LO CARRANQUER

El pròxim 3 de setembre a partir de les 10.30h tindràn lloc les Jornades sobre el Patrimoni Festiu de la Segarra organitzades pels Diables de Cervera "Carranquers" i que s'inclouen dins els actes del Sis-cents aniversari del fet diabler a Cervera. La Segarra és un territori ric en manifestacions festives de caire popular. Moltes d’elles testimoni de l’empenta del poble i associacions per ocupar l’espai públic. Aquestes jornades, però, sorgeixen de la intenció de compartir i fer difusió de manifestacions festives poc conegudes o que es troben en perill de desaparèixer de la memòria col·lectiva. A continuació us detallem l’horari. 10.30 h. Presentació , a càrrec d’Albert Turull, filòleg. 11.00 h. El Drac Cucarell de Calaf, a càrrec dels constructors del Drac Cucarell de Calaf, Quico Lòpez i Ramon Pujol acompanyats d’Òscar Marsinyach. 11.30 h. El Carnestoltes a Tarroja fins als anys 50 , a càrrec de Gemma Pulido. L’acompanyarà Jaume Secanell. 11.50 h. Pausa – café . 12.0

4 de 9 amb folre i agulla dels Castellers de Vilafranca. 2 de 9 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa. Intent de 3 de 10 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca. 4 de 9 amb folre de la Colla Joves Xiquets de Valls. Intent de 2 de 9 amb folre (sense manilles) dels Castellers de Vilafranca. 9 de 8 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Pilar de 8 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca. Fotografies: Sala Florensa, Vilafranca, 30 d'agost de 2011.

Amb la iniciativa que porta per títol “Obrim els monuments” , la Paeria de Cervera i el CAT han establert uns horaris els dissabtes i diumenges per visitar per lliure i de manera gratuïta dos dels principals monuments de la ciutat: la Universitat i l’església de Santa Maria. Horaris d’obertura de la Universitat: Dissabtes: de 10 a 12 hores. Diumenges: de 12.30 a 13.50 hores. Horaris d’obertura de Santa Maria: Dissabtes: de 12.30 a 13.50 hores i de 17 a 20 hores. Diumenges: de 10 a 12 hores i de 17 a 19 hores. L’ampliació de l’obertura de l’església també a les tardes és possible gràcies a la col·laboració de la Parròquia de Cervera i l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume de Cervera i la Segarra. “Obrim els monuments” es va iniciar el dissabte 13 d’agost i, de moment, està previst que duri fins al diumenge 25 de setembre, diumenge de Festa Major. Si la iniciativa té bona acollida, la Paeria i el CAT estudiaran la possibilitat d’allargar-ho més caps de setmana. Fins al moment unes

Vilafranca triomfa a la seva plaça amb tres grans castells de gamma extra, però falla en els màxims objectius. La Vella estrena el multitudinari 9 de 8 i els Minyons de Terrassa fan el 2 de 9. 31/08/11 02:00 - Vilafranca del Penedès - Joan Beumala. Qualsevol colla hauria celebrat amb una eufòria incontrolable l'actuació que els Castellers de Vilafranca van fer ahir, però els verds volien més. La diada de Sant Fèlix, la gran cita castellera de la temporada 2011 que es va viure ahir a la plaça de la Vila de la capital de l'Alt Penedès, un autèntic temple dels castells, completament abarrotat amb més de 10.000 aficionats, va deixar un saldo espectacular, amb cinc construccions de la màxima dificultat assolides, però també va repartir desil·lusions. Van ser gairebé quatre hores d'una jornada especialment dura. Els Castellers de Vilafranca van firmar de manera sobrada la millor actuació, amb un espectacular 4 de 9 amb l'agulla per bandera. Va ser el primer castell dels verd

