LO CARRANQUER

L a secció de Cultura Popular del Centre Municipal de Cultura de Cervera convoca per al proper divendres 9 d’abril, a totes aquelles associacions, entitats i particulars que vulguin participar en la confecció de catifes pel Corpus . La reunió tindrà lloc a l’auditori a les 8 del vespre. A quest any el diumenge de Corpus és el dia 6 de juny, i degut a l’èxit de participació de l’any anterior, es creu oportú informar i coordinar totes les propostes que els interessats en participar-hi, vulguin fer. L a intenció dels organitzadors per aquest any, és poder fer tot el carrer Major, fer algunes enramades a les portes de les cases i posar domassos als balcons. Informació facilitada per la Secció de Cultura Popular del CMC. Imatge de les catifes d'Arbúcies extreta de http://static.panoramio.com/photos/original/3973908.jpg

Al llarg dels anys, la cultura aranesa ha mantingut un fort vincle amb el seu passat. Les tradicions que avui se celebren són una recopilació de les influències que les cultures dels pobles han deixat en aquesta vall. En definitiva, ritus i costums són l’expressió popular dels diferents esdeveniments que han tingut lloc al llarg dels temps en els pobles de la zona. Entesos com a valuoses manifestacions culturals, ritus i costums del passat que ressorgeixen per evocar i ajudar a mantenir tantes formes i costums propis d’aquest territori peculiar. El cicle anual de les estacions és l’origen de moltes celebracions. El final de l’hivern ha estat sempre un esdeveniment molt celebrat. La sortida d’aquesta estació anunciava la fi del fred i de les penalitats. La incipient primavera era portadora d’una visió optimista i alegre del món i deixava pas a una festa molt estesa per tot el Pirineu i molt arrelada també a la cultura gascona, en general. Tradicions més importants Les festes del «Magràs

Reproduïm sota aquestes ratlles el text de Ramon Fontdevila amb el mateix títol aparegut el passat 26 de març al bloc "Tomba que gira" , editat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana : "J a hi ha un calendari final per veure com es concreta la Transposició de la Directiva Europea sobre productes pirotècnics al mercat. O, si més no, en té tota l’aparença. Des del Ministerio de Indústria ens assabenten que el Projecte de Reial decret pel qual s’aprovarà el “Reglamento de artículos pirotécnicos y cartuchería” ja ha estat enviat al Consell d’Estat. Com que finalment no s’ha emprat un procediment d’urgència, ara el Consell d’Estat disposa fins el 23 d’abril per respondre. Ras i curt, que per Sant Jordi hauríem de tenir “Reglamento” o, pel cap baix, l’haurien de tenir informat al Ministerio per dur-lo al consell de munistres qui, al seu torn, l’ha d’aprovar i dur-lo a Brusel·les… a primers de maig? Anar gaire més enllà és, francament, del

El passat divendres 26 de març es va iniciar un nou curs de sardanes organitzat per la Colla Sardanista Jovencells . El curs tindrà lloc tots els divendres no festius a les 8 del vespre al local de la Penya Blaugrana de Cervera. Tots i totes hi sou convidats!

Lo Carranquer va publicar l'any 2008 un article sobre la Processó i la Dansa de la Mort de Verges. Per veure'l cliqueu aquí. Informació extreta de http://www.laprocesso.cat/

Per a més informació: http://www.florejacs.cat/ Informació facilitada pel Jaume Moya, jaumemoya@equipjuridic.com

L es caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Les caramelles tenien, tradicionalment, temàtica religiosa: cantaven la joia de la resurrecció de Crist, però en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i, també, d'aire satíric sobre qüestions locals. Súria , Sant Julià de Vilatorta , Callús i Cardona , són les poblacions amb més tradició. A Súria s'hi celebra l'aplec de Caramelles més important, que reuneix vuit colles i mig miler de cantaires. E l grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d'altra gent del poble per cantar unes cançons. S'hi fan acompanyar per instruments musicals diversos ( el rigo-rago , el regue-rec, el cataclinc , els bastonets o garrots, el cèrcol, el buiro , els campanillers , els ferrets , el salteri , el picacanya , el violí de pastor , la xifla , etc.). L a cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada de cintes, arriba fins al balcó de

