Festa del Segar i el Batre a la Fuliola
Les seqüències del segar fins al batre LA SEGA.
Ja ho diu el refrany: Al juny la falç al puny. Arribades les primeres calors, quan les espigues comencen a daurar-se és el temps de la sega. Es tracta d'una operació que cal dur a terme com més aviat millor, no fos cas que una pedregada o una tempesta fes perdre la collita de l'any. Una vegada sembrat el gra a la tardor i ben llaurat el terreny, arriba el temps de la recol·lecció. Antigament es treballava de sol a sol i en colles, gairebé sempre tota la família, que s'enduien el bò i millor dels seus menjars per passar tot el dia al tros i no cal dir-ho, es vestien especialment per a l'ocasió.
DE BON MATÍ DE CAMÍ CAP A L’ERA
Els pagesos i les pageses s’aixecaven de bon matí, de dues a tres de la matinada, quan encara era fosc, i un cop ben esmorzats, amb el traguet d’aiguardent corresponent, agafaven el carro amb la dalla al coll, els vencills sota el braç i el selló penjant a l’altre. Al despuntar el dia ja s’era al tros i llavors és quan començava la feina de debò.
PREPARAR LES EINES
El segar es feia amb la dalla i molt temps abans, amb el volant i la falç. La dalla s’usava fent servir totes dues mans, el seu maneig era pesat i s’agafava a l’esquena. Calia mantenir-la ben afilada, com una navalla, cosa que aconseguien picant-la sovint i passant-hi la pedra d’esmolar, que es duia en un pot d’aigua penjat a la cintura.
PASSAR LA DALLA
El dallador deixava rengles d’espigues tallades que després arreplegaven els lligadors. A cada dallador li corresponia un lligador, que lligava els gavells i les garbes amb vencills o amb el mateix blat.
LA RECOL·LECCIÓ FER ELS GAVELLS I LES GARBES
Una vegada recollides les espigues es gavellaven. De cada dos o tres gavells es feia una garba, que es lligava amb vencills. El blat, com que és més flexible, permetia fer vencills del mateix blat, enllaçant i cargolant dues manades per sota de les espigues. Per lligar la garba amb aquests vencills fets del mateix blat s’utilitzava el garrot.
AGARBERAR O FER GARBERES
Una vegada fetes les garbes calia agarberar, és a dir, amuntegar les garbes en garberes. S’acostumaven a fer de 3 de peu i una de coberta, amb una altra garba a cada cap per cloure la renglera. Els munts eren rectangulars i més o menys llargs, segons la collita obtinguda i comptant només les garbes visibles i multiplicant-ne el número per quatre es podia deduir quantes n’hi havia a cada garbera.
PASSAR EL DIABLE
La feina de recol·lecció es completava passant el diable, un instrument amb pues arrossegat per un animal o una persona que arreplegava les mates de sembrat que no s’havien recollit amb el garrot i havien quedat amb el rostoll.
ESPIGOLAR
Un cop arreplegades les diablades el tros quedava lliure i és aleshores quan entraven les dones a espigolar, és a dir, a arreplegar el que es donava per perdut. Feien manades, entrellaçant i lligant les tiges del que recollien, que tot sovint servia per donar menjar a l’aviram.
Nota i foto extreta de http://www.segaribatre.org/
Comentaris
- Avià (el Berguedà)
- Cabra del Camp (l'Alt Camp)
- Celrà (el Gironès)
- El Vilosell (les Garrigues)
- Gósol (el Berguedà)
- Sant Climent de Peralta, Aj. Forallac (el Baix Empordà)
- Santa Eulàlia de Riuprimer (l'Osona)
- Sudanell (el Segrià)
Podeu trobar més informació a http://www.festes.org/directori.php?id=496