LO CARRANQUER

L es Caramelles a Cervera tindran lloc, com és tradició, el diumenge de Pasqua, enguany el 12 d'abril. L es Caramelles cerverines, que organitza des de fa més de 30 anys la Coral Infantil 'Nova Cervera' , estan obertes a tothom. Des de la Coral es convida i anima a tothom que vulgui a participar-hi cantant. Per això es faran dos assaigs: els dissabtes 4 i 11 d'abril, de les 12 a la 1 del migdia, al local de l'Agrupació Coral (carrer Major, 15). I gual que els darrers anys, es començarà amb un esmorzar per a tots els cantaires i col·laboradors a la plaça sant Anna, i des d'aquí s'iniciarà el recorregut. Els i les cantaires aniran acompanyades dels grallers dels Geganters de Cervera . Informació facilitada per la Coral Infantil 'Nova Cervera' i la regidoria de cultura de la Paeria de Cervera .

Al final el temps ens va deixar fer una bona calçotada! Al mas d'un company de la colla una quarantena de diables van menjar fins a rebentar calçots, carn a la brasa, bracets de gitano, cafè i puro. A sota, unes imatges de la menjada:

Font: http://www.coralginesta.com/

D'entre el conjunt d'actes, destaquem aquests: La Ruta de la Dama (dissabte 4 al vespre): ruta que permet recórrer els espais més amagats de Florejacs i les històries dels cavallers encinsats per la Dama de les Flors de Florejacs, tot acompanyats pels inquisidors que han vingut a jutjar i castigar la Dama. L’acte acabarà amb un judici públic i un diabòlic castell de focs. Presentació de la geganta Ermessenda , la Dama de les Flors de Florejacs (diumenge 5 per la tarda), apadrinada per la colla de geganters de Cervera. Informació facilitada per Jaume Moya, jaumemoya@equipjuridic.com

L es Caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua. En el seu origen, els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A vui en dia, els grups de cantaires es planten al peu dels balcons dels amics i d'altra gent dels pobles i canten unes cançons. Algunes vegades s'hi fan acompanyar per instruments musicals diversos. N o fa molts anys, els cantaires de la nostra ciutat portaven ballestes i vares amb cistella. Les ballestes, encara utilitzades en algunes poblacions, són uns artilugis plegables i extensibles formats per llistons de fusta que en estendre’s permet fer arribar flors als balcons de les cases. Un cop recollida la flor, es fa arribar la cistella, que està lligada al capdamunt d’una llarga vara adornada amb cintes. En aquesta cistella i en correspondència es deixa un donatiu.. Antigament se'ls obsequiava amb ous, botifarres i me...

Conquerida als andalusins a mitjan segle XI, la riba del Sió va veure ben aviat la proliferació d’una gran quantitat de castells i d’esglésies. Entre els castells que donen nom a aquesta ruta destaquen successivament els de Montcortès (any 1095), Concabella (any 1031), les Pallargues (any 1040) i l’Aranyó (any 1120). Tots foren reformats en època moderna per convertir-los en castells-palau. El castell de les Pallargues és el que millor conserva elements de la construcció medieval i, a més, es pot visitar. Entre les esglésies destaca, en primer lloc, la de Sant Esteve de Pelagalls, consagrada l’any 1180, amb una portalada original rica en iconografia. També són interessants les esglésies de Sant Salvador de Concabella, edifici del segle XIII amb portada romànica, i la petita església de Sant Pere de Muller. També cal parar atenció al petit nucli fortificat, o vila closa, del Canós, que conserva molt bé una planta rectangular i fragments de la muralla original. La Ruta dels Castells del ...

L a Comissió organitzadora dels actes del 15è aniversari dels Diables de Cervera - Carranquers ha anunciat per a aquest estiu un acte especialment destacat i llargament esperat: la I Trobada de Diables de la Segarra Històrica . L a trobada, que tindrà lloc a Cervera el dissabte 18 de juliol, aplegarà les següents colles de diables segarrenques: els Diables 'Keresus' de Santa Coloma de Queralt els Diables de Sant Guim de Freixenet les Forces Diabòliques de Sanaüja els Diables de Cervera - Carranquers E s preveu que a partir d'enguany la Trobada es celebri anualment, i que el lloc de celebració vagi rodant entre les quatre poblacions. 1 8 de juliol, cel rogenc! Imatge: Carles Tarsà, a http://desdelasegarra.blogspot.com/2008/05/cel-rogent.html

