LO CARRANQUER

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 5. Les teules. Durant la segona meitat del segle XIV , resta documentada l'existència d'un forn de coure teules situat al barri cerverí de les Verges, anomenat així perquè en aquell indret hi havia l'hospital i l'església de les Onze Mil Verges. Aquest forn era de Pere de Puig-redon i, l'any 1388 , va ser afectat per un incendi provocat que ocasionà fortes pèrdues al propietari. Aquest mateix teuler devia treure aigua "per assaonar la terra de les teules" de la bassa del Capcorral, propera al barri de les Verges, actuació que ocasionà la prohibició que ho continués fent, atès que l'aigua de les

La Mostra de Sant Quirze ja està aquí! Amb la participació de Titot, Laia Pedrol, Ramon de Cervera, Mateu Xurí, Fardatxa, Maribel Servera, Ferriol Macip i Mireia Mena.  Si voleu reservar tiquets pel dinar, ho podeu fer a L'Estraperlo o al correu mostradeglosasantquirze@gmail.com . I ens fa molta il·lusió que aquest any es repeteixi carregada d'emoció perquè tothom en gaudeixi!! Es la mostra més sonada també la que més ens posa, Enguany: plaça de la glosa quedara inaugurada! Informació facilitada pel Ramon Gual

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 4. El guix. Als termes de Vergós de la Ribera i Sant Pere dels Arquells, a més de la calç, abundava el guix . Diversos pagesos de Vergós complementaven el seu treball amb l'extracció de guix. Un d'ells era Guillem Barrufet que, l'any 1486 , en subministrà deu mitgeres per a l'obra de l'església de Santa Maria de Cervera . Dos anys després, fou el guixaire Joan Vilaplana, del mas d'en Miquel, del terme de Timor, qui facilità guix per a una obra cerverina. També ho féu, aquell mateix any, Joan Miret, de Briansó. Durant el segle XVI , hi degué haver una forta demanda de guix de Vergós . Així ho fa creure

Ja s’ha publicat el número 112 de la revista GEGANTS que edita l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya , corresponent a l’hivern del 2016. En aquesta ocasió, la nova Àliga de Santa Coloma de Farners il·lustra la portada de la revista, arrel de la recuperació de la figura per a la vida cultural de la capital de la Selva. Com sempre, la revista arriba plena d’articles de recerca, novetats i temes destacats en el món dels gegants i la imatgeria. Ben aviat les colles i els subscriptors en rebran els exemplars.  Què hi trobarem L’Àliga de Santa Coloma de Farners Resultats del primer curs de professionalització dels oficis d’imatgeria festiva  Gegants a la Pica d’Estats  Gegants i nans de foc  25 anys de gegants a Malgrat de Mar  Gegants a l’India  Gegants al Museu Etnològic  Naixement de la colla Gegantera de Vila-real  Opinió: com caldria vestir un gegant?  Històries de germans: Arenys i Premià de Mar  Expedients G  Poble a poble, Ecos de societat, entr

La Llei 26/2015 de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència té com objecte introduir els canvis necessaris en la legislació espanyola per a continuar garantint als menors una protecció uniforme en tot el territori de l'Estat.  Aquesta Llei va modificar, entre d'altres la Llei Orgànica 1/1996, de Protecció del Menor , en la qual s'afegeix un paràgraf a l'article 13, el qual estableix que serà requisit per a l'accés i exercici a les professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb menors, el no haver estat condemnat per sentència ferma per algun delicte contra la llibertat i indemnitat sexual.  A tal efecte qui pretengui l’accés a aquestes professions haurà d’acreditar aquesta circumstància mitjançant l’aportació d’una certificació negativa del Registre Central de delinqüents sexuals. Així, no només estem davant d’una obligació dels treballadors sinó de les entitats que hauran de requer

