LO CARRANQUER

" U n dia de febrer a finals del segle XIX , la vila de Molins de rei celebrava el Carnestoltes. Al pondre's el sol, la burgesia molinenca es reunia a l'envelat de la plaça per començar el ja tradicional ball de l'aristocràcia, on mostrava, amb el seu estil refinat i amb aires de grandesa, el seus meravellosos vestits. P erò no tothom estava content aquell dia. El poble, per demostrar el seu desacord a tots aquests aires de grandesa, va sortir al carrer amb les seves millors eines per tal d'espantar les classes benestants. I els esparriots no sortien sols aquell dia, també els acompanyava el Camell. El Camell era una andròmina creada a base de roba, fustes, el cap d'un cavall mort preparat de manera que, utilitzant una corda, les dues persones que es col·locaven a sota puguèssin fer-li obrir la boca, i dues taronges com a ulls. " A ixí doncs aquesta bèstia i les seves eines van provocar corregudes, crits, xiscles i van deixar pas al Ball del Camell. L &#

L 'agència francesa de radiofreqüències ha decidit tancar el repetidor privat que permetia veure Televisió de Catalunya en TDT ( TV3, C33, 3/24, 300 ) a la Catalunya Nord. E l tancament d'aquest repetidor instal·lat el 2008 al Puig Neulós, al macís de la Albera, s'ha fet efectiu en comprovar que les seves emissions no estaven regulades. D es de 1985 les emissions en analògic dels canals de Televisió de Catalunya es fan des d'un repetidor del pic de Salines, a Catalunya. Peró l'apagada analògica, prevista pel 2010, deixaria la Catalunya Nord sense les emissions de TVC. F onts del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya han informat que s'està negociant amb l'estat francès perquè s'instal·li la TDT de manera legal un cop es faci efectiva l'apagada analògica. Tot i això, encara no es treballa amb terminis ni s'ha concretat quina seria la fórmula que es pactaria per a fer-ho possible. L a Federació d'entitats per la defensa i la pro

Concurs de cartells del XXXIII Aquelarre: Concurs de cartells de l'Aquelarret 2010: Font: http://www.cerverapaeria.cat

L a Comissió de Carnaval ja ho té tot a punt per a la celebració, el proper dissabte 28 de febrer, de la Festa del Pellofa de Calaf . Com sempre, el programa d’actes és ben complet, amb activitats per a tots els gustos i amb la diversió i el bon humor com a protagonistes. D e bon matí, l’ambient de Carnaval ja es farà notar a les botigues i al mercat setmanal, amb el concurs de disfresses de les botigues i la visita anunciada dels “picoletos”. A la tarda, a partir de les 5 a la Unió Calafina, hi haurà un espectacle infantil amb la companyia 'Sapastre' . A les 6 començarà una animada rua, amb les carrosses que es presenten a concurs i amb l’acompanyament musical de les batucades 'Markatú' i 'Esgarriats' . Cap a les 8 serà l’hora del pregó del Pellofa, i acte seguit començarà el 3r corre-bars. Finalment, a 2/4 de 12 de la nit la Unió Calafina acollirà el ball i la festa amb 'l’Amarcord', i el lliurament de premis del concurs de disfresses i carrosses. Per

Articles extrets de la revista 'Segarra Actualitat', núm. 147, febrer 2009

U n equip format pel Museu de Valls, el Centre de Documentació Castellera i l’investigador Pere Ferrando, desenvoluparan, durant aquest any 2009, la segona part del projecte d’investigació i recerca de fotografies antigues de castells, des dels inicis fins a l’any 1936. A questa iniciativa, subvencionada pel Departament de Cultura de la Generalitat , va néixer amb el propòsit d’assegurar la preservació del patrimoni fotogràfic i posar-lo a disposició de tot el món casteller, investigadors i públic en general. C al destacar que aquesta recerca comporta un acurat treball d’investigació de les imatges, que ens ha permès documentar exhaustivament cada una d’elles i en alguns casos rectificar les datacions que fins ara s’havien donat per bones. L es fotografies, un cop localitzades, són estudiades per tal de trobar tots els detalls que pot aportar la imatge, des del nom de la colla, castell, lloc, data, el motiu de l’actuació, fins a la identificació d’algunes persones que participaven en l

A partir del dijous 26 de febrer, o sia demà, ja podeu encomanar el Calendari Festiu i Popular dels Diables de Cervera "Carranquers" que ens acompanya de Festa Major d'Hivern a Festa Major d'Hivern. La temàtica d'aquest any gira , sobre el 15è aniversari dels Diables de Cervera "Carranquers", fent un breu resum del més destacat des dels origens fins als nostres dies. El calendari és a la venda per 7,15 €, i el podeu trobar a la Copisteria Travesser de Cervera.

