LO CARRANQUER

El santuari de Sant Magí es va recuperant. El santuari de Sant Magí de la Brufaganya no ha deixat de ser mai un lloc de recer i un centre de pelegrinatge, però des de fa quatre anys va tornant a recuperar a poc a poc l’esplendor que havia tingut des de temps immemorials. Una colla de voluntaris procedents de Tarragona, d’Igualada, de Cervera i de Santa Coloma de Queralt s’hi reuneixen cada tercer dissabte de mes per fer treballs de voluntariat: tallar la vegetació salvatge de l’entorn del santuari, netejar de malesa del camí cap a les coves o restaurar els antics edificis que estaven molts d’ells enrunats. Dossier recuperació del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya 2008-2012 - Nits musicals a la Brufaganya Durant aquests anys els aplecs, especialment el del tercer diumenge de setembre, centenars de persones tornen a assistir a ofici, canten els goigs, ballen sardanes i dinen a l’aire lliure amb la família o els amics. Música clàssica a la Brufaganya. Al programa de l’aplec de setem

Informació facilitada per la Marta Povez, martapovez@gmail.com

El diari 'La Vanguardia' inclou avui a la seva pàgina 36, en la secció Tendències, un interessant article de la periodista Cristina Sen sota el títol 'L'insòlit lideratge de marxar a temps' , on diversos experts analitzen l'adéu de Pep Guardiola com un exemple cívic i sa de renovació, quelcom molt aplicable a altres àmbits, com la política, l'associacionisme o el voluntariat. Cal arrossegar-se pel fang, abans de dir adéu? La pregunta es planteja, és clar, després de la marxa anunciada de Josep Guardiola, el comiat d'un líder al cim de l'èxit esportiu i social, un líder que no ha tastat -en aquesta etapa de la seva carrera- el fel del declivi i del rebuig. Qualsevol aficionat barcelonista li agrairà moltes coses, però probablement la majoria estava disposada (a priori) a estimbar-se amb ell quan toqués. Cal analitzar la seva decisió, doncs, amb les claus del que en termes acadèmics i ètics es defineix com un exercici sa de lideratge. El que sol pas

El programa 'Gaudeix la Festa' de Canal Blau - Maricel TV incloïa en el seu programa del 22 de març de 2012 un reportatge dedicat a la Passió de Cervera. Vídeo extret de http://www.tdtgarraf.com/gaudeix-la-festa/capitol/la-passio-de-cervera#

Ha estat implementat el nou portal de la música tradicional catalana tocanet.cat És el portal per a qui vulgui introduir-se en el món de la música tradicional d’una manera entenedora o necessiti ampliar els coneixements de música o simplement vulgui compartir el seu repertori amb la resta de músics. En aquest lloc web hi trobareu la comunitat 2.0 de la música tradicional. Del mapa del portal s’han de destacar els apartats Escola i Biblioteca . Al primer hi trobareu els cursos d’iniciació a la música tradicional de cada instrument i una proposta pedagògica adreçada als instrumentistes de gralla, timbal, tarota, sac de gemecs, flabiol i tamborí i acordió diatònic. tocanet posa a la vostra disposició tutories de cada instrument per completar la formació. I a l’apartat Biblioteca hi podreu trobar les partitures, àudios, etc., dels cursos d'instrument. Per a més informació: www.tocanet.cat

Informació facilitada per l'AMPA de l'escola Jaume Balmes, ampajaumebalmes@yahoo.es