Abracadabra...  Primers 5 minuts. El porter la recupera, la passa llarg endavant,  control i passi al pívot. GOL.  Abracadabra ...  · Mitjans segona part. Contracop, driblem, xutem, refús, xut. GOL.  Abracadabra ...  Últim minut. Recuperació al centre del camp, passada al peu, xut des del mig de la pista. GOL. ... Pota de Cabra! Per sota les cames. GOL. A la creueta. GOL.  Rasa al pal. GOL. Per sota les cames. GOL. Davant del porter. GOL.  A passi de còrner. GOL. Al segon pal. GOL. Al primer pal. GOL. Contracop. GOL Avui donem fe que no és rellevant la paraula o la frase que utilitzis per a motivar el teu equip, doncs al final, el que importa és com gestiones el partit. Honor i Glòria Carranquers - 3 Pizzeria Jardí - 9

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella, inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 3. L'arena i el reble. Un altre material indispensable en la construcció era l'arena que, barrejada amb la calç, proporcionava el morter . L'any 1423, amb la finalitat que construís el pis de les campanes del campanar de l'església de Santa Maria de Cervera, el mestre d'obres Pere de Vall-llebrera fou autoritzat a agafar arena en qualsevol torrent o tros de terra del terme de la vila. També podria arrencar reble al raval del Capcorral. Sabem que en aquell mateix segle XV s'extreia arena al barri de Framenors, que era prop del riu. Imatge del campanar de Cervera del Xavi Martí, Festa Major 2011, extret

Unes imatges de la bona jornada que varem viure amb la segona edició del Misteri Folk . Un bon espai on poder gaudir de la música tradicional de mans d'alumnes i professors de la Xarxa d'Espais de Música Tradicional.

El 30 i 31 de juliol una mostra ben significativa de la cultura popular catalana es desplaçarà fins a Perpinyà amb motiu de l’ aplec Internacional d’Adifolk . Durant un cap de setmana la capital de la Catalunya Nord s’omplirà de bastoners, esbarts, bèsties de foc, agrupacions sardanistes, diables, gegants, trabucaires i catifaires. A més,algunes de les entitats i agrupacions que hi participaran són de la comarca del Rosselló, com ara la cobla Mil·lenària, la colla sardanista Cireres de Ceret, els Diables Aire Nou de Baó, els gegants de Talteüll o el Ballet Joventut de Perpinyà. Enguany la participació a l’aplec serà molt concorreguda: ara per ara, hi ha confirmades més de noranta entitats de tots els àmbits festius i de tots els racons del país: Agrupacions musicals Cobla Volta Món (Catalunya) Cobla Sol de Banyuls (Banyuls de la Marenda, Rosselló) Unió Filharmònica del Prat  (El Prat, Baix Llobregat) La Cultural (Granollers, Vallès Oriental) Músx (Òrriu

Ja tenim el Calendari del Món Geganter 2016 aquí!  Enguany, els instruments tradicionals que acompanyen gegants i capgrossos són els grans protagonistes de la publicació, amb diversos articles firmats per alguns dels músics més destacats del país. Tot un honor, que hagin volgut col·laborar amb nosaltres!   I a més, més d'un miler d'activitats geganteres durant tot l'any per a tots els gustos i arreu del país i més enllà.  Doneu-hi una ullada! Calendari del Món Geganter 2016 - Geganters de Barcelona i ACGC Extret de http://www.gegants.cat/ agenda/descarregues/

Estan obligats a presentar aquest model totes les persones físiques, jurídiques, públiques i privades que realitzin activitats empresarials o professionals, és a dir, que facin venda de béns i/o prestació de serveis. Tots aquests obligats presentaran declaració sempre que tinguin compres realitzades a un mateix proveïdor o vendes realitzades a un mateix client que, al llarg de tot l’any, en el seu conjunt hagin superat la quantitat de 3.005,06 €(IVA inclòs). Una altra operació que s’està obligat a incloure a la declaració són les subvencions rebudes i atorgades que superin aquell llindar. Si no s’ha realitzat cap de les operacions a declarar (per exemple, no s’ha cobrat cap subvenció ni s’han fet compres a proveïdors que passin durant l’any de 3.005,06 €), no es presenta la declaració. Tampoc caldrà fer cap comunicació expressa a l’Agència Tributària en aquest sentit. Més informació: http://xarxanet.org/economic/recursos/el-model-347-la-declaracio-inf