L a colla castellera de la Segarra, va començar ja fa una quinzena de dies els assajos d'aquesta nova temporada. Aquest any, els Margeners presenten un calendari força complert que els portarà a les places castelleres de les quatre províncies catalanes, a més a més de viatjar a Mallorca a mitjans d'abril, on duran a terme la primera actuació, i on esperen poder plantar els primers castells de set pisos. Cal destacar que l’equip tècnic serà encapçalat aquest any pel Jordi Cucurull, que substitueix al Xavier Tresens, el qual havia estat cap de colla les dues temporades anteriors. E l 2009, es presenta pels Margeners com un any de consolidació de les estructures que van aconseguir l'any anterior (quan es va arribar a descarregar el cinc de set en sis ocasions), a més a més d'assajar castells de set més complexos i preparar-se per pujar un pis més. D'altra banda, també pretenen obrir més l'entitat, tot convidant a veïns de poblacions pròximes a unir-se al seu projec...

La Mostra – Fira de teatre infantil i juvenil és el mercat d’arts escèniques per a tots els públics de les terres de parla catalana, que té lloc anualment a Igualada . L’objectiu principal de La Mostra és la difusió de les millors produccions catalanes de teatre infantil i juvenil per tal de proveir la programació dels municipis del territori de parla catalana. No obstant això, La Mostra dedica també atenció a una selecció del millor teatre infantil i juvenil de la resta de l’Estat i d’altres àmbits europeus. Per tot això, La Mostra s’ha convertit en un punt de trobada excel·lent per als professionals del sector – tant per a l’exhibició com per a la compravenda d’espectacles – i alhora en una gran ocasió per gaudir en família dels millors espectacles per a tots els públics. Història La primera Mostra de teatre neix a Igualada el 1990, impulsada pel Moviment Rialles de Catalunya , delegació funcional d’Òmnium Cultural . Des de llavors gairebé totes les edicions s’han celebrat en ...

L a Passió de Cervera s’ha convertit aquest dilmecres, dia 25 de març, en candidata a esdevenir un dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra , d’acord amb la iniciativa impulsada per l’organització Capital de la Cultura Catalana . Altres candidatures admeses fins ara són el patrimoni literari català, la Processó i la Dansa de la Mort de Verges, la Catalunya Exterior, la Passió de Sant Fructuós de Tarragona, la sardana, els castells, l’Escolania de Montserrat, la Foguera de Sant Joan i la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. L ’organització Capital de la Cultura Catalana desenvolupa la campanya d’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà. Al web d’aquesta entitat ( http://www.ccc.cat/ ) hi ha tota la informació per a fer propostes de candidatura, les quals es poden presentar fins el 15 d...

L a comissió de Cultura del Congrés de Diputats ha aprovat avui, 25 de març, a la tarda la proposta del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana - Izquierda Unida - Iniciativa per Catalunya Verds que demanava que el futur reglament sobre la Directiva Europea del foc contempli que les comunitats autònomes puguin establir les festes i les activitats que han de ser considerades ‘festivitats culturals i religioses’ pròpies i els artificis de pirotècnia especialment fabricats per a ser utilitzats. D’igual manera, s’ha aprovat un segon punt de la demanda republicana per tal que siguin les mateixes comunitats autònomes les que puguin incloure les festes d’especial rellevància, com ara la revetlla de Sant Joan, en les festivitats a excepcionalitzar. I, finalment, s’ha admès que també siguin les comunitats autònomes les que s’encarreguin d’establir els plans formatius que han de permetre poder manipular els artificis pirotècnics a una edat inferior a l’establerta per la Directiva europea....