Un any més, l'Ajuntament d'Os de Balaguer i la Confraria de Campaners de Catalunya han preparat una trobada per retre homenatge a tots els Campaners, que amb la seva il·lusió i esforç permeten mantenir viu aquest ofici. La 25a trobada arriba avui i demà, 28 i 29 d'abril, amb un programa d'actes per a grans i petits: DISSABTE 28: Lloc: Esglèsia Parroquial de Sant Miquel – Os de Balaguer 8 del vespre. Pregó de la festa a càrrec del Sr. Pere Giné, campaner de les Borges Blanques i membre de la Confraria de Campaners de Catalunya. Títol: "Història i tradicions de les campanes". 9 de la nit. Concert a càrrec de l'ORFEÓ BALAGUERÍ amb l'estrena de la cançó a quatre veus: "Vila d'Os" . DIUMENGE 29: Durant tot el dia: Fira de la Campana i demostració d’oficis antics pels carrers del poble. 10 del matí. Rebuda als Campaners i lliurament de credencials 1 quart d'11 del matí. Esmorzar de germanor. 2 quarts d'11 del matí. Mostra de tocs. 12

El divendres dia 1 de juny, als patis de la Universitat de Cervera, arriba Vals un potosí! , l'escala en hi-fi concurs més sonat de la Segarra, organitzat per La Segarrenca. Associació per a la igualtat. Una gala per a la igualtat de les que no s'obliden, amb un presentador i una presentadora de primera, amb premis estrambòtics i amb un jurat més o menys generós... I sabeu què? Tampoc hi faltarà ni el beure ni el menjar! Animeu-vos a participar amb la vostra entitat o amb la vostra colla i afanyeu-vos que les places són limitades! Vet aquí les bases de participació: LES CATEGORIES: Cada persona o grup podrà participar en una de les dues categories del concurs: ENTITAT o PARTICULAR. La participació a qualsevol de les dues categories pot ser individual o col·lectiva. LA CANÇÓ: Cada participant haurà de triar la cançó (o muntatge musical) que vulgui representar i, un cop hagi emplenat el formulari d'inscripció i hagi estat acceptat per l’organització, haurà d'enviar-la a

Per accedir al vídeo clica damunt la imatge. El Canal 33 va estrenar la diada de sant Jordi el documental "Sardana, dansa nacional de Catalunya?" . En la societat catalana del segle XXI, certes manifestacions culturals d'arrel semblen estar més de moda que d'altres. La sardana actualment experimenta un procés de minorització. Coexisteixen diferents actituds contradictòries en relació amb aquesta dansa: o se la qualifica de carrinclona i desfasada o se la vol declarar dansa nacional. El documental "Sardana, dansa nacional de Catalunya?" analitza els motius polítics, històrics i socials que han provocat aquesta situació. A la vegada, també repassa l'actualitat d'aquest fenomen cultural i els seus possibles camins de futur. Text i vídeo extrets de http://www.tv3.cat/videos/4060470/Sardana-dansa-nacional-de-Catalunya

Informació facilitada pel Cesc Lacueva.

La repetició d'un número consolida quantitativament la seva virtut. Jesús va morir a trenta-tres anys -dos tresos-, plenitud de la vida. CANÇONER: A La presó de Lleida: "N'hi ha trenta-tres presos, tancats a la presó...". Els metges fan dir "trenta tres" als malalts, en auscultar-los. JOCS: A la loteria o plena, se l'anomena "els anys de Crist" . Text extret del llibre de Joan Soler i Amigó 'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana' , editat l'any 1998 per l'editorial Barcanova. Imatge extreta de http://www.flickr.com/photos/71366815@N00/2847691357/

El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès organitza el dilluns 30 d’abril la cinquena edició del Diabòlic , la cercavila de foc que enguany comptarà amb el Ball de Diables de Vilanova, els Diables Carranquers de Cervera i l’Àliga de Sitges com a colles i bèstia de foc convidades. La festa començarà a les 9 del vespre a la plaça de la Vila de Vilafranca i el recorregut passarà pels carrers de la Cort, dels Ferrers, Santa Magdalena, Espirall i acabarà a la plaça Pau Casals, del barri vilafranquí de l’Espirall. Després de la cercavila de foc, a la mateixa plaça Pau Casals i a partir de les 11 de la nit, hi haurà dos concerts a càrreg de Pulso Rumbero i Set de Rumba . Imatge del Ball de Diables de Vilafranca del Penedès extreta de http://www.balldediables.org/index.php?option=com_content&view=article&id=150:els-vestits-&catid=18:diccionari&Itemid=30 Text extret de http://lafura.cat/noticies/dilluns-5a-cercavila-foc-diabolic-vilafranca