El Fòrum l'Espitllera exposa que en els darrers anys a la comarca de la Segarra, hem sigut testimonis de diverses actuacions de rompudes de terrenys forestals, on rouredes, carrascars o pinedes han sigut del tot transformats en terreny agrícola per conreus extensius.  Aquest tipus d'actuacions dràstiques es fan notar molt en la percepció ciutadana en una comarca com la nostra, on la superfície estricta de bosc representa tan sols un 15 per cent del total de la superfície comarcal, i el conjunt de la forestal un 29 per cent, i amb abundància de marges i bosquetons (menys de 1.000 m2) vulnerables i, susceptibles de ser integrats als terrenys agrícoles.  Per tant, en aquestes circumstàncies, on el bosc és generalment escàs, enmig d'un paisatge predominantment agrari, els terrenys forestals són més que mai d'especial d'interès, una infraestructura bàsica del país, que representa una clara font de qualitat de vida, de paisatge valuós, de

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular . 2 . La calç. El fet que hi hagués força calç dins els termes de poblacions molt properes a Cervera, com Vergós de la Ribera -que era considerada un carrer cerverí- o Sant Pere dels Arquells , entre altres, va fer que aquest material es trobés a l'abast dels constructors cerverins. Segons un document de l'any 1401 , la calç la coïen els teulers, encara que pocs anys després van ser construïts dos forns de calç dins el terme de Cervera, un als plans de Bonifaci i l'altre al Monjo. La calç podia ser en llosa -calç viva- o fosa -calç morta-. Diverses partides de calç en llosa van ser portades a Cervera procedents de

Carranquers - 5 Los Tigres - 8 Diuen que per cuinar, (sigui un risotto, un pastís o un estofat de porc senglar, per exemple) el principal és fer-ho amb els millors ingredients. A priori aquest fet ens pot fer suposar que com a mínim el plat que preparem sortirà per llepar-se els dits. Malauradament la realitat és molt diferent, a la cuina per molt bons ingredients que disposem si no estem al cas i ens entretenim el més segur és que ens acabi sortint un plat com a mínim poc comestible. I això és el que ens ha passat avui. Sobre el terreny de joc teníem tots els ingredients per fer un bon paper: jugàvem contra un bon equip (tercers de la taula), teníem fins a quatre canvis (i tots ells compensats), tornava a l'equip un dels jugadors claus de l'any passat (i que ens ajuda a organitzar defensa), l'equip contrari ha jugat durant almenys 20 minuts amb quatre jugadors (3 + el porter), hem xutat a porteria més que mai (més de 15 vegades)... I finalment hem acabat perdent. No

L'Enciclopèdia Catalana defineix 'boixet' com a "Pal petit tornejat, de fusta de boix, emprat per a fer puntes al coixí". Al conjunt de boixets o fusells o fusos (denominació antiga) necessaris per fer la punta, se l'anomena plec o embolic , però tenen denominacions diferents segons els indrets geogràfics. El plec és format per boixets diferents segons el gènere de punta que s'hagi de fer. Són petits i prims per a la punta fina: blondes , chantillis ; grans i pesants per a les puntes més gruixudes com els guipurs i les puntes metàl·liques . Hi ha dues formes de boixets: els de cabota petita i plana, caramuixes al Pla de Llobregat, que són per cabdellar-hi seda fina, i els de cabota més grossa i tornejada, coneguts amb el nom de boixes , utilitzats per cabdellar-hi la seda més gruixuda o el fil de torcal. A més de les caramuixes i les boixes trobem una extensa gamma de boixets: els vermeis dels Reis , que són els que guarnien el

Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella , inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular' , editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular , entitat guardonada amb el premi Sikarra 2013. Durant segles, generalment fins a la revolució industrial del segle XIX , a Cervera -i a les poblacions veïnes- els principals materials usats en la construcció foren la pedra, la calç, l'arena i el reble, el guix, les teules, la fusta, el ferro i el vidre. L'extracció, l'elaboració, el transport i l'aplicació de tots aquests materials corrien a càrrec d'un gran nombre de mestres i obrers: picapedrers, paletes -anomenats mestres de cases o d'obres-, manobres, carreters, forners, guixaires, teulers, fusters, serradors, raiers, ferrers, manyans i vidriers, entre

L'indret que centrava l'espai irregular d'on arrancaven el camí d' Agramunt i de les Oluges va constituir-se en la plaça més important del raval dit Capcorral o "pobla de Sant Antoni" . La importància d'aquesta plaça, doncs, va augmentar paral·lelament al creixement progressiu d'aquest raval. El lloc ha estat conegut indistintament per algun dels tres elements que hi han donat significació: un arbre, un pou i una esglesiola. Probablement l'om, arbre freqüent al país, fou el primer senyal de la plaça. Al seu veïnatge, altres oms envoltarien una bassa on eren abeurats els animals. El segon motiu és el pou, l'origen del qual ens és desconegut. Sols sabem que l'any 1399 se'n documenta l'existència, quan calgué fer-hi adobs i construir un dipòsit. L'any següent, empedrada la plaça, es construí un bocatge nou i l'any 1598 Joan Saulé hi construí uns pilars amb llinda i una pica al peu de cadascun per abeurar

Els gegants són protagonistes indispensables de les festes catalanes i han experimentat una expansió considerable des del darrer terç del segle xx, generant un destacat moviment associatiu al seu entorn. No es tracta, però, d’un fenomen exclusivament modern, sinó que és present a les nostres festes, almenys des del segle xv. Una tradició que ha sabut perviure fins avui, salvar moments difícils, renovar- se a si mateixa, i arribar al moment actual amb total vigència.  El llibre que teniu a les mans és el recull dels nostres gegants centenaris, els més patrimonials, les figures més antigues que han tingut la sort de sobreviure, molt sovint per la devoció de la gent i per la consciència patrimonial de la seva població. La recerca que ha generat aquesta publicació és fruit del treball d’un equip que ha hagut de destriar allò que era documentat del que la imaginació de la mateixa gent havia anat confegint, la popularment mescla perfecta entre la història, el rumor i

“Una figura única, singular i irrepetible del nostre panorama científic, cultural i patriòtic” . Així va definir Rafael Patxot el seu biògraf, Joaquim Maluquer, que remarcava que “fou el primer astrònom, i sobretot, meteoròleg, que va contribuir decisivament al desplegament de la ciència del clima a Catalunya, i fou també un gran mecenes a favor de la nostra cultura”. Rafael Patxot (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964) va ser un dels mecenes més importants de la cultura catalana de les primeres dècades del segle XX i un dels precursors de l’estudi de l’astronomia i la meteorologia a Catalunya. Però potser la seva aportació encara no és prou coneguda. És per això que, la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i Benecè Produccions, han organitzat l’exposició itinerant Rafael Patxot. Mecenes, científic..., l’home , que a partir d'a

Carranquers - 1 Ciments Tigre - 9 Malauradament, una altra setmana, no podem celebrar la victòria del nostre equip. I mireu que avui els diables blaus anaven tan sobrats que per començar només han posat tres jugadors al camp, els mínims per poder començar el matx. Tot i que podria semblar temerari ha estat una mena de truc magistral, digne d'en Guardiola,  que ha descentrat totalment a l'equip contrari. Per fer més gran el desconcert al minut 3 els Carranquers han afegit un quart jugador, i fins al minut 6 no ha entrat el porter.  Tot aquest ball d'entrades i corredisses ha fet perdre la noció de l'espai-temps a l'equip rival, i contra tot pronòstic ha estat l'equip Carranquer el que s'ha avançat al marcador en una jugada individual de camp a camp senzillament espectacular. Deu minuts deprés el Ciments Tigre ha obert la llauna aconseguint el gol de l'empat. Al descans s'ha arribat amb un meritori 3 a 1 en contra, i a partir de la segona part,