L’obra "Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc" de Maria Garganté Llanes, ha estat l’obra guanyadora del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular de Bellpuig (Urgell). Maria Garganté Llanes, nascuda a Sanaüja l'any 1975, és doctora en Història de l’Art i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. Segons la pròpia autora, l’obra "Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc" és un estudi de les manifestacions festives que es produeixen al voltant de les noves esglésies construïdes durant l’època moderna, especialment als segles XVII i XVIII. Festes que commemoren la col·locació de la primera pedra dels nous temples o més especialment la seva benedicció i consagració. A partir d’aquí es fa una anàlisi dels diferents aspectes que conformaven aquest tipus de celebracions i del paper que hi tenia el poble -fos com a actor o com a espectador-, des de l’ornament dels carrers amb enramades i decoracions efímeres, fins a les

A mb el dringar dels cascavells, l'encís de les danses i cançons i el galeig estrident dels trabucs, el jovent d'Ardèvol de Pinós (Solsonès) celebra cada tres anys les seves caramelles, "les de pagès" , plenes de regust, de vellúria i tradició. Aquest tipus de caramelles són gairebé una relíquia a Catalunya i per això els d'Ardèvol les conserven dins la més gran puresa tradicional. Per a ells és un orgull comptar amb aquesta festa, la qual organitzen durant mesos per tal que no falti cap detall. La complexitat i l'elevat cost econòmic que per a aquest reduït nucli de població comporten les caramelles fa que només es puguin dur a terme un cop cada tres anys. Els habitants d'Ardèvol són conscients que si les fessin cada any deixarien de ser les típiques "caramelles de pagès" a convertir-se en una festa més. Cerimonial de les caramelles. A les caramelles d'Ardèvol de Pinós els trabucaires tenen un paper molt important perquè són els

E n la cinquena edició Fira de Florejacs es torna a reinventar, per primera vegada en una producció conjunta des de l’Associació de Veïns La Colla de Florejacs i l’Ajuntament de Torrefeta i Florejacs i començant una vinculació amb Artesania de Catalunya, organisme depenent del Dpt. d’Innovacions. A questa nova formulació de la fira la identifica monogràficament amb la FLOR i li dona una identitat pròpia i un element de creixement i l’element temàtica sobre el qual pivotar en aquesta i en les futures edicions. L a temàtica floral es desenvolupa a partir d’un anàlisis i un reflex de les activitats i tradicions locals, cercant complicitats amb iniciatives de qualitat del territori de Ponent voltant (així, per exemple, es compta amb la col·laboració de l’horticultor Josep Pàmies, de Balaguer, les biòlogues Gema Barceló, estretament vinculada al Montsec, i Àstrid Van Ginkel, de l’empresa Fitomon de Cervera, el campió de la mel Pere Miñambres, d’Agramunt, la casa de cultura Art Sant Guim

Extret del llibre 'Històries de Cervera, I' , editat l'any 1989 per Virgili & Pagès, i escrit per Agustí Castellà i Roca, número 10 de la Sèrie Nova de la col·lecció Biblioteca de Cervera i la Segarra, dirigida per Ramon Turull. " P untualitzades aquestes particularitats, anem a relacionar els tolls que abans hi havia al Torrent (crec que de toll, toll, ara ja no en queda cap), amb la seva denominació popular i la seva situació geogràfica. Toll del Saltant , dit també Toll del Banya , situat sota mateix del poble de Vergós. Encara hi queda una mica de bassa, potser és de l'únic que en queda senyal. Toll de Fillol , al peu del molí de Fillol, dessota mateix de la canal de ferro. Amb prou feines s'hi veu un petit clot. El Toll del Drapaire , ubicat poc més avall del camí de Comadalda, o sigui entre el camí de Comadalda i el camí vell de Rubinat. Era un toll allargassat i no gaire ample, avui és d'una espessetat de canya xiula; de toll, res de res, ni raç