Guardiola és un poble del municipi de Vilanova de l'Aguda , a la Noguera. Aquest poble, que havia format part de l'antiga baronia de Ribelles , es troba a l'extrem sud del municipi. És un petit llogaret, que té com a centre l'esglesiola, rectangular, amb un campanar d'espadanya sobre la façana, dedicada a Sant Martí. Era una clàssica sufragània, amb el cementiri prop seu. Se celebra la festa major el darrer diumenge d'abril. No lluny del poble hi ha la capella, reconstruïda, de Sant Magí, amb una monumental creu de pedra al davant. Text extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Guardiola_%28Vilanova_de_l%27Aguda%29 Informació facilitada pel Josep Mas, jmas.tribo@gmail.com

Dins dels actes de celebració del 40è aniversari, l'Agrupament Escolta i Guia 'Coll de les Savines' de Cervera aquesta mateixa setmana enceta una exposició fotogràfica que recollirà vivències al cau, excursions, campaments i molts més records d’aquests 40 anys d’història. Serà a l’Auditori de Cervera (c/ Major, 66) els dies 28, 29 i 30 d’abril i 1, 5 i 6 de maig de 2 quarts d'11 del matí a 2 quarts de 3 de la tarda, i de 2 quarts de 6 de la tarda a 2 quarts de 9 del vespre; i el divendres 4 de maig, de 2 quarts de 6 de la tarda a 2 quarts de 9 del vespre. Pel dissabte 5 de maig s'han organitzat els actes principals de la celebració. A les 5 de la tarda hi haurà una gran gimcana familiar pel centre de Cervera. A les 9 de la nit un sopar de germanor als patis de la Universitat, al que es convoca a tots els membres i antics membres de l'Agrupament (no us oblideu el foulard!). Pel sopar es pot escollir entre el menú infantil (5'-€) i el d’adult (10'-€). El

Us fem arribar imatges des de l'interior de la Polla de Cervera , minuts abans de protagonitzar una nova derrota davant el sovint sobrevalorat cavaller "Sant Jordi" durant la representació de la llegenda de Sant Jordi a Cervera. Fotografies de Jordi Vilaltella.

El divendres 27 d'abril a les 11 de la nit a l'església de Sant Joan Degollat, torna el cicle de cantautors de Ponent "Nostrats" a Cervera, amb les actuacions de: Gasion , presentant el seu nou disc "Les cançons urgents", i Xavier Baró , presentant el seu nou disc "La màgica olivera". El preu de l'entrada és de 6€. Informació facilitada per nturull@gmail.com Imatge extreta de: http://www.myspace.com/xavierbaro/

Hola, Com potser ja sabeu, aquest any celebrem el 40è aniversari del nostre agrupament. Farem diferents activitats per celebrar-ho (l'acte principal serà el dia 5 de maig, ja us anirem informant) i ens agradaria poder fer-les extensibles a tothom que hagi passat pel cau en algun moment, ja fos com a nen/a o com a cap. Per poder fer una bona base de dades, tan per aquesta festa com de cara al futur, ens agradaria que el màxim de gent possible respongués a l'enquesta que us adjunto a continuació. Així doncs, us agrairíem que la vostra entitat passés aquest mail a tots els seus membres i, alhora, que aquests el reenviïn a tothom qui creguin que els pot interessar. Per respondre l'enquesta clica aquí Moltes gràcies. AEiG Coll de les Savines colldelessavines@gmail.com http://www. agrupamentcolldelessavines. blogspot.com/ Imatge extreta de http://somnisentreboires.blogspot.com.es/2009_06_15_archive.html

