Serrallonga, la llegenda continua....
Serrallonga és la història d’un bandoler que esdevé llegenda, en una època dura on la lluita per sobreviure era la principal preocupació d’un poble esclavitzat per la fam i en què el bandolerisme era una de les poques sortides de la misèria.
Joan Sala, àlies Serrallonga, es veu obligat a deixar la seva dona i fills i escapar de la justícia per haver comès un crim en defensa pròpia, i se suma a la colla de bandolers a la qual pertanyen els seus germans i de què és cap un vell enemic de la infància, Antic. Serrallonga i Antic s’enfronten; Antic és empresonat i s’allista a les tropes de l’exèrcit espanyol.
Serrallonga, per damunt de tot, és un rebel. Robatoris i assalts fan que sigui admirat pel poble i conegut com el rei de les Guilleries. Les dones el busquen i les autoritats li donen resguard. Gaudeix també de la protecció dels nobles que veuen en ell la possibilitat de lluitar pels seus propis interessos davant la Corona. La llegenda de Serrallonga creix imparablement.
En tornar de les campanyes a Itàlia, i veient en què s’ha convertit el seu antic rival, Antic accepta l’encàrrec del Virrei de donar caça a Serrallonga. La persecució és implacable. Comencen així anys de traïcions, paranys, emboscades i massacres de tots els qui encobreixin o simpatitzin amb el bandoler. Creix a la vegada la fascinació i l’odi d’Antic envers Serrallonga.
Els nobles que abans el protegien ara se li giren en contra. La colla de Serrallonga, perseguida fins al límit, és desmantellada. Serrallonga es va quedant sol i ha de fugir a França on sobreviu amb Joana, una de les seves amants. Quan Joanna queda embarassada, un Serrallonga feble i cansat torna a Catalunya. La seva dona, Margarida, està empresonada i els seus germans i amics han estat assassinats.
Serrallonga, carregant la culpa dels que van morir per ell i veient que ha arribat la seva hora, s’entrega. És jutjat i condemnat a mort… Però el mite segueix viu.
Per visualitzar el primer capítol premeu aquí
Per visualitzar el segon capítol premeu aquí
Comentaris
Tenim algun personatge que sigui meritori de ser recodat per les contrades segarrenques?
Potser l'esperit de la Segarra ha estat forjat per aquelles persones "que viuen i moren en l'anonimat".
A més, si a aquests "herois" com el Serrallonga o el Rocaginarda se'ls treu la pàtina que els van imposar els romàntics, en queden uns bandits que atemorien principalment al que es coneix com a població civil.
I responent a l'estoret, segur que podríem trobar algun bandit que hagués assotat la comarca. Estaríem parlant d'algun saltamarges, sens dubte. Em sona que la zona dels Hostalets era propensa d'aquest tipus de bandits.
I així com l'hàbit no fa al monjo, no em podreu negar tampoc que la condició de lladre no sempre es vocacional. I d'aquests n'hi ha que per sobre d'aquestes imposicions del destí fan predominar un sentiment altruista vers els més desafavorits.
Per tant, el fet de robar al ric per donar-ho al pobre no deixa de ser lloable als ulls dels mes desfavorits, que a fi de comptes en aquells temps eren la majoria.
Per tant Sr. Cucarell podríem dir doncs que dins aquesta interpretació no s'hi podria incloure pas al Rocaguinarda que tot i la seva condició de bandoler, capitanejava els nyerros, que vetllaven per als interessos dels nobles. Alta cosa seria si parlessis dels Cadells, ferms defensors dels camperols.
Cris, comparteixo també l'adminració pel Sr. Joan Comorera.
Estic d'acord amb vós, en el punt que fer-se bandoler no era precisament un fet vocacional. Prou vegades heu degut sentir històries de pobres cabalers que havien hagut de deixar les llars on s'ecalfaven, i s'havien posat a robar, "ofici de cada dia".
Amb tot, no estic d'acord amb que estigui demostrada l'afirmació que diu que "robavenn als rics per donar-ho als pobres". Suposo que tot plegat a tots ens atreuen les històries de bandolers perquè en aquella època obscura eren els únics que podien desafiar l'autoritat.
I per altra banda, revisi conceptes, que els nyerros (alguna cosa com les "guerrilles" centreamericanes) eren més abocats a defensar els interessos dels terratinents, mentre que els cadells (la "contra") actuaven fora de la llei afavorint la política dels nobles de ciutat
Rebeu una cordial salutació. I no mandregeu més!
PS. D'acord amb el Comorera,però si en fessin la pel·lícula/novel·la/còmic, la Segarra quasi no hi sortiria pràcticament gens
Curiosament sempre s'ha dit que Cervera es conservadora,però aquests politics han estat de l'ambit progressista.Raó de més per fer historia fora de Cervera!
Demanem la vostra col·laboració, gràcies.
he llegit la intervenció dels redactors de "lo Carranquer" en aquest fil demanant respecte a tot-lo-món, i em pregunto si ha estat pel to excessivament solemne de la meva última intervenció.
Val a dir que el missatge era del tot carinyós, ja que tinc en gran estima les teves aportacions.
Per tant, demano disculpes si la interpretació del to delmissatge no ha coincidit amb la meva intenció inicial.
Llarga vida a lo Carranquer!