Turisme pel país: Les Guilleries, la terra d'en Serrallonga

Les Guilleries és un massís de formes arrodonides amb molts turons, sense cap cim que sobresurti, carenes i fondalades, sovint força tancades. La major part del territori es troba entre 800 i 1.000 m d'alçada i els pendents d'entre el 30 i el 50% són els que més hi abunden. Dins l'àmbit del consorci, el cim més alt és el del Faig Verd, a la part més oriental de Vilanova de Sau, amb una alçada de 1.187,4 metres.

A l'altra banda de la vall de Vilanova de Sau, una plana força àmplia, el terreny és totalment diferent. Savassona s'alça amb unes escarpades cingleres al llarg de tota la vessant Est i Nord. El descens d'aquests cingles per l'Oest, cap a la Plana de Vic, és més suau i no tan accidentat com a la zona anteriorment descrita. Els Munts és el cim més enlairat d'aquesta serra amb 862,3 metres d'altitud.

Al Nord del pantà de Sau topem amb les parets dels cingles de Tavertet, que formen part de la Serra de Collsacabra. Aquesta unitat queda definida per un conjunt acinglerat que culmina amb un extens altiplà amb altures mitjanes que oscil·len entre 900 i 1.000 m. L'àrea de Collsacabra que engloba l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona s'estén des de la riba Nord del riu Ter fins a la vora Sud i Sud-Est de la plataforma dels cingles de Tavertet, salvant un desnivell, en algunes ocasions, de més de 400 metres.

Les Guilleries són la continuació del massís paleozoic del Montseny, mentre que l'altiplà de Collsacabra i les muntanyes de Savassona formen la seva cobertura sedimentària com a prolongació de les capes eocèniques que ocupen bona part de les vores de la depressió central catalana.

El massís paleozoic de les Guilleries està constituït per pissarres metamòrfiques i granit. La cobertura de la unitat geològica Collsacabra-Savassona és exclusivament eocènica de nivell inferior i mitjà. L'eocè inferior, inclinat suaument cap a l'Oest i visible a la vall de Sau, està constituït per conglomerats, gresos i argiles fines rogenques, que en alguns indrets contenen Bulimus gerundensis, gasteròpode característic d'aquest estatge. L'eocè mitjà comença per gresos o conglomerats calcaris, que ràpidament passen a calcàries compactes riques amb cargolines fòssils de nummulites.

Per la part Oest, al voltant dels nuclis de Tavèrnoles, Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta, s'entra en contacte amb el que es considera la Plana de Vic. És una conca d'erosió fluvial, formacions quaternàries, principalment constituïda per materials al·luvials i col·luvials que són dipòsits mixtes formats per l'acció conjunta de petits cursos d'aigua amb aportacions laterals de les vessants. Litològicament estan constituïts per arenes i argiles formades a partir de processos edàfics, afavorits per la fàcil erosió dels materials eocens del substrat.

Per llegir mes i veure la pàgina del Parc natural, podeu prémer aquí.

Text extret de http://www.diba.cat/parcsn/parcs/home.asp

Imatge: http://www.aquaterraclub.com/s37/images/Aquaterra/sau.jpg