Davant del nou escenari que s’està definint en aquests darrers anys en tots els sectors econòmics, tant públics com privats, sembla que és evident que molts models de gestió utilitzats fins ara s’estan posant en dubte. Aquest procés també afecta, i molt directament, el món dels museus i el de la gestió del patrimoni cultural. El treball en xarxa, compartint recursos i inversions en un mateix àmbit o territori, sembla que s’està convertint en una de les opcions més clares per tal de redefinir i buscar noves alternatives més sostenibles, pel que fa al manteniment d’infraestructures i l’activació de noves polítiques culturals en el nostre país. Creiem que el treball en xarxa és estratègic per al futur de molts territoris i els seus equipaments. Donat que aquest és un tema sobre el que val la pena reflexionar i debatre, per això us el proposem com a tema central per aquestes quartes jornades de museologia organitzades conjuntament per l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Xarxa de museus de

Aquest passat cap de setmana, 21 i 22 d'abril, a l'església de sant Joan, la Coral Ginesta ha començat l'enregistrament del projecte "Tocs dels Temps" que continuaran els Campaners de Cervera al maig, amb l'enregistrament dels antics tocs cerverins. Tot es reunirà en un CD que combinarà, en qualitat digital, els diferents tocs del campanar de Cervera amb una col·lecció de cançons per a cor mixt i les 6 campanes del campanar, que la Coral Ginesta va encarregar a 6 compositors sobre poemes referents al campanar de la nostra ciutat: Josep Lluís Guzmán ha posat música a un text del Rector de Vallfogona sobre "Lo poderós Tibau" , Feliu Gasull ha escrit sobre un poema fet per a l'ocasió per Enric Casasses amb títol "Les campanes de Cervera" , Elisenda Carrasco ha musicat el poema "Campanar" de Rosa Fabregat , Xavier Sans, musicant el poeta cerverí Jaume Ferran , Bernat Vivancos ha escrit sobre "Des

Sinopsi. Enlloc com a la Segarra hom pot encara percebre certa crispació guerrera que no s'ha pas esbravat amb el pas dels segles. Més de cent fortaleses documentades així ho palesen, tot fent que aquesta comarca de les terres de Lleida sigui coneguda arreu com a terra de castells. No obstant, fins ara, cap autor s’havia dedicat a recórrer-les una per una i presentar-les en una obra de divulgació adreçada a tots els públics. En aquest volum, en Jaume Moya i en Jesús Roig proposen la descoberta a través d’onze itineraris, documentats històricament i gràfica i guarnits amb descripcions. A més, ho ofereixen enriquit amb recomanacions que fan que la descoberta faci gaudir tant els fanàtics de la història i el patrimoni com els que cerquen una escapada lúdica, gastronòmica o paisatgística. L’obra acosta al lector el conjunt dels castells de la Segarra en tota la varietat: des d’edificis preromànics fins a palaus baixmedievals com Montcortès, passant per torres romàniques com Vallferosa,

L'església de Santa Maria de Cervera acull en la part superior del retaule dedicat a la Mare de Déu de Montserrat una imatge de sant Jordi , patró de Catalunya. Bona diada a tothom! Imatge: Sala Florensa, 22 d'abril de 2012.

El proper dissabte 28 d'abril a les 7 de la tarda es celebren les concentracions davant dels Ajuntaments de pobles i ciutats del nostre país, amb l'objectiu d'aturar la sentència definitiva del Tribunal Suprem contra l'escola en català. Cal més que mai sortir al carrer per defensar el nostre model lingüístic a l'escola davant de les constants agressions del Partit Popular en particular i l'Estat Espanyol en la seva globalitat. Anem-hi tots amb la família, els amics i els companys d'escola per deixar clar que amb l'escola en català ni un pas enrere! Podeu convidar el màxim de gent al nostre esdeveniment de Facebook: http://www.facebook.com/ events/339074459487720/ Per altre banda, veient l'èxit que va tenir l'anterior enviament de cartes als jutges del TSJC engeguem un nou enviament de als jutges del Tribunal Suprem per evitar que senteciïn l'escola en Català. Entreu en aquest enllaç i envia el teu correu. T'animem també a que en fa