Per veure totes les galeries cliqueu aquí: galeria 1 / galeria 2 . Imatges extretes de https://skydrive.live.com/?cid=B855759C726A3590&id=B855759C726A3590!16673&sc=photos#cid=B855759C726A3590&id=B855759C726A3590!16673&sc=photos

Documental que, a través de la colla de Castellers de Vilafranca, mostra de manera genèrica diferents temes sobre el món casteller. El seguiment de tota una temporada i l'actuació a les diferents places ens permet parlar d'aspectes com el sentit social de la colla, el paper de la nova immigració, la festa i els castells, la competitivitat a partir del concurs de Tarragona, la canalla, la gent del peu i del tronc, la participació de la dona, les caigudes i la prevenció de lesions, la importància dels assajos, el paper de la tradició, etc. Vídeo i text extrets de http://www.tv3.cat/videos/3665111/Verd-sobre-blau

Dels videos penjats les últimes hores al Youtube, us proposem el següent, del Jordi Farré . Resulta un bon resum del primer acte (sortida de la Universitat), cercavila fins a cal Racó, Ball de la Polla i segon acte (Aparició del Mascle Cabró, Ball de Diables i Carretillada). També el Jordi Pons ha editat una sèrie de vídeos de diferents moments de la festa: lo Carranco Bilandó el divendres d'Aquelarre encesa de diables el divendres d'Aquelarre carretillada del divendres d'Aquelarre el correfoc de l'Aquelarret la Tarasca a l'Aquelarret encesa de diables a l'Aquelarret doble encesa de diables a l'Aquelarret sortida dels diables de la Universitat Ball de Diables dels Diables de Cervera · Carranquers encesa de diables al segon acte de l'Aquelarre tercer acte de l'Aquelarre Font: You Tube.

La Festa Major de Vilafranca del Penedès se celebra anualment els dies 29, 30 i 31 d'agost i 1 i 2 de setembre en honor de Sant Fèlix, patró de la vila. Els seus orígens daten del segle XVII i l'any 1991 va ser declarada festa tradicional d'interès nacional, si bé l’octubre de l’any passat el Govern de la Generalitat de Catalunya la va reclassificar dins el Catàleg del Patrimoni festiu com a festa patrimonial d'interès nacional . PUM! from LES PRODUCCIONS DEL PUMA on Vimeo . Caracteritzada pel seu folklore i riquesa cultural -compta amb la participació d'un extraordinari nombre de balls populars, alguns dels quals es troben documentats a la processó de Corpus de 1600-, és la festa més arrelada a la comunitat i, al mateix temps, ha esdevingut una de les grans festes de Catalunya. Folklore i actes tradicionals a l’entorn de la figura de Sant Fèlix, espectacles i música conformen una celebració que té en la participació popular el seu element clau. Des dels seus ini

El número 13 de la Revista OND’ARA, la publicació quadrimestral del municipi de Ribera d’Ondara, ha comptat amb la col•laboració de dos persones molt destacades del món del futbol. Leo Messi i Xavi Hernàndez han prestat la seva imatge per ocupar la portada i pàgines interiors de la revista donant d’aquesta forma suport al projecte engegat fa 4 anys de forma totalment altruista per un grup de joves. A més, i coincidint amb l’excel•lent col•laboració s’ha editat pòsters per rememorar l’efemèride, i el dissabte 27, coincidint amb la festa major de Sant Antolí i Vilanova, Hostalets, Pomar i Briançó es va sortejar entre tots els subscriptors de l’OND’ARA una samarreta oficial del FC Barcelona signada en exclusiva per Xavi Hernàndez. Cal recordar, que el jugador de Terrassa, Xavi, coneix el municipi de Ribera d’Ondara de les èpoques que el seu germà Alex Hernàndez va militar a les files del FC. Ribera d’Ondara, moment des del qual guarda amistats al municipi. Nota de premsa facilitada per la

