LO CARRANQUER

Data inici: 2015-08-03 Data fi: 2015-08-03 Localització: Cervera, Os de Balaguer, el Talladell, Hostafrancs i Tàrrega Organitzada per Amics de l'Arquitectura Popula Edat participants: A partir de 16 anys Preu: 75-80-90€ PROGRAMA  Dilluns, 3 d'agost - Paranimf de la Universitat - CERVERA 9.00 h - Inscripció 9.30 h - Presentació, programa i objectius del curs  10.00 h - Lliçó 1. La producció de metall a Cervera , a càrrec de Josep M. Llobet, historiador  11.00 h - Pausa  11.30 h - Lliçó 2. Metalls i aliatges, a càrrec de Carles Labèrnia, arquitecte tècnic  12.30 h - Lliçó 3. Forja artística, a càrrec d'Enric Pla Monferrer, artista de la forja  14.30 h - Dinar  16.30 h - Lliçó 4. La fàbrica de maquinària agrícola J. Trepat de Tàrrega (1914-2004) , a càrrec de Jaume Espinagosa, director del Museu de Tàrrega i Museu Trepat. Visita al Museu Trepat de Tàrrega  Dimarts, 4 d'agost - Local social - OS DE BALAGUER 10.00 h - Lliçó 5. Història de la f

  El Simposi Casteller arriba enguany a la seva cinquena edició que tindrà lloc dissabte 24 d'octubre dins la Fira de Santa Úrsula que celebra la ciutat de Valls. El comitè organitzador del Fòrum Casteller de Catalunya que des de fa cinc edicions converteix la Fira de Santa Úrsula en l'epicentre de l'anàlisi castellera ha fet públiques les temàtiques que es tractaran enguany. D'una banda, el simposi analitzarà el paper de la immigració en el desenvolupament del món casteller i, de l'altra, el Concurs de Castells de Tarragona serà objecte de debat pel que fa als pros i els contres del seu format.  Retornant a la fórmula de la primera edició, que es va estrenar en el marc de les Festes Decennals dedicades a la Mare de Déu de la Candela l'any 2011, el simposi se centrarà en la franja matinal del dissabte 24 d'octubre. També estrenarà ubicació a la nova sala d'actes de l'antic Convent del Carme, seu de l'escola Enxaneta, u

La festa del barri de Sant Magí de Cervera 2015 ja té cartell, dissenyat de nou pel cerverí Jordi Sàrries. Aquest any està inspirat en el text del folklorista Aureli Capmany sobre la festa de Sant Magí inclòs en el llibre Costums i tradicions de Catalunya . Per a més informació: http://santmagi.ecervera.cat

El dimarts 4 d'agost tindrà lloc a les 9 del vespre a la placeta de Sant Domènec la presentació del cartell i del programa d'actes de la 38a edició de la festa de l'Aquelarre, del 18è Aquelarret  infantil i la 18a Fira del Gran Boc 2015, activitats totes elles que tindran lloc els propers dies 28, 29 i 30 d'agost. Imatge extreta de  http://www.goodwp.com/music/24557-microphone-fire.html Informació extreta de  https://www.facebook.com/AquelarreDeCervera.Cervera?fref=nf

Zoologia popular catalana es va editar el 1910 per primer i únic cop. Cels Gomis va treballar de valent en l’aplec de tot allò que li explicava la gent en relació als animals, tant els domèstics com els feréstecs. A més, en aquest llibre trobareu creences, dites, històries, llegendes, jocs, embarbussaments, aforismes, tradicions i altres mites sobre animals que s’explicaven a Catalunya ara fa un segle, quan la relació entre les persones i ells eren més estretes, sovint necessàries. És per això que aquest llibre conté prop de 2.000 frases i un aplec ingent de curiositats entorn dels 160 animals que hi apareixen.  Zoologia popular catalana és un tresor carregat de coneixements, d’intuïcions i de certeses. Gomis ens obre una porta per veure el país i la seva gent tal com era fa més de cent anys. Com érem, doncs, com ens vèiem i què en dèiem. Dels homes i de les bèsties. D’un món que era i que ja no és com el nostre.  L'autor Cels Gomis i Mestre (1841-1