Amb el recorregut Cervera- Granyanella -Cervera tindrà lloc el proper diumenge 29 d'abril la 22a edició de la Caminada Popular de Cervera , activitat que organitza anualment el Centre Excursionista de la Segarra per aquestes dates i que compta sempre amb una gran nombre de participants. Les inscripcions tindran lloc el dijous 26 i el divendres 27 d'aquest mes, de 7 a 9 del vespre a cal Breu. Camina i fes salut! Informació facilitada pel Centre Excursionista de la Segarra, ces@ces.cat

La pàgina web de l'Aquelarre es troba en procés de construcció. De moment,però, ja pots trobar la informació per participar a la 15a edició de la Fira del Gran Boc: Les normes de participació . Les instruccions per omplir el formulari . El formulari d'inscripció . Per a més informació: http://www.aquelarre.cat/

L'escriptor i periodista cerverí Josep Maria Madern i Sostres va morir aquest dimarts 17 d'abril a Barcelona, a l'edat de 86 anys. Biografia. Josep Maria Madern (Cervera, 1926) va cursar estudis de Lletres a Barcelona i, més tard, va treballar com a periodista a Ràdio Joventut de Saragossa i a Radio Lleida. Per total incompatibilitat amb la societat espanyola dels anys cinquanta, es traslladà a París el 1957. Hi ha viscut més de 25 anys i ha estat responsable dels programes informatius en castellà de l’ORTF i de Radio France Internationale (Radio París). El 1983 retorna a Catalunya. Ha escrit teatre en francés “La chemise de nylon” , i en castellà “El rey mudo” . En català ha publicat una dotzena d’obres: teatre, novel.la, recull d’aforismes i, sobre tot,contes curts i narracions, entre les quals cal destacar “La gàbia” i “L’intrús” (Ed. 62), “La pell de l’home” i “El vent de la memòria” (Columna) , “Els assassins ingenus” (Plaza & Janés) i “Algun dia anirem a Bom

El Consell Comarcal de la Segarra de la mà de la Paeria de Cervera organitzen el pròxim 26 d'abril a Cal Breu un curs de formació en esterotips, prejudicis i tòpics sobre la immigració. El curs anirà a càrrec de l'associació de defensa dels drets humans SOS Racisme . Informació facilitada per Justicia i Pau La Segarra jpausegarra@gmail.com

La Paeria ha aprovat les bases del 1r Concurs floral de balcons i carrers a Cervera , convocat amb l’objectiu d’incentivar la participació de la ciutadania en l’embelliment dels espais públics de la seva ciutat. Al concurs, que estableix dos categories (balcons i carrers), hi poden participar totes les persones, establiments, comerços, associacions i entitats de Cervera que decorin els seus balcons i carrers que donin a l’espai públic amb flors i plantes naturals. Preveu atorgar vuit premis: als cinc millors balcons i a tres carrers, amb una dotació econòmica total de 500 euros. El primer premi de cada categoria rebrà 150 euros i el segon, 100 euros. La resta de guardonats rebran premis diversos com vals per a visites a l’espai temàtic del Centre d’Acollida Turística, entrades per al proper Cicle de teatre, abonaments per a la piscina d’estiu... Les inscripcions al concurs s’han de formalitzar, del 7 al 18 de maig, a la Paeria, en horari d’atenció al públic (de 9 a 14 hores) o a través

La Mostra d'Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil és el mercat d’arts escèniques per a tots els públics de les terres de parla catalana, que té lloc anualment a Igualada. Dossier de premsa Mostra d'Igualada 2012 - 23a Fira de Teatre Infantil i Juvenil L’objectiu principal de La Mostra d'Igualada és la difusió de les millors produccions catalanes de teatre infantil i juvenil per tal de proveir la programació dels municipis del territori de parla catalana. No obstant això, La Mostra dedica també atenció a una selecció del millor teatre infantil i juvenil de la resta de l’Estat i d’altres àmbits europeus. Per tot això, La Mostra s’ha convertit en un punt de trobada excel·lent per als professionals del sector – tant per a l’exhibició com per a la compravenda d’espectacles – i alhora en una gran ocasió per gaudir en família dels millors espectacles per a tots els públics. Per a més informació: http://www.lamostraigualada.cat/

