30 de desembre, festa del Pi de Centelles
La festa del Pi que celebra el patronatge de Santa Coloma a la vila de Centelles és una mostra irrefutable dels ancestrals cultes amb arbres que es professen a les terres de parla catalana. Hi ha moltes teories sobre el seu origen però les primeres dades escrites sobre actes similars són de l’any 1620.
Els preparatius de la celebració de la festa del Pi de Santa Coloma comencen el dia de Sant Esteve. Els galejadors, homes o dones vestits amb barretina i faixa, fan salves d’arcabuç en to festiu i després surten cap a les muntanyes properes a triar i marcar un pi ja ben crescut i frondós. El pi que es selecciona no és el més alt, sino el més ben plantat, el més bonic.
El dia 30, de matinada, se celebra la missa primera on assisteixen els galejadors i un cop acabada la missa, els diferents grups es dirigeixen, ja disparant, al lloc on es troba el pi marcat. Després, al voltant del foc, es fa un gran esmorzar de pa amb tomàquet i tot tipus de carns. Ben tips després de l’àpat, els galejadors comencen a tallar el pi a cops de destral, rellevant-se per anar més de pressa, entre els crits enfervoritzats dels assistents. En els moments finals, es lliga l’arbre amb cordes que, tibades pels galejadors, ajudaran a que la caiguda sigui suau i no es malmetin les branques. Aquest és un dels moments més esperats i emocionants per a tots els participants, que ho celebren amb entusiasme.
El pi tallat s'instal·la a força de braços sobre un carro tirat per dos bous i es lliga amb cordes per mantenir-lo dret. Una vegada dalt el carro el pi es trasllada, en comitiva i amb l'acompanyament sorollós dels galejadors, fins a l’entrada del poble. En aquest moment comencen a sonar els trabucs per tot arreu i la zona s'omple de tronades ensordidores. A les 12 del migdia, l’arbre és conduït a la Plaça Major acompanyat d'una banda de músics. Els galejadors que el transporten van disparant les seves armes durant tot el trajecte, en un ritual a la vegada estrepitós, contundent i excitant. Els carrers estrets s’omplen de fum i, envoltat d'un soroll espès, el públic busca, com pot, la manera de protegir-se. El so dels trabucs és tant fort que a Centelles ja hi ha diversos galejadors que, no havent utilitzat taps per les orelles durant molts anys, s'han quedat sords.
Més tard, l'Esbart del Pi interpreta la dansa del Pi a la plaça i tot seguit es porta el pi davant de l'església on se celebra un altre ball en honor de Santa Coloma. Amb gran alegria i cridòria del públic, es fa ballar el Pi sobre la base arrodonida del tronc, mentre un galejador agita la seva barretina des de la capçana de l’arbre i els companys canten tot fent-lo giravoltar: "Ara balla el Pi, sí, sí. Ara balla el Pi, no, no” o “Julí, julí, julí, ara si que balla el pi”. El galejador que balla sobre el pi és escollit setmanes abans i es considera un honor només a l'abast de pocs centellencs.
Acabada la dansa, el Pi és arrossegat cap a l’interior de la Parròquia de Santa Coloma de Centelles pels braços dels galejadors que formen llargues cadenes humanes. Col·locat al peu de l’altar i un cop serrat el tronc, l’arbre s’engalana amb cinc ramells de pomes i cinc garlandes. Mentre tothom canta joiós l’himne a santa Coloma el Pi engalanat és hissat majestuosament, amb la copa cap avall, des de la volta de l’església sobre l’altar, on el colom de l’Esperit vetlla el ritu sacrificial de l’arbre. L'arbre restarà penjat a l'església fins al dia de Reis, dia en què es baixa i tothom n'agafa una branca, que es guarda a casa amb l'esperança que dugui sort.
Aquesta celebració va ser declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional el 17 de novembre de 1987.
Text: Redacció festes.org
Comentaris