Arran de la cacera de bruixes, sobretot del segle XVII, hi hagué moltes poblacions catalanes en què tingueren lloc processos judicials i execucions, (...). La persecució de bruixes es va estendre per tot el país però sobretot pel Berguedà, el Bages, el Vallès, Osona, el Ripollès, la Garrotxa i el pla de Lleida. Algunes de les poblacions afectades foren les Borges Blanques, el Brull, Caldes de Montbui, Castellar del Vallès, Castelló de Farfanya, Castellterçol, Cervera, l'Esquirol, Gallifa, la Garriga, Granera, Granollers, Granollers de Rocacorba -Sant Martí de Llémena-, Gualba, Igualada, el Mallol -la Vall d'en Bas-, Manresa, Menàrguens, Moià, Montblanc, Montclar d'Urgell, Montornès del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Porqueres, Prats de Lluçanès -on fou executada la darrera bruixa-, els Prats de Rei, Puigcerdà, la Quar, Reus, Ribes de Freser, Ripollet, Rupit, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Sant Feliu de Pallerols, Sant Feliu Sasserra, Sant Miquel de Toudell

El documental 'Glosadors' ens apropa a la cançó improvisada des de la seva vessant més lúdica i popular, mentre ens mostra el procés d’aprenentatge en un grup d’adolescents. Descobrirem els seus orígens, la seva funció, les reaccions que provoca, els avantatges de la seva pràctica, els llocs on es desenvolupa o el perquè s’està convertint en un fenomen que creix any rere any. Extret de https://www.youtube.com/watch?v=PU6HZp0EKpo

Sant Magí 2015 torna ser la festa major d’estiu més esperada de l’any amb la participació de moltes entitats que la fan possible i que ja han consolidat les seves iniciatives amb èxit de participació i també ho són, com no podria ser d’una altra manera, els actes més tradicionals, els relacionats amb l’aigua i la processó del sant.  Tot i que la festa és del 14 al 19 d’agost, en dies previs ja comença a notar-se l’ambient festiu amb actes previs que engeguen, per exemple, el dissabte 8 d’agost amb el IV Concurs d’Estirada de Corda i finalitzen més enllà del 22 d’agost amb la 4a Festa Gitana . El programa es presenta en 210 actes, que en la mateixa línia dels darrers anys presenta tot tipus de propostes ciutadanes i tradicionals, així com també en formen part els espectacles del Festival d’Estiu ETC , que són Los Sabandeños, la proposta de Mario Gas, Sócrates; la dansa de Sara Baras amb Voces i el musical Symphonic Rhapsody of Queen .  Sens dubte, tots aquells amants de

Unes imatges més del correfoc al que vàrem participar el dissabte a Santa Coloma de Queralt.

'El Gran Llibre del Misteri' és el millor recopilatori d'obres d'aquest gènere, escrites per autors reconeguts universalment.  En els 13 relats, acompanyats de belles il·lustracions, hi podràs trobar pàgines de fenòmens inexplicables i històries esfereïdores que desbocaran o despertaran la teva imaginació i t'atraparan fàcilment.  Mostra d'algunes pàgines Contingut El diable i el rellotger, de Daniel Defoe La finestra oberta, de Saki (Héctor Munro) La dama i el tigre, de Frank R. Stockton El cas de la senyoreta Amelia, de Rubén Darío La meravellosa història de Peter Schlemihl, d'A. von Chamisso El somni de Pao-Yu, d'autor xinès desconegut Història del dimoni familiar del senyor Corasse, d'Alejandro Dumas El gran rostre de pedra, de Nathaniel Hawthorne El llumí suec, d'Anton Txékhov En un bosquet, de Ryunosuke Akutagawa Els follets que van segrestar un enterramorts, de Charles Dickens La finestra tapiada, d'Am

Imatges facilitades pel Jordi Vilaltella i el Salvador Puig

  Sant Jaume ha estat festiu, i en algunes poblacions n'ha ostentat el patronatge, com a la Fuliola, Arbeca, el Canós, Balaguer, Montclar, Cervera, on al barri dels Ametllers es fa celebració sonada, Tremp on fan festa els carrers del raval, Corbins o Vilaller on avui es feia un aplec comarcal a l'ermita de Riupedrós. Joan Bellmunt i Figueras 'Calendari tradicional de les comarques de Lleida' Pagès editors, 2002.