Imatge facilitada pel Ramon Armengol, rarmeng1@xtec.cat

Informació facilitada per Pere Masalias i Xifré, pmasalias@pmasalias.e.telefonica.net

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va adquirir fa uns anys el fons Joan Amades de mans d’un particular. En un primer moment, l’any 1989, va arribar al Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Popular i Tradicional Catalana la biblioteca que va pertànyer a Joan Amades . És un dels conjunts bibliogràfics importants sobre cultura tradicional que existeixen al nostre país. Dins d’aquesta primera etapa, entre 1990-1991, la senyora Consol Mallofré —cunyada i col·laboradora de Joan Amades — va cedir al mateix Centre de Documentació un important conjunt de materials fotogràfics, fitxes de música i documents diversos que encara tenia a casa seva. En una segona etapa, l’any 2001, i després de llargues negociacions, el mateix Departament va adquirir la resta del fons: l’obra gràfica de Joan Amades que consta d’una col·lecció que aplega prop de 13.000 documents dipositats en quatre calaixeres de fusta especialment tractades per a la conservació d’aquesta mena de mate...

La idea de crear un espai telemàtic que proporcionés informació sobre festes populars va néixer el març de 1999 per iniciativa d'un col·lectiu multidisciplinari de persones amb experiència en la conceptualització i disseny de webs i que estaven o havien estat vinculades amb la cultura popular i tradicional. En aquell temps no hi havia cap web, a excepció de la pionera Etnocat.org ( http://www.etnocat.org/ ) que fés aquesta tasca. L’agost de 1999 va veure la llum la versió 1.0 de FESTES.ORG . Aquesta primera versió del web era un espai telemàtic basat en l’estructura i funcionament d’un directori d’enllaços clàssic i que agrupava les festes en funció de l’estació de l’any. La bona acceptació del web, juntament amb grans dosis de treball personal, va fer que, a l’octubre del 1999, es realitzés la versió 2.0 de FESTES.ORG . La principal novetat d'aquella nova versió del web fou que incorporava alguns elements de disseny gràfic. A nivell de continguts, era encara un directori de ...

Quim (Granell): Compositor cerverí, entre moltes coses dels nostres balls amb gralla. Roba de sac: Material suau i agradable del qual ens fem el vestit; els diables tenim la pell molt dura. Rotatòria (Maça): Rotatòria, ve de rotar (rodar), ja que la maça rotatòria es la maça que roda en si mateixa, és que us he hem d'explicar tot! Sac: L'origen de les primeres teles dels nostres vestits. S àtires: Versets en to de paròdia en què els diables ridiculitzen i es revelen contra el poder establert. Sanefa: Dibuix que portem als nostres vestits. "Hem de cosir una sanefa a la faldilla de la Diablessa". Sortidor: Tipus de pirotècnia. Sputnik: Exprograma de televisió./ Tipus de pirotècnia. "Suero" (Sérum): Remei per al mal d'ulls desprès d'un intens correfoc. No col.loca però ho sembla, ja que la gent busca suero com a boja desprès d'un correfoc.

L'Ajuntament de Tarragona ha donat a conèixer les cinc pirotècnies seleccionades per a participar al 20è Concurs Internacional de Focs Artificials ciutat de Tarragona , que enguany se celebrarà del 7 a l'11 de juliol i que comptarà amb la presència de tres empreses valencianes, una italiana i una austríaca. El veredicte es donarà a conèixer el diumenge 12 de juliol. Dimarts 7 de juliol - PIROTÈCNIA HERMANOS CABALLER , d’Almenara, Castelló (País Valencià) - http://www.hnos-caballer.com/ Dins la nissaga valenciana dels Caballer, que és remunta al 1880, aquesta és una empresa de nova creació, dinàmica i innovadora, que cada cop és més reafirmada en el sector. Va ser fundada l’any 2001. Entre les seves participacions més destacades, cal esmentar la seva presència en les mascletaes de la plaça de l’Ajuntament de la ciutat de València amb motiu de les Falles de Sant Josep, els espectacles d’inici i final de les Festes de la Magdalena de Castelló, el primer premi en la segona Mostra ...

E l proper divendres 27 de març, a les 8 del vespre, l'escriptora igualadina Teresa Roig presentarà a la llibreria-cafeteria 'Tastalletres' el seu darrer llibre, “PA AMB XOCOLATA”. D e l’autora de ' L’herència de Horst ' , ens arriba una gran història d’amor, intriga, amistat i supervivència ubicada a Agramunt, l'any 1936. La crònica d’uns anys transcorreguts entre la vida i la mort; les vivències d’una família, d’un poble, de tot un país, durant la Guerra Civil espanyola. De la lluita a la derrota; de la República a la dictadura. El relat d’una generació que, setanta anys després, s’enfronta al seu passat a la recerca de la infància perduda... i d’un final feliç. A profitem per informar-vos que actualment també s'exposa a 'Tastalletres' l'exposició de fotografies de Josep Rubí “Colors a la Segarra”, i que per Sant Jordi la cafeteria-llibreria organitzarà des el 2n Intercanvi de Punts de Llibre. Informació facilitada per la cafeteria-llibreria...