Vídeo del Telenotícies Migdia 28/08/2011 extret de http://www.tv3.cat/videos/3666090/Telenoticies-migdia-28082011 , i vídeo del Telenotícies Comarques 26/08/2011 extret de http://www.tv3.cat/videos/3664790/TN-comarques-26082011

Florejacs (JM).- L’associació Fòrum l’Espitllera ha presentat davant la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya un plec d’al·legacions relatives a la tramitació de set “miniparcs eòlics” projectats a l’Anoia (als termes de Copons, Argençola i Vecianda) i a la Segarra (als terme de Montoliu). Les argumentacions de l’Espitllera persegueixen que l’Administració valori de forma acurada i independent l’impacte ambiental de la instal·lació dels aerogeneradors, fent especial incidència en la forta afectació sobre el paisatge, el patrimoni, la natura, les condicions d’habitabilitat i els projectes turísitics i lúdics de l’entorn. A més, es critica el fet que, a través de la figura del “miniparc” , es superen els límits de les Zones de Desenvolupament Prioritari de les energies eòliques (ZDP) i es sobresatura un territori, a cavall de la Segarra, l’Anoia i la Conca de Barberà, de gran valor mediambiental i turíst

Nombre perillós, desmesura del deu, doble pel fet d'escriure's amb dos uns. Incomplet en relació amb la plenitud de la dotzena. Text extret del llibre de Joan Soler i Amigó 'Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana' , editat l'any 1998 per l'editorial Barcanova. Imatge extreta de http://www.buzzle.com/articles/fun-facts-about-the-number-eleven.html

Fotografies realitzades per Sala Florensa, salaflorensa@gmail.com

El Jordi Pons també ha editat un parell de vídeos d'aquesta nova edició del Dijous Gras: correfoc encesa de diables Vídeo facilitat per l'Eva Balcells Tudó, extret de http://www.youtube.com/watch?v=JvuxRRhZYjI&feature=youtu.be Fotografies del Ramon Prats, extretes de http://gegantsdecervera.blogspot.com/2011/08/dijous-gras-daquelarre-2011.html

"En Pere sense Por" és el relat que s'explica en aquest capítol d' "Una mà de contes" . Un artista l'il·lustra mitjançant diversos objectes d'ús quotidià. En Pere no sabia què era la por i va decidir anar-la a buscar. Va travessar pobles i ciutats, valls i rius, però no la va trobar. Un dia va arribar al país dels tres reis, que no li van fer gaire cas perquè havien de lluitar contra tres gegants. En Pere els va sorprendre els gegants mentre lluitaven i els va abatre. Així i tot, tampoc no va tenir por. A la nit es va quedar on hi havia els seus cossos i una bruixa va aparèixer amb un ungüent. Amb l'ungüent va unir els caps dels gegants als cossos i els gegants van recuperar la vida. En Pere va robar l'ungüent i el va portar davant els tres reis. Aleshores, per demostrar com funcionava, va demanar als reis que li tallessin el cap i li tornessin a enganxar. Els reis, però, li van enganxar el cap als peus. Després van esmenar l'error i li v

Informació facilitada per la Junta de l'antiga trena, dijousgras.nopassaran@gmail.com Vídeo extret del canal dels Castellers de Vilafranca del portal You Tube

En aquesta ocasió, l'espai "Una mà de contes" explica i il·lustra una història de somnis: "El bosc quan es fa fosc" . A la nit, els boscos es transformen i hi surten milers d'éssers estranys. Un dia, en Reinald estava buscant rovellons, quan, de sobte, es va adonar que s'havia fet de nit i que estava perdut. El seu instint el va fer començar a córrer per trobar el camí de tornada. Cada cop, la nit es feia més negra i li feien mal les sabates de tant córrer. Finalment, va decidir continuar recte, però va ser la pitjor elecció, ja que, de cop i volta, va sentir el soroll d'un animal i va topar de nassos amb un llop ferotge que feia una setmana que no menjava. Quan en Reinald es pensava que el llop se li tirava a sobre per menjar-se'l, el llop es va començar a transformar en un ós formiguer, que estava trist perquè només trobava formigues per menjar. Tot seguit, l'ós formiguer es va transformar en una bruixa maligna i esgarrifosa. En Reinal