La Festa de Barri de la plaça Major de Santa Coloma de Queralt acollirà avui divendres a 2 quarts d'11 de la nit amb un correfoc en el que participaran els Diables Keresus de Santa Coloma i els Diables de Cervera Carranquers. Informació extreta de https://www.facebook.com/pages/Festa-de-Barri-de-la-Pla%C3%A7a/665345206816267

El complex de discoteca, bar i restaurant de Golmés Big Ben ha posat a la venda els mobles i equipaments de l'interior com a pas previ al seu tancament. Big Ben és des de fa mesos propietat d'una entitat bancària, malgrat que encara continua gestionat per l'antiga empresa propietària. Aquesta empresa estaria buscant encara inversors per mantenir el negoci, tot i que sense èxit, de manera que tot apunta que el macrocomplex haurà de tancar portes la setmana que ve. De moment, segons ha pogut saber aquest diari, la propietària està liquidant els béns mobles que hi ha a l'interior de tot el complex. L'establiment hauria comunicat ja a la plantilla que si no troba inversors en els pròxims dies haurà de tancar. De moment, el bar i el restaurant estan tancats "per vacances" , segons els cartells que apareixen penjats a les portes de l'edifici. Big Ben , que va obrir fa trenta-nou anys, ha estat víctima com molts altres complexo

Com ja és habitual, i des de 1998, la setmana prèvia a la festa de l’Aquelarre , la regidoria de Cultura  a través del Centre Municipal de Cultura de Cervera, organitza els tallers de l’Aquelarret on els nens i nenes aprenen a manipular els elements que faran sortir a la cercavila infantil de dissabte a la tarda. En la cercavila, un acte que any rere any congrega més públic de totes les edats, hi participen els nens i nenes que fan els tallers, el grup infantil dels Bombollers, la Colla infantil dels Diables Carranquers, les Joventuts Carranqueres amb la bèstia “Tarasca”, i la Colla dels Petits Diabòlics de les Roquetes del Garraf, de St. Pere de Ribes, com a colla infantil convidada. En els tallers hi participen un centenar de nens i nenes mentre que en la cercavila el nombre de participants augmenta fins a passar els 200 participants. Tampoc hi falta el fi de festa amb la tradicional escumada. L’Aquelarret és una mostra de la gran participació familiar que té la festa, o

  Les colles participants són: Ball de Diables del Vendrell , Diablons del Vendrell , Ball de Diables de Reus i infantils, Bou De Foc del Vendrell, Borinot de Foc , La Galera de cambrils, Ceballot de Montornès del Vallès, La Mulassa Feixuga, Ruc d'Ascó, Drac de Bellvei, Tallot De Foc, Drac Munia, Drac El Cabrot, Drac de Sant Roc , Drac de la Geltrú , El Caramot del Vendrell i les Puces . Clica aquí per accedir al Programa de Festa Major del Vendrell 2015 Informació extreta de https://www.facebook.com/pages/Ball-de-Diables-del-Vendrell/1401713213421099

Ramon de Mur va ser el principal pintor representant del primer gòtic internacional de l'escola de Tarragona, i va estar actiu al llarg de les tres primeres dècades del segle XV. Des del seu taller establert a Tàrrega va realitzar nombroses obres a les comarques de l'Urgell, la Segarra, la Conca de Barberà i les Garrigues. La seva obra conservada més important que es coneix és aquest gran retaule de Santa Maria de Guimerà encarregat pels prohoms d'aquesta vila, segurament vers l'any 1402 i no acabat fins l'any 1412, data que se sap que es va col·locar definitivament a l'altar major de l'església.  Les dotze úniques taules que s'han conservat d'aquest retaule van ingressar al Museu Episcopal de Vic a finals del segle XIX provinents directament de l'església de Guimerà. Les dimensions d'aquest retaule, segons la hipòtesi d'Alcolea i Gudiol, juntament amb les altres taules perdudes, devien ser aproximadament de set metres i mig

L'empresa catalana i d'arrels segarrenques Pirotècnia Igual ha estat l'encarregada de posar foc, llums i colors a tres esdeveniments de primer nivell que han tingut lloc arreu del món en les darreres setmanes: les cerimònies d'obertura i clausura dels primers Jocs Europeus celebrats a Azerbaidjan les cerimònies d'obertura i clausura de la Copa Amèrica de futbol, a Xile espectacle a la Torre Eiffel de París per raó de la Festa Nacional francesa Moltes felicitats per aquest triplet pirotècnic! Clica damunt de cadascuna de les activitats per accedir a les espectaculars imatges dels seus respectius espectacles piromusicals. Informació facilitada per Pirotècnia Igual, info@pirotecniaigual.com