"L 'origen festiu dels trabucaires l'hem de buscar en el fet d'expressar l'alegria de la festa engegant trets a l'aire. Era comú a moltes poblacions que simultàniament al repic de campanes s'engeguessin trets talment com avui engeguem coets i focs artificials per manifestar que estem de festa. El mot galejar prové de "fer gala" , és a dir, fer festa donant una noció del seu simbolisme. A Centelles, on es conserva el mot galejador per anomenar els escopeters que cada 30 de desembre celebren la jornada central de la Festa del Pi, la Festa Major d'hivern de Santa Coloma, disparen esdevenint el punt més eixordador de la festa. L a presència de trabucaires galejant a Solsona està documentada des del segle XVII i es va mantenir viva a les caramelles fins a la Guerra Civil. Els trabucaires anunciaven l'arribada a les masies galejant una estona abans, com avui es pot veure a les caramelles d'Ardèvol o les de Súria. Després d

El dijous 25 de març es tornarà a reunir el Grup de treball sobre la “Directiva Europea 2007/23/CE” que regula l’emmagatzematge i l’ús de material pirotècnic en les festes tradicionals i manifestacions de cultura d’arrel. El Grup de treball està format pel departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, les diputacions i les entitats associatives d’ens locals. A la reunió es valorarà el retard del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç en la transposició d’aquesta directiva al “Reglamento de Pirotecnia y Cartuchería” que el ministeri hagués hagut de tenir enllestit abans del 4 de gener del 2010. Informació extreta de la pàgina web del CPCPTC . Imatge extreta dehttp://cat.bloctum.com/botarga/files/2008/11/jugant-amb-el-foc.jpg

L a revista GEGANTS és una revista dedicada al món dels gegants i no només en el nostre àmbit geogràfic. Inclou aspectes festius en general, llegendes i per sobre de tot estudis al voltant del fet geganter, notícies dels gegants del nostre país i d’allà on se’n trobin. L a revista està oberta a les col.laboracions dels lectors i persones interesades sempre amb l’afany de donar a conèixer el món dels gegants. A ctualment la revista es pot adquirir en dos formats: format paper i format digital. P er subscripcions en format paper us podeu dirigir directament a revista@gegants.cat , també es pot fer omplint la butlleta de subscripció . Un any de subscripció (4 exemplars) per només 12,50 €. Arriba directament al domicili del subscriptor. P er subscripcions en format digital, a través del Quiosc.cat de l’APPEC . S’hi pot accedir clicant aquí . El preu de la subscripció anual (4 números) és de 8,40 €. P er a realitzar la subscripció imprimeix la butlleta i, una vegada la tinguis omplerta, f

Informació facilitada per la Coral Ginesta de Cervera

El diari 'El Punt' publicava el passat 10 de març aquest excel·lent escrit de Magí Sunyer. "V ivim en una societat en què sembla cada vegada més prescindible associar-se. Per una banda, molts dels espais que omplien les associacions queden coberts per les múltiples possibilitats que ofereixen els sistemes de comunicació, i per altra banda les institucions públiques proporcionen gratuïtament allò que les associacions només poden oferir mitjançant una quota. Les subvencions acostumen a ser insuficients i han de passar uns controls per als quals la seva feble estructura administrativa no està preparada. Estic convençut que si les instàncies polítiques no revisen a fons aquesta relació, moltes de les entitats desapareixeran. El més trist és que les més febles seran aquelles que fan unes funcions menys substituïbles, les que s'adrecen a un públic més minoritari i que estan més incapacitades per aconseguir recursos. La majoria, associacions culturals sorgides de l'entus

A questa imatge era venerada a la capella del parc Mas Duran, antiga propietat de l'historiador Agustí Duran i Sanpere . A quests goigs van ser editats per la Biblioteca de Cervera i la Segarra, col·lecció fundada i dirigida per Ramon Turull i Bargués . Imatge: http://bibliogoigs.blogspot.com/search/label/Cervera

Estació de l'any, entre l'hivern i l'estiu, que a l'hemisferi nord comença el 21 de març ( equinocci de primavera) i acaba el 21 de juny ( solstici d'estiu), i a l'hemisferi sud comença el 23 de setembre i acaba el 21 de desembre. Ha estat representada iconogràficament amb els treballs del camp que li són propis, durant l'edat mitjana, el Renaixament i el Barroc o amb al·legories com la Primavera d'A. Viladomat ( Museu d'Art de Catalunya , Barcelona). També mitjançant la figura de la deessa Flora, com és el cas del fresc de Stabia que es conserva al Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte de Nàpols, o mitjançant una figura femenina amb flors: Primavera de C. Lorenzale (palau de la Virreina, Barcelona). L'obra més important sobre aquest tema és la Primavera de Sandro Botticelli -a la imatge-, oli sobre taula de 3,14 T 2,03 m, conservat a la Galleria degli Uffizi , de Florència, que pintà (entre el 1477 i el 1478) per a Lorenzo