Per a més informació: http://www.auditori.com/

E n el marc dels actes commemoratius del bicentenari de la batalla del Pont de Goi , XXVII Trobada Nacional de Trabucaires de Catalunya , amb la participació de més de 30 colles de trabucaires vingudes des de la Catalunya Nord fins a Castelló de la Plana . Tapeu-vos les orelles, acluqueu els ulls... Trabucaires... Foc!!! Per a més informació: http://www.trabucaires.com/trobada_valls.htm

L a Confraria de la Soledat d’Ontinyent té el plaer de fer-vos arribar l’edició que ha editat enguany d’aquest tradicional calendari quaresmal valldalbaidí. Si ens encantem, vos la fem arribar ja en Carnestoltes... No vos preocupeu que encara hi ha temps..., que caldrà retallar-la el proper dia vint-i-cinc de febrer, el Dimecres de Cendra de 2009, i apegar-la a algun vidre de casa o de classe. Bé sabeu ja com funciona la cosa, veritat? Es pinta, es retalla tota i es deixa un espai entre cada peuet. Quan la pengeu, mireu que done cap a fora de la casa, diuen que així és millor! Després, en arribar el cap de setmana primer de la Quaresma , podreu anar arrencant-li el peuet que més vos abellisca. Guardeu el quadre que vos adjuntem i que indica quants peuets cal que aneu llevant, més que res per si vos descompteu... S i l’useu a l’escola, en arrencar l’últim peuet ja estarem en vacances, però si ho feu a casa, recordeu que l’últim peu cal tallar-lo el dissabte 11 d’abril, la Nit de

Mor l'Om de la Plana, un arbre emblemàtic i centenari de Targa. Mor l'emblemàtic Om de la Plana de Tàrrega, declarat arbre monumental el 1995. L'ajuntament de la capital de l'Urgell ha rebut un informe de la Generalitat certificant la mort d'aquest arbre centenari i de 20 metres d'alçada que ja feia tres anys que es trobava en un evident estat de deteriorament. Ara, l'om ja no és un exemplar protegit i ha passat a mans de l'ajuntament de Tàrrega, que estudia la possibilitat de podar-li les branques i conservar el tronc. Segons ha dit a Segre Ràdio la regidora de Serveis Municipals de l'ajuntament de Tàrrega, Natàlia Lloreta, tot dependrà del resultat de la inspecció que li faran el proper dimarts. El consistori també es planteja fer una glorieta al lloc on es troba l'exemplar i, en última instància, un rètol commemoratiu si acaben retirant el tronc. Fotografia i text extret de la pàgina de http://www.segre.com/

La Marxa dels Castells de la Segarra va néixer l’any 2000 arran que un grup d’amics de la comarca de la Segarra van tenir la inquietud de dur a terme una nova activitat de caire excursionista inèdita en les nostres contrades. Aquesta nova iniciativa havia de reunir algunes característiques determinades per fer-la atractiva. Es va creure ideal que els Castells de la comarca per si sols ja podia representar un atractiu, alhora que el paisatge que ens ofereix la comarca a l'inici de la primavera, amb el seu verd intens i els arbres florits, podia acabar d’arrodonir l’espectacle de la caminada. L'itinerari escollit té una distància de 51 quilòmetres i un desnivell de poc més de 1000 metres acumulats. L’altiplà de la Segarra ens ofereix un terreny de pujades i baixades constant, però sempre de poca importància. Els pobles que es poden visitar durant el recorregut, que cada any canvia de sentit, és a dir un any va en sentit del rellotge i el següent en sentit antihorari, són Cerver

Jordi Bertran, gestor cultural a l’administració pública des del 1985, i autor del llibre 'Manual sobre el foc i la pirotècnia en les festes. El que cal saber per organitzar-les' (Generalitat de Catalunya, 2006), ha publicat els darrers dies a la web http://www.festes.org/ l'article 'Els reptes de la seguretat en les festes de foc pirotècnic en el nou context europeu' , document preparat per a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i l’Ajuntament de Barcelona (presentat el 8 de novembre de 2008, i desenvolupat fins al 7 de febrer de 2009), on ens presenta l'actualitat més recent d'aquest tema. Imprescindible! Els reptes de seguretat en les festes de foc pirotècnic en el nou context europeu - Jordi Bertran Font: http://www.festes.org/media.php?id_media=1263

L a festa de l'Aquelarre , a Cervera, els cinc primers anys, començava la tarda del dissabte amb una cercavila de bruixes i bruixots, monstres i éssers horribles que s'iniciava al peu de la porta de la torre oest de l'edifici de la Universitat... D 'entre aquelles, l'edició de l'any 1981, la del IV Aquelarre, serà una de les més recordades, amb judicis, persecucions i ajusticiaments al mig del carrer! A veure si entre la "mutxatxada" hi trobeu alguna cara coneguda...?! Imatges cedides pel Josep Colom, IV Aquelarre (1981).