L' "Amparito Roca" és un popular pasdoble que amb el pas dels anys s'ha convertit en l'himne de les festes de Santa Tecla de Tarragona. Composta pel barceloní Jaume Teixidó l'any 1925, l'Amparito ha estat durant el segle xx una peça habitual en moltes poblacions en el repertori de la música de banda. Fins i tot, és probable que ja sonés a les festes de Santa Tecla dels anys 30, segons assegura Jordi Bertran. Però és als 80 quan la seva popularitat augmenta moltíssim a la ciutat. La Colla Jove Xiquets de Tarragona la demanava sovint a la Banda Ciutat de Tarragona i poc temps després la colla castellera la va adoptar com himne de celebració dels seus èxits. Uns anys més tard, el pasdoble es converteix en la banda sonora única de les primeres baixades de l'Àliga. A partir d'aquí el binomi Santa Tecla - "Amparito Roca" és indissociable: el programa oficial d'actes el cita en diferents ocasions i

  El projecte “Rehabilitació de trams del camí de Sant Jaume al seu pas per la Cervera històrica i monumental” , presentat per la Paeria de Cervera a la convocatòria de l’1% Cultural de l’Estat, ha estat aprovat i rebrà una subvenció de 992.933 euros, un 60% del cost total del projecte. El 40% restant anirà a càrrec de la Generalitat de Catalunya (18%) i fons propis de la Paeria (22%). El projecte preveu actuacions de millora als carrers General Güell, plaça Sant Miquel, carrer Santa Anna, plaça Santa Anna, carrer Sant Domènec, plaça Sant Domènec i carrer Sant Magí. En aquests carrers es rehabilitarà el paviment, que serà a un sol nivell i de pas per a vianants, tot i que es permetrà el trànsit rodat als veïns i als vehicles d’abastiment dels comerços. Al llarg d’aquest itinerari es rehabilitaran les fonts: el brollador del carrer General Güell i les que es troben al carrer i la plaça Major. Ta

  La Festa Major de Vilanova i la Geltrú , en honor a la patrona de la ciutat, la Verge de les Neus, s'inicia l'últim cap de setmana de juliol i finalitza el 6 d'agost. Els carrers i places de la ciutat s'omplen dels tradicionals balls populars i d'activitats per a totes les edats. Es pot gaudir d'uns dies plens d'actes com el convit a la festa, els 12 morterets, activitats familiars al carrer, correfocs, balls, cercaviles, actuacions castelleres, concerts, cinema i molt més.  Clica aquí per veure el Programa d'Actes Per a més informació: http://www.fmvng.cat/ Text extret de http://www.vilanova.cat/html/tema/cultura/festa_major.html

'Revelant els secrets de les antigues pólvores' Maria Clèries Aran i Anna Galan González Institut de Guissona Tutora: Dolors Serra Vidal 1r premi Ciències i Tecnologia del XII Premi Comarcal de Treballs de Recerca 2015, per als alumnes de 2n de Batxillerat Síntesi del treball En torn a la nostra fascinació, ja des d'infants, per les llums de colors en el cel nocturn de la nit de Sant Joan, vam voler endinsar-nos en les ciències que fan possible la coloració del foc. D'altra banda, la química sempre ens havia semblat una ciència enigmàtica i alhora fascinant: com és possible que una mica de nitrat d'estronci i clorat de potasi creïn una intensa llum roja? D'aquí sorgeix Revelant els secrets de les antigues pólvores , un treball de recerca basat en els processos físicoquímicomatemàtics que condueixen a la formació de les pólvores. L'objectiu principal d'aquest treball és estudiar els components de les pólvores i com actuen, p