La basílica de Montserrat s'ha quedat petita en la cerimònia de benedicció del nou orgue. Unes 1.600 persones han omplert els bancs i els passadissos del temple, i fins i tot un gran nombre de fidels han seguit la celebració des de l'exterior de l'església, on hi havia instal·lades unes pantalles gegants. Informació extreta de http://www.tv3.cat/videos/2787890/El-nou-orgue-de-Montserrat-un-exit

Informació extreta de la pàgina web de la Paeria de Cervera, http://www.cerverapaeria.cat

Informació facilitada per la Penya Blaugrana de Cervera i rodalia, sergi.garriga@cag.es Imatge extreta de http://www.directe.cat/imatges/noticies/usap-rugbi-rugby-castell.jpg

Títol: Els gegants Guillem i Almodis Autor: Família Cuyàs Any original: 1985 Registre: RF.7345 Editor digital: Institut Cartogràfic de Catalunya Informació extreta de http://vacani.icc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/cuyas&CISOPTR=3558&CISOBOX=1&REC=11

Aquest diumenge 21 de març es commemora el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia , motiu pel qual SOS Racisme ha programat un seguit d'actes i activitats sota el lema ' Obre els ulls!' , per tal de difondre la lluita antiracista i despertar la consciència social sobre el fet que el racisme segueix sent una greu problemàtica social. L'Informe anual 2009 de SOS Racisme alerta sobre els següents aspectes: L'augment del racisme a l'estat espanyol dirigit a persones immigrants i el poble gitano. L'actual crisis econòmica ha vingut precedida d'una crisis valors i d'una pèrdua d'aquells valors que ens fan crèixer com a persones i societat. El racisme és una conseqüència d'aquest context, es vulneren els drets humans i creixen les injustícies socials. El racisme institucional i social són proporcionals, donat que un deixa pas a l'altre. Ambdós afecten tant a les persones assentades, com a les nouvingudes, com als seus fills i fill

"L a dèria de jugar amb foc explosiu cada vegada més sofisticada i alhora cada vegada més prohibida pel perill d'incendi ens ve de lluny. La tradició pirotècnica del país es remunta als segles XII i XIII per la influència que ens deixaren els àrabs, molt aficionats a la pirotècnia. En les seves festes no hi podia faltar mai el fer "córrer la pólvora" . Antany les fórmules i els experiments eren secrets gelosament guardats que es transmetien de pares a fills. H i ha una clara diferència en la utilització de la pólvora i el fum per part de la noblesa i per part del poble en el moment de la seva introducció. La noblesa i la reialesa no hi veu més que un espectacle de llum, fum i soroll, com ho testimonia la música de Händel que té el títol traduït de "Focs d'artifici reials" , destinada a acompanyar l'espectacle reial anglès. Difonent-se des de la noblesa, els focs artificials amb objectius estètics han estat emprats finalment pels pobles en moltes fe

D ins dels actes que s'estan preparant a Cervera per part de la Plataforma 'Cervera Decideix' , el proper dimarts tindrà lloc un debat púbic que es preveu molt interessant, on intervindran el diputat Uriel Bertran i l'ex-diputada Montserrat Nebreda, i on s'exposaran arguments tant a favor com en contra de la independència de Catalunya.