Del 5 al 13 d'agost, a Arsèguel (l'Alt Urgell), s'impartirà aquest curs adreçat als adults per donar continuïtat al procés formatiu dels joves intèrprets de les Colònies i pels músics que volen especialitzar-se i seguir amb la seva formació musical. L'objectiu general és l'aprofundiment en la música tradicional a partir d'un repertori divers, el seu enregistrament discogràfic, el disseny i la presentació pública en format concert. L'allotjament serà a la Casa de Colònies Serra del Cadí d'Arsèguel. Places limitades a 25 inscrits. Cal un mínim nivell tècnic amb l' instrument i el llenguatge musical. Abans d'acceptar la inscripció es demanaran referències de nivell. Més informació: www.tradicionarius.cat

JM.- La Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya ha acollit les al·legacions formulades pel Fòrum l’Espitllera el passat mes d’agost respecte l’avaluació ambiental de les centrals eòliques de Copons i Argençola. Segons la resolució comunicada, s’han detectat les mancances en l’avaluació de l’impacte ambiental dels projectes dels anomenats “miniparcs eòlics” presentats, que no recollien l’avaluació dels impactes sobre l’aire, l’aigua, els valors culturals, paisatgístics i naturals, així com l’afectació dels hàbitats d’interès comunitari, i que incorporaven una descripció manifestament insuficient. Per tant, resol que les promotores hauran de redactar un estudi d’impacte ambiental que contempli les alternatives que assegurin la no afectació als hàbitats i a les espècies protegides, la minimització dels impactes visual, lumínic i sònic i l’optimització dels recursos per a reduir l’extensió dels parcs (amb potè

Lo Cercacurts , festival de Curtmetratges de Montornès de Segarra , ja en la seva 6a edició, organitza a Cervera un Taller d’introducció a la realització de curtmetratges de ficció. El taller, de 30 hores de durada, tindrà lloc en dissabtes, del 5 de maig al 2 de juny de 2012, en horari de 9 del matí a 2 de la tarda. Les places són limitades, i està adreçat a joves de 15 a 25 anys. El preu és de 18 euros, i està parcialment subvencionat per la Direcció General de Joventut . Programa Taller d'introducció a la realització de curmetratges de ficció - Cervera - maig juny 2012 La inscripció restarà oberta fins el 30 d’abril de 2012, a través del telèfon 656 33 20 50 o per mitjà del correu electrònic robert@plandora.cat Logotip extret de http://www.cafedelteatre.com/cafecurt/curt.php?start_from=7&ucat=&archive=&subaction=&id=& Informació extreta de http://www.wix.com/robertgs/lo-cercacurts

A finals del segle XIX, Rubinat, un petit poble de la comarca de la Segarra, va ser protagonista d’una història avui gairebe oblidada. El seu nom es faria famós arreu del món, gràcies a l’aigua de les seves fonts. Tot va començar l’any 1876, quan el doctor Pau LLorach, fundador de l’Institut Frenopàtic de les Corts , mentre passejava pels camins de Rubinat, va trobar un pastor que pasturava les seves ovelles i que li va comentar que estava preocupat perquè, cada cop que passava per allà, les ovelles agafaven unes importants descomposicions. Encuriosit, el doctor Llorach ho va voler investigar. Va examinar les plantes, el subsòl i va prendre una mostra de l’aigua que hi brollava i la va portar a analitzar a un laboratori de Barcelona. Els resultats van concloure que l’aigua tenia una composició òptima pel tractament de malalties de l’aparell digestiu, restrenyiment i diverses dermatosis. Hi ha dos tipus d’aigua a Rubinat: les de la font Amarga, sulfatades fredes i les de Sant