Sens dubte, hauràs vist moltes vegades campanyes en què es demanava la prohibició de les corrides de toros; aquestes recollides de signatures son totes molt útils ja que actuen com a forma de pressió davant la classe política. Però, malauradament, no tots els polítics catalans prenen en consideració el que més del 80% dels catalans els demanen. És per això que s’ha creat la Plataforma Prou!, exclusivament amb el fi d'obligar als nostres diputats a tractar un reforma de Llei que aboleixi les corrides de toros en el ple del Parlament mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) . Una ILP és una eina legal que consisteix en recollir 50.000 signatures en 120 dies només a una comunitat autònoma i, un cop finalitzat aquest termini, s’han de presentar al Parlament per a la seva validació (en aquest cas, el Parlament de Catalunya). A partir d’aquí, i un cop validades les signatures, els diputats tenen l'obligació d’abordar el tema proposat en el ple. Després dels corresponents d...

E ls patrons són un element importantíssim per a la fabricació de puntes. Donen les pautes que ha de seguir la puntaire per fer la seva tasca. Per arribar a obtenir un patró cal seguir el procés següent: Dibuixar la mostra que donara lloc a la punta. El dibuix podia ser una cbpia d'un patró ja existent o una proposta de nova creació. Fos com fos, dibuixar puntes era i és una especialització. Picar el dibuix sobre cartolina (pergamí al segle XVII, papers encolats al segle XVIII) de color i lleugerament envernissada. Per fer el picat es posa paper transparent, sobre el dibuix i sota el paper transparent una pauta amb el fons quadriculat; el picat es feia amb una agulla manegada (amb cap de plom) i sobre coixins especials més amples i més aplanats que els de fer puntes. Una vegada picat el dibuix s'ha de resseguir sobre la cartolina. S'hi marquen amb tinta negra o molt fosca les parts essencials de la punta i s'hi apliquen signes convencionals (creus, ratlletes de dif...

Q ueda lluny el setembre de 1994, quan per la festa major els diables de l’antiga comissió de cultura i esbarjo del Consell de la Joventut actuaven per primer cop a la cercavila amb el nom de Carranquers... 15 anys! E ncara queda més lluny l’agost de 1984, quan veia la llum a la festa de l’Aquelarre la Polla de Cervera, una de les bèsties més emblemàtiques del patrimoni festiu cerverí... 25 anys! M és proper, però, queda l'any 2004, any de debut del grup de Grallers de la Colla... 5 anys! P er celebrar-ho tot plegat, els Diables de Cervera hem preparat per aquest 2009 un seguit d’actes que a continuació us passem a presentar. E l primer acte serà l’exposició “Bestiari de Cervera: 25 anys de la Polla”, tot coincidint amb la fira de sant Isidre, i en la que hi serà present tot el bestiari carranquer. M és tard, el 12 i 13 de juny, la Festa de la Colla 2009, amb les seves tradicionals activitats -la festa de la colla a les escoles, els concursos de dibuixos i versots, la xerrada, el ...

R oba nova per a les guites i pels gegants de la Patum . Aquesta serà una de les principals novetats d’enguany de la festa berguedana, que se celebrarà entre el 10 i el 14 de juny. Una data que ja s’acosta i per això el regidor de Patum, Jaume Vima, ha fet un repàs a totes les novetats al programa ‘Amb Entitat’ de Ràdio Berga . Vima ha explicat que després de 18 anys els gegants (els vells i els nous, els de la Patum gran i els de l’infantil) estrenaran roba. La darrera renovació va ser l’any 1991, amb la celebració del centenari dels gegants nous. La pluja de l’any passat va acabar de fer malbé els vestits i per això s’ha cregut convenient fer aquesta millora. L’empresa encarregada començarà a fer proves als gegants a partir del proper 4 de maig. L ’altra comparsa que estrenarà vestuari són les guites. La intenció és que d’una vegada per totes la roba sigui ignífuga. Ja s’han fet proves amb una nova tela, que també es farà servir per renovar algunes granotes de ple. U na altra noveta...