Els Castellers de Vilafranca han ofert a Mumbai ( Bombai ) , a l'Índia , la millor actuació feta mai a l'estranger davant de milers d'aficionats indis que no s'han volgut perdre l'espectacle. Participen en un intercanvi amb els "govindes" , un grup de nois i noies que també fan torres humanes. Cliqueu aquí per veure un dels espectaculars àlbums de fotografies de l'actuació a Mumbai ( Jammashtami tarda). Vídeo extret de http://www.tv3.cat/videos/3661670/La-millor-actuacio-dels-Castellers-de-Vilafranca-a-lestranger

En aquest capítol del programa "Una mà de contes" un artista il·lustra amb figures de xocolata la famosa història de "Hansel i Gretel" . En Hansel i la Gretel eren dos germans molt pobres. A casa seva passaven tanta gana que, un dia, el seu pare va decidir abandonar-los al bosc. Els dos germans, per no perdre's, a mesura que caminaven llançaven molles de pa, així podrien tornar a casa seguint el camí. Els ocells, però, es van menjar les molles de pa i en Hansel i la Gretel es van perdre al bosc. Van trobar una casa molt estranya, feta de xocolata i anissos. Quan estaven a punt de clavar-hi queixalada, va aparèixer una bruixa que se'ls volia menjar. Com que en Hansel estava molt prim, el va tancar en una gàbia per fer-lo engreixar. A la Gretel, la va obligar a fer les feines de la casa. Un dia, quan la bruixa ja havia preparat l'olla per menjar-se en Hansel, els dos germans van escapar-se de la casa. Van córrer molt i es van perdre al bosc.

En el marc de la festa major de Castellnou d'Oluges, aquest diumenge 21 d'agost va tenir lloc el bateig del nou gegantó Roquet, apadrinat pels gegantons de la ciutat de Cervera. El gegantó Roquet representa un pagés del poble i en la darrera festa major es va fer una votació popular per posar-li el nom. El nom escollit fou Roquet, en honor al patró del poble. Aquesta és la seva targeta de presentació: Constructors: Arnau Coma i Antoni Coma. Vestuari: el vestit l'ha confeccionat na Maria Rocaginé. Té un pes d'uns 13 kilos i una alçada de 210 cm. Materials: paper maixé i fusta. Les mans són boges i porta una aixada. A l'acte també hi va participar la Cuca de Castellnou , realitzada el mes de setembre de 2010 i que va actuar per primer cop pel Mercat de l'Enredo . Aquestes són les seves dades: Fou construida per l'Arnau Coma i el Francesc Bonjoch, amb un disseny d'un amic seu, en Joan Marcé. Material: fusta i roba. Pes: 10 kg. Portadors actuals: Francecs B

Del 23 al 26 de setembre s'instal·larà al carrer Major una nova edició de la mostra d'art segarrenc Artdakí , enguany sota el lema 'Ars in via' , amb l'objectiu que aquest any, més que mai, l'art de les nostra terra surti al carrer. La vuitena edició incorpora nous espais i nous artistes, amb noves propostes, i vol donar veu a totes aquelles manifestacions creatives que tenen com a principal lloc d'expressió l'àmbit públic: des del disseny de moda a la joieria, de la dansa al disseny gràfic, de la performance al graffiti ... Per a més informació, consulteu la pàgina web del Centre Municipal de Cultura de Cervera: http://www.1minut.info/cmc-cervera.cat/

La Paeria de Cervera , amb el suport del Pla de Barris, ha editat un fulletó que inclou els elements decoratius -vells i nous- del carreró de les Bruixes. T'apuntes a fer-hi una visita i trobar-los tots? Els fulletons es poden trobar al Centre d’Acollida Turística (CAT) de Cervera, a l’oficina de turisme del carrer Major i al taller de construcció plàstica La Gàrgola .