Una nova proposta per omplir de caliu el bar del Centre Artesà Tradicionàrius . Cada dijous, una actuació amb un duet en format semiacústic; concerts coordinats per Anaís Falcó i Xavi Rota, ben pensats per tal de transmetre amb una amplificació mínima música folk entre el dringar dels gots i l'ambient acollidor de les taules. Les dues parelles que obriran aquest nou cicle són Jordi Fàbregas amb Marc del Pino (22 d'abril) i Mon Cardona amb Laura Imbert-Bouchard (29 d'abril). Després d'aquestes dues actuacions, el cicle de la Taverna del C.A.T. seguirà amb tres sessions més, els dies 6, 13 i 20 de maig. Informació extreta del butlletí trimestral 'L'Artesà' , març-abril 2010, editat pel C.A.T. Imatge extreta de http://casaljoveshs.santhilari.cat/wp-content/uploads/2009/07/dsc_0318.jpg

Extret del llibre 'Històries de Cervera, I' , editat l'any 1989 per Virgili & Pagès, i escrit per Agustí Castellà i Roca, número 10 de la Sèrie Nova de la col·lecció Biblioteca de Cervera i la Segarra, dirigida per Ramon Turull. "T olls...? Doncs, sí. Aquest és el mot popular donat als embassaments d'aigua que hi havia al llarg dels gairebé 8 quilòmetres de torrent que travessa el terme de Cervera. Aquests Tolls eren causa i efecte de les rubinades que abans sovintejaven prou -quasi cada any per la tardor n'hi havia alguna- i que, a més a més de netejar els clots ja existents, en generaven de nous. Torrent o Riu...? En totes les revistes, diaris, setmanaris, llibres i altres publicacions apareix com el Riu, el riu Ondara o el riu Cervera. Però per a la gent que l'havíem de passar una pila de camins, al matí en anar a treballar a la vinya o a l'hort i a la tarda de tornada cap a casa, sempre fou el Torrent. Per als qui, al començament de l'esti

El Patronat de la Patum ha obert un concurs públic per escollir nou restaurador per a les comparses de la festa berguedana, després que hi hagués disparitat de criteri entre la que fins ara n'era la restauradora i l'equip d'artesania que també es fa càrrec de les reparacions i el manteniment de la imatgeria. L'ens, doncs, no ha renovat enguany el contracte a Violant Bonet, llicenciada en Belles Arts, que era l'encarregada de restaurar els entremesos patumaires des de l'any 2005. A Bonet se li havia adjudicat la plaça fa cinc anys, però el contracte se li renovava de Patum a Patum. "Cada any després de la festa, el patronat decidia sobre la continuïtat de la restauradora, tenint en compte el seu propi informe tècnic i la valoració de caps de colla, i resta de membres de l'ens" . Ho explica Jaume Vima, regidor de Patum, que detalla que "en aquesta ocasió, per una majoria de vots, va decidir-se obrir el concurs, en què de totes maneres l'act

L es dades més significatives per constatar l'existència i evolució dels diables de Sitges ens vénen donades per la premsa escrita, els programes de festa major, llibres de comptes de l'Ajuntament o de l'Hospital, o de les subhastes dels balls per al seguici de la festa major. Sitges pot datar les seves primeres sortides de diables basant-se en la documentació que s'ha trobat. Els fons de l'Arxiu Municipal i la historiografia local permeten situar aquestes dates vers el 1853, tot i que alguns autors afirmen que ja havien sortit amb anterioritat a aquesta data malgrat no se'n conservi documentació escrita. Fins l'any 1905, els vestits i els estris es llogaven fora de Sitges , entre altres llocs, a Vilafranca (1860). L'any 1903 es té constància que es va nomenar, per primer cop, un cap de colla. Va ser en Salvador Domingo, un pescador sitgetà de 32 anys. L'any 1905 la colla va estrenar vestits dissenyats i pintats pel pintor Josep Vidal. Aquest vest

Els Amics de l'Arquitectura Popular celebren aquest 2010 el seu desè aniversari, plantejant-se si han complert els objectius per als quals va ser creada l'entitat, que són principalment els de vetllar per la cura dels elements específics del territori rural. Segons el col·lectiu, aquest propòsit s'ha complert en part vistes l'avanç en l'última dècada que han tingut les actuacions d'administracions i pagesos, encara que la valoració és més positiva pel que fa a les persones que, a títol individual, han anat integrant-se al col·lectiu i a les seves intencions. " Han demostrat un interès modèlic de treball cap al manteniment del territori, cada dia més despoblat i amb unes perspectives fosques de futur" , assegura el col·lectiu en les bases que acaba de convocar per a la desena edició del Concurs per a la Conservació i Manteniment de les Cabanes, Pletes i Marges . El fulletó d'aniversari vol homenatjar de forma especial els participants que "du