E ls organitzadors i participants dels espectacles de Pastorets de tot Catalunya, es reuniran a Mataró (el Maresme) el proper dissabte, 21 de març de 2009, en el Congrés Nacional de Pastorets que ha organitza la Coordinadora de Pastorets de Catalunya . L ’objectiu d’aquest Congrés Nacional de Pastorets és prendre el pols al present del fenomen dels Pastorets i encarar el futur amb més força que mai. El Congrés vol ser un punt de trobada on hi tingui veu tothom: des dels intel·lectuals del món de la cultura del segle XXI, com els actors i cantants amateurs, els tècnics, els gestors d’entitats i tots els col·laboradors de Pastorets d’arreu. P ersonalitats rellevants i destacades com són Vicenç Villatoro, el Mag Lari, Antoni M. Vilarrubias, Josep Castells, Daniel Martínez, Abel Folk, Ferran Baile, Josep M Porta, Josep Rafeques o Frederic Roda, seran alguns dels més de trenta ponents o membres de taules rodones, ponències i tallers que ompliran de contingut el Congrés Nacional , que es ...

E l Ball de Diables de Reus serà la colla convidada del XXXII Aquelarre . Els reusencs faran els correfocs de 2/4 de 2 i de 2/4 de 4 de la nit del dissabte 29 al diumenge 30 d'agost. A la web de la colla, http://www.diablesdereus.cat/ , hi podem trobar nombrosa informació de la seva història i les seves activitats: L a nostra història comença, a part d'alguna sortida anterior, la nit de Sant Joan de 1981 amb la que considerem la primera sortida del Ball de Diables de Reus i La Cabra de Reus en la 1a Cercavila de Foc. A mb el pas del temps apareixen Els Bitllers de Reus, que comencen a recuperar el joc de bitlles gairebé perdut en aquestes contrades i, a participar en les Tirades Intercomarcals de Bitlles i/o Birles. L 'any 1990 l'entitat es forma legalment i es constitueix com a entitat cultural amb el nom de Ball de Diables de Reus i s'emancipa de Carrutxa. É s al 1992 quan, en un esforç molt important per part de l'entitat, neix el Drac de Reus i amb l'e...

F a pocs dies, uns quants diables ens vam posar mans a l'obra. Vam decidir arromangar-nos i posar-nos la bata vella, per tal de recuperar una part del patrimoni que els Carranquers vam heretar de la Confraria d'Animació la Matraca, perquè novament llueixi pels carrers de Cervera. Hem començat per les titelles gegants. A ixí que vam agafar la titella africana i la titella blava, i amb molta imaginació, paciència i amb unes "bones manetes" vam fer un primer motlle amb fang. Un cop fet el motlle, tan sols ens va caldre pastar, pastar i pastar... el guix (hauríem de fer memòria per saber quantes gavetes vam arribar a fer), fins que vam tenir el més mínim racó de l'encofrat cobert. U n cop fets els motlles de guix, hem de fer les titelles amb fibra de vidre. Així que encara necessitem més manetes de les que hem tingut fins ara. T 'animaries a vindre als tallers? Ens tornem a trobar aquest dimecres 18 de març a les 6 de la tarda a la casa de la Colla. V inga, no ...

A les 12 del migdia: CERCAVILA amb gegants i en Sidru i l’Antònia, nans de Santa Pau l'actuació dels BASTONERS PICADITS de Vilassar de Mar. A 2/4 de 2 de la tarda: Obertura del Dinar. Amanida, calçots, Xai Pigallat , botifarra i fesols de Santa Pau, postres (Galetes de Ca l'Enric , Castellfollit de la Roca), Aigua ( Sant Aniol , puresa Volcànica), vi de l'Alt Empordà, i Ratafia Russet . Preu: 15€. Venda anticipada de tiquets a Olot ( Mirmanda i Cal Russet) i Santa Pau (Can Pauet i al Centre Cívic). A les 4 de la tarda: COMBAT de corrandes amb la participació de FRANCESC RIBERA ( TITOT ), proclamat rei dels glosadors d’enguany. Entre el jurat popular,ROGER DE GRÀCIA, ESTHER BADOSA i GUSTINET. PREMI: Una nit per a dues persones a Espolla, coincidint amb el Campionat de glosardors. Fi de festa amb l'actuació de JAUME ARNELLA i després, ESCENARI OBERT! Font: http://www.paudesert.com/corrandes/index.html