Amb tinta, aquarel·la i llapis de colors, "Una mà de contes" il·lustra la història de "La família feroç" , un relat protagonitzat per una nena amb molta imaginació i per la seva amiga de l'escola. Un dia, la Joana es va quedar a dormir a casa de la seva amiga Marieta, una nena de la seva classe que sempre explicava històries rares. Tant sí com no, la Marieta va voler fer creure a la Joana que la seva família no era com les altres i que estava formada per personatges que apareixen als contes. La Joana, naturalment, no s'ho va creure, però la Marieta, abans de quedar-se adormida, va insistir que l'endemà li demostraria que en aquella casa hi vivia la família feroç. De bon matí, la Joana i la Marieta es van despertar, es van vestir sense fer soroll i es van amagar sota el llit. Quan ja feia gairebé deu minuts que estaven a les fosques, es van sentir uns passos que s'acostaven i, des de sota el llit, van veure dues potes molt peludes. La Marieta va dir

El passat 21 de juliol va tenir lloc a la Curullada el bateig del nou Drac d'aquesta població. El seu nom és Sebastià-Oriol , i ha estat construït pel jove Jaume Freixes i la seva tieta Maria. Per a més informació del drac, podeu accedir al bloc del Jaume, http://jaumefrega.blogspot.com/ Informació facilitada pel Ramon Prats, monhelou@hotmail.com

Comença la setmana de l'Aquelarre amb els tallers de l'Aquelarret per als més petits. Fantasmes, monstres, fum, foscor... La Lila de la família del club Super 3 no té por de res. I tu? Vídeo del Club Super 3 extret de http://www.youtube.com/watch?v=9_cTjOZ4ggI

Tenint en compte que la regidoria d’Aquelarre de la Paeria de Cervera té intenció de potenciar i impulsar l’activitat comercial de la ciutat al llarg dels dies de celebració de la festa de l’Aquelarre, enguany es facilitarà l’ampliació dels horaris comercials dels comerços en general, així com dels establiments que disposin d’una barra i/o parada especial per l’Aquelarre (que ho hagin sol·licitat prèviament i que disposin de la preceptiva autorització municipal). D’acord amb les disposicions del decret d’alcaldia núm. 0144/2011, els horaris comercials d’enguany seran els següents: NIT del DIVENDRES al DISSABTE - Hora màxima de tancament de bars i pubs musicals: 6.00 h. DISSABTE 27 D’AGOST – Tots els establiments comercials podran obrir a les 8 del matí. Els establiments de restauració que tinguin autorització per a l’ocupació de la via pública (amb taules i cadires) que es trobin en els carrers pels quals circula la cercavila de l’Aquelarre, a partir de 2 quarts d'11 de la nit les

Una nena que té por a l'hora de dormir és la protagonista de la història "Sota el llit" . L'espai "Una mà de contes" l'explica en aquest capítol. Cada nit, quan arriba l'hora d'anar a dormir, a l'Anna li vénen totes les pors. Quan la seva mare apaga el llum, l'Anna sempre es queda pensant què passarà sota el llit. L'Anna s'imagina que sota el llit tot es mou, que hi ha un món desconegut. Un món on viu un científic maligne que vol mossegar-la. I, al fons de tot, s'hi amaga la bruixa de la caseta de xocolata, que s'emporta els nens per cruspir-se'ls. També hi apareix un horrible home del temps que fa que sempre sigui de nit. I sense atrevir-se a mirar, l'Anna també s'imagina un diable amb un trident que se la vol emportar molt lluny. De vegades, l'Anna se'ls imagina tots junts sota el llit i, aleshores, crida la seva mare perquè encengui el llum. L'Anna, a poc a poc, recupera la calma i aconsegueix d