U n país tan vell i ric en història com el nostre troba pràcticament cada any motius i dades per a celebrar mil·lenaris o centenaris de fets que mereixen ser recordats o festejats. Durant l'any que acaba de finir s'ha commemorat el mil·lenari del nomenament d' Oliba com a abat de Ripoll i de Cuixà , els 800 anys del naixement del rei Jaume I ... E nguany a la Catalunya històrica, la de l'una i l'altra part dels Pirineus, es commemoren els 1000 anys de la consagració i creació o consolidació del gran monestir de Sant Martí del Canigó , tan vinculat al passat del país, sobretot des que Mn. Jacint Verdaguer el va prendre com a tema del seu gran poema 'Canigó', editat en 1886, on el posa com a emblema dels orígens de la pàtria. E l monestir es troba bellament situat en un estrep rocós d'un flanc del Canigó i és format per dues esglésies sobreposades: la inferior, consagrada en el 1009, i la superior, en el 1026. Ambdues són uns magnífics exemplars de l'

Imatges: Carnestoltes de Cervera, 21-02-2009, Sala Florensa

E l proper mes de març comencem la programació 2009 dels Tallers d’Arsèguel · Escola Folk del Pirineu amb noves propostes d’aprenentatge de la nostra música i danses tradicionals. T retze anys de programació ininterrompuda que el CAT Centre Artesà Tradicionàrius i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van iniciar l’any 1996, amb col·laboració de l’associació Arsèguel i els Acordionistes del Pirineu. A més d’ Arsèguel (Alt Urgell), els nostres tallers es duen a terme també a la Vall de Boí (Alta Ribagorça), Valls d’Àneu (Pallars Sobirà) i enguany al poble de Tuixent (Alt Urgell) amb un taller per a l’aprenentatge dels Llancers de Tuixent i altres danses pirinenques. E ls tallers són oberts a tothom que interessat en el coneixement de la nostra cultura musical tradicional. Punt d’encontre per a l’aprenentatge, intercanvi de coneixements, interrelació, convivència i treball en grup en entorns de muntanya privilegiats. E n aquesta edició, Tallers

Avui, la nova cap de Material, la Núria Turull, un càrrec buit des de feia un parell d'anys. Veurem com ens cuida... 1- Quants Aquelarres portes com a Diable de Cervera? N- Dos 2- Per què Diable i no bastoner o dansaire? N- Perquè al meu poble és el que hi ha més a prop. 3- Diga'ns que veus de positiu a la colla? N- La relació que hi ha entre tots els membres, entre altres coses. 4- I que cal millorar? N- El compromís. 5- Ens sabries dir que es l'estopí? N- És una paraula que només la fa anar el Salvador. 6- I el ball de cintes? N- Sí, és un tipus de Ball, on Llucifer/Diablessa són al mig i els Diables ballen al seu cantó tocant-los amb la mà. 7- Diga'ns una colla de Diables que t'agradi? N- Ball de Diables de Tarragona. 8- I una plaça per actuar? N- Al racó de la Carretillada de l'Arboç. 9- Que n'opines del funcionament de la Colla? N- Tal com està organitzada ho trobo bé, (Junta de 4 + ampliada) i crec que falten actes tipus, dinars, jornades, etc. D'a

Retall de premsa: suplement 'Urgell-Segarra', diari Segre, 20 de febrer de 2009 Font: http://gegantsdecervera.blogspot.com/2009/02/la-processo-del-puro-2009.html

'Karnabal' (EUA, 1985) fou la primera pel·lícula de la companyia de teatre Comediants . Fou dirigida pel valencià Carles Mira (1947-1993), i estava basada en un dels millors espectacles seus, 'Alè'. En aquest film, Comediants posava en imatges el seu concepte teatral del tipus, costums i festes típics i populars de la Mediterrània. Durada: 1 hora i 27 minuts. Argument: En Jaumet se'n va a la feina amb cotxe quan a la carretera troba un estrany personatge que el fa viatjar amb globus. Aterra en un carnaval en què és proclamat rei de la festa. S'interessa per la Bella Dama, dona que canvia nombroses vegades de màscara fins que apareix en forma de vella i que el trasllada a un món irreal i fantàstic on a vegades és espectador i a vegades protagonista. Text: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-708362 Imatge: http://www.comediants.com

