'exposició  Bestiari,  el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona acollirà la conferència "Història natural i símbols al bestiari medieval" , a càrrec de Xavier Bellés, autor dels textos de l'exposició i  reconegut entomòleg i director de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF). Us recordem que l'exposició  Bestiari , de Xavier Bellés i Perico Pastor - important  pintor, dibuixant i il·lustrador-é s una mostra singular, fruit de la captivant col·laboració entre art i ciència, que dóna lloc a una original interpretació dels bestiaris propis de la imatgeria medieval. El bestiaris van ser, després de la Bíblia, els llibres més populars de l’Edat Mitjana amb una extraordinària difusió entre els segles XII i XIV. En ells es recollien descripcions d’animals, més o menys reals, que acompanyaven les lliçons morals destinades a la reflexió dels fidels. Xavier Bellés i Perico Pastor comparteixen amistat i afició pels bestiaris. Fou aquesta coincidència el

C atalunya és dels països on les produccions de puntes de coixí han estat sempre remarcables. La prova la tenim amb la quantitat de museus de puntes que podem visitar al nostre país, com el Museu de Puntes al Coixí de l'Arboç o el Museu Marès de la Punta d'Arenys de Mar , on s'hi troben autèntiques obres d'art. És cert que s'ha anat perdent la tradició dels boixets, però com totes les feines artesanes, actualment hi torna a haver una gran afició a aquest tipus de labor. Cervera n'és una bona mostra, i en concret, l'Associació de Puntaires "Coll de les Savines" . Vocabulari i estris: Puntaire: Persona que realitza la punta al coixí. Coixí de fer puntes: Base on es posa el patró per poder realitzar la punta, n'hi han de diversos tipus, cilíndrics (potser el més comú), rodons, quadrats.., generalment farcits de palla. Patró per fer puntes: Cartró, o cartolina, on s'ha marcat l'esquema per poder realitzar la punta,

renom [s. XIV; de nom] m 1 Anomenada, fama. Un pintor de renom. 2 Sobrenom, àlies, motiu, malnom. Al llibre 'Fets, costums i llegendes. La Segarra, I' , de Joan Bellmunt i Figueras , editat per l'editorial Virgili & Pagès l'any 1988, hi podem trobar cent vint-i-cinc 'renoms' de cases de Cervera . Aquí teniu el llistat dels 'renoms' de cases de Cervera que hi apareixen, posats per ordre alfabètic: ca l' A lfa , ca l'Aldomà , ca l'Aluges, ca l'Argensola, cal B arona, cal Barrina, cal Baster , ca La Batalla, cal Bledes, cal Boca de Glòria cal C aca , cal Cacauero, cal Cadiraire , cal Cagapallers, cal Calces, cal Canonge, cal Canya, cal Capderam, cal Cap d'Olla, cal Cirera, cal Civit , cal Coll, cal Comalada, cal Coletes, cal Corrales , cal Cristo, cal Cua, cal Cuco, cal Cudiner, cal Cularsa, cal D eu Cèntims, cal Dientes, ca la Dolors dels Ous, cal Donat, ca l' E lies, ca l' E spardenyer , cal Esperanto, cal