RAMON ARAN | Montserrat . El bosc de Montserrat no ha recuperat totes les espècies d'arbres que el configuraven abans de l'incendi de fa 25 anys, ni la fesomia de les espècies que van resistir l'embat del foc. El gran incendi de l'agost del 1986 gairebé hi va posar fi a les poblacions de pinassa i de pi roig . L'incendi va cremar 3.216 hectàrees de les 7.760 de l'espai protegit, és a dir, una mica més del 40% del bosc. La pinassa -una espècie també anomenada pi escarrassó i que no s'ha de confondre amb la fullaraca dels pins, l'altra accepció del terme- ocupava, sobretot, el vessant nord de la muntanya, el que tocava al Bages. El biòleg del parc natural de la muntanya de Montserrat , Jordi Calaf, explica que, abans de l'incendi, el bosc era format per alzines , pins blancs , pinasses , roures i altres espècies més minoritàries, com pins roigs. Calaf assegura que l'incendi va modificar la composició de la vegetació montserratina i, sobretot,

Fins aquest dilluns 22 d'agost es possible visitar al pati del rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona l'exposició col·lectiva "Goigs per lloar sant Magí" , organitzada per la Confraria de Sant Magí de Tarragona i els Amics de Sant Magí de Cervera, i que compta també amb la col·laboració de Gogistes Tarragonins. Avui us oferim algunes imatges de la mostra. El Josep Mas també ens ha fet arribat un parell de fotografies realitzades pel Ramon M. Razquin de l'acte d'inauguració de l'exposició del passat 12 d'agost. Fotografies de l'exposició facilitades per la Montse Sala, mnts.sl@gmail.com

Dins del marc del 24è Aplec Internacional de la Sardana celebrat a la ciutat francesa de Grenoble , es presentà la que acollirà la seva 25ena edició: la ciutat de Budapest , la capital d' Hongria . Fins a 8.000 espectadors es van aplegar el cap de setmana del 4, 5 i 6 d’agost al parc Paul Mistral de Grenoble per conèixer i gaudir del ventall de grups d'arrel tradicional i folklòrica que conformen la cultura catalana. Aquesta mostra va anar a càrrec de 22 grups d'arreu del territori català on la sardana hi va tenir un paper important, amb les colles Encís i Sa Palomera de Blanes, i les cobles La Bisbal Jove i La Principal de la Festa. Totes quatre agrupacions van voler ensenyar als ciutadans de Grenoble les possibilitats de la dansa nacional i la música de cobla, un objectiu que també van complir amb concerts amb altres grups com la Polifònica de Puig-reig. Els castellers, els gegants i capgrossos o els espectacles de foc van ser altres elements del folklore català present

Les llegendes de Sant Magí from Anècdotes de la història on Vimeo .

La Paeria i el Centre d’Acollida Turística (CAT) de Cervera organitzen per aquest dilluns 22 d'agost, a les 8 del vespre, una visita guiada per donar a conèixer la nova simbologia del carreró de les Bruixes. Dins del programa “Vine al centre històric” de la Llei de barris, la Paeria de Cervera va dissenyar el projecte de recuperació del carreró de les Bruixes amb l’objectiu de restaurar les figures elaborades pel cerverí Jaume Castells als anys setanta del segle passat i també construir-ne de noves. Les antigues, que es podien veure en algunes parets del carreró, s’han restaurat a causa del seu deteriorament. Les noves, obra de l’artista Xavi Badia, segueixen l’estètica mística del carreró i estan basades en la simbologia característica de la bruixeria. El carreró de les Bruixes, que és el carrer de Cervera que ha conservat millor la seva estructura medieval, era una de les principals vies de la ciutat al segle XIII. Té una llargada de 180 metres i transcorre paral·lel al carrer

Informació facilitada per l'Agrupació Seny Major, agrupaciosenymajor@gmail.com