Pamela: Una de les principals i més voluptuoses socorristes de Los vigilantes de la playa , altrament dit del barret de la Diablessa. Parxís: Una de les dures proves que han de decidir qui serà el Carranquer de Ferro. Patum: Festa berguedana que no sé per què collons volen comparar amb l'Aquelarre. Pedrós: La nostra agència de transports, a la qual agraïm el seu suport rodat incondicional. Pernil: El que no ens va tocar a la majoria! Pet: És la paraula que fem servir per comparar el soroll dels nostres trons amb la música intestinal del nostre cos. "Petardo": Tro de metxa col·locat a la punta de les carretilles. Pirotècnia: La benzina que fa moure tot aquest engranatge. Polla, la: Eludint les connotacions sexuals, direm que és una de les bèsties més místiques que ens acompanyen. Pólvora: La nostra droga. Portuguès: Sobrenom de persona mafiosa: El Portuguès ./ Tipus de pirotècnia que gastem. Pupes: Personatge que hi ha a totes les entitats que sempre es queixa de

L a festivitat de Corpus Christi ha de ser considerada fruit de la pietat popular medieval. Aconseguí l’impuls definitiu a partir de l’establiment de la seva celebració per part del papa Joan XXII (any 1316). L a festa va arrelar ràpidament als Països Catalans, de manera que cap als anys 70 del segle XIV ja estava generalitzada a totes les parròquies. A Cervera, una de les sis o set viles més importants d’aleshores, també es degué implantar al voltant d’aquestes dates. La seva manifestació més destacada va ser la processó. L a primera referència certa (documentada) que apareix entre els documents de l’Arxiu Comarcal, és de l’any 1395, quan el Consell municipal de la vila, reunit el divendres dia 3 de maig d’aquell any a l’obrador d’en Pere de Matabous, acorda, entre d’altres assumptes, atenent la proximitat de la festa, que “se face solemnament, segons que és acostumat”[1]. Això vol dir que ja es venia celebrant amb regularitat des de feia algun temps, de manera ben lluïda com veurem.

Informació facilitada per la Cafeteria - Llibreria ' Tastalletres' de Cervera, info@tastalletres.com

L a festa de l'Aquelarre , a Cervera, els cinc primers anys, començava la tarda del dissabte amb una cercavila de bruixes i bruixots, monstres i éssers horribles que s'iniciava al peu de la porta de la torre oest de l'edifici de la Universitat... A quí teniu imatges de la cercavila del III Aquelarre, l'any 1980... Imatges cedides pel Josep Colom, III Aquelarre (1980).

El proper dissabte 28 de febrer tindrà lloc al Casal d'Entitats de Sant Sadurní d'Anoia (Marc Mir, 15) una Assemblea General Extraordinària de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya . La primera convocatòria és a 2/4 de 6, i la segona, mitja hora més tard, a les 6. L'ordre del dia és el següent: Acreditació de les colles assistents. Lectura i aprovació de l’acta anterior. Altes i baixes. Estat de comptes 2008. Acte revindicatiu de Berga. Estat actual de les negociacions de la transposició per part del govern espanyol de la directiva 2007/23/CE. Proposta de nou anagrama corporatiu de la Federació de Diables. Proposta de nova plana web de l’entitat Ratificació dels nous representants de les territorials de l’Ebre, Avellana, Alt Camp i Conca de Barbera. Liquidació de la Fira del Món del Foc de Lleida. Convocatoria d’eleccions amb membres de la junta. Precs i preguntes. Nota: Aquelles entitats que no disposin de CD de les Jornades de Seguretat, podran sol.licitar-lo d

L'àliga, incorporada a la festa major el 1996 per iniciativa de dues entitats reusenques – Carrutxa i el Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals (CRAC)– és propietat de la ciutat i és ballada per membres del CRAC. Un símbol del poder Podem situar l'àliga en el conjunt de personatges, balls i danses característics dels seguicis festius catalans.  L'àliga sol anar en un lloc destacat dels seguicis i el seu ball és, generalment, molt solemne. La presència de l'àliga a les festes catalanes és coneguda des del segle XIV. Són nombroses les poblacions que tenen, o han tingut en algun moment de la seva història, l'àliga entre els seus elements festius. Esmentem, només, alguns exemples: Agramunt , Barcelona , Berga , la Bisbal d'Empordà , Cervera , Girona , Manresa , Mataró , Morella , Olot , Pollença , Sitges , Tarragona , Tortosa , València , Valls , Vic i Vilafranca del Penedès . L'àliga era un símbol del poder. En el bestiari popul