Aquest passat dimecres a la tarda es va fer la presentació, al Casal de Calaf, de la iniciativa per crear una colla de diables a Calaf i l'Alta Segarra. La convocatòria va aplegar una trentena de persones, sobretot joves interessats a participar d'aquesta nova entitat.  Per assessorar els impulsors sobre com funcionen els correfocs i com s'organitzen les colles de diables, es va comptar amb la presència del cap de colla dels Carranquers de Cervera, el calafí Òscar Marsinyach, i del cap de colla dels diables de Sant Guim de Freixenet, Marcel Puig. Ells van ser els encarregats d'explicar als assistents els “secrets” d'un bon correfoc, i com passar-s'ho bé amb la pólvora amb seguretat i seny, sense posar-se en perill ni posar-hi les altres persones.  La proposta de creació de la colla de diables de Calaf continua endavant; ara s'acabarà de reunir tota la informació necessària per veure la viabilitat del projecte, saber amb qui es pot comptar

La Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals ha coordinat la participació de Catalunya com a país convidat al 13è Festival “Tocatì” de jocs al carrer que tindrà lloc els propers dies 18, 19 i 20 de setembre a Verona. El Tocatì de jocs al carrer és un festival de jocs tradicionals que se celebra cada any a finals de setembre a la ciutat de Verona. Està organitzat per la Associazione Giochi Antichi AGA amb la col·laboració de l’Ajuntament de Verona i els patrocinis del Parlament Europeu, el Ministeri de Patrimoni i Cultura i la regió del Véneto. El festival té com a objectiu la descoberta, la promoció i la preservació dels jocs tradicionals, considerats com una part fonamental de la cultura popular. En la programació hi ha una gran oferta de jocs italians però també del país convidat, que enguany és Catalunya. Des del 2006 han participat com a països convidats, Espanya, Croàcia, Escòcia, Suïssa, Suècia, Congo, Iran, Taiw

Lídia Pujol , veu Mohamed Ayoub, veu M. Àngel Cordero, contrabaix i veu  Guillermo Rizzotto, guitarra  Marta Reixach, gong sinfònic, sruti i monocordi  Mohamed Soulimane, violí, llaüt, kemanje, panderos  El Cor de Vallferosa : membres de Coral Sorisons, Orfeó Solsona, Coral Pontsicana, Coral Aires de Marinada (Torà), Coral de Calaf, La Fònica, Cor Ginesta (Cervera), Cor Lieder Càmera, Coral Lacetània de Cervera.Esbart Manresà.  “Iter Luminis: treballs i plaers d’amor" és una cerimònia musical i poètica, que desitja compartir amb el públic una mateixa orientació en el nucli de l'experiència de Teresa de Jesús, en diàleg amb la mística de Ramon Llull, dels quals celebrem els 500 i 700 a aniversari. El concert reuneix obres de diferents etapes històriques i estils i posa a l’abast del públic el procés d’humanització de l’ésser humà. Aquest Camí d’Amor no és només un plaer, és també un Treball , un acte de voluntat i un compromís. Iter Luminis s’inspira e

Bruixes i Bruixots recull encantaments, màgia, sortilegis, conjurats per gent estranya, històries obscures i a vegades terribles que poblaven les pors i les vivències inexplicables dels nostres avantpassats. Fitxa bibliogràfica  Títol: Bruixes i bruixots Autor: Joan Amades, amb introducció de Joan Carnicer Enquadernació: Paperback , Edició Facsímil   Pàgines: 99 ISBN: 84-95559-53-6 Data publicació: abril 2002 Col·lecció: Biblioteca de tradicions populars Editorial: Edicions EL MÈDOL

La toponímia de Catalunya que té a veure amb el món de les bruixes és molt extensa, inacabable. D'una banda hi ha els llocs on se celebraven els grans sàbats, i de l'altra els de les reunions d'abast local; un mapa estrany per a una geografia molt desconeguda. En aquest mapa també cal afegir-hi els llocs on es produïren fets remarcables, sobretot on hi va haver judicis i execucions, en el marc de les caceres de bruixes dels segles XVI i XVII. I finalment hi ha les poblacions on actualment es fan fires, trobades, congressos o festes que volen mantenir viva la tradició de les bruixes catalanes. Els grans sàbats se celebraven en escenaris aïllats i potents: en cims elevats o en ruïnes de castells, o en dòlmens i menhirs. A la serra de Verdera, sobre Sant Pere de Rodes, al cim del Canigó -que Verdaguer exalça com "l'Olimp de les fades" -, al cim del Pedraforca, a la serra del Cadí, a la Maladeta, al puig Ventós, al Montsant, al castell de Miravet, al