Font: http://mondiablebcn.blogspot.com/2009/03/sant-andreu-21-marc-2009.html

E l fotògraf cerverí i amic Joan Porredon ens ha deixat a internet un altre regal: una magnífica panoràmica de 360 graus de l'interior del campanar de l'església de santa Maria. L 'equip utilitzat per fer-la ha estat una càmara Nikon D70, equipada amb un objectiu Nikkor 28mm, a més d'una rotula Manfrotto 303SPH. A nivell informàtic s'ha fet servir el programa Realviz Stitcher . L a podeu trobar a http://viewat.org/?id_pn=4133& or_pn=&pag=2&sec=pn&subsec=rc A disfrutar-la! Informació facilitada pel Xavi Miret i pel Ramon Armengol.

A vui que tenim 1.500 persones d'arreu del país caminant per la Segarra, tot participant a la X Marxa dels Castells , sembla una bona ocasió per recuperar les imatges d'aquell capítol dedicat a les nostres terres que oferí el programa 'Catalunya des de l'aire' de Televisió de Catalunya pels voltants de l'any 1999... El programa "Catalunya des de l'aire" recorre els paisatges i poblacions de les comarques del Solsonès, la Segarra i l'Anoia. El Solsonès El recorregut comença a l'estació d'esquí de Port del Compte i continua per la Coma, la Pedra, Sant Llorenç de Morunys, el santuari de Lord, la serra de Busa, el monestir de Sant Pere de Graudescales, Besora, Navès, el pantà de Sant Ponç, Olius i Solsona, la capital de la comarca, sorgida al voltant de la canònica medieval de Santa Maria i seu del bisbat creat l'any 1593. El programa també sobrevola Lladurs, Castellar de la Ribera, Ceuró, Pinell de Solsonès, Peracamps, Riner, Clariana...

Font: http://www.cerverapaeria.com/

La Ruta dels Turons rep el seu nom de les petites elevacions originades per l’erosió, que es destaquen en les planures que s’estenen entre les conques del riu d’Ondara, el Torrent Salat i el de Montpalau. Les clapes de bosc entre els amplis conreus caracteritzen aquest recorregut, en el qual també es poden observar les restes de l’antiga explotació de sal del Torrent Salat, d’aigües riques en magnesi. Aquesta ruta és una bona oportunitat de fer-se una idea de la diversitat del patrimoni segarrenc, amb cases fortes gòtiques i places majors del segle XVI, com a Sant Antolí; amb excepcionals colomers medievals situats ben a la vora de restes arqueològiques ibèriques i romanes, com a Pallerols ; i amb restes d’antics castells del segle XI, com a Guarda-Lada. Entre els elements patrimonials més notables es troba l’església de Sant Salvador de Talavera , amb la seva magnífica portalada del segle XII i, dins del temple, un sarcòfag del segle XIV amb les efígies jacents d’un cavaller i una da...

L a Secretaria de Política Lingüística a Lleida organitza el concert 'Canto sense Vergonya' , que es celebrarà els propers 25 i 26 d'abril per a encomanar el català. La d'enguany serà la 5a edició d'aquest concert, que comptarà amb la participació d’un total de 19 grups, el nombre més elevat des de la seva posada en marxa, i amb tres formacions més que les que hi van actuar l’any passat. 'Canto sense Vergonya' , que tindrà una durada d'unes 10 hores, reunirà als voltants de 150 músics i es celebrarà els al Cafè Teatre de l’Escorxador , de Lleida. E ls 19 grups participants pertanyen fonamentalment al Segrià, l’Aran, les Garrigues, la Noguera, la Segarra, l’Urgell i el Pla d’Urgell. Cinc d’ells representen centres d’educació secundària (2 de Lleida i 1 de Mollerussa, Seròs i Vielha); quatre ja disposen de discos al mercat; i vuit ja han participat en alguna de les edicions anteriors del 'Canto sense Vergonya' . Les edats compreses pels músics que...