  Després de l'èxit de l'any passat, Tibau presentà la segona edició del ball de Completes amb nous arranjaments, el passat dissabte, 6 de febrer, a la Sala de Ball del Casal de Cervera. Tibau realitzà una actuació que fusionà els fragments més populars de Les Completes amb el ball de saló: un vals, un foxtrot, un pasdoble i un rock; uns temes arranjats per Jordi Castellà. Un any més, el públic assistent va poder aprendre els passos de cadascun dels balls, tot seguint els consells de Ramon Cama. Les Completes de Joan Pont i Salvador Vidal es caracteritzen per la combinació entre la majestuositat i l’esperit popular entre la música d’església i la del ball. S’emmarquen en el corrent estètic i musical del segle XIX que defensa la visió operística i dramatitzada de la música sacra. És amb aquest esperit que Xavier Puig ideà el “Ball de Completes” . L'actuació, organitzada per la Paeria de Cervera i per l'Associació les Completes de Cervera,

El Correllengua 2016 es dedicarà a la periodista i escriptora Montserrat Roig coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort. Els actes del moviment, que enguany arriba a la seva vintena edició, recordaran el compromís de Roig amb la llengua i el país. També es divulgarà la inestimable tasca periodística de l’autora per recuperar la memòria històrica dels crims del nazisme, i es posarà l’accent en la seva essència marcadament feminista i d’esquerres. Tot plegat, per seguir estenent el llegat d’una de les figures més rellevants del país. L’elecció del personatge ha estat fruit d’un procés participatiu engegat el desembre passat i en què van participar prop de 200 persones i col·lectius vinculats a la CAL i al Correllengua. Des de la CAL s’ha començat a treballar per oferir un reguitzell de recursos, propostes i materials als organitzadors locals. A més, s’han iniciat els contactes amb la Comissió Montserrat Roig, la xarxa creada per promoure el llegat litera

La Colla Infantil dels Diables de Cervera Carranquers va participar ahir, al costat del Drac Aimeric, en una nova edició del magnífic Carnaval de Sant Antolí. Imatges facilitades pel Jordi Vilaltella

  El proper 27 de febrer, a les 6 de la tarda, tindrà lloc a la Sala Oriol Martorell de L'Auditori (Barcelona) un concert coral per homenatjar la figura de Rafael Patxot i a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya . De la mà de la Federació Catalana d’Entitats Corals i per iniciativa del Consell Assessor de la Masia Mariona, presidit per la Diputació de Barcelona, set grups corals representatius de les terres de parla catalana interpretaran un repertori de cançons tradicionals, que es clourà amb cinc cançons de cant comú, amb la participació del públic. Coral Polifònica de Granollers Coral les Camilleres de Sallagosa Cantabile Cor de Cambra d’Olot Cor la Quinta Justa de Sóller Coral Infantil Nova Cervera Coral Verge del Camí de Cambrils Coral Amalthea de València Organitza: Federació Catalana d’Entitats Corals de Catalunya                               El concert és gratuït.  Per sol·licitar entrades gratuïtes (dos màxim per sol·licitud) c

Catàleg d'activitats d'entitats - Consell Comarcal Segarra 2016 Des de l'Àrea de Cultura del Consell Comarcal de la Segarra s'ha elaborat un catàleg de les activitats que realitzen les entitats i associacions culturals i populars de la comarca. El catàleg pretén oferir, als ajuntaments i entitats de la Segarra que organitzen festes i actes diversos, informació de les diferents i nombroses possibilitats que les associacions culturals i populars posen al seu abast. Aquest catàleg s’actualitzarà cada sis mesos. Informació facilitada per cultura@ccsegarra.cat